Fotograma del documental En/Femme

Osh-Tisch era un important guerrer Lakota, una tribu de nadius americans. El guerrer era molt celebrat en la seva comunitat i no només per les seves gestes en el camp de batalla: Va néixer com a home, tenia família i estava casat amb una dona però també es vestia amb roba femenina i vivia com a dona. Se’l considerava un home de dos esperits, qualitat que era vista com a un do de la naturalesa. I és que els nadius americans reconeixien més de cinc maneres per a definir el gènere, lluny de la visió dicotòmica que caracteritza la nostra societat. Dona, home, dona de dos esperits, home de dos esperits i transgènere.

El concepte d’home de dos esperits es reactualitza en la nostra societat de múltiples formes. Una d’elles es coneix sota el nom de cross-dressing (CD), un corrent que acull aquells homes que, malgrat sentir-se identificats amb el gènere assignat per naixement i independentment de la seva orientació sexual -tot i que habitualment es tracta d’homes heterosexuals-, decideixen a vegades vestir-se i actuar com a dones i explotar l’esperit femení que també els integra. Això es fa normalment en un àmbit privat i sense que aquesta identificació amb l’altre gènere vagi necessàriament més enllà de l’experiència puntual.

La Sofia, la Paula i la Judit de l’associació social EnFemme ens expliquen què és per elles el cross-dressing  i què el distingeix d’altres identitats sexuals no normatives com el travestisme o la transexualitat.

Alba Barbé i Serra, antropòloga i autora del documental En/Femme i del llibre Cross-dressing: més enllà de les classificacions, descriu la pràctica com a “una representació del propi cos i del propi gènere de manera fluida en relació a l’espai i al temps. Una expressió interrompuda i discontínua del gènere i la sexualitat”, en el sentit que no es correspon amb la temporalitat lineal contemporània, en aturar la seva quotidianitat d’homes i transformar-se, en un punt breu de temps, en la dona que porten dins.

“En la seva vida d’home, desborden masculinitat, són rudes i virils, i tracten a les seves parelles com princeses, i quan es vesteixen són elles les princeses. Delicades i sensibles, femenines i presumides a més no poder”, les descriu Laura, la propietària de l’estudi de transformisme Draf. El cross-dressing, anomenat també feminofilia o travestisme heterosexual, s’inclou dins la categoria de gènere fluid o líquid, és a dir, “poden sentir-se més masculins o femenines segons el moment”, explica la psicòloga experta en gènere Aida Gimenez.

La identitat de gènere és la definició d’un mateix d’acord amb els estereotips socials associats, generalment, a l’home o a la dona. Aquests estereotips són una construcció social que assigna i encasella certes conductes a rols concrets. La identificació amb un altre gènere no ha d’acordar necessàriament, com passa en el cas de la comunitat trans, amb el sexe biològic, de la mateixa manera que, en general, no té cap relació amb l’orientació sexual.

 

Com sorgeix el cross-dressing?

“A finals dels 90, principis del 2000, tot un conjunt de persones de pobles i ciutats del territori català contacten amb la noció anglosaxona del cross-dressing”, que interpel·la una sèrie de discursos en què es troba el marit que agafa les robes de la seva muller per vestir-se de dona, narra Barbé. “Amb aquestes narratives la gent se sent molt més representada que amb la noció del travesti de Sud-amèrica i Espanya. El travestisme del final del franquisme i la transició està vinculat al món de la nit i el transformisme”, i els travestis que arriben de Sud-amèrica amb les ones migratòries dels 70 es dediquen al treball sexual i modifiquen parts del seu cos quirúrgicament -tot i que sovint no els seus genitals- en relació a les quotes del mercat sexual. Com que no se senten representats amb cap dels dos conceptes, es pren l’ideari anglosaxó cross-dressing.

Històricament, en la cultura occidental s’ha distingit bàsicament entre només dos gèneres, associats als genitals biològics. Això no obstant, d’uns anys ençà s’han començat a reivindicar altres tipus de gènere que van més enllà d’aquesta estructura binària. Es tracta de la comunitat trans, que inclou, entre d’altres, transexuals, travestis o cross-dressers: tota aquella gent que, en menor o major mesura, no se senten identificats amb el gènere al qual pertanyen originàriament. Una comunitat molt diversa i amb subclassificacions i etiquetes sovint basades a la identificació amb el seu gènere de naixement. Les persones trans conceben el gènere com una cosa canviant i fluida. Un individu pot passar del cross-dressing al travestisme o la transexualitat. Poden donar-se com a etapes evolutives del gènere i això provoca que les etiquetes puguin resultar imprecises o fins i tot errònies en la particularitat de cada cas.

El Cross-dressing a Barcelona

A Barcelona hi ha diverses iniciatives per a experimentar el cross-dressing. EnFemme, és un local associatiu -amb un nombre de membres que oscil·la entre els 11 i els vint i escaig- on s’hi reuneixen cross-dressers, transexuals i travestis. Allà, tenen armaris on desar-hi la seva roba de dona, ja que habitualment els crossdressers porten la pràctica en secret. Sofia Dior, que n’és presidenta, explica que en cada armari, del que està replet el local, en surt una ànima de dona que t’apodera en entrar-hi i que pots tornar a deixar tancada en marxar.

Si bé EnFemme és la principal associació social de cross-dressers, existeixen altres locals, alguns amb finalitats més sexuals, i d’altres que ajuden a satisfer el desig d’expressar-se com a dona. És el cas de Draf, l’Estudi de Crossdressing de Barcelona, pioner a Catalunya i Espanya, on s’hi ofereix des de roba i maquillatge, fins a perruques, sabates, assessorament o taquilles on guardar-hi la roba femenina.

Un trastorn?

Els cross-dressers, com la resta de la comunitat trans, per la medicina i la psiquiatria pateixen disfòria de gènere. Disfòria de gènere és una patologia que designa a les persones que tenen una discordança entre el seu gènere i el gènere assignat en néixer. Això no obstant, la psicòloga Aida Giménez dista d’aquesta interpretació, “evidentment no crec que sigui una patologia”. La despatoligització de la fluïdesa de gènere és un dels objectius principals que tenen el col·lectiu trans a mig-llarg termini. A més la comunitat rep el suport d’un gran nombre d’experts en la matèria, entre els quals destaquen psicòlegs, psiquiatres o antropòlegs. L’any 2014, ja es va aconseguir una petita victòria quan l’Associació Estatunidenca de Psiquiatria va crear una categoria pròpia pels “trastorns sexuals” per evitar l’estigmatització dels individus trans. En la nova classificació, a més, s’aclaria que la disfòria de gènere no és una malaltia mental en si mateixa.

 

El cross-dressing és una pràctica que desafia les fronteres actuals, tan tancades, del gènere, en situar homes heterosexuals de classe mitja-alta en una identificació sexual fluida que els porta, a vegades i en la intimitat, a prendre el gènere i rol considerat oposat: el de la dona. Per a la seva acceptació i per a poder comprendre el canvi social que suposen, cal trencar amb els estereotips que s’hi vinculen. En aquest sentit, Alba Barbé es mostra optimista: “Crec que els transfeminismes comprendran la complexitat de com aquestes persones, potser encara que ratllin ben de prop els centres normatius, proposen noves fronteres en vers al gènere i aporten claus polítiques i estratègiques per entendre el moviment. Però aquest camí no serà fàcil”.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb