Irene Montero o la hipocresia política en el país dels violents

  • La violència política és el pa de cada dia a l’estat espanyol, no una cosa excepcional que ara inaugura l’extrema dreta contra la ministra Montero

Vicent Partal
27.11.2022 - 21:40
Actualització: 28.11.2022 - 01:41
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Molts de vosaltres deveu haver sentit parlar de l’embolic que es va organitzar l’altre dia al congrés espanyol de resultes d’una intervenció desagradable d’una diputada de l’extrema dreta contra la ministra d’igualtat, Irene Montero. De Podem. Els polítics de l’esquerreta espanyola, i alguns de catalans també, ajudats de la premsa afí, van posar immediatament el crit al cel perquè la diputada en qüestió va venir a dir que si Montero és ministra és perquè és la dona de Pablo Iglesias.

La intervenció de la diputada de Vox feia passar vergonya, però la reacció subsegüent ha estat d’una hipocresia monumental, igualment denunciable. La senyora Montero va reclamar –aclamada pels seus– que les paraules que li havien dedicat es mantinguessen en l’acta per demostrar l’exercici de “violència política”–aquest és el concepte exacte que va fer servir– de l’extrema dreta contra ella.

Però si això que li van dir és “violència política”, digueu-me què és i què ha estat tot allò que han fet de manera sistemàtica del 2015 ençà al parlament català Ciutadans, el PSC, el PP o ara Vox. I no parle solament dels insults i la mala educació, dels crits a l’hemicicle, dels cops de peus als bancs o del robatori de símbols com el llaç groc. El president Torra va haver de suportar una campanya inaudita d’insults tan bon punt s’estrenà en el càrrec, una campanya en què es tragueren de context frases que havia escrit en llibres seus. A Roger Torrent, quan era president del parlament, el PP el va arribar a amenaçar recordant-li que “té dos fills i ja sap què pot esperar” si no feia allò que ells li deien. A Inés Arrimadas li aplicaren el malnom de “la montapollos” (‘arma-sidrals’) perquè cada intervenció seua era una agressió violenta, un espectacle. I Iceta? Qui no el recorda amb els braços oberts cap al cel i les venes del coll inflades, cridant irat mentre intentava de frenar votacions al parlament i proferia amenaces als polítics independentistes si no canviaven de rumb?

Més gros, encara: a l’hemicicle del congrés espanyol la senyora Montero seu en el quart banc de l’ala dreta i, per tant, té una visió privilegiada dels escons que ocupen els diputats del Partit Socialista. I del que ocupa el president Pedro Sánchez, aquell mateix Pedro Sánchez que de ben jovenet anava per les televisions llevant importància als crims del GAL i justificant el govern socialista que els emparava. Vint-i-set assassinats ordenats directament pel govern de Felipe González –ho explicava l’altre dia com si no passàs res aquell ministre d’Interior que es deia Barrionuevo. Amb quin crèdit pretén, doncs, la senyora Montero, membre d’un partit que va criticar els GAL però membre també d’un govern encapçalat pel partit dels GAL, parlar-nos de violència política?

I, posats a esmentar partits: violència política són els 591 morts de la transició del franquisme, entre el 1975 i el 1981, venuda i santificada pel PSOE i pel PCE –l’antecedent, d’alguna manera, del partit d’Irene Montero– com a pacífica i modèlica. Morts tapats per l’esquerra oficial per a beneir la maniobra juancarlista.

De manera que no juguem amb les paraules. Violència política és que a Mariano Heredia Escudero, el 21 de febrer de 1975, el matàs un tret en un control de policia. El cotxe va caure al riu Asua i van morir també els quatre xiquets que l’acompanyaven. O que a David Wilson el matàs la Guàrdia Civil a Sabadell el 19 de febrer de 1976 mentre apartava els seus alumnes –era professor d’anglès– de les finestres de la classe perquè passava una manifestació. Violència, i doble, és la que va sofrir Juan Pozierro Punyon, mort per la policia el mateix any durant la vaga de la construcció de Barcelona mentre el govern obligava les agències a rectificar la informació dient que havia estat un accident laboral. Violència van ser els trets que van deixar Francisco Javier Verdejo Lucas amb una pintada a mitges: “Pan, T”. Volia escriure “Pan, Trabajo, Libertad” però no el van deixar acabar. Violència van ser les tortures que va rebre Eduard Serra Lloret, mort a la comissaria central de València el 24 de gener de 1977. Era militant del FRAP. O la que va rebre Francisco Javier Núñez, que el van matar uns policies sense saber per què. Quan baixava a comprar el diari, sembla que no els va agradar allò que havia comprat, i li van pegar una pallissa. Dos dies després ho va anar a denunciar i l’obligaren a veure’s una ampolla de conyac barrejada amb oli de ricí. Va morir. Violència és la mort, durant la diada del 1977 de Carles Frecher a causa d’una càrrega policíaca. O l’assassinat de Miquel Grau a Alacant mentre enganxava cartells per a fer una crida a la Diada, tan sols un mes després. Violència és la que sofrí Yolanda González quan la segrestaren i la mataren dos pistolers feixistes el febrer del 1980. I ara un d’aquests individus, que s’ha canviat de nom, resulta que farà de pèrit de la defensa en el judici de la presidenta Laura Borràs. Violència política és que a Joan Fuster li posassen dues bombes a la porta de casa amb goma-2 militar per matar-lo. I la llista podria continuar i continuar. A Guillem Agulló el van matar a Montanejos el 1993. Un any abans els jocs olímpics havien de servir perquè Garzón organitzàs les detencions de 45 persones i, d’aquestes, en torturassen 17. Hi ha el Primer d’Octubre, criminal, dels colps i les agressions de la policia espanyola. O, fa quatre dies, 37 persones mortes en territori espanyol, a la tanca de Melilla en una acció de la gendarmeria marroquina que el govern de Pedro Sánchez, del qual forma part la senyora Montero, va qualificar d’exemplar.

Violència política, en fi, és que l’estat espanyol siga ple de fosses comunes i els governs de l’esquerra espanyola no hagen fet gairebé res per trobar i exhumar els cadàvers d’aquesta gent. O que la constitució espanyola avise públicament que l’exèrcit intervindrà contra la població civil si aquesta pretén modificar les fronteres de l’estat i separar una part del seu territori. Violència política és que trenta-tres jutges catalans es troben un matí la seua fotografia, treta del seu carnet d’identitat, en un diari, apuntant-los com si fossen una diana. O que dotze mestres de Sant Andreu de la Barca hagen passat un calvari públic i privat durant anys per acabar en no res, però eixint-ne insultats i marcats per sempre. O que aquest cap de setmana una professora de Mallorca es trobe assetjada per haver retirat una bandera espanyola d’una aula complint el protocol de convivència de l’escola.

Per desgràcia, la violència política és el pa de cada dia a l’estat espanyol, no una cosa excepcional i mai vista que ara inaugura l’extrema dreta contra la ministra Montero, com ens volen fer creure. I ho és, precisament, perquè el nacionalisme violentament espanyol ha estat la peça central del seu entramat polític de fa dos segles, perduts com van en cerca d’una identitat que, com que no saben trobar-la com a nació ni en el diàleg ni en el respecte, només poden imposar-la des del poder. I per aquesta raó quan l’anti-Espanya som nosaltres, les esquerres espanyoles o callen i fan el desentès o no tenen vergonya d’afegir-se a les esquadres feixistes. Calvo Sotelo i el doctor Negrín coincidien perfectament en allò de “antes roja (o azul) que rota”. A Íñigo Errejón els presos polítics, si són independentistes, l’agafen lluny. I Pedro Sánchez i Mariano Rajoy van aplicar el 155, i ja comptem quatre mil represaliats, allà on una nació europea normal s’hauria posat a dialogar.

En resum: la campanya desfermada arran d’allò que li ha passat a la senyora Montero és tan descarada, tan desproporcionada, i el que volen aconseguir és tan electoralista i curt-terminista, que faria riure si no fes ràbia. Amb mi, doncs, que no hi compten.


Si ho voleu, i podeu,
us demanem que us feu subscriptors de VilaWeb, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
27.11.2022  ·  22:08

Ells són violents, maleducats, intolerants, ignorants orgullosos de ser-ho i malbaratadors dels recursos dels altres (els seus ja fa segles que els van esgotar). Però si els ho dius, s’emprenyen. Tenim mal veïnat.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
27.11.2022  ·  22:24

Si,violència de tota mena.I amb els que practiquen la violència de fa dos segles,ara,el govern de Catalunya,els recolça,els aprova els presuposts,i es rebaixa a signar l’acatament de la seva constitució.Una constitució feta contra nosaltres.Mai no hem d’oblidar aixo que estan fent.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
27.11.2022  ·  22:29

Molt bo l’editorial com normalment sol passar. Estic totalment en contra de la campanya contra Irene Montero pero esta molt be recordar que de violencies politiques a Espanya n’hi ha moltes i els catalans sovint hem tastat aquest remei.

Joan Benet
Joan Benet
27.11.2022  ·  22:45

Vilaweb hauria de tenir 200.000 subscriptors…
Que no els tingui no parla gaire bé de nosaltres com a societat…

Miquel Amorós
Miquel Amorós
27.11.2022  ·  22:49

Senyor Partal s’ha deixat la violència política dels Coscubiela i Rabell, ensenyant la papereta amb el NO, en la votació secreta del 27 d’octubre del 2017 per a declarar la Independència de Catalunya.

Xavier Vila
Xavier Vila
27.11.2022  ·  23:07

El més semblant a un partit de dretes espanyol és un partit d’esquerres espanyol. Crec que era Josep pla qui deia això, però si no era ell tant l’hi fa, la qüestió és que es una veritat com un temple.

Núria Coma
Núria Coma
27.11.2022  ·  23:09

Avui si que em treuria el barret si en portés.
Vilolència ets tu, españa.

Demanar que el debat polític no entri en el qüestionament personal i en l’insult, que mantingui uns mínims d’educació és del tot correcte, que un impresentable políticament com Rufián defensi Irene seria lloable si no fos pq és tan impresentable.

Però parlem a més de tot el que ha enumerat Partal, del parlament on es fotien de Labordeta, on no es pot parlar cap llengua que no sigui l’españolíssim, on es va massacrar una diputada per dur el seu nadó de pit,on juguen amb el telèfon en hores de feina i on han insultat cada dia de treball als representants de l’esquerra abertzale.
No està bé insultar ningú i molt menys en termes tan masclistes però coses molt més greus han passat.
Aquesta diputada l’ha cagat totalment i el nivell de tota aquella tropa és el que és, beneït per tothom.
Algú espera, a part d’ERC quan li convé, que hi hagi un mínim d’intelectualitat?
Perdoneu-me però personalment disfruto de veure la merda en estat pur vingui del grup que vingui, perquè el nivell és el que han establert tots plegats incloent el defensor Rufián : estan ben cofois de cobrar per a fer de la política un espectacle mediocre i barruer.

No em fa cap pena l’Irene ni em solidaritzaré amb l’hipòcrita discurs dels límits per a segons què i segons qui. Tots els límits fa molt temps que se’ls han passat pel folre tots plegats i la veritat…el què passi allà m’agafa lluny

jaume vall
jaume vall
27.11.2022  ·  23:15

I què pensem fer, nosaltres?
Sembla ser (CEO, dixit) que votar el PSC, còmplice, i ERC, deslleial.

Jaume Riu
Jaume Riu
27.11.2022  ·  23:29

VIOLÈNCIA D’ESTAT
Amb una mostra de la cultura de la violència del regne d’Espanya, avui Partal a l’editorial sembla que ens vol fer compartir la ràbia, però no de la violència evident que tothom coneix, sinó dels silenci i la complicitat de tots els partits polítics.
Quan tots els governs callen per motius inconfessables, ja no és violència política sinó violència d’esta.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
27.11.2022  ·  23:40

Absolutament d’acord amb tu, Vicent, absolutament.
I d’acord amb el comentari de Joan Benet, però VilaWeb hauria de tenir com a mínim mig milió de subscriptors. Que no els tingui, efectivament no parla gaire bé de la societat catalana. Potser falta més promoció? De vegades he d’aclarir coses a gent que diu, per exemple, que tots els mitjans reben grans subvencions o que tots informen del Mundial a Catar. I els hi he d’aclarir que VilaWeb no rep subvencions i que s’ha afegit al boicot.
Bé, moltes gràcies per l’editorial!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
27.11.2022  ·  23:45

He escapat el teu editorial per Twitter, malgrat ser un no-ningú.

L’he intitulat: “L’ESTACA CLAVADA AL COR DE DRÀCULA”.

Gràcies pel recull de fets tan ben documentat….com diu la cançó d’Al Tall: “…hi ha una resina que fa recordar….”

Josep Blesa (València)

Rosalia Julian
Rosalia Julian
27.11.2022  ·  23:51

Genial. Necessari denunciar la violència que patim del Estat Espanyol. Detallant algunes de les persones que varen ser víctimes i recordar-les, i que els partits que es diuen d’esquerres han sigut còmplices. Gràcies

Josep Jallé
Josep Jallé
27.11.2022  ·  23:52

Mercès, director, per aquesta llista recordatori que confirma que tots plegats tenen la síndrome de defugir responsabilitats i atacar als altres per a fer campanya i mantenir-se al poder.
És tant bestia tot plegat que donen ganes de no pensar-hi més, llevat de fer esforços per fotre’ls fora de nostre ambient, entorns i País.
La llibertat de expressió que ens permet Vilaweb és com un sedant. Gràcies i salut!

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
28.11.2022  ·  00:13

Per començar: estic d’acord amb Joan Benet! El regne d’España es fonamenta en la mentida i la manipulació més grollera dels fets; o alternativament en l’oblit sistemàtic de fets que tots hem vist i viscut. Sí, el que va dir la diputada feixista a la Sra. Montero és de vergonya aliena, i ho va dir sense posar-se vermella, és clar….Però Iceta es va posar vermell quan es manifestava amb els del actual “Frente de Juventudes”? No, evidentment no. I així anem….mentre aixemplem la base i fem politica d’estar per casa o senzillament no fem res.

Diguem-ho clar: España viu en una ciber-realitat creada pels circols de estrategues ben pagats que no té res a veure amb la realitat ni els fets, que van treient-se del barret tota mena de campanyes propagandistiques per anar creant i escampant aquella ciber-realitat. I a Catalunya les institucions començant pel Govern han acceptat i cregut la ciber-realitat imposada.

Com podem lluitar contra tot això? ës la pregunta del “milió”, però l’hem dce respondre urgantment.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
28.11.2022  ·  00:18

El pitjor és que aquesta gentussa s’està apropiant d’un munt de barris a l’àrea metropolitana de Barcelona. A Terrassa, per exemple, molt antic votant socialista ja s’ha passat a Vox, barris sencers, i això ho veurem a les municipals de maig de 2023. Valdrà la pena que a Vilaweb en feu anàlisi, doncs només amb Barcelona no es podrà explicar tot. I des de Barcelona se sol mirar massa només a Barcelona. Això fa que a ciutats molt importants anem totalment venuts quan necessitem més que mai informació contrastada en quantitats industrials. No sabem què passarà. I no sabem què votar, o si votar. Tot plegat prou greu.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
28.11.2022  ·  00:19

Brillant.
Gràcies.

XAVIER CAMÍ
XAVIER CAMÍ
28.11.2022  ·  00:33

El millor article o editorial, que he llegit des de fa més d’un any. Gràcies.

Ed Garrido
Ed Garrido
28.11.2022  ·  03:16

Genial Sr Partal, moltes gracies per parlar clar.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
28.11.2022  ·  06:32

Excel·lent Editorial. Salut.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
28.11.2022  ·  06:57

Gràcies sr. Partal per la seva editorial, la valentia d’exposar tots els fets dels partits españols i la connivencia dels partits catalans, si Catalunya no aconsegueix res és per culpa dels nostres partits mal dits de catalans que jo diria traïdors pels sous infames com el sr. Rufiant 9000 € el més

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
28.11.2022  ·  07:04

Brillant article, recordar, fer memòria per no oblidar qui som i cap a on anem. Article que haurien de llegir tots els que segons que i segons qui els hi agafa lluny.
Y la nostra Esquerreta ha ajudat sense dubtar-ho a mantenir-ho i fer perviure, oblidant que per ells molta gent ha perdut ulls, l’han hostiat, perdut feina, ensorrats i represaliats i ara miren cap unaltre cantó i és colpegen el pit i s’es-
tiren els cabells amb el que li ha pasat a la señora Montero.

Rosa Guallar
Rosa Guallar
28.11.2022  ·  07:19

Molt bona llista de crueltat. Fa ja anys uns anys que vaig donar-me de baixa del diari PÚBLICO quan, en una tertúlia de Catradio l’Ana Pardo de Vera va dir que no hi havia hagut mai cap polític tant assetjat impunement com Pablo Iglésias (en aquells dies els hi feien “escraches” davant casa seva). Nosaltres aleshores teniem els Jordis i part del govern acabats de ficar a la presó. L’esquerreta espanyola que dius, ara amb ERC a dins, sempre han estat i estaran en contra de l’independentisme català, per interès, per maldat i per nombroses incapacitats mentals. Que curtets de cervell també ho són a més a més de malvats.

Matilde Font
Matilde Font
28.11.2022  ·  07:53

Excel·lent editorial de 20 sobre 10.
Violència és l’essència d’Espanya.
I encara hi ha catalans que els donen suport. Fàstic!

Jordi Torres
Jordi Torres
28.11.2022  ·  07:58

Aquesta esquerreta espanyola està construïda en fals al damunt del feixisme que encara mana a Espanya. Viu molt plàcidament, gesticulant a l’escenari de cartó-pedra que li han muntat per emblanquinar la cosa. Per això, al marit d’aquesta diputada li emprenya tant l’independentisme i va dir allò que “els independentistes havíem despertat el feixisme”. Tenia por que li desmuntéssim la paradeta i que, per primer cop a la seva vida, haguessin de lluitar de veritat.

Per tot això, el nivell de debat de la diputada Montero ha de ser, per força, superficial.

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
28.11.2022  ·  08:20

Molt bon article amb un recull històric notable. M’ha transmès ràbia i mes indignació de la que habitualment carrego.

Es hipocresia en estat pur, ja que la doble vara de mesurar que tenen ( polítics, diaris, jutges….) quan el fet te relació amb l’independentisme català ,es escandalós .

Moltes gràcies per ajudar-me a no oblidar.

