L’independentisme dit pràctic i el seu pensament màgic sobre la repressió

«Tenim davant un monstre inadaptat a la democràcia i a Europa, un monstre que pot adoptar cares diverses i brandar banderes contradictòries si li convé»

Vicent Partal
28.01.2020 - 20:57
Actualització: 28.01.2020 - 21:57
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A voltes entre línies i a voltes explícitament, l’argumentari de l’independentisme que ara anomenen pràctic –bàsicament, del sector més important d’ERC, però també compartit per alguns altres– es fonamenta a afirmar que no cal tenir màrtirs i que esquivar la repressió i impedir nous encausaments és un valor en si. És amb arguments com aquests que volen justificar l’actuació de dilluns del president del parlament, Roger Torrent, per mi simplement injustificable.

I justament ahir vam poder comprovar que allò que faces o deixes de fer tant se val. Perquè el mateix president Torrent que dilluns va doblegar-se al caprici il·legal de la Junta Electoral espanyola ahir va saber que era investigat per desobediència, segons un acord adoptat pel ple del Tribunal Constitucional. En concret, ell, el vice-president Josep Costa i el secretari de la mesa, Eusebi Campdepadrós, seran investigats per la fiscalia, acusats tots tres de cometre desobediència per haver admès a tràmit una proposta de resolució de resposta a la sentència contra el procés, el 22 i el 29 d’octubre. El tribunal considera, a instàncies de l’advocat de l’estat –per tant, sota la responsabilitat del govern de coalició encapçalat per Pedro Sánchez–, que al Parlament de Catalunya no es pot parlar del dret d’autodeterminació.

De fet, no va ser aquesta l’única notícia relacionada amb la repressió que vam tenir ahir. El Tribunal de Comptes espanyol també ahir va reclamar quatre milions d’euros al president Puigdemont i als membres del seu govern, a causa de la realització del referèndum d’autodeterminació, una reclamació que a la major part els pot fer perdre el patrimoni. I a Madrid va continuar el judici contra el major Trapero i més membres del cos dels Mossos d’Esquadra, amb un episodi espectacular per cert, que Roger Graells us relata.

Tot això, emmarcat amb la presència d’una part dels presos polítics, membres del govern legítim, al Parlament de Catalunya per a participar en la comissió que investiga l’aplicació del 155. Una presència que, com és evident, tota sola ja retratava el període de brutal excepcionalitat política que vivim d’ençà de fa més de dos anys. El relat dels presos, diguem-ho tot, no el va escoltar cap membre del PSC, que ahir, negant-se a participar en la comissió, va perdre bona part de la seua credibilitat, si és que en tenia, per a invocar el diàleg. Cosa que explica perfectament Pere Martí al seu article diari.

Hi insistesc: tot això, i més, va passar en vint-i-quatre hores, amb prou faenes. Precisament en les vint-i-quatre hores següents a la trencadissa dins el govern que s’ha volgut justificar en la necessitat d’esquivar, diuen, la repressió.

Jo no tinc gens de confiança que els independentistes dits pràctics –sobre això, aquest article d’Andreu Barnils és imprescindible– entenguen que la seua actuació serà fútil. Però els fets els haurien de fer reflexionar o els deixaran en una posició molt incòmoda com més temps vaja passant. Ells ja poden insistir amb el diàleg i el gran canvi que significa tenir un govern espanyol que reconeix que açò és un conflicte polític que cal apartar del carril de la justícia. Perquè la realitat és que la repressió continua i continuarà. Continua i continuarà perquè políticament els socialistes en treuen rèdits importants –i no cal veure sinó com estava cofoi Miquel Iceta dilluns imaginant-se que ara podria aconseguir per vies espúries allò que els votants no li volen concedir de cap manera per vies democràtiques.

Els històrics del socialisme alemany ja van avisar, en moments heroics i quan la temptació totalitària era una evidència, sobre el perill per a la pròpia salut mental d’esdevenir un carceller, un repressor. Si penses que pots guanyar sense necessitat de passar pel tràmit feixuc que la gent et vote, avisaven ells, no tan sols perds el compàs moral sinó que la comoditat de la situació et duu massa fàcilment a l’altra banda de la barrera democràtica, allà on no hauries d’haver estat mai; allà on s’han instal·lat els socialistes espanyols fent enginyeria política a partir del control que tenen de la màquina de la repressió.

La presència dels presos al parlament i alguns dels seus discursos ahir van fer durant unes hores l’efecte de bàlsam paralitzant de la tensió política entre els partits independentistes. Ho entenc i ho respecte, perquè ho trobe humanament justificat. Però no servirà per a oblidar on som ni per a dissimular ni emmascarar les evidències, els fets. Tenim davant un monstre inadaptat a la democràcia i a Europa, un monstre que pot adoptar cares diverses i brandar banderes contradictòries si li convé. Però que al final, com en la faula de l’escorpí i la granota, sempre acaba sucumbint al seu instint violent. I és per això que únicament la confrontació directa i radical ens dóna l’oportunitat de guanyar-lo, com el vam guanyar el Primer d’Octubre. I no serveix de res imaginar-se que és allò que no és –fent servir, amb perdó, aquest pensament màgic que ens volen atribuir com a burleta pesada a tots els qui, simplement, no combreguem amb les seues tesis. Em remeto a les proves, d’ahir mateix.

PS. VilaWeb sempre assumeix els seus compromisos i n’és un ajudar a la reflexió col·lectiva en els moments més difícils. Maldar per obrir el debat. Per això avui comencem una minisecció que durarà uns quants dies, en què demanem a personalitats dels entorns més variats de l’independentisme què cal fer i cap a on cal caminar. La comencem avui amb les opinions d’Albano-Dante Fachin, Júlia Taurinyà i Albert Botran.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
28.01.2020  ·  22:08

Està clar. Si el maltracten i vols fer veure que no ha passat res. o si veus que maltracte el teu company i calles, el maltractador es veurà reforçat. No hi ha altre remei que enfrontar-s’hi. Tota la resta no serveix per a res. Paraules buides. El maltractador ens vol a tots destruïts. I si li ho permetem, ho aconseguirà. L’única cosa bona és que, com l’escorpí, mai falla. I desmenteix en menys d’un dia totes les excuses i els “arguments” dels “pràctics”.

Albert Martín
Albert Martín
28.01.2020  ·  22:14

Trobo que hi ha una certa demagògia en igualar la permanent voluntat repressora dels poders de l’estat amb posar-los-hi en safata i facilitar-los la feina, com va fer el nostre ínclit President amb l’efímera pancarteta que tantes glòries i rèdits polítics i socials ens està donant.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
28.01.2020  ·  22:15

D’acord amb l’editorial d’avui, veig que no sóc l’únic que pensa que quant més “pragmàtics” més repressió ens caurà a sobre.
Dilluns el president del parlament va perdre una bona oportunitat de plantar-se i ER també va perdre una bona oportunitat de demostrar que realment són independentistes.
La gent, el poble, exigim unitat !!*!!

joan rovira
joan rovira
28.01.2020  ·  22:27

Per què el poble català s’ha tornat a deixar destorbar, pels adoradors del vedell d’or de l’altiplà, en el seu camí cap a la llibertat?

Per què el tàndem Junqueras-Rufián, com ho va fer Pujol-Duran, han pogut surar dins de les organitzacions que es volen majoritàries?

Per què aquestes parelles encapçalades per persones que es fan practicants acompanyades d’altres descregudes oficien el ritual de la confusió?

O, és que darrere la submissió de la Nació catalana a Castella està encara la inquisició catòlica vaticana? Disfressada de practicants religiosos amb una moral ambigua?

