Identifiquen una nova forma genètica de l’Alzheimer, que n’explica un cas de cada cinc

  • Investigadors de Sant Pau obren una oportunitat per a quan s’apliquin fàrmacs preventius o alentidors

VilaWeb
ACN
06.05.2024 - 17:43
Actualització: 07.05.2024 - 22:57

Investigadors de l’Institut de Recerca de Sant Pau han identificat una nova forma genètica de l’Alzheimer, que explica entre el 15% de casos i el 20% de la malaltia. L’estudi, que publica Nature Medicine, mostra que quasi totes les persones que tenen dues còpies del gen APOE4 desenvolupen signes biològics de la malaltia (acumulació de plaques de beta-amiloide al cervell). Es calcula que entre un 2% i un 3% de la població té aquesta variant del gen. Ara bé, entre la biologia de la malaltia i els símptomes clínics passen molts anys i això obre oportunitats. “Quan tinguem intervencions que previnguin o alenteixin la malaltia, aquestes persones han de ser els primers de la llista”, afirma el doctor Juan Fortea, primer signant de l’article.

És un moment esperançador davant de la malaltia d’Alzheimer, el trastorn degeneratiu de les cèl·lules cerebrals que deteriora la memòria, el pensament i la conducta i que afecta un 2% de la població major de cinquanta-nou anys. La situació actual no té res a veure amb la de fa una dècada, ja que, per primera vegada, es pot canviar el curs d’aquesta malaltia, diu el doctor Fortea, director de l’àrea de recerca en Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’Institut de Recerca de Sant Pau, en declaracions amb motiu de la publicació de l’estudi.

Els recursos digitals i el desenvolupament de biomarcadors en sang donen moltes més possibilitats per al diagnòstic i seguiment i en alguns països (encara no a Europa) s’han aprovat els primers tractaments que alenteixen el curs de la malaltia, amb resultats “encara modests, però molt robustos”, assenyala. “Com a metge, em sembla un escenari completament nou, amb un horitzó d’esperança a deu anys vista bastant raonable i justificable”, afirma el també director de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia d’aquest hospital barceloní. En aquest context, es publica l’article de l’equip liderat pel doctor Fortea a la prestigiosa revista Nature Medicine. Segons l’estudi, més del 95% de les persones de més de seixanta-cinc anys que tenen dues còpies del gen APOE4 mostren característiques biològiques de l’Alzheimer al cervell o biomarcadors de la malaltia al líquid cefalorraquidi i PET.

Aquest gen es coneix d’ençà de fa més de trenta anys i se sabia que s’associava a un risc més gran de desenvolupar l’Alzheimer. L’estudi postula ara que tenir aquest gen duplicat desemboca en la biologia de la malaltia. “Es tracta d’una reconceptualització bastant profunda de la malaltia o del paper que hi té l’APOE44. Estem dient que una persona amb aquest genotip té més del 95% de probabilitats de desenvolupar la biologia de l’Alzheimer als 60 o 65 anys”, destaca l’investigador. Aquesta reconceptualització és semblant a la que van proposar fa uns anys des de Sant Pau a la síndrome de Down, una altra forma genèticament determinada de l’Alzheimer.

La troballa és rellevant perquè entre el 2% i el 3% de la població té aquesta variant del gen. Però tenir la biologia de la malaltia no és el mateix que desenvolupar-ne símptomes. “L’Alzheimer és una malaltia molt lenta, d’anys, de dècades. Des que tens les lesions al cervell fins que desenvolupes la malaltia passen uns vint anys. Això obre una finestra d’intervenció molt important”, recalca Fortea. A més, encara hi ha el debat científic si totes aquelles persones amb la biologia de la malaltia acabaran desenvolupant-la. Així, una de les grans incògnites ara és determinar el risc real dels portadors de dues còpies del gen APOE4 de desenvolupar, no la biologia de la malaltia, sinó els símptomes d’aquesta demència. De fet, com que aquest gen està associat a més risc cardiovascular, algunes persones moren abans. “Pensem que el risc clínic de desenvolupar la demència està infraestimat. Per poder informar les persones amb aquest genotip, hem de determinar clarament aquest risc”, explica.

L’investigador de Sant Pau assenyala que també cal continuar desenvolupant estudis i assaigs clínics per prevenir o alentir el desenvolupament de la malaltia i, quan es pugui intervenir en aquest àmbit, defensa els cribratges poblacionals per identificar les persones amb aquesta variant. Els investigadors van utilitzar dades de 3.297 donants de cervell, incloent mostres de 273 homozigots APOE4 del National Alzheimer’s Coordinating Center (Estats Units) i dades clíniques i de biomarcadors de més de 10.000 persones, inclosos 519 homozigots APOE4 de cinc grans cohorts multicèntriques d’Europa i els Estats Units, entre elles la Fundació Pasqual Maragall, de pacients amb biomarcadors de l’Alzheimer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any