El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha explicat aquest matí en una entrevista a À Punt que en la decisió de suspendre les falles havia estat determinant el fet que es preveia una arribada massiva de turistes de Madrid, el principal focus de l’epidèmia pel coronavirus 2019 a l’estat espanyol. L’any passat, per falles, van visitar València 480.000 madrilenys, una xifra que, segons el govern, encara podia ser més alta enguany, paradoxalment, pel fet que s’han suspès les classes a les universitats de Madrid, precisament per l’epidèmia.

Tota la informació sobre el Coronavirus, minut a minut

La revelació, que per una altra banda era molt lògica, ha tingut un gran impacte al País Valencià. Les conseqüències econòmiques de la suspensió de les falles i la Magdalena són enormes. L’any passat, les falles van significar per a la ciutat una facturació que s’acostava als set-cents milions, especialment important per al gremi hoteler.

La pregunta que ha començat a circular és si no hauria estat més sensat aïllar Madrid. En el moment que es va prendre la decisió de suspendre les falles i la Magdalena, a València hi havia 43 afectats pel coronavirus 2019 i a Castelló, només quatre, mentre que a Madrid n’hi havia 782.

Cal posar la xifra en el seu context. La Comunitat de Madrid, tota sola, representa el 50% dels casos diagnosticats a tot l’estat espanyol: 1.024 sobre un total de 2.002. La següent comunitat autònoma amb més nombre de casos, el País Basc, en té 197. El Principat, en quart lloc, en té 125, mentre que el País Valencià en té 71, i les Illes en tenen 13.

Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i els familiars

Així doncs, el conjunt dels tres Països Catalans, sobre una població vora els tretze milions d’habitants, tenen 203 casos. La Comunitat de Madrid, amb sis milions d’habitants, en té 1.024. La comparativa amb el País Valencià tot sol encara és més impactant: amb cinc milions d’habitants, només té 71 casos.

L’opció d’aïllar Madrid, com es va aïllar Milà

Madrid és, sense cap dubte, el principal focus de l’epidèmia a l’estat espanyol, d’una manera molt destacada. La pregunta és per quin motiu no s’adopta una estratègia com la que va adoptar el govern italià respecte de Milà i Venècia.

Per a contenir l’expansió del coronavirus 2019, el govern italià va prendre, en primer lloc, la mesura de confinar setze milions de ciutadans en una àrea que afectava la Llombardia i catorze províncies més del nord d’Itàlia. La zona confinada va incloure les ciutats de Milà, la indiscutible capital econòmica del país, i Venècia, una de les grans atraccions turístiques. La decisió es va prendre veient que la Llombardia acumulava la majoria dels casos.

Coronavirus: per què rentar-se les mans amb aigua i sabó és tan eficaç?

El 22 de febrer, un decret del govern italià posava en quarantena deu municipis de la Llombardia, xifra que es va anar ampliant els dies successius. I la nit del 7 al 8 de març, es prenia la decisió d’aïllar tota la Llombardia i catorze províncies més. En total, setze milions de persones, a les quals se’ls restringia el dret de viatjar. En aquell moment, 267 morts de les 366 registrades havien passat a la Llombardia, fet que el govern italià va fer servir com a argument per a justificar una mesura tan excepcional: l’objectiu era contenir la malaltia en el seu principal focus i mirar d’impedir que s’expandís per la resta de l’estat.

Per comparació, avui, 31 morts de les 47 que hi ha hagut a l’estat espanyol han estat a Madrid, i sis al País Basc. Si ho sumem, en aquests dos territoris hi ha hagut 37 morts de les 47 totals. En canvi, al País Valencià només hi ha hagut un mort; tres al Principat i cap a les Illes.

La publicació del decret del govern italià va comportar algunes lliçons. Les primeres hores va fer que hi hagués un moviment extraordinari de viatgers fora de la zona teòricament aïllada, bàsicament en trens cap al centre i el sud. Posteriorment, el govern italià va decidir d’aïllar el conjunt del país, enmig de fortes crítiques que consideraven que si el focus principal de l’epidèmia s’hagués aïllat a temps, no hauria calgut confinar tot el país.

Què és el coronavirus: tot allò que n’heu de saber

Una situació fora de control a Madrid?

Aquestes lliçons no sembla que s’hagin après a l’estat espanyol. El govern de Pedro Sánchez no ha previst en cap moment l’opció d’aïllar Madrid i, de fet, segons Eldiario.es, fins i tot s’ha mostrat renuent a acceptar mesures com ara el tancament d’universitats i col·legis a Madrid, a més de centres d’oci de gent gran, cosa que van exigir de manera explícita les autoritats de la comunitat autònoma.

Va ser dijous de la setmana passada quan la Comunitat de Madrid va observar que s’havien doblat el nombre de contagis en un sol dia, que el sistema hospitalari estava al límit i que hi havia focus descontrolats que no tenien traçabilitat sobre la forma de contagi. La Conselleria de Salut madrilenya tenia un estudi que pronosticava un salt a quinze mil casos si no s’adoptaven mesures dràstiques de seguida i va demanar al govern espanyol que les prengués. Però el ministre Illa s’hi va resistir amb arguments tècnics, polítics i econòmics, segons Eldiario.es. Finalment, la decisió del govern basc de tancar completament la xarxa escolar a Vitòria i Labastida va forçar el govern espanyol a acceptar la proposta del govern de la Comunitat de Madrid.

La decisió es va prendre quan ja era indiscutible, tal com va reconèixer públicament Fernando Simon, director del Centre de Coordinació d’Emergències Sanitàries espanyol, qui va dir que la transmissió comunitària ja era ‘òbvia a Madrid i el País Basc’. La transmissió comunitària és la quarta fase de les cinc amb què l’OMS ha definit la transmissió de la malaltia. La primera és no tenir casos, la segona tenir casos aïllats, la tercera tenir grups de contagi controlats, com passa ara mateix al País Valencià i al Principat, i la quarta és la transmissió comunitària, en què ja no és possible saber qui contagia qui, amb la qual cosa el sistema de salut perilla de col·lapsar per no poder atendre la gran quantitat de casos que es declaren.

Amb aquesta situació, l’alternativa òbvia i sensata és impedir els viatges i els desplaçaments de les persones situades en zones clarament afectades per la transmissió comunitària, que en el cas de l’estat espanyol són Madrid i una part del País Basc. Però davant el dilema d’impedir que quatre-cents mil madrilenys es traslladen lliurement a València per falles o suspendre les falles, ja s’ha vist quina ha estat la decisió presa. És evident que les falles s’havien de suspendre, per al control mateix de la situació a València, però alhora és xocant que no es prenguen unes altres mesures més evidents, com seria aïllar Madrid.

Editorial de Vicent Partal: La clau és evitar el col·lapse del sistema de salut

EN DIRECTE: L’impacte de la Covid-19, minut a minut

El report diari sobre el coronavirus 2019: suspeses les Falles de València i les Festes de la Magdalena de Castelló

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.