Llarena revela la trampa per a poder detenir Puigdemont malgrat l’amnistia

  • La decisió del jutge de mantenir les ordres de detenció contravé el principi de legalitat i el dret de llibertat dels beneficiaris de l'amnistia

Josep Casulleras Nualart
11.06.2024 - 18:55
Actualització: 12.06.2024 - 09:44
VilaWeb

Feta la llei, feta la trampa. El jutge Pablo Llarena s’ha empescat una lectura pròpia i interessada de la llei d’amnistia que acaba d’entrar en vigor per a mantenir vigents les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira com a processats en la causa contra el Primer d’Octubre. Malgrat que la llei deixa clar que “arran de l’entrada en vigor d’aquesta llei” els jutges “acordaran l’aixecament immediat de qualsevol mesura cautelar” i “deixarà sense efecte les ordres de crida i cerca […] i les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció”, Llarena ha decidit de no fer-ho. Les havia “d’aixecar” i de “deixar sense efecte”, però “continuen vigents i actives”; i no tan sols això: ha comunicat a la policia que les han d’executar si arriba el cas. És a dir, que si, malgrat l’entrada en vigor de l’amnistia, demà tornessin els exiliats, els policies els haurien de detenir.

(Parèntesi: si no és que, havent entrat la llei en vigor, i d’acord amb l’excepció al principi de l’obediència deguda que recull la llei de forces i cossos de seguretat de l’estat, els agents es neguessin a fer-ho.)

La decisió de Llarena contravé el propòsit del legislador, que en el text de la llei deixa clares quines són les mesures que s’han de prendre amb caràcter immediat quan la llei entra en vigor, i que tenen a veure amb els drets fonamentals de les persones que en són beneficiàries, principalment el dret de la llibertat. Per això la llei diu, en l’article quart, que quan la llei entra en vigor els jutges han d’ordenar la immediata posada en llibertat de les persones empresonades i han d’aixecar immediatament les ordres de detenció que hi hagi.

La llei no diu pas que s’hagi de donar un trasllat previ a les parts perquè es pronunciïn sobre la conveniència d’aixecar les ordres de detenció; sí que ho especifica, en canvi, sobre l’aplicació de l’amnistia cas per cas, perquè les acusacions i les defenses en cada causa facin les seves al·legacions prèviament, durant el termini que estableixi el jutge. Però no ho diu pas per a aixecar les ordres de detenció, i Llarena ho passa per alt, les manté vigents i demana a les parts què els sembla, si les hauria d’aixecar, tal com diu la llei, o no. Els dóna cinc dies hàbils per a fer-ho, que a la pràctica serà una setmana, durant la qual hi haurà una guerra de fiscals perquè els de la causa contra el procés ja han dit quin era el seu parer: que no s’havia d’amnistiar ningú per malversació i que no s’havien d’aixecar les ordres de detenció, que en tot cas s’hauria de demanar el parer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb una pre-judicial.

I sigui quina sigui la posició final que acabi prenent la fiscalia, si finalment la fiscalia general de l’estat aconsegueix d’imposar el seu criteri perquè s’amnistiïn els condemnats i els perseguits per l’1-O, és probable que el Suprem acabi coincidint amb el criteri de Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, tal com va passar amb la investigació per terrorisme contra el Tsunami. És la sala que presideix Manuel Marchena qui té la darrera paraula, i en el cas de les ordres de detenció contra Puigdemont, Comín, Puig i Rovira, la decisió és de Llarena. I el jutge ja ha traspassat la línia vermella, una línia legal, per a poder mantenir les ordres de detenció.

Però el jutge té una llei a la mà que diu allò que diu, i el fet de contravenir-la, tot mantenint les ordres de detenció com ha fet avui, vulnera el principi de legalitat i els drets fonamentals dels beneficiaris de l’amnistia. De manera que, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb, la providència d’avui del jutge hauria de ser declarada nul·la de ple dret.

A més, Llarena encamina la resposta que acabarà donant d’ací a una setmana o dues quan demana a les parts que hi facin al·legacions, tot recordant que la decisió sobre la pertinença d’aixecar les ordres de detenció ha de tenir present que la llei mateixa preveu, entre les exclusions de l’amnistia, els delictes que afectin els interessos financers de la Unió Europea. És l’argument dels fiscals del procés: no se’ls pot amnistiar perquè la malversació queda exclosa de la llei tant pel fet que consideren que va implicar un benefici patrimonial dels encausats com perquè afecta els interessos financers de la UE.

Sigui com sigui, les parts disposen de cinc dies per a pronunciar-s’hi. La posició dels fiscals dependrà del resultat de la seva guerra interna; la de Vox és previsible, i faltarà veure quins arguments plantegen Gonzalo Boye en nom de Puigdemont i Comín, Miquel Sàmper en nom de Lluís Puig, i Íñigo Iruin en nom de Marta Rovira. De fet, Iruin ja havia presentat un escrit a primera hora al Suprem, adreçat a Llarena, demanant que en aplicació de la llei d’amnistia prengués dues decisions importants: la primera, l’aixecament de les ordres de detenció que continua vigent, i la segona, la conclusió del sumari i l’elevació de la causa a la sala penal del tribunal, la que presideix Marchena. Perquè, d’aquesta manera, la sala confirmi la conclusió del sumari i s’inhibeixi en favor de l’Audiència de Barcelona, de manera que sigui aquest tribunal que acabi aplicant definitivament l’amnistia a la secretària general d’ERC.

El cas és que Rovira és perseguida ara mateix per Llarena per un delicte de desobediència, perquè a començament de l’any passat es va derogar la sedició del codi penal espanyol, i ella no fou processada pas pel delicte de malversació. Iruin argüeix que el seu cas és calcat al de Meritxell Serrat i d’Anna Gabriel, totes dues representades per ell mateix, processades per desobediència: van posar-se a disposició del Suprem, i el tribunal va traslladar les causes respectives a Barcelona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any