[RECULL FOTOGRÀFIC] El rastre de la destrucció encara és dins les cases de Paiporta, mig any més tard

  • Malgrat que els carrers de Paiporta han anat recuperant de mica en mica la normalitat, molts veïns continuen sense poder tornar a casa

VilaWeb
Un veí de Paiporta assenyala l'altura fins on va arribar l'aigua al garatge dels seus pares, on mig any més tard encara conserva aquesta línia de fang de més de dos metres d'alçada.
26.04.2025 - 21:40
Actualització: 26.04.2025 - 21:41

El 29 d’abril es compliran sis mesos de la riuada que va colpejar l’Horta Sud, mig any d’ençà que la vida de milers de persones va canviar completament. Als carrers les imatges són molt diferents de l’octubre, ja no hi ha fang que enfangui les sabates, ni els cotxes s’amunteguen, però la situació dins els habitatges és molt diferent.

Caminar per municipis com ara Paiporta implica trobar soroll d’obra. Cada carrer compta almenys amb un habitatge on els obrers treballen sense descans, per treure escombraries o per donar els últims retocs a la reforma de la casa. Continua essent impressionant d’observar l’altura fins on el fang va arribar i aquelles cases que no van poder resistir l’envestida del barranc i es van esfondrar. Les humitats, la manca de mà d’obra per a fer totes les reformes que se sol·liciten i l’encariment dels preus són alguns dels problemes que els veïns de l’Horta Sud encara han de fer front en les seves cases mig any més tard.

Si el fang ha desaparegut dels carrers, dins les cases i baixos comercials encara en queden moltes marques gairebé 182 dies després de la tragèdia. La llar, aquest lloc de seguretat, continua essent un espai que cerca de recuperar-se de la riuada, encara que potser sempre quedarà alguna empremta del fang.

Mig any després de la gota freda, el poble es troba immers en una reconstrucció que avança, però ho fa amb limitacions i de manera desigual. A Paiporta es poden trobar cases que llueixen com noves, com si res no hagués passat, mentre que unes altres encara presenten desperfectes o estan esfondrades. Aquest ritme desigual de reconstrucció es deu a la manca de professionals que puguin donar l’abast a la quantitat de demanda que hi ha per a reformar les cases. “Ací hi ha feina per a anys, tenim ja sol·licituds de reforma fins a finals de 2025 i en continuen arribant més”, afirma José Gimeno, un dels operaris que treballa a l’habitatge de María José. Aquesta manca de mà d’obra, unida a l’encariment dels preus, ha fet que moltes famílies hagin d’ajudar-se mútuament per a pagar aquestes reformes.

VilaWeb fa trenta anys. Ens feu un regal?

Cada dia oferim el diari amb accés obert, perquè volem una societat ben informada i lliure.

Ajudeu-nos a celebrar-ho fent una donació única i sense cap més compromís.

(Pagament amb targeta o Bizum)

Recomanem

Fer-me'n subscriptor