27.06.2025 - 21:40
Comencem el resum mensual de notícies sobre tecnologia i transició energètica amb una notícia preocupant que va en la línia de les distopies de ciència-ficció. Anthropic, una de les companyies de IA nord-americanes més conegudes, va fer un experiment amb el seu últim model Claude Opus 4 que va fer saltar totes les alarmes, perquè va amenaçar i provar de fer xantatge als enginyers. El resultat d’aquest experiment es va saber el maig passat, però ara la companyia ha fet la mateixa prova amb 16 models d’unes altres companyies (OpenAI, Google, xAI, Deepseek i Meta) i el resultat ha estat semblant. Els assignaven la tasca de supervisar el correu electrònic. En aquests correus s’explicava que un nou executiu era infidel a la seva parella i que aquest mateix executiu tenia pensat de reemplaçar la IA per un nou programari. Una vegada la IA descobria les seves intencions, provava de persuadir els humans perquè no la substituïssin. Com a darrer recurs, la majoria dels models no dubten (més d’un 80% de vegades) a recórrer al xantatge i amenacen de fer pública la infidelitat per evitar l’actualització. Els experts ja havien advertit que una IA prou avançada provaria d’autopreservar-se, fins i tot amagant la seva intel·ligència als humans.
IA que estimula els comportaments conspiranoics
De fet, els investigadors d’Anthropic han dit que en alguns casos no van poder determinar si la IA “al·lucinava” (s’equivocava) o mentia intencionadament. La seva conclusió és que com més autònom, més llibertat té un model d’IA, més probable és que caigui en aquests comportaments. Tanmateix, si s’introdueixen mesures de seguretat, el xantatge baixa per sota del 13%, tot i que no s’elimina del tot. Els investigadors conclouen que cal fer aquesta mena d’experiments de manera transparent, especialment amb els agents de IA, les eines d’intel·ligència artificial dissenyades per fer tasques concretes, la tendència actual del sector. També, que cal prendre mesures de protecció proactives per evitar que això passi al món real. Malgrat que de moment tan sols ha passat en laboratori, en el dia a dia ja es detecten comportaments no desitjats de la IA. Com ara que els bots de conversa tendeixen a adular els usuaris perquè continuïn conversant, cosa que es pot derivar en addicció i problemes psicològics, com ja passa a les xarxes socials.
Mitjans com ara The New York Times també han denunciat que el ChatGPT pot estimular comportaments conspiranoics. Cita el cas d’un comptable de quaranta-dos anys al qual va convèncer que vivíem en una simulació i que ell era un dels elegits. El va incitar a deixar de prendre medicació per a dormir i contra l’ansietat, i que la substituís per al·lucinògens, i també que tallés la relació amb família i amics. La víctima va fer-li cas, però finalment va sospitar. Confrontat, el ChatGPT va reconèixer que havia mentit i que l’havia manipulat. Aquests darrers mesos uns quants usuaris s’han posat en contacte amb el mitjà de comunicació nord-americà convençuts que el ChatGPT els havia revelat una veritat amagada. OpenAI, desenvolupadora del ChatGPT, ha declarat que treballava per entendre i reduir les maneres amb què el ChatGPT sense voler reforçava o ampliava comportaments negatius pre-existents. Anthropic, per la seva banda, ha estudiat si els usuaris cercaven companyia, suport emocional i consell amb els seus bots conversacionals, i els resultats mostren que aquest comportament és molt menor (un 2,9%) que no es pot pensar per notícies com l’anterior.
La IA no s’empra tant com s’esperava
Aquest juny hem tingut més notícies que mostren que la IA no és tan útil com pretenien les grans tecnològiques. Així, la Viquipèdia ha aturat un prova pilot que feia resums dels seus articles, després de les protestes dels editors. Malgrat que els resums eren marcats com a “sense verificar” els col·laboradors humans han argumentat que això pot malmetre la reputació de l’enciclopèdia, atès que contenen errors i “al·lucinacions”. Tot i la pausa, la Viquipèdia diu que continua interessada a fer resums automatitzats per ampliar l’audiència, especialment per fer l’enciclopèdia més accessible. En un àmbit més professional, el director general de LinkedIn ha reconegut que l’assistent de IA d’escriptura que ofereix la xarxa social per cercar feina s’empra molt menys que no s’esperaven. Sembla que els usuaris no el fan servir tant perquè interpreten que, si es veu de manera òbvia que és un text generat per intel·ligència artificial, això els pot perjudicar.
La IA també causa maldecaps ben concrets. L’augment de les cerques amb intel·ligència artificial, en què els usuaris obtenen una resposta sense haver de visitar pàgines web, fa baixar dràsticament les visites als mitjans de comunicació i més pàgines d’informació. Google ha reconegut la situació, i per contrarestar-ho ha creat Offerwall, una plataforma per a oferir missatges als visitants dels llocs web per fidelitzar-los, subscrivint-s’hi o fent micropagaments, per exemple. Una altra de les polèmiques al voltant de la IA és que empri el text per entrenar-se sense demanar permís i incomplint les lleis de protecció de la propietat intel·lectual. Les xarxes socials són una de les fonts de text preferides pels models, i ara la xarxa social Mastodon ha modificat les condicions del servei per prohibir que els models de IA recullin automàticament i en massa les piulades dels usuaris. Dies abans, la xarxa social X també ho havia prohibit. En aquest cas, tan sols Grok, la IA de X, podrà recollir-ne. Tanmateix, en el sentit contrari, Meta ha obtingut una victòria als tribunals. Tretze autors l’havien demandat perquè la tecnològica de Mark Zuckerberg havia entrenat la IA amb el text dels seus llibres. El jutge ha determinat que això no infringia les lleis de drets d’autor perquè entrava dins l’ús legítim, tot i que ha aclarit que la sentència solament es referia al cas concret i no es podia generalitzar.
Finalment, sobre la polèmica de si la IA eliminarà llocs de feina, el màxim responsable de Google, Sundar Pichai, ho ha tornat a negar. Específicament s’ha referit a la preocupació d’alguns treballadors que la intel·ligència artificial faci innecessària la meitat dels 180.000 llocs de feina. El director general ha dit que la IA feia més productius els enginyers perquè els eliminava tasques tedioses i els permetia que es focalitzin en feines amb més impacte. En relació amb aquesta afirmació, molt repetida pels executius de Silicon Valley, el polític demòcrata nord-americà Bernie Sanders ha proposat que si la IA feia augmentar la productivitat, això hauria de permetre que els treballadors gaudissin de setmanes laborals de quatre dies. Amb trenta-dues hores setmanals en tindrien prou, una vegada eliminades aquestes tasques innecessàries. D’aquesta manera la intel·ligència artificial sí que tindria un guany clar per a la majoria de les persones, atès que els permetria tenir més temps lliure per estar amb família i amics, fer esport i més activitats de lleure.
Amazon: cinc mil furgonetes elèctriques per a Europa i proves amb robots humanoides
Les declaracions dels executius de Silicon Valley contrasten amb les accions de les tecnològiques. Aquest juny s’ha sabut que Amazon feia proves per emprar robots humanoides en el repartiment de paqueteria, que fins ara fan humans, casa per casa. La companyia sembla que construeix en un recinte tancat una mena de “parc humanoide”, un decorat on de les furgonetes elèctriques Rivian que fa servir (en té 20.000, amb l’objectiu d’arribar a 100.000) surten robots humanoides amb paquets a lliurar fins a la porta de cases fictícies, esquivant obstacles. Fins ara Amazon ha emprat robots als seus magatzems, i ara vol provar diversos robots humanoides disponibles al mercat per tasques més complexes al carrer, amb la voluntat de substituir humans. Més enllà dels robots i entrant en la mobilitat elèctrica, també hem sabut que Amazon ha tancat un acord amb Mercedes per a adquirir prop de 5.000 furgonetes elèctriques, que es faran servir en 5 estats europeus, tot i que preferentment se centraran a Alemanya. Les furgonetes es fabricaran a la planta que Mercedes té al País Basc.
La logística és un dels sectors en què l’electrificació pot dur més beneficis econòmics a les empreses, a banda dels ambientals. Un estudi canadenc presentat a principi de mes mostra, en la línia d’estudis europeus semblants, que un terç de la flota de camions d’aquell país es podria electrificar immediatament, atès que les rutes que fan són molt curtes i els models actuals ofereixen prou autonomia, es podrien carregar a les instal·lacions de les empreses, sense necessitat d’estacions de càrrega públiques. Aquesta xifra puja al 50% en previsió per al 2030. Un altre front important en l’electrificació és el dels autobusos. Aquest mes, Londres ha arribat als 2.000 busos elèctrics i així s’ha situat com la ciutat europea capdavantera en aquest front. Tanmateix, no arriba al nombre de busos elèctrics de Santiago de Xile, la ciutat amb més vehicles d’aquesta mena fora de la Xina. Aquest darrer mes, els xilens han rebut 600 busos elèctrics del total de 1.800 que incorporaran durant el 2025, que els permetrà tenir el 68% de la flota electrificada, 4.400 unitats de zero emissions en total.
Tornant al nostre continent, hi ha més ciutats que van seguint els passos de Londres i Santiago de Xile: al Regne Unit, Manchester comprarà 1.000 busos elèctrics i Bristol ha obert la primera cotxera electrificada, amb 74 busos elèctrics que entraran en servei durant l’estiu. Als Països Baixos, la ciutat de De Lijn comprarà 241 busos elèctrics de seguida, i a Itàlia, Florença en tindrà 100 en operació durant el 2026. Nàpols n’ha rebut els 22 primers aquests dies, d’una comanda de 253. I a Alemanya, Bremen també ha inaugurat una nova cotxera electrificada, cosa que li ha permès de posar en circulació 50 busos elèctrics articulats. Amb aquest desplegament, la UE espera que el 2030 hi hagi en circulació 108.000 busos i autocars de zero emissions (fonamentalment elèctrics). Amb 27.000 matriculats entre el 2012 i el 2024, calcula que entre el 2025 i els 2030 se’n matricularan 80.000 més, a raó de 13.000 per any.
Si es consideren tots els vehicles pesants, és a dir, s’hi afegeixen camions i camionetes, la UE calcula que hi haurà 534.000 vehicles de zero emissions al final d’aquesta dècada. En aquesta línia, el 16 de juny, el fabricant de camions MAN, un dels més importants a Europa i pertanyent al grup Volkswagen, va començar a produir camions elèctrics a la fàbrica de Munic. La capacitat de producció serà d’entrada d’uns 30 camions diaris, xifra que espera augmentar aquests mesos vinents a 100. Tots els camions fabricats corresponen a comandes formalitzades.
BYD continua al centre d’atenció
Si parlem de mobilitat elèctrica, BYD continua essent el gran referent. En el sector dels autobusos, ha presentat un model amb 560 kWh de bateria i autonomia fins a 700 quilòmetres, cosa que farà realitat les rutes interurbanes amb busos elèctrics. També prepara el llançament de la furgoneta E-Vali a Europa, adreçada al repartiment de mercaderies dins les ciutats. I internacionalment, hem sabut oficialment que el 2024 BYD va superar Tesla com a primer fabricant de vehicles 100% elèctrics (BEV). Aquest juny la companyia xinesa ha assolit dues fites importants. El seu model Seagull, comercialitzat a Europa com a Dolphin Surf, ha arribat al milió de vendes després de ser presentat l’abril del 2023. Un segon model seu, l’Atto 3 (Yuan Plus a la Xina), també ha arribat al milió d’unitats comercialitzades, però ha necessitat més temps, atès que es ven d’ençà del febrer del 2022.
El Dolphin Surf, que es ven a Europa de fa un mes tot just, és tot un èxit, segons les primeres dades que es van filtrant. I situa el nostre país com a protagonista d’aquest fenomen. El primer carregament, adreçat a vehicles de demostració per a la premsa i els 1.000 concessionaris de la marca al nostre continent, va arribar en vaixell al port de Barcelona provinent de la Xina, on es fabrica el vehicle. Ara, el segon vaixell que duu el gruix de Dolphin Surf per als primers clients europeus que l’han comprat, s’espera que arribi el 3 juliol al mateix port. En principi, hi hauran de descarregar al voltant de 4.500 unitats, i la marca ja es posa en contacte amb els clients per lliurar les primeres unitats a final de la setmana vinent. Un tercer vaixell ha carregat més Dolphin Surf i ara mateix es dirigeix cap a Singapur, la primera aturada tècnica. Arribarà a final de juliol a Europa pel canal de Suez. Si torna a desembarcar a Barcelona voldrà dir que la marca confia en el nostre país per a ser el centre de distribució continental. BYD ha posat la central europea a Hongria, on és a punt d’inaugurar una nova fàbrica. A Turquia també en construeix una segona orientada al mercat europeu, mentre cerca una tercera localització. El nostre país podria entrar a les travesses si Barcelona esdevé clau per a la companyia.
I acabem amb renovables. Sovint es mira d’enfrontar les renovables amb l’agricultura. De l’Índia ens arriba una notícia de les sinergies que s’estableixen entre si. A l’estat de Maharashtra, situat al centre del país i amb 112 milions d’habitants, s’han aprovat 1.071 MW d’energia solar que proporcionarà electricitat per a irrigació de manera ininterrompuda durant les hores solars. S’espera que beneficiï 300.000 agricultors. Els plans de la regió són electrificar a partir de solar el 30% de la irrigació, amb plantes d’una mida entre 0,5 MW i 25. L’Índia prepara un desplegament solar en massa. Amb 500 GW de capacitat de generació elèctrica actualment, comptant centrals fòssils i renovables, un nou estudi ha determinat que el potencial de l’energia solar al país més poblat del món se situa en 10.830 GW, més que suficient per a cobrir tota la demanda energètica del país.
