Els observadors internacionals es van posar les mans al cap per tot allò que van veure al Tribunal Suprem espanyol en el judici contra el procés. ‘No hauria imaginat mai que d’assistir a una observació com aquesta a Europa, a Espanya, l’any 2019’, diu l’advocada francesa Dominique Nogueres, vice-presidenta de la prestigiosa Federació Internacional dels Drets Humans. Hi va anar al començament, i va haver de fer quatre hores de cua de matinada, passant fred, per a poder entrar al Suprem. Però allò que van veure les desenes de companys seus que hi van anar després, aplegats en la iniciativa International Trial Watch (ITW), els va impressionar i preocupar, per la manera com es criminalitzaven drets com la llibertat d’expressió i de reunió i com el tribunal que presidia Manuel Marchena entrebancava les defenses. Nogueres va intervenir dilluns al vespre al CCCB de Barcelona en l’acte de presentació pública de l’informe preliminar sobre el judici que han fet els observadors. Un acte en què van apuntar una via perquè Espanya rebi un advertiment sever de les Nacions Unides. Aquesta via és un document que anomenen l’Informe Ombra.

Acte amb observadors internacional d’International Trial Watch al CCCB.

Els 193 estats membres de l’ONU són sotmesos cada cinc anys a un examen sobre el respecte o vulneració dels drets humans. S’anomena Examen Públic Universal (EPU), i a l’estat espanyol li toca de sotmetre-s’hi el gener del 2020. L’examen dura tres hores i mitja i es fa a la seu de l’ONU a Ginebra. Hi participen representants dels quaranta-set estats que en aquell moment són membres del Consell de Drets Humans de l’ONU, que pregunten a cada estat pels afers que posen en qüestió el respecte als drets humans. Com els arriben aquests expedients? En bona part mitjançant iniciatives de la societat civil i d’organitzacions no governamentals, com la d’International Trial Watch, que recullen situacions preocupants i de gravetat que amenacen drets fonamentals. En aquest cas, el dossier de la repressió contra l’independentisme seria una part del bloc de demandes que els quaranta-set estats membres farien arribar a Espanya.

Però per a poder arribar a aquest punt, el de l’examen a l’ONU el gener de l’any vinent, s’han de complir uns passos previs. El primer és presentar aquest Informe Ombra abans del 18 de juliol a l’Alt Comissionat de l’ONU pels Drets Humans. Els representants d’ITW enllesteixen el report, que aplega en una desena de pàgines les violacions de drets humans que ha comès l’estat espanyol en la repressió policíaca i judicial contra l’independentisme d’ençà de la tardor del 2017. En el primer bloc, s’analitza la resposta violenta de l’estat contra l’1-O; en el segon, es tracta de la criminalització del dret de manifestació i de protesta amb les acusacions de rebel·lió i de sedició i amb els empresonaments preventius, posant èmfasi en el cas de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez, que són els que han motivat més denúncies d’organismes internacionals contra l’estat espanyol, com ara Amnistia Internacional i Human Rights Watch; i en el tercer bloc es denuncien les vulneracions dels drets de les defenses durant el judici contra el procés, tot demostrant que els acusats no han tingut un judici just amb un tribunal imparcial ni tan sols competent per a jutjar-los.

Una volta entrat a registre aquest informe, comença la tasca més difícil, que és la de fer pressió, parlant amb les delegacions diplomàtiques dels estats membres del Consell de Drets Humans de l’ONU. Cal que algun d’aquests estats assumeixi l’informe i s’encarregui de dur-lo davant Espanya com una part de l’examen sobre la situació dels drets humans que es farà el mes de gener a Ginebra. Entre aquests estats, hi ha l’Argentina, Àustria, Austràlia, el Brasil, Xile, Croàcia, la República Txeca, Dinamarca, Itàlia, les Filipines, el Perú, l’Uruguai i també Espanya mateix. Segons l’advocat Karlos Castilla, de l’Institut dels Drets Humans de Catalunya, ‘seria desitjable que les recomanacions les assumissin i les presentessin estats que tenen tant o més poder que l’estat espanyol, perquè se sentís obligat a seguir les recomanacions que els fessin’.

És un mecanisme complex, en què les organitzacions de la societat civil tenen un paper impulsor de les demandes. ‘És la diplomàcia de carrer’, diu Castilla, que vol fer valer la capacitat que tenen de fer arribar tota la feina que durant mesos han fet els observadors internacionals en el judici contra el procés a un organisme com el Consell de Drets Humans de l’ONU. Si finalment, de tot aquest procediment, en surten unes recomanacions a Espanya per haver violat drets humans en l’acció policíaca, política i judicial contra l’independentisme, el revés pot ser important en termes polítics i d’imatge. Ara, són unes recomanacions que no vinculen l’estat espanyol, i el darrer examen a què es va sotmetre n’és un bon exemple. En la revisió del 2015, el Consell de Drets Humans va demanar a Espanya que no aprovés la llei mordassa, per la regressió en drets civils que implicaria. I tanmateix el govern espanyol i la majoria absoluta del PP van aprovar-la.

‘Hem d’internacionalitzar la vergonya’, diu Castilla. El professor Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, és un dels autors de l’informe preliminar dels observadors internacionals al judici. I a l’acte de dilluns combatia el pessimisme que s’apoderava dels assistents a l’acte que hi havia a la sala del CCCB, arran de la constatació de l’enorme dificultat que doni fruit la via de la denúncia internacional. ‘No podem acabar amb la sensació que tot això és inútil, perquè la lluita és llarga.’ Que ens acabin donant la raó, volia dir Rivera, és molt més important que no ens pensem.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb