Itàlia decideix entre la reforma política i el rebuig a Renzi

La reforma cerca dotar el país d'estabilitat política · Renzi ha lligat el seu futur com a primer ministre al 'sí'

VilaWeb
Redacció
04.12.2016 - 22:44
Actualització: 04.12.2016 - 23:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

[ACTUALITZACIÓ A LES 23.15: Les urnes han tancat a les onze i els sondatges de les televisions coincideixen a donar la victòria al No a la reforma.]

 

Els italians estan cridats avui a les urnes per a decidir si validen o no la reforma constitucional que proposa el govern del primer ministre, Matteo Renzi. Els canvis constitucionals cerquen donar més estabilitat a un país marcant per la fragmentació política i el blocatge. En els darrers setanta anys, Itàlia ha tingut seixanta-tres governs. Renzi ha lligat el seu futur a la victòria en el referèndum.

La societat enfronta la votació totalment polaritzada. Les últimes enquestes senyalen que el ‘no’ podria guanyar per un marge molt estret. Els indecisos són els que acabaran de decantar la balança cap al ‘sí’ o el ‘no’.

Renzi és una figura política que genera molta polèmica i no precisament consens. El primer ministre es va convertir en primer ministre el 2014 sense passar per les urnes. Essent secretari general del Partit Demòcrata (PD) —càrrec que encara conserva— va forçar la dimissió del seu company Enrico Letta. El PD tem que la votació es converteixi en un plebiscit sobre el primer ministre i no la reforma constitucional.

En què consisteix la reforma?
La mesura principal és l’eliminació del bicameralisme perfecte. La constitució actual preveu que les dues cambres tenen els mateixos poders. En aquest sentit, ambdues han de donar confiança al govern i poden presentar mocions de censura. Les lleis també s’han d’aprovar al congrés i al senat.

Si s’aprova la reforma, el senat perdrà poders i es convertirà en una cambra de representació territorial que passarà de 315 membres a només 100. D’aquesta manera, el govern vol agilitzar el procés legislatiu. La cambra només tindrà influència en l’aprovació de lleis constitucionals o de relació amb els ens regionals.

Els contraris a la reforma critiquen que els ciutadans perdran el dret a triar els senadors, quelcom que faran els consells regionals (95) i el govern (5). Els senadors no tindran remuneració. Un altre punt polèmic és la immunitat parlamentària. Els crítics temen que els consells regionals facin servir el senat com a refugi per polítics sota investigació judicial.

La reforma també preveu la recentralització de poders que s’havien transferit a les regions entre 1997 i 2001, sobretot en matèria de política financera. També es contempla l’eliminació, en l’àmbit administratiu, de les províncies.

Què passarà si guanya el ‘no’?
Si Renzi compleix la seva paraula, dimitirà com a primer ministre i el seu lloc l’ocuparà el president del país, Sergio Mattarella. El govern de transició podria regir el país fins a les eleccions generals previstes per principis del 2018. De totes maneres, l’escenari més factible, com ha comentat el portaveu del Partit Demòcrata, Lorenzo Guerini, és que s’avancin les eleccions a l’estiu vinent.

Tanmateix, tampoc es descarta que es pugui formar un govern de concentració encapçalat per un tecnòcrata, com ja va passar en moments de crisi amb Mario Monti.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes