Jéssica Albiach o el triomf del sistema

La candidata de Comuns Sumar, Jéssica Albiach (1979), va estudiar a l’escola Santíssima Trinitat de petita, a l’institut Pius XII d’adolescent i a la universitat catòlica CEU Cardenal Herrera de jove. Aquesta educació religiosa ella l’explica per la mentalitat oberta de la seva mare: “No vaig fer la comunió –diu–. Però la meva mare tenia i té la ment tan oberta que va pensar que el que ella no podria aportar-me en matèria de religió, que ho fessin uns altres perquè jo pogués triar”, explicava fa anys en una entrevista. La mare de Jéssica Albiach “es va casar a setze anys, la va tenir a dinou i a vint-i-dos ja s’havia separat, aprofitant la primera llei del divorci socialista. La infantesa d’Albiach va ser feliç i pintoresca i va forjar-li un esperit inquiet i aventurer”, escrivia Enric Vila en una peça bella i treballada de l’any 2016: “Va créixer entre dones: la mare, la tieta, la besàvia i l’àvia, que va començar a treballar de criada a onze anys i que va aprendre a multiplicar amb la seva néta. L’avi, que havia nascut en una cova, tenia una botiga de marcs i de banderes i es passava el dia treballant o fent tertúlia amb els amics de la colla de les falles […]. La mare era venedora ambulant i els avis i la besàvia no eren de llepar-se les ferides, però havien patit molt a la guerra: una germana del seu avi va travessar els Pirineus a peu, perquè la va denunciar una altra germana.”

Aquesta mare adolescent que va fer mans i mànigues perquè la filla Jéssica pogués estudiar, va acabar heretant el negoci familiar, el taller de marcs que tenia l’avi. La seva filla Jéssica s’ha dedicat a omplir-los, els marcs, que és diplomada en fotografia per Revelarte – Espacio de arte Fotográfico.

Llicenciada en periodisme, ha fet un trànsit massa habitual en la nostra professió, que consisteix a informar primer sobre el poder per acabar treballant pel poder. Primer va escriure al Levante, o al Qué, i va fer substitucions a la secció d’internacional de Canal 9. Després va treballar a la campanya electoral en l’equip de María Teresa Fernández de la Vega (PSOE) i anys després al gabinet de comunicació del batlle Balmón (PSOE) a Cornellà, quan ella ja s’havia traslladat del País Valencià al Principat per estudiar un màster en màrqueting polític, estratègia i comunicació política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Al màster va fer una tesina sobre l’anticatalanisme, que atribueix a la ignorància. Catalanoparlant a casa, l’any 2010 va pujar al Principat per participar en la històrica manifestació contra la retallada de l’estatut, que portava per lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Set anys després, Albiach va decidir que potser sí que som una nació, però que nosaltres no decidim. Decideix Madrid. Parlem dels dies que es votava la llei del referèndum del Primer d’Octubre, el 6 i 7 de setembre. “Pablo Iglesias ens va dir que havíem de votar que no a la llei que permetia el referèndum i que, a més a més, havíem d’ensenyar la papereta amb el no”, m’explica i recorda Albano-Dante Fachin, aleshores a Podem, com Albiach. “La Jéssica va ser l’únic dels quatre diputats de Podem que va ensenyar el seu vot no. Joan Giner, Àngels Martínez i jo vam creure que Pablo Iglesias no ens podia dir què havíem de fer. I no vam votar no” Aquesta imatge del no a la papereta que ella i sis diputats més van exhibir, hi ha gent, com Lluís Llach, que prefereix de no oblidar-la.

Ho sento. No ho puc oblidar. https://t.co/pM6StHqDTp

— Lluís Llach (@lluis_llach) March 7, 2020

A partir d’aquell cartell amb el no, Jéssica Albiach ha bastit una carrera de càrrecs i sous durant set anys. És diputada al parlament d’ençà del 2015 i després de la dimissió de Xavier Domènech va arribar a presidenta de grup; el desembre del 2019 va ser coordinadora de Catalunya en Comú amb Colau i Candela López, i el 2020 va ser proclamada, com ara, candidata a la presidència de la Generalitat. Colau la va definir com la candidata del consens. “En sap. La Jéssica en sap”, afegeix Albano-Dante. “Jo aquests dies, quan la veig per la televisió, penso que el màster en estratègia política el va fer molt bé. Sempre ha sabut mantenir-se dreta en les guerres internes. Entre Pablo Iglesias i Errejón. Entre Sumar i Podem. Entre Iniciativa i els Comuns, entre els uns i altres, la Jéssica és allà, no caient mai. Vist amb ulls de 15-M, suposo que la Jéssica és el sistema que t’agafa, et transforma i s’autoreprodueix.”

Segons la fitxa de declaració de béns al parlament, Jéssica Albiach té una casa de propietat per valor de 267.470 euros, uns 66.000 euros als comptes corrents i 374.000 euros en plans de pensions i assimilats.

—Carles Puigdemont, l’home que juga amb la sort i guanya
—Alejandro Fernández, l’home catapulta
—Laia Estrada, candidata de soca-rel de la CUP
—Carlos Carrizosa, expert en criatures extingides
—Clara Ponsatí, la valentia i els límits de la intel·ligència