Amb cara de cansat, l’escriptor Jaume Cabré va fer ahir una conferència de premsa a l’Ateneu Barcelonès per presentar un nou llibre, el recull de contes Quan arriba la penombra (Proa). ‘Són tretze relats que il·lustren actituds humanes cruels, cruentes, inhumanes’, diu. I, com que hi predomina el cantó fosc de la vida, ha triat aquest títol. No és que se senti més pessimista ara que en etapes anteriors de la vida: una cosa són els contes i una altra cosa és la vida, precisa.

De fa anys, Cabré intercala les novel·les amb l’aplec de contes, que forma part del procés de desprendre’s dels personatges i vivències de l’última novel·la; en aquest cas, Jo confesso, tan celebrada. Per això diu: ‘Segurament hi ha l’eco de Jo confesso en els contes, tot i que no són escrits per pontificar sobre el bé i el mal.’

En l’epíleg del llibre, Cabré explica que quan començava a escriure, una vegada va tenir una conversa amb el novel·lista Vicenç Riera Llorca sobre la naturalesa dels reculls de contes. ‘Llorca defensava que els reculls havien de ser construïts amb contes que tinguessin un lligam, una atmosfera comuna. […] A hores d’ara penso que tot és saludable mentre sigui ben escrit. Però reconec que el criteri de Riera Llorca s’ha anat apoderant de mi i em trobo més bé si hi ha alguna raó, subtil o evident, que justifiqui la presència d’uns contes en un mateix recull.’

Doncs l’atmosfera que embolcalla els contes és la idea de maldat i del malfactor vista des d’angles diferents. Hi ha la maldat que es pot arribar a comprendre, nascuda d’unes circumstàncies tràgiques, envoltades de maldat i abús; però també hi ha la maldat que esdevé innata, que no se sap a què treu cap, però que hi és d’arrel.

L’escriptor Jaume Cabré acompanyat de l’editor Josep Lluch.

Jaume Cabré va explicar que ahir mateix, baixant amb el tren cap a la conferència de premsa, s’havia adonat que les tres endreces que conté el llibre fan referència a tres maneres diferents d’entendre la maldat i la mort: ‘La primera (“Respecto els morts; fins i tot quan encara estan vius”, d’Emmanuïl Roïdis), és de naturalesa cínica, em sona a la màfia. La segona (“Morir no és tan difícil”, de Mandred), és una mort romàntica, la del culpable. I la tercera (“Li juro que va ser un accident”, anònim popular), és la del barrut, la del que s’espolsa les puces.’

Però els contes de Quan arriba la penombra contenen més elements que els assimilen: la mirada, que és un tema recurrent; i la pintura, com a refugi, que hi apareix tant com en uns altres llibres de contes de Cabré hi ha la música clàssica.

Cabré va afegir que creia que no s’havia de deixar mai d’escriure ni de llegir. Sempre llegeix i rellegeix poesia. Ara acaba de llegir la novel·la Nosaltres en la nit de Kent Haruf (Angle) i és a punt de començar Sortir a robar cavalls de Per Petterson, de Club Editor.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb