Els observadors internacionals aplegats en la iniciativa International Trial Watch van seguir tot el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol, i ho van fer en unes condicions amb què no s’havien trobat mai, negant-los la condició d’observadors. Van assistir a cadascuna de les més de cinquanta sessions que hi va haver durant els quatre mesos de judici, i setmana rere setmana van anar documentant totes aquelles vulneracions de drets dels acusats i de les seves defenses. En van ser moltes, i es van arribar a posar les mans al cap. Avui han fet públic l’informe amb les conclusions preliminars (pdf) sobre la seva observació, i quan hi hagi sentència faran públic l’informe definitivament. Constaten que hi ha hagut un judici fruit d’una causa general oberta de fa temps contra l’independentisme i que Manuel Marchena i el tribunal han causat nombrosos impediments i entrebancs a les defenses.

Els portaveus de la plataforma International Trial Watch, Mercè Barceló i Iñaki Rivera, han exposat les conclusions de l’informe en una conferència de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Hi ha hagut nombroses vulneracions de drets humans, en aquest judici, abans i tot que comencés. Perquè el tribunal que els ha jutjat no era pas competent per a fer-ho; es va vulnerar el dret del jutge predeterminat per llei, que en aquest cas hauria d’haver estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I els advocats dels acusats van arribar al judici sense haver pogut conèixer ni contrastar els altres tres procediments que hi havia oberts en aquesta causa general contra l’independentisme a l’Audiència espanyola, al TSJC i, sobretot, al jutjat 13 de Barcelona. Se’ls va limitar el dret de la defensa i de la igualtat d’armes en aquest cas i durant la vista oral, quan el tribunal va oferir un tractament diferent i esbiaixat envers els testimonis, en funció si eren proposats per l’acusació o per les defenses.

Els observadors han detectat més abusos processals. Ja n’hi va haver en el moment en què van decidir de mantenir-los a la presó durant el judici, i per les llargues sessions, que perjudicaven els presos, amb trasllats constants inclosos. A més, hi va haver desordre en la pràctica de les proves, i per la limitació dels interrogatoris, en què el president del tribunal va protegir indegudament alguns testimonis de l’acusació.

Més: hi va haver una vulneració del dret de la pràctica de la prova. No es va permetre que s’exhibissin els vídeos dels fets del 20-S i l’1-O a testimonis de l’acusació, cosa que va impedir de demostrar-ne les contradiccions. A més, es va vulnerar la LECrim quan es va permetre que molts testimonis de les acusacions veiessin abans les declaracions dels seus superiors jeràrquics: manca d’espontaneïtat, llenguatge estereotipat, repeticions de paraules clau com ‘violència’, ‘hostilitat’, ‘murs humans’, etc.

L’actitud dels fiscals i la permissivitat de Marchena van cridar l’atenció dels observadors, des del començament fins al final. A les conclusions de l’informe, constaten que les acusacions van presentar els informes finals, de centenars de folis, només uns minuts després de l’exhibició del darrer vídeo, sense haver esperat, doncs, la conclusió ni l’avaluació de la prova videogràfica. ‘Va ser un menyspreu a una prova tan decisiva’, destaquen.

‘Un precedent perillós’

I al marge de totes aquestes qüestions formals, els observadors internacionals destaquen que durant tot el judici no s’ha pogut demostrar ni l’alçament ni la violència ni els tumults que els tipus penals de la rebel·lió i la sedició requereixen. Per tant, conclouen, ‘una condemna per aquests delictes trencaria el principi de legalitat penal reconegut com un dret fonamental en l’article 25.1 de la constitució espanyola’.

A més, en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, se’ls ha processat per haver convocat reunions i manifestacions, i sempre van actuar per la llibertat ideològica, el dret de reunió i la llibertat d’expressió. ‘Ser independentista i reclamar la consecució d’un estat propi està protegit per la constitució espanyola, segons que ha sostingut el Tribunal Constitucional en moltes sentències sobre el concepte de “democràcia militant”.’

En el cas de Carme Forcadell, la seva actuació era emparada per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària i pel dret fonamental reconegut en l’article 23 de la constitució espanyola al lliure exercici del càrrec públic. Forcadell va complir escrupolosament la seva funció de presidenta, no permetent que cap poder interferís en aquesta inviolabilitat. Interpretar que el Tribunal Constitucional li podia dir quines iniciatives es podien tramitar i quines no hauria implicat reconèixer un sistema de govern dels jutges.

Finalment, els observadors s’exclamen pel menyspreu amb què els membres del tribunal es van referir, un cop acabat el judici, al grup de treball contra les detencions arbitràries de l’ONU. Un informe que deia que s’havia vulnerat el dret de la llibertat dels presos i el dret de tenir el temps necessari i els mitjans adequats per a preparar la defensa, la seva presumpció d’innocència i el dret d’un judici just amb un tribunal imparcial i mancat de competència. El Suprem no en va fer cabal, i va atacar la independència dels membres del grup. ‘La desobediència que el tribunal exhibeix amb aquesta última resolució constitueix un precedent perillós’, avisen els observadors.

Informe ombra a l’ONU

A banda d’aquest informe preliminar, ITW presentarà el 18 de juliol a l’Alt Comissionat de l’ONU pels drets humans l’anomenat ‘informe ombra’ sobre la vulneració de drets humans a l’estat espanyol, que passarà l’examen periòdic universal el gener de l’any que ve. L’informe, d’una dotzena de pàgines, tractarà sobre la violència policíaca el Primer d’Octubre, el procés judicial i l’amenaça per la llibertat d’expressió i manifestació. Aquest informe i altres d’organitzacions de drets humans es contrastaran amb l’informe elaborat per l’estat espanyol en un debat d’unes tres hores o quatre del qual sortiran recomanacions no vinculants.

ITW ha rebut el suport de trenta organitzacions internacionals de drets humans, entre les quals, la més important d’Argentina, que va lluitar contra els crims de la dictadura militar, i la més antiga del món, la francesa Federació Internacional pels Drets Humans, a banda d’altres entitats estrangeres i de la resta de l’estat espanyol. L’entitat ha rebut aportacions econòmiques de quatre mil persones. Seixanta persones han fet d’observadors: quaranta experts estrangers de quatre continents, deu juristes i catedràtics de la resta de l’estat i deu d’entitats de drets humans. Han escrit més de nou-centes pàgines d’anotacions en la cinquantena de sessions del judici.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.