Antoni Morros
Antoni Morros
28.11.2022  ·  08:29

Ni més ni menys!! Amb Espanya, com és sabut o ho hauria de ser, no hi ha res a fer!!
Gràcies per l’editorial!! El faig còrrer!!

Pep Agulló
Pep Agulló
28.11.2022  ·  08:32

TOTS ELS COLORS DE LA VIOLÈNCIA POLÍTICA…

Difícil quantificar la violència política que té tantes variants. 591 morts que se sàpiga, però també milers de torturats, empresonats, espoliats, encausats, etc.

Encara té tot el sentit del món la cançó “que volen aquesta gent que ve de matinada…” Però, si hi ha una cosa perversa és l’aplicació del dret de l’enemic a qualsevol dissidència especialment de l’independentisme que ben aviat ratificarà ERC. ¿Per què, què és sinó la reforma de la sedició?

ERC pactant amb Sánchez llum verda a la violència política, a la caça als exiliats i als milers de represaliats…

¿Com definiríem millor una traïció i uns enemics?

Carles Serra
Carles Serra
28.11.2022  ·  08:48

Gràcies Vicent per la magnífica editorial; llàstima que no fas esment dels partits/polítics que simplement són els palanganeros dels partits de denúncies que fan reprèssio i assassinats com el PSO€.
Cal seguir recordant els partits palanganeros: ER, Compromís, Bildu i Mes
Recorda Vicent li que ha fa molts anys va dir en Pla, que el 90% dels espaÑols la seva ideologia es franquista, com també com fa esment un subcriptor, va dir lo més semblant a la dreta espanyola és l’esquerra espanyola.
Doncs això Vicent

Victor Serra
Victor Serra
28.11.2022  ·  08:57

Ben cert. Però fins que nosaltres no ocupem les institucions i fem actuar els partits com partits de Govern de veritat, hi ha poca cosa a fer a part de protestar.

Albert Miret
Albert Miret
28.11.2022  ·  09:11

Gràcies Vicent pel teu editorial que jo guardo per llegir-lo cada vegada que vegi al meu DNI que aquests assassins encara em consideren espanyol.
Quina tècnica han utilitzat les màfies més assassines a tot el món? L’espectacle de la mort. La mentida, l’extorsió dels que ens neguem a jugar el seu joc, el robatori patològic als treballadors, l’omertà com a escut contra la raó i la fatxenderia com a imatge. No és això l’espanyolitat? Tot el que dius, Vicent, no és fet sense voler ni casualment, és perfectament volgut, i és un mètode emprat per totes les dictadures perquè funciona. Amb la benzina de la por del poble, a través del convenciment que “no hi ha res a fer” contra qui ho ha robat tot, les armes, els diners i els poders creen la quietud del cementiri que tant coneixem els catalans i tots els sotmesos a dictadures assassines com nosaltres.
Diguem no a l’omertà, tots els coneixem a tots, docs denunciem-los públicament per a despertar al poble sotmès a la màfia i a la traició.

Joan Vila
Joan Vila
28.11.2022  ·  09:15

Patim una epidèmia de manipulació linguística i informativa des de l’stablishment, que inclou també a tots els partits polítics transformats en l’autèntic càncer de la nostra societat.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
28.11.2022  ·  09:17

Cal afegir a la llista de violència pura i dura els fets de Vitòria Març 1976 (85 morts i més de 100 ferits) sota les ordres de Martín Villa.
Més tard van sortir en defensa seva les cúpules de CCOO i UGT així com també els expresidents del govern español i ministres com Borrell…

I per cert, al disc de la Marató de TV3, hi participa Antonio Banderas, negacionista de les porres del 1r d’Octubre i defensor de la tesi de que la monarquia la vàrem votar.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
28.11.2022  ·  09:40

Terrible i cert això que expliques. Només vull dissentir en uns rengles del vostre editorial:”, allà on una nació europea normal s’hauria posat a dialogar”. No veig jo que en aquests moments ninguna nació europea estigui pel diàleg. Tan mateix, més val allò de la letrilla de Góngora: ande yo caliente y riase la gente”.

Carles Serrano
Carles Serrano
28.11.2022  ·  09:49

Avui he xalat amb l’article. MONUMENTAL¡¡¡¡.

Gerber van
Gerber van
28.11.2022  ·  09:55

Qui no s’en recorda la imatge de Jessica Albiach que va mostrar la papereta amb ‘NO’ en votar la llei del referèndum amb voluntat d’enviar els votants del ‘SI’ a la presó. Això no només és violència política en majúscules per part del propi partit d’Irene Montero, sinó que també es premia amb la presidència del partit en Catalunya.

https://www.larepublica.cat/noticies/video-el-vergonyant-no-de-jessica-albiach-que-segons-llach-no-podem-oblidar/

Joan Maria Pascual
Joan Maria Pascual
28.11.2022  ·  10:00

Es colpidor i d’agrair el record de la sistemàtica repressió violenta de l’Estat Español

Salvador Aregall
Salvador Aregall
28.11.2022  ·  10:10

La política, als nostres dies, és en sí mateixa hipocresia. És un mantra que anem repetint de diferents maneres en aquests comentaris i no crec que cap lector sigui tan ingenu per creure el contrari. Els hipòcrites estan al parlament espanyol i també al català, hipòcrites i violents, o no recordeu a Coscubiela, Rabell i Albiach mostrant el NO en la votació del 27 d’octubre al Parlament amb la insolidària intenció de declarar a tots els altres delinqüents? Era això o no era violència?. Recordem també la bronca de Dalmases a una periodista per l’entrevista a Laura Borràs al FAQS, és o no és això violència?. Podriem parlar molt de violències però unes no contraresten a les altres. El que li va dir Carla Toscano a Irene Montero “Su único mérito es haber estudiado en profundidad a Pablo Iglesias” no és, Vicent, “està en el càrrec perquè t’hi ha posat el teu marit”, no, és violència masclista, fastigosa i intolerable. La presidenta del Parlament hauria d’haver expulsat a Toscano al no voler retractar-se. Permetem que t’ho digui, Vicent, des del respecte i l’admiració que sento per tu com a periodista, crec que t’has ficat de peus a la galleda perquè tota aquesta llista de violències que esmentes –que són certes- no poden esborrar l’animalada feixista de Toscano, que és un insult intolerable en un parlament d’un país suposadament democràtic i civilitzat, encara que no sigui el meu.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
28.11.2022  ·  10:45

Tenim uns mal veins siguin del color que siguin. Ells només miren la duresa de la dreta contra l´esquerra espanyola però la duresa contra nosaltres i son tots de l´esquerra a la dreta, un joc brut i repugnant

Pepa Ocheda
Pepa Ocheda
28.11.2022  ·  10:53

Pense q no hi ha violències d primera i d segona. Totes són igual d dolentes. I entre elles està la q s’exergeis contra les dones, siga física o verbal.
Sent d veritat q es considere d segona la q es fa contra una parlamentària al sí dl Congrés dls Diputats, siga este espanyol o d la conxinxina

Mercè Vendrell
Mercè Vendrell
28.11.2022  ·  11:10

Gràcies ,no es pot dir mès ,ni millor.
Fa anys, que vaig escoltar; els catalans mesells, reben cops per
arreu,Tinguem esperança de recuperar-nos

Salut

teresa nebot
teresa nebot
28.11.2022  ·  11:29

la ola de violencia que se inicio el 1 de Octubre va “in crescendo” . Y Vox creció gracias a ello.Presentandose como parte en el juicio al “Procés”. Y yo he sufrido ahora esa violencia por ahora solo verbal que no existia cuando clamaban que aqui había crispación. Se sienten (o lo son???)ganadores y nos intentan eliminar cuando decimos que no eramos sino que somos independentistas (Motivo por el que entró en ataque de ira chillandome)
No somos o suficientemente conscientes de que la Democracia está en peligro. A Sanchez lo único que le interesa es su proyección internacional y con unos toques de ilusionismo y convencer algunos que solo quieren el sillón ,intentar que la verdad se oculte . E articulo es esplendido y escrito or un “verdadero periodista” Informador veraz

Albert Ventura
Albert Ventura
28.11.2022  ·  11:36

L’unica cosa que li puc dir a aquesta senyora es que cante y no llore. I als catalans que mai dels mais ens hem de posar en baralles d’espanyols que som nosaltres els que sempre sortim escaldats en coses que ni ens van ni ens venen.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
28.11.2022  ·  11:55

Vaja Editorial! Per emmarcar i compartir-la amb tots els amics d’esquerres i de dretes dels PPCC, espanyolistes actuals, haguts i per haure! Vicent, estimat director de VilaWeb: Vull fer-li un suggeriment a títol de proposta: Guarde en lloc preferent de la caixa de la memòria aquest Editorial de hui, per desempolsar-lo i treure’l quan siguem independents per tal de no caure en els mateixos defectes. Ben mirat, és la part positiva que tenen: Mostrar-nos el que no toca fer ni ser.

