Diumenge passat, en la segona i definitiva tanda de les eleccions territorials a Còrsega, la llista Pè a Corsica va aconseguir per primera vegada la victòria a l’Assemblea de Còrsega, amb 24 diputats de 51. Per darrere va quedar la llista d’esquerra del president sortint, Paul Giacobbi, amb 12; la coalició de dreta, amb 11, i el Front National, amb sols 4. La llista guanyadora és encapçalada per Gilles Simeoni i formada per la coalició nacionalista Femu a Corsica i el partit independentista Corsica Libera.

Avui es visualitzarà la nova majoria nacionalista sorgida de les eleccions amb la constitució oficial de la principal institució de l’illa. N’hem parlat, del resultat i de les prioritats del nou executiu, amb el futur número dos de l’assemblea i secretari general del Partit de la Nació Corsa, Jean-Christophe Angelini, que el març del 2011 ja va protagonitzar ‘un terratrèmol polític’, segons Le Monde, quan fou elegit conseller general pel cantó de Portivechju, un dels més importants de l’illa.

—És un moment històric per a Còrsega?
—Sí, és realment un moment històric per unes quantes raons. D’entrada, és la primera vegada que les forces nacionalistes accedeixen a la responsabilitat de l’Assemblea de Còrsega, després de quaranta anys d’existència. És la primera vegada que som responsables de la nostra col·lectivitat. Aquest és un element, per tant, que ha contribuït a donar a aquestes eleccions un caràcter històric. I un segon aspecte és l’amplitud de la dinàmica del nombre de sufragis. Aquesta vegada hem rebut més de cinquanta mil vots, el 35% dels electors. Paul Giacobbi, qui governava fins ara, ha acabat a la segona tanda amb un 28% dels vots. És, doncs, un resultat històric, tant pel caràcter nacional com per l’amplitud.

—Com s’explica el creixement del moviment nacionalista per a arribar fins aquí?
—Hi ha hagut d’entrada tota una tasca de fons, duta a terme durant molts anys en matèria de llengua corsa, de defensa del medi, de lluita contra l’especulació immobiliària… Hi ha hagut, per tant, una feina de fons i àmplia durant trenta anys o quaranta, i ara s’ha reconegut. I també hi ha un segon paràmetre molt important: l’abandonament de l’activitat del Front d’Alliberament Nacional Còrsega (FLNC), el darrer moviment clandestí d’Europa, actiu fins el 2014. L’aturada ha estat percebuda pels corsos com el senyal d’una voluntat d’apaivagament i ha permès definitivament de tranquil·litzar la població sobre la nostra voluntat de participar en el joc democràtic. Al mateix temps, això també ha permès la unió de les forces nacionalistes, d’organitzar-se, perquè mentre la qüestió de la clandestinitat no s’ha resolt, les diferents famílies polítiques de Còrsega, l’autonomista i la independentista, no s’han pogut aplegar. Des que s’ha abandonat la clandestinitat hem pogut avançar en la unió i, en general, hem pogut convèncer milers de persones que no votaven nacionalista de sumar-se a nosaltres per guanyar. La superació de la divisió històrica crec que ha estat justament l’esperó de tot plegat. Només amb els nacionalistes units i al capdavant d’un projecte global per a Còrsega podem enterrar la gestió clanista i clientelista de l’illa. Ara assistim a un esfondrament del món antic, de dinasties i de clans, i això és històric.

—Avui es constitueix la nova assemblea corsa de majoria nacionalista: què en podem esperar?
—D’entrada, hem decidit un repartiment del poder segons el que ha passat a la campanya. A la primera tanda, la llista Femu a Corsica era impulsada per un binomi format per Gilles Simeoni i jo mateix. I, en el marc de les negociacions que vam tenir per a la segona tanda amb els independentistes, hi va entrar també el nom del seu dirigent, Jean-Guy Talamoni. En aquest context, Simeoni serà president de l’executiu i jo seré el número dos, com a president de la junta pel desenvolupament econòmic. Talamoni ha demanat per al seu corrent la presidència de l’Assemblea de Còrsega, que obtindrà. Des d’un punt de vista més general, al voltant de tots tres i de tots els nostres diputats, en aquesta legislatura tindrem una governança nova, més col·legial, més democràtica i més transparent. No tindrem en cap cas un president de l’executiu hegemònic i que vulgui acaparar tot el poder, sinó una articulació nova entre l’assemblea deliberativa i el consell executiu, amb un principi d’autonomia entre agents que es respectarà. I sobretot hi haurà una gran implicació del consell econòmic, social i cultural amb la societat civil en l’esforç per a redreçar nacionalment Còrsega.

—La consecució de la col·lectivitat única, la fusió de l’Assemblea i els dos departaments corsos en un sol òrgan, s’ha de concretar durant aquest mandat.
—Sí, volem que la col·lectivitat única sigui un èxit operatiu per a Còrsega: necessitem concentrar tots els diners ara repartits entre tres administracions, absorbir totes les competències que ara mateix es dilueixen per totes bandes, negociar de manera eficaç la transferència de competències fiscals i de recursos per a la nova col·lectivitat… Hi ha, doncs, desafiaments operatius i funcionals que són molt importants. I també hi ha un desafiament polític de fons: nosaltres, les forces nacionalistes, no ens podem acontentar sols amb una col·lectivitat única i que posi fi als departaments a Còrsega; cal que aquesta col·lectivitat sigui autònoma. Per tant, obrirem immediatament negociacions amb l’estat francès per a assolir-ho.

—Quines seran les altres prioritats de Femu a Corsica en la legislatura?
—Hi haurà dues categories de prioritats: la primera és activar la negociació entre els governs cors i francès sobre qüestions fonamentals del moviment nacionalista com l’estatut de resident, la cooficialitat de la llengua, la corsització de l’ocupació, l’autonomia energètica, l’acostament i l’amnistia dels presoners polítics… Tot això és important. I el segon aspecte que caldrà negociar urgentment són de fet tres aspectes més tècnics: el transport, el desenvolupament econòmic en sentit ampli i la fiscalitat.

—I la independència de Còrsega, és a l’horitzó?
—Ara mateix no és a l’ordre del dia. No formava part de l’acord de legislatura entre nosaltres, i tampoc no hem demanat als independentistes de renunciar llurs conviccions. Simplement hem volgut que aquesta qüestió es deixi per a més endavant. Resumint, no és una prioritat els anys vinents. No ens oposem pas de cap manera a la idea de la independència, però pensem que Còrsega ara mateix malauradament no la pot assumir. Ara volem un estatut d’autonomia i si els anys vinents Còrsega està preparada per a assumir la independència, hi haurà un referèndum com vosaltres heu tingut i com tots els pobles i nacions sense estat tenen, i no hi haurà cap dificultat en aquell moment. Però ara no és la prioritat de la legislatura.

Informació relacionada:

Les deu coses que cal saber sobre Còrsega

–Entrevista a Fabienne Giovannini: ’Diumenge a Còrsega hi ha dues opcions: el conservadorisme de dreta i esquerra o el nacionalisme’ (12-12-2015)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.