Quant de temps hauria de passar Puigdemont a la presó?

  • En una situació de rebel·lió judicial amb l’amnistia, tindria a l’abast alguns recursos que, si prosperessin, podrien fer que no s’hi hagués de passar gaire més d’uns quants dies, o d’unes quantes hores

Josep Casulleras Nualart
04.06.2024 - 22:05
Actualització: 05.06.2024 - 10:26
VilaWeb

El Tribunal Suprem espanyol ha emès uns quants senyals d’ençà de l’aprovació, ara fa una setmana, de la llei d’amnistia al congrés espanyol que no la pensa aplicar ni al president Carles Puigdemont ni als altres processats o condemnats per malversació en la causa contra l’1-O. Els fiscals de la causa ja han deixat clar que no ho volen fer, i que volen mantenir les ordres de detenció contra els exiliats, contravenint l’article de la llei (text en català) que diu que s’han d’aixecar tan bon punt entri en vigor; i alguns dels jutges del Suprem han fet saber, amb filtracions calculades a alguns mitjans espanyols, que comparteixen aquesta visió.

Si també ho pensen així el jutge instructor, Pablo Llarena, i la majoria de magistrats de la sala penal, que presideix Manuel Marchena, el risc de detenció i empresonament de Puigdemont el dia que travessi la frontera, quan hi hagi el ple d’investidura previsiblement a final de mes, és molt gran. Però si, malgrat l’amnistia, el president fos tancat en una presó de l’estat espanyol, el seu equip jurídic té recursos a l’abast que podrien fer que no s’hi hagués de passar gaire més d’uns quants dies, o d’unes quantes hores.

La maniobra dels fiscals

La llei diu que el jutge ha d’aixecar les ordres de detenció que hi hagi vigents quan l’amnistia entri en vigor. I que “no ho impedirà pas” la presentació d’una pregunta pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE amb dubtes sobre l’aplicació de l’amnistia. Els fiscals del Suprem, tanmateix, demanen que les ordres de detenció no s’aixequin pas, i que es presenti una pre-judicial demanant si és compatible amb la normativa europea sobre la tutela judicial efectiva que la llei inclogui aquesta previsió d’aixecament de les mesures cautelars. I tot plegat, és clar, amb la petició de no aplicar la llei d’amnistia pel que fa a la malversació agreujada (que implica penes de presó i inhabilitació molt altes), per la qual són perseguits Puigdemont, Comín i Puig i foren condemnats Junqueras, Romeva, Bassa i Turull.

La qüestió, en relació amb Puigdemont, és si Llarena seguirà el criteri dels fiscals. Fins ara ho ha fet, en un esquema que s’ha anat repetint, amb la interpretació esbiaixada i interessada de la reforma de la malversació en el codi penal, acceptant la doctrina de l’enriquiment personal i patrimonial en el suposat desviament de fons públics per a finançar l’1-O; una doctrina que volen aplicar ara per agafar-se al supòsit de malversació que diu la llei que restaria fora de l’amnistia.

I si Llarena segueix el joc?

És possible, doncs, que Llarena ni amnistiï Puigdemont ni li aixequi l’ordre de detenció estatal que encara té activa. Però, en aquest cas, i seguint el criteri dels fiscals, hauria d’obrir un procediment pre-judicial al TJUE en què hauria de formular, si més no, una pregunta sobre la compatibilitat amb el dret de la Unió de l’article de la llei que diu que s’han d’aixecar les ordres de detenció. Perquè és la justificació que tindria per a no aixecar-les. Vindria a dir: no les puc retirar perquè abans he de saber si això vulnera el dret de la UE sobre la seva tutela judicial efectiva per a perseguir uns determinats delictes, en aquest cas de corrupció o malversació. Així ho demanen els fiscals Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, i així ho proposaven els juristes espanyolistes en aquella guia que van fer arribar a tots els jutges de l’estat espanyol en els seus correus corporatius.

La via europea contra la presó

Si s’arribés a aquest punt, la defensa de Puigdemont podria activar el recurs europeu perquè el president fos alliberat en cas de detenció i empresonament. La tramitació de les preguntes pre-judicials permetria de presentar una petició de mesures provisionals urgents al TJUE perquè, mentre no es resolgués la qüestió pre-judicial (un procés que pot durar més d’un any), Puigdemont fos alliberat. Amb l’argument que es tracta d’una detenció que no té emparament legal, perquè hi hauria en vigor la llei d’amnistia i perquè hi hauria en joc els drets fonamentals, tant la llibertat personal com els drets polítics, del president. El tribunal hauria de prendre una decisió en un termini que es podria allargar entre quaranta-vuit hores i setanta-dues. Si la petició fos desestimada en el procediment de pre-judicials, la defensa de Puigdemont encara podria recórrer-hi en cassació davant mateix del TJUE.

La via interna: l’habeas corpus

Però no és l’únic recurs de què disposarien. Perquè també hi ha una via interna. El dia que Puigdemont travessi la frontera, qualsevol agent de policia el podria detenir en compliment de l’ordre de crida i cerca si no hagués estat desactivada, i el portaria davant el jutge de guàrdia del lloc on hagués estat detingut. L’equip jurídic del president té clar que en aquell moment podria presentar un habeas corpus, un procediment regulat per una llei orgànica pròpia, del 1984, pel qual el detingut pot al·legar davant el jutge que en té custòdia que és víctima d’una detenció il·legal. I el jutge té l’obligació de donar-hi resposta en un termini màxim de vint-i-quatre hores. I un dels supòsits de detenció il·legal és que no hi hagi previsió legal que la fonamenti, precisament.

Si s’arribés a aquest cas, dins aquest termini exprés un jutge que no és pas ni Pablo Llarena ni cap altre magistrat del Tribunal Suprem, haurà de decidir si aplica la llei d’amnistia; i ho faria prèvia audiència tant de Puigdemont com del fiscal del lloc on estigui detingut, que tampoc no seria, és clar, cap dels fiscals del Suprem en rebel·lia declarada contra l’amnistia. Durant la tramitació de l’habeas corpus, el jutge escoltarà també els agents de policia que hagin fet la detenció, perquè exposin les raons per què l’han duta a terme.

És un punt important en aquest cas, i en aquest supòsit, perquè els agents tenen el deure de l’obediència deguda als superiors jeràrquics, però la llei de forces i cossos de seguretat de l’estat precisa que “en cap cas l’obediència deguda podrà emparar ordres que impliquin l’execució d’actes que manifestament constitueixin un delicte o que siguin contraris a la constitució o a les lleis”. I és important perquè si el jutge que hagués d’examinar la petició d’habeas corpus conclogués que la detenció no s’ajusta a la llei perquè la llei d’amnistia diu que les ordres de detenció han de restar sense efecte, no sols hauria de deixar en llibertat immediatament el president sinó que també podria actuar contra els qui han comès la detenció il·legal. I aquests, estrictament parlant, serien tant els agents responsables de la detenció com Llarena mateix.

Què voldria dir “actuar contra ells”? Segons la llei de l’habeas corpus, “deduir testimoni dels particulars pertinents per a la persecució i càstig dels delictes que s’hagin pogut cometre per part de qui hagués ordenat la detenció, o qui hagués tingut sota custòdia la persona privada de llibertat”. Caldria veure fins a quin punt la fiscalia prendria mesures, si presentaria querelles, però és un aspecte a tenir en compte. Això en el cas que una hipotètica petició d’habeas corpus tirés endavant, perquè la immensa majoria de peticions que es fan diàriament a l’estat espanyol no tenen recorregut, tot i que tindríem davant un cas certament peculiar, extraordinari i amb una enorme pressió mediàtica, política i social.

En cas que el jutge en qüestió desestimés la petició d’habeas corpus de Puigdemont, encara hi hauria l’opció de recórrer en empara al Tribunal Constitucional espanyol, per vulneració de drets fonamentals, acompanyant-ho d’una petició de mesures cautelars provisionals perquè fos alliberat mentre no es resolgués el fons de la demanda. En aquests casos el TC no acostuma a actuar amb celeritat, i poden passar mesos fins que no resol la petició de cautelars. Si fos el cas, la defensa de Puigdemont tindria com a recurs molt més ràpid i efectiu a l’abast la petició de cautelars al TJUE, si ens trobéssim, com hem explicat, en el supòsit de la presentació d’una pre-judicial per part del Suprem.

Tot plegat són situacions hipotètiques, però no pas descartables; hipòtesis possibles (aquestes i més) que l’equip jurídic de Puigdemont té al cap. La guerra judicial es preveu llarga i dura, perquè aquests supòsits tenen a veure amb la previsible inaplicació de l’amnistia en la causa contra l’1-O al Suprem, però Puigdemont és investigat en una altra causa al mateix tribunal, la del Tsunami, per terrorisme. I en aquest cas la brama que corre entre els mitjans de Madrid és que tampoc no hi haurà aplicació de l’amnistia, i que l’amenaça d’activació d’ordres de detenció per aquesta causa, i malgrat l’amnistia, és real, tal com apuntava el professor Joaquín Urías en aquesta entrevista inquietant a VilaWeb.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any