Per què tanta mediocritat està interferint de manera premeditada i orquestrada per les elits, ara com el 1976, de tot poble català independent i lliure del Primer d’Octubre de 2017?

Ho tornarem a permetre? O, realment tenim els governants-oficiants del sacrifici dels valors col.lectius, a major gloria del minotaure de l’altiplà, que ens mereixem? Reaccionarem units?

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
28.01.2020  ·  22:28

Sense desobediència no hi haurà independència.

teresa labourdette
teresa labourdette
28.01.2020  ·  22:35

Vicent, i encara falta afegir la decisió de la JEC de convocar Clara Ponsatí a Madrid per anar jurar la santa sagrada constitució si vol l’escó d’eurodiputada. No hi ha res a fer. Autodeterminació. Visca la República catalana

Antoni Oller
Antoni Oller
28.01.2020  ·  22:39

Ara sí Partal, clar i català!, bon editorial avui, com a resposta a molts comentaris que amb més o menys raó ahir criticaven la equidistància dels darrers editorials; i si se’m permet, amb un matís molt important que em costa de veure reflectit en els comentaris habituals: “l’argumentari de l’independentisme que ara anomenen pràctic –bàsicament, del sector més important d’ERC, però també compartit per alguns altres”. CORRECTE I PRECÍS: el síndrome de Estocolm és àmpliament majoritari a ER, hi estem tots d’acord, però no n’és exclusiu, car hi ha encara molts sectors de Junts, que secretament pensen (i actuen sigil·losament) igual; per això ahir em va sortir un comentari reclamant que sense perdre la prudència, Puigdemont en faci via de fer net a casa seva, i si no pot ser, que és el més probable, trenqui d’una vegada amb el PDECat de Pascal&Bonvehí. M’ha agradat especialment el link a l’article de l’Andreu Barnils, que ja vaig llegir quan va sortir, amb gran assentiment.

francesc felip
francesc felip
28.01.2020  ·  22:51

Te raó, Sr. Partal, quan parla d’un tren en plena pendent i sense aturador, però no penso que es tracti (encara), de l’estado español – que es un gegant corrupte i malalt i molt endarrerit sí, però un gegant -, si no que penso que ara per ara es tracta d’ER, que valdria més apartar-nos de la via i deixar que aquest tren desbocat acabés en una via morta a espanya. De manera que, ja que som al cap del carrer, que us sembla ?. D’aqui un parell d’anys (o de lustres, tan li fà), parlant encara de repressió, presons, multes, fiances, embargaments i sobretot falta d’unitat ?. O fem quelcom ?. Ahir, més multes inventades, avui la JEC i la Consellera Clara Ponsatí. Demà qué ?. Que s’ha fet del Tsunami ?. Perque a mig mon no ens prenguin per beneits, penso que hauriem de potenciar el que ja es va dir des d’un bon principi: Govern de la República a l’exterior, amb el MHP Carles Puigdemont al capdavant. Donant-li ple recolzament, suport i ajuts de tot tipus. Un organisme viu que fos una llum permanent al final d’un túnel molt negre que serà molt llarg. Hem de parlar del Consell/Govern de la República a diari. La resta es un seguit d’agravis diaris que sols pretenen que ens revoltem i així tenir un motiu de cara a l’exterior per a intervenir-nos del tot. L’existència molt viva d’aquest Govern ho compensaria. I espavilem-nos, perque no tenim res més.
No renovaré la subscripció, Sr. Partal, perque Vosté, ni del Consell ni del MHP Puigdemont no en parla mai.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
28.01.2020  ·  22:55

Sense desobediència no hi haurà independència. Anna CASACUBERTA

Anton Alabau
Anton Alabau
28.01.2020  ·  22:58

Sr. Martín, trobo que identificar “l’efímera pancarteta” com la causa de tot plegat és veure el dit i no la lluna. La pancarta hi era perquè s’havien vulnerat drets fonamentals de polítics escollits legítimament, i també dels ciutadans que els vam votar. El balcó de la Generalitat em semblava un lloc ben digne per a denunciar-ho.
Gràcies a “l’efímera pancarteta”, el passat dilluns al Parlament teniem l’oportunitat de posar en evidència la prepotència de les ressolucions il·legals de la JEC i del mateix Tribunal Suprem, fent saber als botxins que per aquest embut ja no hi passem. Units no hi passariem, però resulta que hi ha un partit dit nacionalista que els hi fa la feina bruta, amb un President del Parlament indigne del seu càrrec. Qui no estigui per la feina per la qual van ser escollits, que no era altra que restituir el Govern sorgit de les urnes el 21-D, que plegui i deixi de traïr al seu poble.

Pepi Borrego
Pepi Borrego
28.01.2020  ·  23:05

ER ens està ficant en un pou que a dia que passa més ens enfonsa. Dilluns no només va apunyalar el President Torra per l’esquena sinó que a més va menysprear, i ja van dos vegades, el nostre vot. A més ho fa justificant un discurs totalment contrari al que feia abans del referèndum.

Ningú li pregunta perquè abans deien que amb l’estat espanyol no es podia parlar perquè històricament s’havien negat sempre i a qui s’havia d’obeir era al poble de Catalunya i avui són fidels a les injustícies de l’estat repressor i donen l’esquena als desitjos de la majoria. Major humiliació no hi cab.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
28.01.2020  ·  23:17

No acabo de entendre: si es castiga a un individu a presó, com després se’l pot castigar econòmicament per allò mateix que està empresonat. En fi; la repressió de l’estat no té aturador. I l ‘independentisme pràctic ja pot anar fent cabòries i justificar les posicions llurs. D’aquí cent anys ho tornarem a intentar. Mentrestant, cal rebaixar les espectatives

Gabriel Vives
Gabriel Vives
28.01.2020  ·  23:25

Com deia en Leonard Cohen: ” A pics es fàcil saber a quin costat has d’estar, veient qui està al altre costat.” Si ERC ni tan sols vol veure això, és que no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure. El problema gros és que ajuden als carcellers del nostre poble.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
28.01.2020  ·  23:32

Fins fa poc parlàvem de la independència com un projecte, com un desig, com un anhel. I fa poc, en temps històric, que ens vam posar a fer-la. Ens hi vam posar i vam començar a experimentar en directe aquella frase feta de:” una cosa és dir i l’altra és fer”. Una cosa és dir que sortirem d’excursió fins a tal cim i l’altra és posar-nos d’acord en el camí a seguir quan som al mig del bosc i les traces han desaparegut.
Els que ens van dir que teníem la independència a tocar es van equivocar. No passa res, érem al bosc i ningú havia fet mai la ruta. No vam poder fer el cim i de manera prudent vam recular. Això és d’excursionistes sensats: no exposar els companys si el camí no és clar.
No ens hauríem d’avergonyir de les nostres debilitats perquè, identificant-les bé, la propera vegada anirem més lluny.
Una cosa és dir independència i l’altra és fer-la; una cosa és dir desobediència i l’altra és fer-la; una cosa és dir revolta i l’altra és fer-la .
Justament el difícil és passar del dit al fet. Cal tenir perspectiva, paciència, saber-ne molt, no abandonar a cap company perquè camini a poc a poc.
Hi ha molta tensió i molt soroll completament inútils si fos cert que tots volem fer el cim i que el volem fer per a tots.
La realitat és tossuda i no voler veure-la és de ximplets.

