Joan Climent va néixer el 14 de setembre de 1918 a Montitxelvo (la Vall d’Albaida), poeta i narrador de l’emoció continguda, de la música en els mots. De la veu serena, madura i original, que al mateix temps destacava per una rara destresa tècnica que acreixia la musicalitat dels versos, com ens explica Gabriel Garcia Frasquet.

Versos planers, mostrant el seu compromís amb la vida, amb el país, amb la veritat. Tot plegat amb un tractament delicat de la paraula i el ritme.

Poeta, activista, engrescador, des de la paraula escrita o a la ràdio. La seva vida va estar vinculada a la ciutat de Gandia (la Safor). Durant vint anys va impulsar des de l’emissora cultural de ràdio Ausiàs March tota mena de projectes cívics i culturals. Va ajudar a l’activitat de l’Ateneu Filharmònic, al cineclub Ducal, a l’Ateneu Juvenil. El 1985 va iniciar la ‘fase catalana’. Inclòs a l’Antologia d’escriptors de la Safor. El pas al català ja no es detura. Climent ho fa per compromís polític, per militància. El 1989 publica el primer llibre de poesia, Notícia de murmuris (3i4, 1991); i el 1994, La delicà de Gandia (prosa) (Gandia, ed. Colomar). Més tard vindran Contraclaror (Barcelona, ed. Columna) (poesia). I l’any 2001, Els colors de l’arc iris(Alzira, ed. Bromera) (poesia).

L’any 2001 va ser nomenat fill adoptiu de Gandia i l’any 2003, soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

La seva trajectòria cívica i cultural sempre ha estat compromesa amb el país. Homenatgem el nostre poeta en el centenari del seu naixement llegint-ne l’obra. En les seves paraules hi podrem trobar l’expressió de neguits, desitjos, penes i alegries que també són nostres i que no sabríem expressar amb tanta força i senzillesa alhora.

Com diu M. Josep Escrivà, ell entenia l’alegria com l’única manera de comprometre’s amb el món, de formar-ne part, d’intentar entendre tots i cadascun dels seus elements. De coexistir.

Sigues feliç. És una forma tendra
de transitar pel món
temptant el gest perfecte
d’impossible.

El pas camina sendes
que travessen paisatges
on eres sense ser.

Que
sigues
feliç.

Ens aconsellava en els seus versos, Joan Climent. Fem-li cas.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb