04.05.2026 - 19:50
|
Actualització: 04.05.2026 - 20:08
Dijous vam saber els beneficis de Repsol, que van ser espectaculars. El benefici net fou de 929 milions d’euros entre el gener i el març, un 154% més que en el mateix període del 2025, que van ser de 366 milions. La pujada s’explica per l’impacte patrimonial de l’augment del preu del cru en els seus inventaris, que calcula que és de 593 milions. Segons la informació comunicada per Repsol a la Comissió del Mercat de Valors espanyola, el resultat ajustat, que mesura específicament el funcionament dels negocis, va sumar 873 milions d’euros, un 56,7% més que un any abans. Tant si s’agafa l’un com l’altre, no es pot negar que les xifres són extraordinàriament bones, al començament de l’any.
Avui a VilaWeb publiquem un article del Washington Post –“‘Ha superat les nostres expectatives’: les grans petrolieres es fan d’or amb la guerra de l’Iran”– en què precisament es parla dels resultats elevadíssims obtinguts per les petrolieres americanes. Amb les europees, BP, Shell, Total o Repsol ha passat igual, a causa del tancament de l’estret d’Ormuz, enmig de la guerra que van començar el 28 de febrer els EUA i Israel contra l’Iran.
Segons un estudi de Greenpeace, publicat el primer d’abril, les companyies petrolieres fan més de 80 milions d’euros de “sobrebenefici” cada dia als països de la UE, des que va començar la guerra a l’Orient Mitjà, gràcies a un augment dels marges. Per al mes de març, aquests “sobrebeneficis” sembla que seran d’uns 2.500 milions d’euros. Suposant que els càlculs siguin correctes, Déu n’hi do!
L’editorial de Le Monde de divendres exposava el problema que hi ha a l’hora de presentar resultats tan importants per part dels presidents de les petrolieres. “Per a una companyia petroliera, presentar resultats financers en plena crisi energètica és un exercici delicat. Cal tranquil·litzar els accionistes mostrant que l’empresa ho fa millor que els seus competidors, sense excedir-se, perquè hi ha el risc de xocar amb els consumidors estrangulats per l’augment dels preus de la benzina i el gasoli”, comentava. I afegia que, “en anunciar un augment net del 51% el primer trimestre, Total Energies ha satisfet clarament els accionistes. No obstant això, li resultarà més difícil de defugir el debat sobre la fiscalitat dels seus beneficis, perquè els efectes de la crisi energètica tot just es comencen a fer notar.”
De fet, arran dels resultats de Total, presentats dijous, a França ha començat una campanya mediàtica molt forta en protesta pel fet que aquests beneficis hagin estat, en bona part, a costa d’allò que paguen de més els consumidors que han vist que omplir el dipòsit els costava molt més. I s’ha encetat una controvèrsia per si caldria posar un impost especial sobre aquests guanys extraordinaris.
Recordem que, ara fa un mes, cinc països europeus van demanar a la Comissió Europea que introduís un nou impost a escala de la UE sobre els beneficis excepcionals de les empreses energètiques, perquè consideren que l’augment dels preus del petroli vinculat a les tensions geopolítiques és injust per als ciutadans.
Els ministres de Finances d’Alemanya, Espanya, Itàlia, Portugal i Àustria demanaven al comissari del Clima, Wopke Hoekstra, que prengués mesures ràpides contra la pressió econòmica causada per l’augment dels costs de l’energia a causa del conflicte a l’Orient Mitjà, segons una carta del divendres 3 d’abril, a què va tenir accés Euronews. “Això permetria de finançar una ajuda temporal, particularment per als consumidors, i frenar l’augment de la inflació, sense imposar càrregues addicionals als pressuposts públics”, es pot llegir al correu signat pels ministres dels cinc països esmentats.
Aquest al·legat es va fer quan el barril de Brent va arribar a 100 dòlars, en contrast amb els 73 que marcava el 28 de febrer. Amb el tancament efectiu de l’estret d’Ormuz, els mercats mundials del petroli s’enfronten a un augment de la demanda i a una escassetat sobtada de l’oferta, cosa que amenaça encara més la volatilitat dels preus. A propòsit, avui el barril tornava a voltar els 115 dòlars, i pujant…
Els ministres advocaven per reactivar i estimular un mecanisme semblant a la “contribució de solidaritat” que la UE va crear el 2022, i que va gravar uns 28.000 milions d’euros sobre els beneficis excedents dels combustibles fòssils durant l’augment dels preus en el començament de la guerra d’Ucraïna, segons les xifres revelades per la Comissió. Ara els ministres afirmen que el sistema s’hauria d’aplicar a tota la UE, basat en un fonament jurídic més sòlid i dirigit millor a les grans multinacionals petrolieres, incloent-hi els beneficis obtinguts a l’estranger.
Com és lògic, aquesta demanda no ha fet ni mica de gràcia a les petrolieres, que han parlat dels riscs que implicaria aplicar-la. Prenem d’exemple el cas de Repsol. El conseller delegat, Josu Jon Imaz, va advertir que la possible implantació d’un nou gravamen extraordinari al sector energètic en el context del conflicte del Llevant seria “injustificat i contraproduent”, alhora que va alertar dels possibles efectes negatius sobre la seguretat de subministrament i la competitivitat europea.
En una conferència amb analistes per a presentar els resultats del primer trimestre, Imaz va considerar que, malgrat que en el passat amb la guerra d’Ucraïna ja fou vigent una mesura com aquesta, “fins ara no s’ha vist un objectiu real per a tal mesura en l’àmbit europeu”. Per això, l’executiu de la principal petroliera del país confiava que “aquest tipus de gravàmens confiscadors no apareixeran aquesta vegada ni a Europa ni a Espanya”. Sincerament, no sé per què veu tan diferent la situació, si el problema ara pot ser molt pitjor, per als països implicats.
A més, va insistir en el fet que un nou gravamen en aquesta línia podria agreujar els problemes estructurals del sector a Europa. “Soscavaria la seguretat del subministrament i erosionaria la competitivitat de la indústria europea en aquest moment crític”, digué. Igualment, va alertar que una mesura d’aquesta mena acceleraria la tendència de reducció de la capacitat de refinament d’aquests darrers anys al vell continent, “cosa que augmentaria la dependència de les importacions i, d’alguna manera, també reduiria la seguretat del subministrament”.
Francament, són uns arguments que no acabo de veure clars. Hem de pensar que l’impost del 2022 s’aplicava en un tipus del 33%, tan sols en els beneficis que sobrepassessin un 20% la mitjana obtinguda aquests tres darrers anys. Penso que, en defensa dels guanys de la companyia, va barrejar naps amb cols.
En canvi, em va agradar el raonament que va fer l’editorial de la revista francesa AlterEco del 13 d’abril sobre aquesta possibilitat. “Un impost sobre els beneficis excepcionals –deia– respon a tres imperatius. Un de moral, perquè les companyies s’enriqueixen sense límits, sobre la desgràcia dels altres. Un altre de polític, perquè els superbeneficis d’alguns són els supercosts de tots els altres. I el tercer, pressupostari, en la mesura que aquestes crisis impliquen un cost per a les finances públiques i una causa d’endeutament suplementari.” Penso que no es pot resumir més clarament.
Veurem com acaba això. Cal dir que s’hauria d’aplicar a escala europea, no pas estatal, i no és pas tan fàcil d’aplicar perquè una part important dels beneficis de les companyies es fan molt lluny d’on tenen la seu. Però això són figues d’un altre paner. Fóra bo que se’n parlés més, a casa nostra… i a tot Europa, perquè som en una situació excepcional, encara que els dirigents de les companyies diguin que no ho veuen així.