Josep Salart
Josep Salart
28.01.2020  ·  23:41

No renovaré la subscripció, probablement jo tampoc. D’aquí ha marxat molta gent bona com en Victor Gonçal, l’ Eva Salas i que em disculpin els que no recordo.
Si no parlem més clar, no tardarem gaire com deia la Berta Carulla, que passarem dels articles i de l’editorial i ens possarem a llegir els comentaris tots sempre molt interessants. Fins i tot, dels pocs comentaris a favor d’ ERC, se n’aprén i molt, sigui per veure pensaments radicalment opossats al teu i ben raonats i educament escrits ( a mi m’ajuden molt), sigui per fer-te reflexionar i enfortir el teu.

Se’m fa estrany recórrer a altres digitals per recollir informació que sempre la trovaba aquí. No podia passar ni un dia sense la pissarreta ni la taula de tertulia i sempre pendent de la resposta del senyor Partal a les parrafades d’en Sanchis. Inolvidable¡¡ Ara veig més fantasmes que articulistes.

Aprenc tant dels comentaris i dels comentaristes, que penso que no se rés i, qui subscriu necessita acció, desobediència, plantar cara, picar fort.

Fins i tot insultar, no tant com fan els dirigents d’ ERC amb mi, però quasi.

Gerber van
Gerber van
28.01.2020  ·  23:55

El Vicent te rao: la visita dels presos al Parlement va ser un balsem i potser no tot d’aquesta legislatura està perdut.

Els vaig veure forts i les seves fortaleses només creixaran amb els dies que estaran empresonats. Un dia, tard o d’hora però aquest dia vindrà, seran lliures i tindrem nou Nelsons Mandelas per a liderar el país.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
28.01.2020  ·  23:58

Si el suprem ha sentenciat persones per uns fets, còm poden ser ara castigats per un no tribunal de justícia pels mateixos fets? Tant més quan el ministre d’hisenda i el president del govern que llavors controlaven les finances de la GC hi negaven cap despesa en seu parlamentària.

Josep Jallé
Josep Jallé
29.01.2020  ·  00:02

És molt simple, si voleu …. però la història ja ho sintetitza: Roma no paga – ni acarona – als traïdors.

Josep Soler
Josep Soler
29.01.2020  ·  00:08

Avui ha estat un dia extraordinari en molts sentits. La presència i les declaracions dels nostres dirigents empresonats m’ha satisfet per la claretat i precisió explicativa sobre els fets derivats del 155.
Bo i reconeguent les qualitats de gran orador del Sr. Junqueras a mi en sembla tornar a les epístoles als feligresos de Sant Pau o Sant Pere gots de temps

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
29.01.2020  ·  00:09

Sr. Partal no necessitem dos Ara. cat amb un ens basta.

Gràcies.

Artur Martí
Artur Martí
29.01.2020  ·  00:19

Torra: aguanti, ERC fora del govern, eleccions d’aquí 1 o quasi 2 anys, això sí, amb llista de JuntsXCat ben feta i molt canviada. I després amb la CUP i algun altre partidet nou, i la societat civil, desobediència civil , ConsellxlR, com a mínim anirem tirant, i a veure si ens hem sortim. Que li sembla ?.

jaume vall
jaume vall
29.01.2020  ·  00:24

En el fons tot és bastant simple. Ho vestim per fer-ho més bonic, comprensiu, indulgent. Però la nostra situació també pot resumir-se de manera simple.

1. A ningú li agrada que li diguin a la cara que no l’estimen. Que volen divorciar-se.

2. Li la persona, la societat, que pateix l’abandonament és molt primitiva, reacciona amb ràbia.

3. Si la persona que vol separar-se perd l’envit, per falta de força, d’aliats, d’autonomia econòmica, no pot esperar compassió d’aquell a qui ha desafiat, ha ferit, i finalment té el poder de venjar-se.

4. A més, en una situació de lluita contra la injustícia, sempre hi ha qui prefereix esdevenir mesell i acceptar-la com a mal menor, tot i que la seva dignitat vagi degradant-se.

Res de nou.
Ara ho patim a casa nostra.

Gemma R.
Gemma R.
29.01.2020  ·  00:33

Crec que ja sóm molts els subscriptors que tot i no conèixa´t personalment, et coneixem el caràcter ponderat, empàtic, templat i profundament compromès amb els Països Catalans, Vicent. I sabem que has callat anys moltes crítiques a aquest suposat independentisme que ja donava símptomes de ser més partidista que independentista amb els preparatius del 9N. Com sé que com molts, com jo, no volies malpensar fins que al 2017, en aquella reunió secreta de Junqueras amb Sanchez i Iglesias que va destapar El Mundo (si no recordo malament), ja vas arrufar el nas. En aquell context, just després de l´1 d´Octubre, era profundament deslleial, parlar amb líders de partits espanyols sense informar-ne al President amb qui compartia govern.

Tardarem temps en saber el contingut d´aquella reunió, però es pot imaginar perfectament amb tot el que ha passat, i és la peça que dibuixa el trenca-closques. La meva teoria llavors, que ja vaig expressar en la noticia d´aquest diari i que mantinc, és que Sanchez i Iglesias el van informar dels plans de Rajoy i de la judicatura. La seva oferta era que si recolzava un govern de coalició d´esquerres al Congreso, ells el treurien de la presó fent que la fiscalía i l´advocacia de l´estat en retiréssin les imputacions, però per això s´havia d´entregar i no marxar. Junqueras va veure el pla perfecte, s´entregava i quedava com el valent i fidel al poble, i els demés els covards traidors. Sortia en poc temps victoriós i així aconseguia l´hegemonía independentista i sería President de la Generalitat autonòmica durant 3 legislatures. Controlant els mitjants de comunicació com ja fan ara a través de Sergi Sol i en Gordillo, ja s´encarregarien d´anar convencent a la gent que no haviem estat prou empàtics amb la resta de catalans, que potser necessitàvem àmplies majories, que si aquí i que si allà. I anirien tornant al peix al cove, convertint-se en la neo-convergència que tant desitgen i que fa tants anys que esperen, enterrant així el somni per a sempre més.

I si he començat dient que ja fa temps que molts intuïm que calles perquè has cregut que era el millor per a la causa, és perquè si avui dius obertament que no combregues amb les tesis del diàleg, és perquè per primera vegada veus perillar el moviment. La gent aguanta molt més del que podia imaginar, cosa que em reconforta, perquè veig que com jo, els catalans quan prenen una decisió important és profundament meditada i no es fan enrere mai més, simplement perquè han interioritzat que és el millor per Catalunya. I personalment t´agraeixo que facis aquest pas endavant. Molta gent no està a les xarxes, i només s´informa per TV3, i els més curiosos potser obren algún digital, dels quals Vilaweb n´és el que més reputació té. Per això és important que intel.lectuals catalans com tú, diguin per fi, que no ens hem de deixar enganyar més. I que no hi ha vàries estratègies per arribar al mateix lloc. Ja ens agradaría! Però si alguna cosa té la repressió i els governs que fan servir pràctiques autoritàries amb la disidència, és que només et deixen una eixida, que és la confrontació. Pots triar si anar pel dret i fer la guerra, o fer-ho més llarg però de manera pacífica. És l´únic que pots triar. Però no perquè tú ho decideixis perquè t´agrada així, no. Perquè el repressor ja ha triat per tú. Per tant, no serveix de res anar tapant les mentides d´ERC si volem sortir d´aquest malson. Tampoc en això ERC ens ha deixat triar, perquè no ha estat sincera ni lleial. Ni amb els seus votants ni amb el país. Ells mateixos van explicar durant dos anys per justificar la unilateralitat del referendum que estàven preparant, que Espanya mai dialoga, que no està al seu ADN, i que si voliem fer el referèndum vinculant, s´havia de fer sense el seu permís, perquè esperar-lo era totalment estèril. I ara, de la mateixa manera ens volen fer creure, que lo estèril és confrontar-los perquè el que hem de fer és parlar-hi i acceptar la repressió. Diuen tot el contràri per una situació que no només no ha canviat, si no que ha empitjorat, i es queden tant amples. I això està desesperant a molta gent, que decepcionada ja es planteja guardar el seu vot a les golfes per sempre més. I la pena és que rebrà tothom si això passa, no només ERC, tots. Però s´enfaden si ens enfadem, si algú vol surrealisme que vingui a Catalunya, no el decepcionarem.

Núria Florensa
Núria Florensa
29.01.2020  ·  01:02

Núria Florensa i Soler

És un error el que propugnen “els pràctics”, els mateixos que quan van imposar el 155, atemorits ens an ven dient com un lloro “que haviem d’aixamplar” les bases. No us podeu imaginar que fartes estem la gent q ens herm mogut, que hem sigut masegades i no defallim, però per la nostra salut mental hem de prendra algun “respir” i més després de la patètica acceptació de Torrent de suspendre al MHP Torra com a diputat. “No és això companys, no és això”. Desitjo que la gent no oblidi mai a ERC, la deshonorable rendició que van fer. Beneïda avui per Junqueras com si fes una xerrada per escolanets 🤦🏻‍♀️. Ni jo podria fer una classe així a primer de batxillerat!

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
29.01.2020  ·  02:45

Bona nit! Sr. Partal gràcies per redreçar el camí.
Sí, ahir amb els presos polítics i presa políticade, nou al Parlament, vam tenir un xic de calma, després de la ignominiosa actitud d’en Torrent i ERC al Parlament el dia anterior.
Permetre que s’escridassi al MHP Quim Torra i després no aplaudir-lo va ser un verirable “xoc”.
Ara bé, per fi va deixar els d’ERC ben retratats.
Toca anar endavant, fer via per no tornar al mesell autonomisme.
Amb Ñ no hi ha res a fer, mai canviarà i sempre actuarà amb prepotència i amb venjança (hi governi qui hi governi; no ens deixem tornar a enganyar).

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
29.01.2020  ·  03:51

Eh !, Vicent Partal,

eh ! Quim Torra,

eh ! Carles Puigdemont,

eh ! Oriol Jonqueres,

eh ! Carles Riera

Eh ! Marta Rovira

Eh ! Anna Gabriel

Eh ! Turull, Forn, Rull, Romeva, Bassa, Forcadell,… etc

Eh ! Josep Arena (Valtonyc) i Pablo Hásel:

Us faré una contalla que succeí fa molts segles a la Ciutat de València, que al moment present ens hi pot ser de molt bon model de com actuar.

La ciutat de València i les altres viles reials, geloses de la seua llibertat, oposaven sempre la màxima resistència, si cap rei en volia fer cessió d’alguna d’elles.

Alfons dit “El Benigne”, l’any 1333, a instància de la seua segona muller, Elionor de Castella, instituí afavor del seu fill amb aquesta, l’infant Ferran, el marquesat de Tortosa, i li féu també donaci´ço de les viles d’Alacant, Elx, Novelda, Oriola, Guardamar, Xàtiva, Alzira, Morvedre (Sagunt), Borriana i Castelló, és a dir, les millors del Regne.

La Ciutat de València reaccionà amb gran energia, i en Francesc de Vinatea, un dels consellers municipals, s’encarà amb el sobirà; i l’infant Pere, que després esdevindria Pere El Ceremoniós, ens narrà aquest violent incident en la seua “Crònica” :

“En Vinatea proposà, que aitals donacions faés ne consentís, com havia, car allò no volia àls dir sinó tolre e separar lo Regne de València de la corona d’Aragó, car separats les viles ellochs tan appropriats, com aquells eren, de la ciutat de València, València no seria res; per què, ells no consentien les dites donacions, ans hi contradirien; e que es meravellaven fort d’ell e de son consell que en tal punt los posassen davant, car posaven-los en punt d’ésser traïdors.

-E alré, Senyor, no hi mudaríem, si a mi, Senyor, sabiets tolre lo cap del coll, ne si ens sabiets a tots matar. Mas certific-vos, Senyor, que si nos morim, que no escaparà algú d’aquest qui són ací, que no muiran tots a tall d’espasa, sinó vós, SEnyor, e la Reina, e l’infant Ferran.

E oint aquestes paraules, lo senyor Rei, nostre pare, dix a la Reina:

-Ah, Reina ! Açò voliets vós oir?

E ella, tota irada, dix:

-Señor, esto no consintríe el rey don Alfonso de Castiella, hermano nuestre, que él no los degollasse todos.

E lo senyor Rei respòs:

– Reina, reina ! El nostre poble és franc, e no és així subjugat com és lo poble de Castella, car ells han a Nós com a senyor, e nós a ells com a bons vassalls e companyons.”

PS: I qui vulga entendre, que hi entenga. Recular no serveix per a res. Tot és cedir terreny a l’enemic d’aquesta societat que ens vol veure anihilats a la mínima expressió. No hi ha res més pràctic que portar l’estat español al penya-segat i pegar-li un puntelló al cul. I la resta només són traïcions més o menys disfressades. I demane als companys d’estar-se d’amenaçar que s’abandona el trenca-gels aquest anomenat VilaWeb, i tu Vicent, deixa’t ja de badoquejar amb el “quedabenisme” d’opinió a la mitjana social. Ací som avantguarda trencadora i no s’aturarem fin ACONSEGUIR-HO, SEGUR !.

Carme Garcia
Carme Garcia
29.01.2020  ·  05:51

SR. josep Salart, estic totalment d’acord amb vosté, jo també he pres la mateixa desició, amb sapmolt greu, però per teenir que anar a d’altres diaris per saber alguna noticia de JxCat, hem donc d’alta d’un altre digital.

Jordi Torruella
Jordi Torruella
29.01.2020  ·  05:53

Com sempre, sort en tenim que el nostre enemic és més cec que nosaltres. O si mes no, amb les seves accions ajuden a curar la ceguera dels nostres polítics mediocres.

Joan López
Joan López
29.01.2020  ·  05:58

Mai,mai es pot negociar amb un maltratador. Ancara hi som a temps de capgirar aquesta situació. Somi doncs

Domingo Jurado
Domingo Jurado
29.01.2020  ·  06:18

Molt d’acord amb Anton Alabau,
no es gens rellevant com s’ha arribat a aquesta situació, el que és realment importat és si defensem la sobirania del Parlament davant la JEC.

I no trobo cap justificació que expliqui recular davant una junta electoral que no te competències.
Ha estat innecessàriament humiliant, vaig passar molta vergonya.

Que podem esperar dels nostres representants si no es planten quan l’estat no compleix ni amb la seva legalitat?

Marià Puig
Marià Puig
29.01.2020  ·  06:37

La política està podrida. Els “EGO” dels polítics està guanyant al “SERVEI AL POBLE” . I per desgràcia crec que es a nivell mundial. De què serveix votar, si s’ho passen “pel forro” i ningú els hi pot prohibir ?.

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
29.01.2020  ·  06:44

Enhorabona Vicent per l’editorial. Un sols comentari Espanya ha transitat del totalitarisme feixista al totalitarisme judicial. Comuns, PSC i ara ERC, bon vent i barca nova.

Josefina Estremera
Josefina Estremera
29.01.2020  ·  06:51

Crec que ahir, la sessió al Parlament sobre la Investigació del 155 ha estat com un bàlsam, tant per a l’ànima dels Consellers i Consellera com per als votants de l’1 d’octubre. Per unes hores, el Parlament ha tornat a la normalitat amb uns discursos plens de contingut i lluny de les picabaralles que fan tant de mal. Gràcies als nostres presos polítics per la seva Fermesa, Dignitat i Serenor.

Roser Giner
Roser Giner
29.01.2020  ·  06:52

Blesa, ho has explicat molt bé, I des de baix, el poble jo també dic ….. ho aconseguirem, segur, perque no ens hem aturat, ni ho farem. Finalment, senyor Director, hem de parlar clar, oi ? I reblo …. sense desobediència no hi ha independència, n’hi ha República ni res de res ….. es prèn no es demana.

jordi Rovira
jordi Rovira
29.01.2020  ·  07:08

A mi em sembla evident que aquests monstre és i serà represor per naturalesa. No dic pas res de nou, tot al contrari, i amb això estem tots d’acord. Simplement, no acabo de veure qui sosté en aquests moments una altra idea dins el món independentista. I sí veig com a l’altra costat, la unilateralitat represora s’expressa i ho farà més encara: ja no poden aturar una màquina que sempre ha concebut l’estat d’aquesta manera. El problema no és la consciència que s’haurà d’actuar, cosa que tothom veu ineludible. El problema és el quan. En tota guerra les forces son limitades. I en les guerres com la nostra, encara més.
Sobre la unitat dos observacions que sempre he pensat però a la quals avui podem aportar més pistes:
Si el contenciós es presenta llarg, per una digestió difícil i tossuda de la situació, com és en el cas espanyol; concentrar tot el capital polític, discursiu, d’acció i estratègic et fa més previsible, encotillat i feble. I aquest fenomen el podem observar analitzant l’estratègia de l’unionisme radical. L’evolució de les dinàmiques PP, C’s, Vox, i sectors afins a les institucions de l’estat ens ho mostren. Voler mostrar més força no es pas tenir-la i fer-la actuar amb encert i èxit.
Son les batalles petites, les menys vistoses aquelles que fan més mal a l’adversari. Per exemple, aquesta política del PSC i els discursos d’un escurçó de la política com és el cas d’Iceta. O l’èxit evident de la operació “apartant a l’adversari” que hem vist fer al PSOE espanyol. I sí, aquests son molt perillosos.

David Mascarella
David Mascarella
29.01.2020  ·  07:47

Fins avui no sabia que el fet de votar el President Torra comportava la impugnació automàtica de les lleis aprovades al Parlament, com és la dels pressupostos. Em pregunto doncs, perquè no va retirar la pancarta fins immediatament després de ser impugnat sabent això, i no la va deixar penjada, afrontant l’autoinculpació que va assumir amb valentia. Ja no calia que la depengés.

També em crida l’atenció el fet que no hagi actuat com va fer l’alcaldessa Venturós (CUP) de Berga, imputada per l’estelada al balcó; que va renunciar a l’exercici del càrrec, deixant de signar decrets o documentació oficial, essent reconeguda de manera simbòlica per la majoria del Plè, i retirant l’estelada .Suposo que ho va fer per protegir i evitar el col·lapse de l’ajuntament. Una manera intel·ligent d’administrar la desobediència pacífica. Llàstima que aquest error hagi comportat conflictes, esperem que s’aprovi el pressupost tan necessari, i que tots plegats sàpiguen trobar acords sobre l’estratègia a seguir.

La reunió dels dos caps dels governs, té sentit ara? com es justifica? o no s’hi va a parlar de res, evidentment deixant clar si, que autodeterminació i referèndum, més amnistia, és el què volem. Amb 10′ de trobada n’hi haurà prou oi? No tindria sentit que es trobessin “per dialogar” o fer-ho veure…. Esperant temps millors. No afirmo res del què dic, tret dels fets reals de la pancarta. No tinc cap coneixement sobre això, i tan sols em pregunto i interpreto al meu aire, com fem tots quan intervenim.

Partal, bona feina avui!

Albert Miret
Albert Miret
29.01.2020  ·  07:51

Haver d’entendre cada dia l’autèntica finalitat del pacte ERC-PSOE, és extremadament dolorós. Començar a tenir ja proves de què el que es va pactar és simplement: “jo t’investeixo i tu em facilites el camí cap a la presidència de la Generalitat a través de la teva bruta justícia”, fa mal. Veure que el cercle es va estrenyent encara en fa més. I dol, perquè és la davallada suïcida d’un partit que va ser -mentre encara sobrevivia CIU-, el partit més decent que hom podia votar per Catalunya. També fa mal, perquè és de molt poca intel·ligència i propi de claveguera central, acostar-se als teus botxins per fer que apartin del camí als teus germans, sobretot quan tens prou proves per saber que l’enemic de debò t’enderrocarà a tu quan hagi -gràcies a tu mateix-, enderrocat l’objectiu independentista de tot el país. ERC ja ho fa això de suïcidar-se de tant en tant, i des de les llargues estades a Madrid (es veu que han après “l’art “de la mentida i el trilerisme), però aquesta vegada no només ho fan contra el partit que li fa nosa, sinó contra el futur de Catalunya. De fet, ja ho van fer amb l’estrepitós fracàs del tripartit, però això d’ara no li podrem perdonar mai. L’única cosa que podria salvar el procés cap a la independència, és que d’una vegada poguéssim votar un partit net de gerretes i pactes inútils i quin únic objectiu fos la independència, i fos prou atractiu per poder apartar del camí als dos partidets absurds que no saben fer res més que trair-se i mirar d’anul·lar-se l’un a l’altre. Si el sotrac electoral fos d’envergadura, aprendrien la lliçó per sempre més. El poble català no es mereix cap putada com les que estem veient. No deixarem que cremin amb una trista legislatura tot el que nosaltres i no pas ells, hem fet fins ara.

Pep Agulló
Pep Agulló
29.01.2020  ·  09:06

DUES PARAULES QUE NO CASSEN…

Voldria aclarir que el terme “independentisme pràctic” no defineix la via d’ERC (no els fem propaganda). Què té de pràctic la seva via partidista d’adaptar-se a la legalitat d’un cop d’Estat? Una via cap a la independència? El que té de pràctic, ho és a favor de l’enemic. La repressió, no s’atura ni s’aturarà i el sotmetiment a la legalitat espanyola és una bona eina de divisió dins l’independentisme. Pràctic ho és, innegable, per ells que en surten enfortits i nosaltres afeblits, és clar.

Per nosaltres si les dues paraules tinguessin un sentit de ser una via cap a la independència, que no comparteixo, a hores d’ara ja tindríem indicis, concessions clares per part del govern Sánchez en forma d’una amnistia, d’un diàleg amb observadors internacionals, i d’un tema sobre la taula: l’autodeterminació. Però això amb l’actitud de sotmetiment de “pràctic” res de res… Per tant per mi serà la via del retorn autonomista per “reconquerir” la presidència de la Generalitat fent el que calgui, fins a situar-se a l’altra banda de la línia democràtica, negant el dret d’escó al President Torra. És greu.

Independentisme només n’hi ha un: el de l’1-O. Això del “practicisme” és una via oposada i enfrontada, un aliat de l’esquerra unionista espanyola.

PS. Ahir al parlament es va veure una praxis democràtica de dignitat i respecte a l’adversari, amb uns discursos esplèndids dels presos i presa poilítics. Un bálsam com diu l’editorial. No hi havia partits unionistes del 155.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Pere Guarch
Pere Guarch
29.01.2020  ·  09:07

Quan hi hagi eleccions veurem quina confiança mereixen les diverses estratègies.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
29.01.2020  ·  09:08

Senyor Partal:
“I una merda. I una puta merda. Vam dir la veritat: que el procés havia de finalitzar amb la independència. Això es va impedir amb pallisses, presó, destituint governs i tancant parlaments”
Escarafall que no haviem sentit mai sorgir de boca del senyor Junqueres, fet en una entrevista al diari el Pais, pocs dies abans de desposseir al Pressident Tora per part del senyor Torrent de la seva acta de diputat. Oportú, no ? Per allò de: Que no pensin que jo hi estic implicat.
La foto dels delinquets de Ciudadanos cridant al president “delinquent, delinquet” i el senyor Aragonés assegut al seient del costat mirant al infinit com si fos de marbre se’m va quedar gravat a la retina.
Això fa sang, sap ?

Carles Farre
Carles Farre
29.01.2020  ·  09:17

Be, quan va començar tot això del procés, el grup de whats d’amics en que jo estava, treia fum, tots estàven entusiasmats… menys jo, doncs per molt que hi donava voltes, no veia com collons esperàven fer-la realitat, atès l’evident desigualtat de forçes, i constantment em criticàvem per no ser un entusiasta del “procés”, actualment ja no “piulen”, soc mes aviat de pensament “zen”, i no acostumo a perdre el “cul” per res ni per ningú, i molt menys per formacions polítiques, del caire que siguin.
A les hores i seguint la linea “zen” o Taoista, també em podem dir de causa i efecte, hi havia moltes probabilitats que tot anes con veiem que està anant.
Tots els polítics “desobedients”, saben a que s’exposen, ells prometen, els votants els voten per aquestes promeses, i en aquest cas estan atrapats per les seves mateixes promeses, ( la qual cosa no passa sovint).
Visc a prop de Lledoners, a Manresa, i he vist quin tipus de gent i va a donar-los suport, la majoria son gent benestant, patriotes tot el que volgueu, però diria que no ni ha cap de pobre, en conec uns quants que viuen com reis. Si els hi preguntes que estan disposats a perdre per l’independència, la majoria et diran que no tenen perquè perdre res, aquesta pregunta es podria fer extensiva als mateixos opinadors d’aquí, no hi ha res de franc.
Personalment no visc com un rei, però tampoc malament, i no estic disposat a perdre el que m’he guanyat amb el meu treball, i no per haver-me col.locat en un partit, per culpa d’uns quants “estrategues”, els quals no van valorar adequadament les conseqüències dels seus actes, començant pet les seves promesses.

A mes la República del mogollón, tampoc es del meu gust, per insostenible, i suïcida, Adolf Huxley ja ho va pronosticar al 1958, la sobrepoblació portarà a la restricció de les llibertats, i a la progressiva imposició d’una dictadura mundial, es a dir la dictadura financera i tecnològica, per controlar tanta gent no hi haurà mes remei

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
29.01.2020  ·  09:25

I quan més cedeixin i pactin enganyadament amb l’estat més represió gratuita. Per sempre.

Ferran Tineo
Ferran Tineo
29.01.2020  ·  09:49

I per què aquesta nova secció s’ha d’obrir sols a “personalitats” i no a qualsevol ciutadà que hi vulga participar i dir la seua? Potser, alguna d’aquestes “personalitats”, ni tan sols participe econòmicament en la consolidació d’aquest mitjà de comunicació que ara els obre les portes. Fes-vos-ho mirar!

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
29.01.2020  ·  10:00

HAY QUE ENTENDER QUE ES EL FASCISMO

El fascismo no es una bandera o una camisa negra…. No es ser de derecha… El fascismo como aclaró Vilhelm Reich en “Psicología de masa del fascismo” puede estar dentro los mismos partidos de izquierda y el mismo partido comunista.

El fascismo es una psicología de imponerse con todos los medios de la violencia, la mentira y la suciedad mental

El fascismo deriva de la rotura de la Conciencia y de la integridad interior de la persona que acepta la violencia y destruie toda moralidad

El fascismo es destrucción de la propria capacidad empatica y capacidad de la inteligencia de entender la realidad

ESPAÑA ES UN PAÍS FASCISTA… UN PAÍS DONDE EL AUTORITARISMO Y LA VIOLENCIA RESIDE YA DENTRO DE LAS FAMILIAS Y TOCA TODOS LOS NIVELES DE LA SOCIEDAD

ESPAÑA ES UN PAÍS FASCISTA SIN ESCRÚPULOS MORALES QUE DESDE SIEMPRE SE HA PORTADO CON CINISMO DESDE CUANDO SE FUE EN CENTRO Y SUR AMÉRICA Y HIZO GENOCIDIO DE POBLACIONES INDEFENSAS DISFRAZANDOSE DE LLEVAR ALLÍ EL MENSAJE DEL AMOR DE CRISTO

España es un país sucio moralmente… Y esta suciedad afecta en modo particular los centros de poder del Estado, de los partidos (todos), del gobierno, de la magistratura, de los medios de comunivacion

Un país sucio donde la Libertad y la Verdad no existen y son sólo palabras vacías…

Josu Elorduy
Josu Elorduy
29.01.2020  ·  10:04

Entre el sindrome de estocolmo y la rendicion encubierta.
El descaro con el que los lideres de esquerra pretende justificar la “rendición” por una mesa para hablar, es tan obsceno como la exageración literaria de sus pretendidos campeonatos.
El colmo de esta “paranoia” la reflexión del portavoz de esquerra anteayer sobre “hacer el juego” al poder del estado represor.
La contraprogramación que hizo ayer el “comando filojurista” es para nota.
En todos los frentes a la vez. Como el intento de las Bardenas por parte del ejército de Hitler.
El dilema que se plantea al mundo independenrista es claro: desmovilización y rendición o la conjura del 1-O.
A estas horas de la conversación, parece lo más lógico escuharnos unos a otros mediante el voto.
El paso efectivo, más visible, hacia la implementación de la Republica Catalana, es el “consell per la Republica”

Javier Baena
Javier Baena
29.01.2020  ·  10:08

Bona tarda companys i companyes… per dir algo… si, aquesta setmana es descoratjadora… molt, però pensant en què fer … tirem endavant…
Què us semblaria que en Torra fes una catarsi del govern avui i es quedès nomès amb els consellers fidels a l’1 O??
Eleccions per a què? Es clar que acabaríem amb tripartit presidit des de la presó per en Junqueras …o pitjor… Iceta…
Si us plau, molt honorable president Torra, AGUANTI!!!!!!… com va fer en Trapero quan li van demanar el comandament dels Mossos i no el va donar… estem igual… Madrid demana, encara que sigui il·legal… però si no diem que NO guanyen com amb el Cid…
I efectivament , com algú altre ja ha escrit, fem via amb el President de la República a Waterloo, i l’assamblea d’electes i el debat constituent… ni pressupostos ni debats al sense poder parlament … no hi haurien de fer mes plens…
Us enganxo aquí un escrit del tot encertat i històric de l independència dIrlanda… seguim-lo fil per randa , la història ens ensenya i es repeteix…

El 1918 el Sinn Fein va guanyar les eleccions al Parlament Britànic a Irlanda. En comptes d’anar-hi, els 73 diputats van formar un parlament alternatiu, la Dáil Éireann (Assemblea d’Irlanda). Havien aconseguit la majoria de diputats amb el 46,9% dels vots.

Quatre anys després de la victòria electoral (i una guerra pel mig), Irlanda aconseguia un fet històricament singular, la seva consideració d’estat de la Commonwealth.

Tot venia d’abans. El 1916 va haver-hi la proclamació de Pasqua, una proclamació d’independència que sorgia del desengany pel compromís britànic no complert de donar-los autogovern. Va acabar en matança, repressió i empresonament dels líders.

Tornant a 1918, els republicans més convençuts se sentien enganyats perquè no volien ser part de la Commonwealth. A més, certes províncies del nord havien aconseguit un opt-out, el dret a votar si volien ser part d’Irlanda o del Regne Unit.

Irlanda va caure en una crua guerra civil que van “perdre” els anti-Commonwealth.

Anys després, el 1937, aquests mateixos republicans agrupats al partit Fianna Fáil, que havien guanyat les eleccions, van deixar de banda això de l’estat lliure per dir-se simplement Irlanda.

El 1949 Irlanda es proclamava República. 33 anys després completaven la seva independència, a excepció d’Irlanda del Nord.

Òbviament hi ha paral·lelismes amb la nostra situació. D’ells podem aprendre coses:
1. Si vols la República, construeix estructures de la República sense intentar reciclar les estructures autonòmiques.
2. Persisteix.
3. No et divideixis (això els va costar una guerra civil).
4. Si has proclamat la República, la República està proclamada i no hi ha marxa enrera.
5. Cap tercer país farà de mediador, això és infantil. La independència te la fas tu i punt

Gaspar Coll
Gaspar Coll
29.01.2020  ·  10:20

Molt bona idea obrir un debat amb pesones significades sobre el procés d’independència. Els tres comentaristes d’avui aporten coses interessants i enriquidores. Jo personalment, estic per enfortir l’espai del govern a l’exili i aprovar pressupostos autonòmics aquí. El govern de la República és fora, encapçalat pel MH president Puigdemont. A l’interior, el Parlament i el govern de la Genralitat, legitimada per la Història, encara que disminuida en l’autonomia, ha de subsistir i parlar clar: la població hem de saber quines són les seves minces i minbants competències, quin són els seus recursos limitats i en què es pot paliar el dolor d’amplis sectors socials i en que no. L’autonomia no ens portarà a la República, però el treball coordinat de l’exili i l’interior pot ajudar a aguditzar les contradiccions d’un sistema opresor i caduc de la metròpoli i ajudar a la ruptura d’un règim antidemocràtic en descomposició.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
29.01.2020  ·  10:26

Avui l’editorial em fa tornar a pensar en un editorial anterior sobre Fanon. En ell s’hi deia: “Els colonitzats no es veuen a ells mateixos com a subjectes capaços de canviar la societat gràcies a la seua voluntat, com a gent amb capacitat pròpia, sinó sempre com a subjectes que al final són subalterns de la gran política que es fa al centre.”

Això té unes implicacions molt profundes, ja que tota la política catalana, la independentista i la no independentista està basada en aquest principi. Per això s’accepta la repressió espanyola com a legítima, per això es pacta en clau de governabilitat d’Espanya, per això es miren les arques buides pel 155 amb resignació, per això s’accepta l’aniquilació de la llengua, per això es busca la clemència de la perversa “esquerra” espanyola. Per això també ens passem el dia parlant de la “bèstia” en comptes de fer una necessaríssima introspecció.

Tinc una bona i una mala notícia. La bona és que tot això és un marc mental que es pot canviar. La dolenta és que canviar el marc mental comporta saltar al buit. Potser els fets ens hi precipitaran.

Anna Maria Niño
Anna Maria Niño
29.01.2020  ·  10:34

Ser bons minyons només portarà a més repressió. Només cal estudiar la història del segle XX per saber-ho.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
29.01.2020  ·  10:47

Tots sabem, potser ER, els junqueristes de l’antiga ERC, no ho sap o no ho vol saber, que els fatxendes són de mena covards, i que si no t’hi plantes davant ells, si veuen debilitat disfressada de voler parlar, es tornen més agressius i prepotents.

La reculada davant la In-Justícia espanyola el 30G i al Juliol del 2018, personificada pel president del Parlament Català, en Roger Torrent d’ER, ha estat catastrófica, doncs els fatxendes de la judicatura espanyola han trobat un filó de debilitat de l’agredit per a continuar humiliant-lo.

Si el junquerista Roger Torrent s’hagués plantat el 30G, o si més no al Juliol de 2018 davant Llarena, hores d’ara l’autoritat del Parlament estaria reforçada.

Recordem la activista Rosa Park, quan va dir prou perquè la submissió i la acceptació de la Injusticia de l’agressor, només duien a més agressió i més humiliació.

Votants d’ERC, penseu què hi ha realment darrera de Junqueras, dels junqueristes: egoisme per aconseguir governar una autonomia descafeïnada amb el permís dels amos, o obscures submissions al poder de la oligarquia econòmica espanyola i al naZionalisme catòlic espanyol de sempre. O potser ambdues coses.

Cal escombrar aquesta cúpula botiflera d’ER i aconseguir que torni ERC, la nostra ERC.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
29.01.2020  ·  10:58

Ahir, escoltant als consellers presos, vaig apreciar diferències subtils i no tant subtils. Per exemple entre l’oratòria de Junqueras amb substantius reiteratius, plens d’adjectius, que fan el discurs massa “pedagògic”, massa infantil, amb una cantarella pròpia de les esglésies gòtiques, contrastava el missatge de Romeva, contundent, incisiu, directe, sense ressonàncies que, sense ser contradictori amb el primer, deixava una sensació molt diferent. Junqueras va emfatitzar molt al “no aixecar-se de la taula de diàleg”, Romeva va dir : “Si estem davant d’una causa política només té sentit començar pel diàleg i la negociació. Si ens prenem seriosament la condició política d’això que està passant, s’imposa una amnistia. Això va de reconèixer que s’ha volgut silenciar i perseguir una ideologia.”. Junqueras i Romeva no van dir coses diferents però el to, les pauses i la mirada van ser molt diferents. D’això se’n diu semiòtica. La semiòtica ens fa veure a Junqueras com a independentista pràctic, Romeva no.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
29.01.2020  ·  11:06

Dit per Rosa Parks de manera viscuda i clara: com més et sotmèts més encens la fúria de la bestia. Com ensenya la Història: la realitat és més tossuda que els tossuts que no volen veure.

Carles Amela
Carles Amela
29.01.2020  ·  11:17

Els partits independentistes fan plorar!!!

Ismael Calvet
Ismael Calvet
29.01.2020  ·  11:28

Observo amb una felicitat prudent que avui, tant l’editorial com altres articles del diari, comencen a abandonar l’equidistància per abraçar l’equanimitat. I veig com a molt bon senyal que s’obrin les portes del diari a les diferents veus que des de l’independentisme poden aportar idees o, pel cap baix, reflexió, individual i sobretot col·lectiva. A veure si tenim encert entre tots per coordinar una suma vencedora d’elements.

Berta Carulla
Berta Carulla
29.01.2020  ·  11:38

Sabrià parla de desobediència estèril, el cínic.
Parlar de desobediència estèril es no tenir ni idea del significat de desobediència; qualsevol acte de desobediència pot esdevenir una revolució.
Quan fas un acte de desobediència sempre hi ha una resposta de l’adversari, i es aquí on pots provocar l’errada en la resposta i aprofitar-ho. Si no es fa l’acte de desobediència, ni tindràs capacitat de posar-lo contra les cordes ni tampoc sabràs fins a on es capaç d’arribar, i l’adversari ho aprofitarà per continuar el seu programa, o sigui la seva repressió.
El que és estèril és no desobeir…

Rafael Benavent
Rafael Benavent
29.01.2020  ·  11:40

M’unesc al clam d’altres opinadors (i crec que de la majoria): “Sense desobediència no hi haurà independència”. Naturalment: amb m’es empresonats. Que és el que “els dialogants” volen evitar, tot sabent que Espanya mai cedirà a les bones i, per tant, “diplomàticament”, disposats a sucumbir.

Montserrat Puig
Montserrat Puig
29.01.2020  ·  12:11

Com que no es podien fer comentaris al recull de fotografies, que ahir va sortir al VW de l’arribada dels presos al Parlament, ho poso aquí.
En aquest recull de fotografies hi havia:
Junqueras: 12 fotos
Romeva: 5 fotos
Forn: 0,5
Rull: 0,5
Torrent: 8 fotos
Bassa: 3 fotos
Torra: 4 fotos
Aragonès: 6 fotos
Salvador: 1 foto
Turull: 0 fotos
La mitja fotografia d’en Rull: és un cap petit que surt a mitges darrera d’un altre cap d’una de les múltiples fotos dels polítics d’ERC.
La mitja fotografia d’en Forn: surt al fons, lluny, de la mateixa foto en la que surt el mig cap d’en Rull.
Aquestes són les fotos que VW va presentar de l’arribada dels presos.
Després, bastant més tard, cap al migdia en van posar 4 d’en Jordi Turull, però ja de quan parlava. No sé si en van posar més després, d’ell o d’altres polítics quan parlaven, perquè, fastiguejada, vaig deixar de mirar.
I ara, la pregunta: De quin partit fa propaganda el diari Vilaweb?

Teresa Puig
Teresa Puig
29.01.2020  ·  12:12

Ahir per a mi no va ser un bàlsam. Vaig veure un Junqueres cofoi parlant d’ell i d’ell i d’ell, i dels seus, cínic perquè ell és el responsable de la precarietat del Parlament. Jo continuaré com a ciutadana lluitant i votant, però no a ERC, el meu sou no depèn d’ells. I em lamento que els diaris només donin rellevància al Junqueres.
Mira, ja teniu les eleccions que volíeu.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
29.01.2020  ·  12:34

N’he vist la propaganda que se s’ha fet a ERC i com s’ha intentat silenciar els partits que ens portan cap a l’independencia. Deslleiltat total i conxavisme.
I fins aqui he arrivat. Aquest any aprofitaré aquesta editorial però no colaboraré en la propaganda dels mitjans, ens deixem la pell i neurones dia darrera dia per la llibertat del poble en “balde”… i això sembla un joc orquestat per a putjar uns envers les altres quand interessa fer-ho per ejjjjssspena. El preu es molt elevat per a que res canvii. Amb me no compteu mai més… ens veuren a la propera legislatura si l’intenció és unitaria… però dels mitjans no em creuré res. Excepticisme al cuadrat…

Jaume Riu
Jaume Riu
29.01.2020  ·  13:40

OXÍMORON
Sí, Vicent Partal, això és una revolució que comporta actituds revolucionàries.
En una revolució, el concepte líder polític és un oxímoron perquè no es pot ser líder revolucionari i al mateix temps polític de partit, doncs si ets un polític que ha de guanyar les eleccions, no pots ser el líder d’una revolució per canviar els fonaments de l’estat.
A Catalunya, per marxar del regne d’Espanya i per esdevenir un estat independent en forma de república tenim, afortunadament, uns magnífics líders que NO SÓN polítics encara que ESTAN a la política.
Tingueu, bon dia.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
29.01.2020  ·  13:40

Si

Empar Valls
Empar Valls
29.01.2020  ·  14:02

Els dirigents actuals de ERC tenen POR, POR, POR.
Quan no ets conscient d’aquesta POR, et domina els pensaments i els actes.
La POR humana pren moltes formes, s’emmascara de moltes maneres i amb moltes capes.
La POR proporciona excuses, falses teories, falses estratègies, com es el cas de ERC, o bé et proporciona ira, crits, ràbia com el cas de C’s.
No tenir POR no significa la guerra o l’enfrontament, significa que ets conscient d’ella però no domina els teus actes i pensaments.
Vol dir que Rosa Parks o Gandhi fessin allò que creien sense por a les conseqüències.
El 1O vam fer el que creiem que havíem de fer sense por a les conseqüències.
Hem d’escollir aquells polítics que no tinguin POR, és la nostra responsabilitat, i a les hores veureu que serà molt fàcil que es posin d’acord.

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
29.01.2020  ·  15:14

Sr Partal, no se si la fotagrafia que nos muestra del grupo de erc, sonriendo por su capacidad para eliminar obstaculos por ser tan cucos y sibilinos y que creen que nadie se da cuenta de sus intenciones para apoderarse de la G.eneralidad, muestreles por favor los cientos y cientos de comentarios de lectores de vilaweb desde hace muchos meses que van diciendo todo lo que busca erc no es la independencia ni tener un socio como Jxcat donde un decente , un hombre que desea una Republica independiente de Catalunya y un pais donde la gente como ese enano llamado aragones y el traidor sin ni siquiera treinta monedas de plata sino unas cuantas mentiras y promesas falsas del Srto. Sanchez, donde ese hombre les da verdadero panico. El engaño de erc al pueblo de Catalunya es tan grave, tan mezquino que espero que en las proximas elecciones nadie nadie les vote, y que sea un fiasco ese tripartito psc erc y comuns, se merecen que ese tripartito soñado se convierta en el duo la parrala psc comuns y a los traidores no se les paga. Bien esto si es que los verdaderos independentistas con Puigdemont al frente no gane que seria lo mas logico.

Enric Mauri
Enric Mauri
29.01.2020  ·  16:52

[a partir d’alguns esments al què diu o no el Sr. Vicent Partal]
Vagi per endavant que el Sr. Vicent Partal, certament i efectivament, és un nacional ple de la Nació Catalana plena.
Fa un temps, i en alguna ocasió, jo li havia comentat que entenia que en els seus editorials ell deia el que creia que convenia dir, per al bon fi de la llibertat de Catalunya … Ell m’ho va desmentir! … En més d’una ocasió, directament/personalment, em va dir i repetir emfàticament, fins i tot amb un cert to de reconvenció, “jo dic el que penso”.
Fixem-nos que el que jo simplement vaig dir era que potser “deia el que pensava que havia de dir” (amb una bona fi), i crec que es pot entendre com quelcom positiu, reflexionat, ponderat (sempre que hom no menteixi, és clar), i he de deduir que ell ho va entendre negativament, i com si fos quelcom oprobiós.
El Sr. Vicent Partal, doncs, ha declarat, i en dono testimoni, que “deia el que pensava”, i això també es transmetia amb un to emfàtic, d’honestedat, rectitud, com defensant, defensant-se (?).
Per tant, he de donar per fet que continua així i “diu el que pensa”, i així és en els seus editorials, i, per extensió, seria, en tant que Director, en la línia editorial de Vilaweb. És a dir, subscriptors i lectors, “el que hi ha és el que hi ha”, i no puc ni suposar que no sigui així.
[per algun esment també a conèixer més o menys el Sr. Vicent Partal, ara hom el pot conèixer una mica més (per descomptat, puc donar fe d’això en els termes que hom em demanés)]

Josep Maria Janué
Josep Maria Janué
29.01.2020  ·  18:20

Digueu el que digueu l’ex-Convergència no pot guanyar les eleccions, el 3% pesa massa. Cal que les guanyi Esquerra si no volem que governi el PSC de Iceta. Tot el demés fullaraca.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes