En les obres de Shakespeare els personatges femenins eren representats per homes. El gremi del teatre no acceptava les dones, motiu pel qual la majoria dels papers eren masculins. El teatre va evolucionar cap al cinema i la modernitat va incorporar la dona en les arts. Tot i això, la desigualtat de gènere encara és vigent. En el cinema comercial, la presència masculina és molt major que la femenina, els rols dels personatges remeten als patrons patriarcals i la producció continua en mans dels homes.

Graf

“En mans dels homes”

L’actriu catalana Montserrat Alcoverro explica que la diferència en el repartiment és una conseqüència d’unes cúpules cinematogràfiques ocupades per homes. Aquests són els principals productors, guionistes i directors, mentre que les dones tenen dificultats per assolir aquests càrrecs. A més, els recursos econòmics estan generalment en mans dels homes. “Això comporta que la dona no tingui el mateix accés per tal d’estar dins dels quadres on es decideix com es distribueixen aquests diners i com es seleccionen els projectes subvencionats. Per tant, el cinema acaba mancant un punt de vista femení: la sensibilitat serà diferent a l’hora d’escollir de què volem parlar i com ho volem tractar”.

Cinema en una doble vessant

Lluny d’un acte purament lúdic, el cinema és un reflex de la societat del moment. A la vegada, també actua com a instrument socialitzador en tant que ofereix models de conducta, valors, i pautes professionals i de gènere. El cinema perpetua i legitima certs estereotips socials, motiu pel qual és important reivindicar la paritat i la visió crítica. Tal i com destaca Octavio Salazar, investigador especialitzat en aquest àmbit i autor de “La igualtat en el rodatge: masculinitats, gènere i cinema“, el cinema és una “eina que mou consciències”, fins al punt s’ha arribat a dir que són els personatges de ficció els que influencien a les persones, i no a la inversa.

Un fet que corrobora l’enorme influència del cinema en la socialització és la gran difusió de les pel•lícules infantils. Segons l’estudi “La dona actual en els mitjans: estereotips cinematogràfics” (Juana Gila i Ana Guil Sevilla, 1999), el gènere més vist és precisament el de les pel•lícules infantils, enfocades a l’edat més susceptible de manipulació. En la majoria de casos, aquestes reprodueixen els estereotips de gènere vigents al llarg de la història.

Bevent de la mitologia

En la mitologia clàssica ja s’adoptaven uns determinats rols en funció del gènere, relacionats amb la possessió del poder per part dels homes. Jeràrquicament, la masculinitat estava per sobre de la feminitat. És per això que sovint l’home era representat com un heroi (subjecte) mentre que la dona (objecte) quedava en segon terme i es relacionava amb la bellesa ideal. Aquest model s’ha mantingut en l’imaginari col•lectiu i ha quedat plasmat en l’esquema actancial de A.J.Greimas, lingüista i investigador francès. Segons estableix en el seu estudi, generalment l’home és qui pren la iniciativa en les accions més importants i la dona és l’objectiu d’aquestes accions.

D’aquesta manera, abordar la mitologia des de la perspectiva de gènere ens fa reflexionar sobre els mecanismes de poder patriarcal existents en la nostra pròpia realitat històrica. Els mites sobreviuen a través del cinema i la literatura, permetent la submissió, així com la interiorització de la dependència d’un grup format per més de la meitat de la població mundial: les dones. Un exemple d’aquest fet són les pel•lícules de Disney, on sovint la protagonista espera ser salvada pel príncep. Tot i que en aquests films les dones tenen el paper principal, pel què podríem pensar que es tracta de pel•lícules amb igualtat de gènere, els homes parlen més que les dones. A la pel•lícula Brave, el 74% del diàleg és masculí; mentre que a Frozen, el 59%.

El masclisme a prova

El públic infantil, que ha begut dels esquemes patriarcals, buscarà en el cinema per adults aquests mateixos patrons. Precisament les pel•lícules que atreuen a un major públic són les dels gèneres d’acció, on l’home es postula com l’heroi valent i la dona apareix en un segon terme, seguint els tòpic clàssic del guerrer i la princesa. Walter Benjamin va crear l’anomenat Test òptic per evidenciar aquesta diferència.

test-optico

Un altre aspecte a tenir en compte és la presència d’ambdós gèneres en les pel•lícules. Normalment, els films dramàtics mostren un major nombre de dones en el repartiment, mentre que les pel•lícules d’acció són protagonitzades, principalment, per homes. El Test de Bechdel mostra com avaluar les pel•lícules en funció de la presència femenina.

bechdel

Gèneres estereotipats

Cal tenir en compte, però, que no tan sols s’ha de valorar aquest aspecte, sinó també els rols que exerceixen els personatges. Generalment, la figura de la dona segueix tres estereotips molt marcats. Per una banda trobem la dona feble que necessita l’home per realitzar-se. En segon lloc, pot representar una figura jove, seductora i perversa que manipula l’home. Per últim, les dones poc atractives o d’edat avançada tan sols apareixen en papers secundaris, molts cops representant la figura mitològica de la bruixa.

Els estereotips masculins, en canvi, estan més ben valorats. Sovint l’home jove apareix com a model del mascle exitós, valent i lluitador. Per altra banda, l’home gran o poc atractiu és, sovint, protagonista -tot i que sigui per fer de “dolent”- i apareix rodejat d’atractives jovenetes enamorades o que es venen al seu poder.

Actualment, el cinema vol allunyar-se d’aquests tòpics per tal d’aparentar modernitat i igualtat. Tot i això, tal i com ens explica l’actor català Lluís Villanueva, encara queda un llarg camí per recórrer. Assegura que les situacions en què apareixen les dones destacant per sobre dels homes són poc habituals i per això se’n fan bromes. “L’última pel•lícula de la Guerra de les galàxies fa un acudit sobre la discriminació masclista. L’estat final serà el dia que l’heroïna vagi per davant de l’heroi i ningú faci cap acudit d’aquest fet”.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb