01.08.2018 - 18:32
|
Actualització: 01.08.2018 - 20:31
La Intersindical Valenciana ‘no acceptarà rebaixes’ en la capacitació lingüística establerta en el projecte de decret pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials. En un comunicat, considera que ‘el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua oficial de la seva elecció en igualtat de condicions no pot fonamentar-se en què el castellà sigui un requisit i el català només un mèrit’.
El sindicat critica la proposta presentada ahir pel PP per a la futura llei de la funció pública valenciana. La presidenta de la formació, Isabel Bonig havia dit que el PP donava el seu suport al PSPV perquè el requisit lingüístic fos un mèrit, i no un requisit. Per la Intersindical, les declaracions de Bonig ‘s’han fet com un oferiment del PP a la Conselleria de Justícia per a desblocar la tramitació de l’avantprojecte de llei’, tenint en compte que ‘suposadament, les divergències entre els partits del Botànic sobre l’abast de la capacitació i en les estratègies electoralistes n’obstaculitzen el desenvolupament’.
Però Bonig ‘omet alguns aspectes de rellevància significativa a l’hora de plantejar la relació entre la capacitació lingüística dels treballadors públics i el dret de les persones a dirigir-se a l’administració en la llengua cooficial de la seva elecció’. En aquest sentit, el sindicat recorda que la normativa ‘no planteja la introducció de la capacitació lingüística amb un contingut uniforme, sinó que preveu una diferent graduació en funció de la titulació acadèmica exigida’ per al lloc de feina. ‘És a dir, el nivell de coneixements de català requerit per a ocupar un determinat lloc de feina serà proporcional a la titulació i adequat a les funcions a realitzar.’
Extensiva a tots els treballadors
Tot i això, ‘sí que és cert que l’exigència d’un determinat grau de coneixement de català serà extensiva a tots els treballadors públics, perquè l’exercici del dret a la lliure elecció de llengua oficial va més enllà de l’atenció directa de la persona que atenen els usuaris’, subratlla la Intersindical, que recorda que els ciutadans poden dirigir-se a l’administració de manera verbal o escrita i ‘tenen dret que els contestin en la mateixa llengua, de manera que qualsevol acte administratiu, notificació, informe o resolució ha de poder ser redactat per un treballador capacitat en l’ús de les dues llengües’.
D’altra banda, en la ‘immensa majoria dels casos, els procediments administratius, amb les peculiaritats de cada sector, requereixen normalment la participació de més d’un treballador’. En conseqüència, ‘tots han d’estar capacitats en l’ús de les dues llengües, sense distinció’, ha assenyalat.
Per a l’organització, la ‘veritable igualtat lingüística, l’equilibri en l’ús de les dues llengües, només pot aconseguir-se quan ambdues se situen en la mateixa posició legal davant el ciutadà i l’administració’. I insisteix: ‘Això només ho garanteix la generalització de l’establiment de la capacitació lingüística per a les dues llengües oficials.’
