Fabienne Giovannini: ’Diumenge a Còrsega hi ha dues opcions: el conservadorisme de dreta i esquerra o el nacionalisme’

A Còrsega les eleccions no són regionals, sinó territorials, perquè s’hi vota els membres de l’Assemblea corsa, i no d’un consell regional. L’illa és dotada d’un estatut particular des del 1991 que li atorga més poder que no les regions i una autonomia relativa. Amb la participació més alta de tot l’estat francès (el 59,66%), en la primera ronda de la setmana passada van quedar frec a frec la llista d’esquerra conduïda pel president sortint del consell executiu, Paul Giacobbi (18,4%), i la coalició nacionalista Femu a Corsica, encapçalada pel batlle de Bastia Gilles Simeoni (17,6%) i present fins ara a l’assemblea amb onze dels cinquanta-un diputats.

De les expectatives nacionalistes per demà i del futur polític de Còrsega, amb la creació en l’horitzó proper d’una institució única a l’illa que englobi l’assemblea i els dos departaments, en parlem amb una de les candidates de Femu a Corsica, Fabienne Giovannini, encara sorpresa pel multitudinari míting final de campanya de la coalició dijous a Bastia, amb quasi tres mil persones: ‘Per un territori com Còrsega és aplegar molta gent, no s’havia vist mai en un míting.’

–Ens podríeu explicar què és Femu a Corsica?

–Femu a Corsica és una coalició de partits democràtics nacionalistes formada el 2008 per a un primer assaig en les eleccions municipals. Però de fet es va estrenar amb força en les eleccions territorials del 2010. Agrupa tres partits nacionalistes: el partit autonomista històric, el Partit de la Nació Corsa o PNC (abans Unió del Poble Cors), dirigit per Jean-Christophe Angelini i l’ex-eurodiputat François Alfonsi; el partit de Gilles Simeoni, batlle de Bastia des del 2014 i fill del líder històric Edmond Simeoni, Inseme per a Corsica (Junts per Còrsega), i un tercer formant, creat justament per Edmond Simeoni, A Chjama Naziunale (Crida Nacional).

Aquests tres components van formar la coalició Femu a Corsica, que va obtenir uns molt bons resultats a les territorials del 2010, amb onze diputats. Hi ha hagut des d’aleshores una majoria relativa d’esquerres i això ha permès de fer emergir totes les nostres idees al si mateix de l’assemblea, amb la col·laboració és clar dels independentistes de Corsica Libera, que hi han tingut quatre elegits aquest últim mandat. Amb la majoria relativa hem pogut avançar en la demanda de cooficialització de la llengua corsa, d’un estatut del resident, d’un estatut fiscal i també la demanda de la col·lectivitat única, entre moltes més coses. Durant cinc anys hem estat molt i molt presents a l’assemblea i hem empès tots els debats, inclosos els que afecten el dia a dia de l’illa. La gent ha vist que treballàvem pel benestar de Còrsega i hem tingut una progressió regular en cada elecció: el 2011 vam obtenir el nostre primer conseller general a Portivechju; en les legislatives del 2012, per primera vegada en la història el nacionalisme cors va passar a la segona tanda en dues circumscripcions (Portivechju i Bastia), i a les municipals del 2014 vam aconseguir la batllia de Bastia i d’uns quants municipis més.

I ara, en la primera tanda de les territorials, hem obtingut també uns molt bons resultats: diumenge passat hi va haver una diferència de poc més de mil vots entre nosaltres i la llista del president sortint Paul Giacobbi, a més de la de la dreta. Totes tres tendències ara han fet fusions de cara a la segona tanda: nosaltres, amb els independentistes de Corsica Libera, hem fet la llista Pè a Corsica; Giacobbi s’ha fusionat amb els comunistes, malgrat que havien estat en guerra fins ara; i després la dreta, barallada entre si des de fa sis mesos, també s’ha fusionat.

Si n’excloem el Front National (FN), que té un petit percentatge, podem dir que hi ha tres grans forces a la segona tanda i frec a frec: la dreta, l’esquerra i el nacionalisme. De fet, per nosaltres només hi ha dues opcions: el conservadorisme i l’arcaisme, de dreta o d’esquerra, contrari al progrés del poble cors, i la nostra proposta que és alhora nacionalista i també d’obertura. El nostre discurs s’obre a totes les forces progressistes que no han superat el llindar de la primera tanda. I s’hi adreça també mirant al futur, perquè la nostra proposta supera les eleccions de diumenge i pensem que cal reforçar tot aquest espai.

–Sou optimista respecte a demà?

–Sí, perquè tenim la millor progressió possible. I a la dreta i a l’esquerra no. En el cas de l’esquerra, és difícil de preveure que els electors comunistes donin suport a Giacobbi, perquè hi han estat molt crítics en campanya. Quant a nosaltres, hi ha forces que no han pogut superar la barrera del 5% i que, des del progressisme d’esquerra, cridaven a votar contra l’arcaisme. Hi ha un potencial de nou mil vots que aspirem a captar. Evidentment que tots no ens votaran, però també n’hi haurà molts que s’abstindran de votar la dreta i l’esquerra, amb qui han estat molt crítics. La gent reprotxa a Paul Giacobbi el sistema que ha construït, farcit d’afers poc clars que afecten gent pròxima seva i també ell mateix. Està massa compromès i a més ha fet despeses que la gent no veu bé, enmig de la crisi.

–Per què el FN té molt menys suport popular a Còrsega?

–Simplement perquè sempre l’hem combatut. No els hem fet mai el joc. A França s’ha constatat que la dreta ha jugat molt amb el FN, i això l’ha reforçat. Els mitjans també, en certa manera, i això els ha permès de fer-se grans. I des de l’esquerra hi ha coses que no han portat bé en el debat sobre el FN. Així és com a França només progressa i progressa…

A casa nostra, en canvi, hi ha una força nacionalista que ha retingut durant dècades el vot contestatari pel qual el FN ha lluitat sempre a França. A Còrsega el vot contestatari sempre ha estat per als nacionalistes. A més, el nostre combat nacional des de bon principi ha lluitat contra la xenofòbia i el racisme, per nosaltres la definició del poble cors inclou els corsos d’origen i d’adopció. També cal dir que a Còrsega hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial una important força comunista que ha permès de lluitar contra el FN, i al qual ha anat a parar també molt de vot protesta. Actualment el moviment nacional cors impedeix al FN de nodrir-se, amb el seu discurs xenòfob i racista, del vot de la gent tipa de la política tradicional.

–La nova legislatura no durarà cinc anys, sinó la meitat, perquè en teoria el 2018 l’Assemblea s’ha de fusionar amb els dos departaments corsos en una col·lectivitat única.

–Per nosaltres és justament l’interès principal d’aquestes eleccions. Volem guanyar-les perquè a partir del 13 de desembre a la nit caldrà obrir amb el govern de París negociacions sobre el que en diem les ordenances, les mesures concretes a negociar amb l’estat francès sobre com ha de ser aquesta Assemblea de Còrsega única, una idea que sempre hem tingut des del nacionalisme perquè considerem que els dos departaments corsos són el territori dels clans. Els clans són polítics tradicionals, tant és si de dreta o d’esquerra, que s’aprofiten del lligam amb l’estat per a poder comprar els electors, sotmetre els municipis i les associacions, i fer els seus tripijocs tranquil·lament. Sempre hem combatut els departaments i per això ha estat una gran victòria de guanyar la col·lectivitat única, que alhora també és un projecte més racional, on podrem concentrar un pressupost i serem molt més eficaços. A partir del 13 de desembre, doncs, ens posarem en les ordenances, que permetran d’establir el contingut de la col·lectivitat única en competències, en mitjans…, i sobre la manera d’organitzar la nova administració corsa, perquè caldrà fusionar tres administracions en una. Tot això es començarà a discutir ara i com més forts siguem en aquestes eleccions, més pes tindrem a París per a obtenir-ne el màxim d’autonomia, que és el que desitgem, és clar!

–Des de Còrsega, seguiu el procés sobiranista català?

–I tant que seguim què passa a Catalunya! Des de sempre. De fet, el moviment nacionalista cors somnia Catalunya! Perquè sempre heu estat un pas endavant. Per nosaltres el poble català és veritablement amic, molt obert i calorós. Tenim molt bons contactes amb Catalunta. El meu partit, el PNC, té relació a través de l’Aliança Lliure Europea (ALE) amb ERC, a més d’alguns altres partits catalans. Cada vegada que ens hi han convidat, hem assistit a les grans manifestacions populars per a crear l’estat català. Per tant, sí, ho mirem amb molta atenció i interès i pensem que Catalunya, tenint en compte la posició de Còrsega a la conca mediterrània, és cridada a ésser demà una nació germana de la nostra.