Irídia demana que els policies espanyols investigats per lesions i tortures no siguin amnistiats

VilaWeb
ACN
11.06.2024 - 11:00
Actualització: 11.06.2024 - 20:21

El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia ha reclamat que els 51 agents espanyols investigats per les càrregues policíaques en mobilitzacions independentistes no siguin amnistiats. Consideren que les víctimes tenen dret de reparació i la societat té el dret de saber la veritat i la garantia de no repetició. Per això, si les defenses dels agents, als quals Irídia acusa de lesions i tractes inhumans o degradants, sobretot de Barcelona, demanen l’amnistia, com a acusació, demanaran que no s’apliqui. Per a Irídia, aquesta és una llei necessària que “retorna al camp de la política i al debat públic allò que mai hauria d’haver entrat a l’àmbit judicial”.

L’entitat recorda que la llei deixa exclosos de la seva aplicació els actes dolosos amb resultat de pèrdua o inutilitat d’òrgan o membre i els actes constitutius de tortures o tractes inhumans o degradants. Per tant, l’amnistia no és aplicable als policies encausats per aquests actes, com ara, els del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona processats per la pèrdua d’un ull per bala de goma de Roger Español l’1-O. “Era essencial que aquesta previsió s’inclogués en la llei per tal de complir les obligacions derivades de la ratificació per part de l’estat espanyol de la Convenció contra la Tortura, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni Europeu de Drets Humans. Tots ells són instruments que vinculen els estats part a adoptar totes les mesures efectives per investigar i portar davant de la justícia els responsables d’aquestes vulneracions de drets”, assegura.

Irídia exerceix l’acusació en quinze causes relacionades amb la brutalitat policíaca durant les protestes amb actuacions greus que poden constituir delictes de tortura i contra la integritat moral i lesions molt greus com amputacions oculars o impactes psicològics greus. Per això mateix, recorden que qualsevol procés de reparació ha d’atendre el principi de centralitat de les persones afectades, garantint el seu dret a la justícia i a la reparació. “Fets tan greus com els de l’1 d’octubre no han de quedar impunes. Després de quasi set anys de procediment judicial –en què Irídia hem exercit d’acusació popular en els dos procediments oberts a Barcelona i d’acusació particular en representació de 13 persones afectades–, cal que els 51 agents acusats siguin jutjats i condemnats, i que les víctimes siguin escoltades i reparades”, afirmen.

Per a Irídia, que els agents siguin condemnats “és un dret de les persones afectades i també de tota la societat, ja que es tracta de garantir que no hi ha impunitat dels maltractaments policials en context de protesta. Una de les conseqüències de l’obligació dels estats a investigar i condemnar els actes de tortura i els tractes o penes cruels, inhumans o degradants és oferir garanties de no repetició”. Tanmateix, tal com estableix el dret internacional, les amnisties no poden limitar el dret de les víctimes del delicte de tortura a un recurs efectiu i a la reparació, ni poden obstaculitzar el dret de les víctimes i del conjunt de la societat de saber la veritat de les violacions comeses. “La recerca de la pau i la convivència no és incompatible amb la lluita contra la impunitat, tal com han defensat reiteradament diferents mecanismes internacionals de protecció dels drets humans que vinculen l’estat espanyol”, conclou el comunicat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any