Hipra, sense crisi sanitària i canvi de tendència en les morts: en marxa la campanya de vaccinació

Tot i trobar-nos en un mes d’octubre molt més calorós que habitualment, les autoritats sanitàries ja es preparen per a l’arribada de l’hivern, quan la gent acostuma a coincidir més en espais tancats i es multipliquen els casos de grip, refredats i, aquests darrers anys, també de la covid. Arreu del país s’han activat campanyes de vaccinació conjuntes de la covid i la grip estacional, igual que l’any passat, amb una gran novetat, la introducció del vaccí Bimervax, d’Hipra, a bona part del país.

El lloc on va començar de manera generalitzada la vaccinació contra la covid va ser a Catalunya Nord, el 2 d’octubre, amb vaccins de Pfizer, Novavax i la francesa Sanofi Pasteur, amb l’objectiu d’immunitzar les persones amb més possibilitats de tenir símptomes greus, com ara els més grans de seixanta-cinc anys i els qui tenen afeccions de risc –embarassades, diabètics, malalts crònics o en tractaments oncològics… Així i tot, la vaccinació contra la grip no va començar fins quinze dies més tard.

El dia 16 va començar de manera generalitzada al Principat, a les Illes i al País Valencià. Enguany hi ha tres grans novetats. La primera és en el tipus de vaccins. Només n’hi ha dos. El vaccí Comirnaty, de Pfizer, adaptat a les variants que circulen actualment, és el d’ús prioritari. Per contra, als qui tenen contraindicacions de vaccins d’ARNm, els administren el d’Hipra.

La campanya va adreçada, en aquest cas, als més grans de seixanta anys, sanitaris i persones de risc, i no es recomana de vaccinar els no inclosos en aquests col·lectius. Les altres principals novetats són la inclusió dels fumadors com a grup de risc i la vaccinació universal contra la grip dels infants fins a cinc anys. Sobre això, la secretària de Salut Pública de Catalunya, Carmen Cabezas, ha explicat que el vaccí s’havia adoptat en relació amb el tipus d’òmicron que circulava el mes de maig, però que s’havia comprovat que era efectiu per a les subvariants que hi ha ara.

A més, ha remarcat: “Com totes les vacunes, les de la grip i de la covid protegeixen principalment perquè la malaltia no sigui greu, perquè no hi hagi complicacions posteriors i per poder evitar ingressos a l’UCI.” Per això s’ha decidit de vaccinar els més grans de seixanta anys, que avui dia representen el 80% dels pacients ingressats per covid.

La campanya que ha començat més tard és la d’Andorra, el 20 d’octubre, adreçada als més grans de seixanta anys i població amb afeccions de risc. Respecte de l’any passat s’ha ampliat la franja d’edat, tal com recomanava l’OMS, i els vaccins que s’administren són els mateixos que a bona part de la resta del país, Pfizer i Hipra.

Unes dades a la baixa sense grans batzegades

El 4 de juliol, el govern espanyol donava per acabada la situació de crisi sanitària i, de resultes d’això, es deixaven de comptar sistemàticament els malalts i les morts. De la manera, Andorra no actualitza la informació d’ençà del mes de maig. Tanmateix, alguns territoris han mantingut algunes dades i fan estimacions a partir de centres sentinella.

En el cas del Principat, les dades mostren que a hores d’ara no hi ha tanta gent vaccinada com l’any passat. El 2022 ja s’havia administrat la dosi contra la covid a 366.609 persones; en canvi, enguany l’han administrada a 188.017.

Per una altra banda, ara no hi ha indicis d’un augment dels casos. Segons les mostres analitzades pel sistema sentinella d’atenció primària, la infecció respiratòria més comuna ara com ara és el rinovirus, és a dir, el refredat comú; en canvi, la covid i la grip es mantenen en uns nivells de transmissió baixos. Aquesta setmana hi ha hagut 55 casos per cada 100.000 habitants i el 12,4% de les proves de covid han estat positives. Aquestes dades són molt millors que no pas les del mes de setembre, quan hi va haver un repunt que no es veia d’ençà de novembre del 2022. Un 31% de les mostres eren positives de covid i s’estimava que hi havia 123 casos per cada 100.000 habitants.

Tot amb tot, és lluny el resultat d’anys anteriors. Aquesta setmana hi ha hagut 2.310 casos diagnosticats de covid. L’any passat durant aquesta mateixa setmana van ser 6.855 i l’any 2020 36.136. També és cert que ara no es fan tantes proves, però per això ens podem fixar en els hospitalitzats. I observem que el nombre de pacients ingressats amb covid és de 304, 33 menys que la setmana passada i menys que qualsevol altre any. El 2022 hi havia, a hores d’ara, 521 ingressats. Dels 304 ingressats, 109 tenen més de vuitanta anys (36%) i 236 més de seixanta anys (77%). El nombre de crítics es manté estable a nivells baixos i ara n’hi ha 9. Això significa que les UCI són gairebé buides de pacients amb covid, amb un únic ingressat crític a tota la ciutat de Barcelona, cap a les comarques gironines i solament dos a les comarques de Ponent.

El País Valencià, per una altra banda, continua detallant el nombre de morts per covid. Lluny dels mesos que es comptaven per desenes, ara són molt pocs i ens hem de remuntar al mes d’agost per trobar un dia en què hi hagués més de cinc morts. Per contra, a principi del 2021 hi va haver dies amb més de 130 morts diaris.

Menys morts que el que s’havia previst

Una eina que va permetre de mesurar la força de la pandèmia de la covid va ser el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo), que servia per a veure el nombre de morts diàries que hi havia respecte de la previsió. D’aquesta manera es podia deduir quants morts hi havia hagut malgrat que algunes autoritats provessin de maquillar les xifres. Tot i que no es podia saber la causa de cada mort, sí que permetia de saber si hi havia hagut un excés de mortalitat i de quina magnitud.

Doncs les dades d’aquesta eina, juntament amb la baixa pressió hospitalària que hi ha per la covid d’ençà de fa mesos, sembla que avalen la decisió de deixar de considerar la covid una crisi sanitària. A les Illes trobem que si les previsions estimaven que fins ara, aquest 2023, hi hauria 7.218 morts, la realitat és que hi ha hagut 7.157 defuncions, és a dir, 61 menys que no es preveia. Les dades contrasten amb l’excés de mortalitat del 2020 (+411), 2021 (+902) i 2022 (1.510) i semblen revelar un canvi evident de tendència.

Aquesta anomalia de morts també la trobem al País Valencià i al Principat. D’ençà que va començar l’any es preveia que hi hagués, en el primer cas, 39.182 morts, però n’hi ha haguts 37.484 (-1.698), a diferència del 2020 (+3.206), 2021 (+4.287) i 2022 (+4.632). De la mateixa manera, al Principat s’estimava que hi hauria 54.565 morts i se n’han comptabilitzats 53.365 (-1.200), lluny de les xifres dramàtiques del 2020 (+13.838) i l’excés evident de mortalitat del 2021 (+3.655) i 2022 (+3.567).