JOSEP SABAT
JOSEP SABAT
28.11.2022  ·  12:08
Joan Royo
Joan Royo
28.11.2022  ·  12:33

No sabia res del rebombori de la senyora Montero. No mire ni escolte, ni llig cap mitjà espanyol. Ara me n’assabente a través de Vilaweb. A mi també “me pilla lejos”. M’ha interessat i molt el repàs de la persecució política, ara sí, que el règim del 78 ha exercit. I encara que ja és sabuda aquesta història, m’ha tornat a retòrcer els budells. El Junqueras, Rufian, Aragonès… i tota la patuleia col.laboracionista coneixen aquesta història de la barbàrie espanyola? Quan la gent es jugà el cos per anar a votar té algun valor per ERC? Dormirien tranquils llegint aquest article? Maleïts siau per sempre.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
28.11.2022  ·  12:59

De vox ja cal esperar violències però, i dels polítics o no, sedicents demòcrates de dretes o d’esquerres (pocs) que pul·lulen per l’estat? No hi val tota la violència que patim cada dia com ciutadans de segona només per parlar una llengua i tenir una cultura pròpies? La de 17 A i la de l’1 O per citar-ne només dos? Calia un editorial com el de hui.

Antoni Gamas
Antoni Gamas
28.11.2022  ·  13:15

Estic totalment d’acord amb l’editorial, està clar que hi ha molts noms de represaliats, torturats, assassinats… que és impossible que hi càpiguen en un espai com el de l’editorial. Vull afegir un nom: Gustau Muñoz de 16 anys, assassinat per la policia l’Onze de setembre de 1978 al carrer Ferran de Barcelona.

Alfons Hernan Torta
Alfons Hernan Torta
28.11.2022  ·  13:27

L’única manera de fugir de tot això, es aconseguir la independència. Així recuperarem la dignitat i moltes altres mancances que tenim tots els que vivim a Catalunya. Aleshores, aquells que no treballen per la independència no em mereixen cap mena d’aprovació ni de fer-los costat en res de res.

Josep Soler
Josep Soler
28.11.2022  ·  13:38

No se pas com s’ha de combatre tot aixo.
El partit que mana Catalunya actualment esta recolzat i cerca acords amb aquestes esquerres espanyoles del 155.
Aquest partit que mana Catalunya (ara amb 33 diputats en un Parlament de 135) probablement seguira manant-la en les proximes eleccions, amb el recolzament d’aquests mateixos partits de l’esquerra espanyola del 155.
Aquesta situació, que no va ser el resultat majoritari de les darreres eleccions autonomiques, esta avui consolidada pels tripijocs i pel canvi radical de politica del partit que goberna Catalunya i en consequentcia, pels ajuts rebuts d’aquesta esquerra, ha obtingut el control asfixiant de tots els mitjans informatius del pais.
En aquestes condicions, de que li serveix al poble de Catalunya, seguir votant, si per aquest medi, mai podra obtenir la independencia?..

Susanna Herce
Susanna Herce
28.11.2022  ·  13:45

Una esquerra (en general, però ara parlem del partit d’aquesta senyora) que ha fet tot el possible per inculcar que el nacionalisme és “feixista” , “burgès” i “retrògrad”

Quan parlen de nacionalisme, sempre treuen els nazis o els conflictes dels Balcans com a culpables (no ja causants, sinó culpables) de l’esclat d’ambdues guerres mundials. Els seguidors de les esquerres s’ho creuen amb una fe cega, sense qüestionar res.

Per descomptat callen que les nacions revoltades estaven sotmeses als imperis Austríac, Otomà i Rus feia segles. Que aquest domini imperial incloïa,entre d’altres coses (i amb algunes diferències segons l’imperi) pagar tributs més alts, la no oficialitat de la llengua pròpia, la persecució a qualsevol associació, etc. La mateixa Grècia, sotmesa als turcs durant gairebé quatre segles.

Pel que fa a Hitler i els seus sicaris, també eren imperialistes. Sembla mentida que s’hagi d’explicar això, però veient els comentaris a xarxes i tertúlies, és evident que molta gent encara no ho sap.

Al menys, Alemanya ha intentat fer cau i net del seu passat, contràriament a Espanya on ha costat més de mig segle exhumar les restes del dictador i on es permeten homenatges a feixistes de passat sanguinari (del qual no reneguen, per cert)

L’esquerra espanyola NO ens representa, NO ens entén i té la responsabilitat d’haver estès una idea molt esbiaixada sobre el nacionalisme català. La situació actual d’enfrontament i rancúnia dels espanyols vers Catalunya seria molt diferent si l’esquerra hagués comprès, respectat i explicat el conflicte de manera justa a la resta d’Espanya.

Sr. Partal, la llista de víctimes és esgarrifosa. Gràcies per mantenir-ne el seu record.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
28.11.2022  ·  14:45

Sí, Sr. Partal, estic amb tot el que ha escrit.
Espanya és irreformable perquè porta ja en el seu ADN el comportament xulesc i violent, però covard.

Molta hipocresia en tots els polítics espanyolistes, siguin de la corda que siguin: PSOE, PP, Podemos, Comuns, PC, ER (la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras), etc. alhora d’etiquetar el que és violència política i a qui s’aplica.

Recordo encara la molta mala llet que va haver-hi en el seu moment contra el MHP Quim Torra, més honest i persona que qualsevol dels que hi ha ara al govern de la Generalitat, començant pel tàndem Aragonès – Roger Torrent.

Thomas Harrington
Thomas Harrington
28.11.2022  ·  15:22

Gràcies Vicent

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
28.11.2022  ·  16:15

Aquí vivim una altre realitat.

La realitat del regne és: Tot el que porta a la unitat és bó i necessari. Els veritables violents són “los ciudadanos españoles” (independentistes) que se salten l’ordre constitucional.
Per això, el primer d’octubre va ser una màxima violència (cop d’estat) contra tots els espanyols.
I D’AQUESTA IDEA NO EN PODEN SORTIR.

Un apunt: ens equivoquem quan el catalans diem que Espanya actua reprimint. No. No és tota la veritat.
Espanya s’aguanta per pura violència des que va sotmetre els nadius d’Amèrica.

¿Quantes vegades han bombardejat Catalunya en tres-cents o quatre-cents anys?

I nosaltres hem de seguir sotmesos a ells sense dret a tornar a ser una Nació lliure?

Artur Quintana
Artur Quintana
28.11.2022  ·  16:30

I de democràcia què?

jordi Rovira
jordi Rovira
28.11.2022  ·  17:11

Un article tant interessant com viscut que toca el moll de l’os. Efectivament l’estat espanyol és un estat violent, i per tant un estat insegur, on la seguretat jurídica és un miratge. I aquest punt provoca sofriment alhora que s’esdevé l’element central de la discussió de futur en la que estem immersos. Aquesta violència d’Estat està estretament imbricada en la impunitat de bona part de qui detenta el poder en aquest vaixell a la deriva. D’aquí en surten elements tan evidents com l’elevat nivell de corrupció, i la ineficiència. Com també el perillós precedent que a nivell de gestió sempre ronda l’Estat espanyol.
Tot plegat ens fa tanta ràbia com injust és haver de patir-ho. Al mateix temps és una gran arma. En aquest sentit, l’article d’avui s’ha d’emmarcar i deixar que reposi fins a donar el fruit que pertoca a una intel·ligència que no pot perdre de vista els elements fràgils de l’enemic i adversari.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
28.11.2022  ·  17:20

Gràcies per posar noms i cognoms a alguns dels represaliats, torturats i assassinats. Gràcies per recordar-nos els seus noms, mantenir la seua memòria ens manté lliures.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
28.11.2022  ·  17:51

La Santa Inquisición española també es d’esquerra i caasellana. La seva ideologia es aplastar a tots els no castellans

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
28.11.2022  ·  18:48

Ja sé que és un tòpic però algú ho havia de dir per posar les coses al seu lloc. Gràcies Vicent

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
28.11.2022  ·  20:14

Efectivament Vicent, però no ho admetran mai.

Marià Armengol
Marià Armengol
28.11.2022  ·  20:33

Des fà segles la seva manera d’anar tirant ha estat el pillatge, l’extorsió, l’assessinat, i modernament, l’exercici de la violència i la corrupció. No són una societat sana, amb ética. Estàn contents sent ‘Lazarillos’ (que robava a un cec…), i governats per sàdics, traficants d’armes, i psicòpates immorals.
Que al llarg de la seva història deixessin rastres de sang per allà on han passat era inevitable. Và en la manera de ser: maltractar al débil, al desamparat, als animals.
Milions han estat els assessinats, bé està recordar el nom d’uns quants d’ells, però esfereix el pensar què han anat fent al llarg dels segles. Sense anar més lluny, a Catalunya, Pais Valencia, i Barcelona (1714) en concret.
Jo NO els hi ho perdono.
PS: Les picabaralles de col.legi que tinguin al seu merdi-parlamento, la veritat, m’importen una merda.

Lluí Mor
Lluí Mor
28.11.2022  ·  20:54

Per això son els periodistes, per fer memòria, una mica de pedagògia, i posar noms i cognoms a cada fet documentat.
Aquest mati he volgut escoltar la tertulia a Rac 1 perquè dillums hi ha l’Iglesias i els altres catalans que de tan aplanar-ho tot, sembla la tertulia de la pitzza.

Eduard Solà
Eduard Solà
28.11.2022  ·  21:44

Moltes gràcies per aquest editorial. Com tots. Aquesta nació no seria la mateixa sense VilaWeb.

Francesc Josep Robert
Francesc Josep Robert
28.11.2022  ·  21:56

Moltes gràcies Vicent, un article extraordinari!

Ricard Pons
Ricard Pons
28.11.2022  ·  23:35

Moltes gràcies Vicent, per aquesta editorial imprescindible. Que corri el més posible per tot arreu!!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes