21.10.2025 - 21:40
Fa més de vuitanta anys que vivim a una hora que no és la nostra. El 1940, en plena dictadura, Franco va avançar els rellotges espanyols per acostar-se al fus horari de l’Alemanya nazi. D’ençà d’aleshores, els Països Catalans funcionen amb l’hora de Berlín, tot i que el meridià de Greenwich passa per casa. Una decisió política que encara avui ens fa viure desfasats del nostre sol.
Una imposició de Franco per a alinear-se amb Hitler
El canvi d’horari a l’estat espanyol actual es va impulsar el 1940, en plena dictadura de Francisco Franco. Al número 68 del butlletí oficial del govern franquista, publicat el 7 de març, s’hi deia: “Considerant la conveniència que l’horari nacional vagi d’acord amb el d’alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l’avançament temporal de l’hora implicarà, disposo que el dissabte 16 de març, a les vint-i-tres hores, s’avanci l’hora legal de seixanta minuts.”
Aquesta decisió no fou pas per motius geogràfics, sinó clarament polítics. L’estat espanyol no estava pas obligat a adoptar l’hora central europea (CET) i ho va fer, simplement, per motius d’afinitat ideològica amb el règim nazi d’Adolf Hitler.
Així doncs, l’ordre del 1940 va fer que l’Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament al CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), l’horari que l’Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia.
Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l’horari centre-europeu i fins i tot s’hi van afegir Andorra, Gibraltar i Mònegue. Amb tot, el manteniment del CET a l’estat espanyol fins a l’actualitat és el que causa més estranyesa, atès que és un cas únic.
El meridià que passa per casa nostra
Per entendre la magnitud de l’anomalia, cal recordar com es va dividir el món en fusos horaris. L’any 1884, a la Conferència Internacional del Meridià, feta a Washington, vint-i-set països van acordar de dividir la Terra en vint-i-quatre fusos horaris i establir com a referència el Meridià de Greenwich (0°), que passa pel sud de Londres.
Aquest meridià també travessa la península ibèrica, i passa ben a prop de Fraga i de València. Per tant, d’un punt de vista geogràfic i solar, els Països Catalans haurien de compartir hora amb Portugal i el Regne Unit (UTC+0), no pas amb Alemanya.
Però avui el nostre rellotge oficial va una hora per davant del sol. A l’hivern, el migdia solar arriba cap a la una segons el rellotge, i no pas a les dotze.
Això té efectes visibles: els matins són foscos i les tardes artificiosament llargues; dinem i sopem tard; i el nostre organisme viu desajustat amb el seu ritme biològic. Molts experts asseguren que l’horari d’hivern és precisament el més beneficiós per a la nostra salut. Per això advoquen per una reforma horària que elimini els canvis d’hora dues vegades l’any. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha mogut fitxa i vol encapçalar la fi del canvi d’hora la Unió Europea. Brussel·les ja s’ha avingut a estudiar-ho, però ha dit que, ara per ara, aquesta qüestió no era prioritària.
Quina història hi ha darrere del canvi d’hora?
La idea d’ajustar els rellotges a la llum solar no és nova. El primer de parlar-ne va ser Benjamin Franklin, l’inventor del parallamps i considerat un dels pares fundadors dels Estats Units. L’any 1784, va escriure una carta visionària al Journal de París: proposava que els ciutadans aprofitessin millor les hores de sol per estalviar espelmes.
Més tard, a començament del segle XX, l’anglès William Willet va publicar el pamflet “El desaprofitament de la llum del dia” (1907), on suggeria d’avançar els rellotges a l’estiu per gaudir de més hores de llum a la tarda.
Durant la Primera Guerra Mundial, Alemanya va ser el primer país a aplicar oficialment aquesta mesura (1916), seguida de molts altres, com el Regne Unit i els Estats Units. L’objectiu era estalviar combustible. A Espanya, el primer canvi horari es va fer el 1918, encara amb el fus natural UTC+0. Però no es va aplicar de manera contínua fins després de la guerra del 36-39.
El canvi d’hora com a acte de sobirania, segons el Consell de la República
Per al Consell de la República, el fus horari té una càrrega geogràfica molt rellevant i pot arribar a tenir molt de simbolisme. El president de l’entitat, Jordi Domingo, proposà en una entrevista que els catalans adoptessin un altre horari. “Per què no canviem l’hora, els catalans? Per què no ens posem al meridià que ens toca, que és el de Greenwich? Per què els professionals autònoms, que manem a casa nostra, no diem que treballarem les hores d’acord amb l’horari català?”, digué.
El que proposà Domingo era una mena de desobediència temporal. És a dir, que els ciutadans adoptessin voluntàriament l’horari català, una hora menys que el rellotge oficial. “Qui t’ho impedeix? Ningú no et pot tancar a la presó per això. Sí que has de tenir en compte que els trens, els avions i les empreses que no facin això van amb un horari diferent. Però si 200.000 persones ens canviem l’horari, actuem i els acabem obligant a distingir entre l’horari espanyol i el català, hem guanyat, els hem començat a imposar la nostra pròpia manera de fer”, argumentava.
Segons Domingo, aquesta iniciativa seria un acte de sobirania, comparable a la defensa de la llengua. “Com es parla el català? Imposant-lo. Doncs amb l’horari, igual. Si aconseguim que diguin ‘hora catalana’, haurem guanyat un espai de llibertat”, deia.
