La rebel·lió dels fiscals del procés porta avui la guerra interna per l’amnistia al límit

  • La junta de fiscals de sala es reuneix avui per fixar posició enmig d'una guerra interna sense precedents

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
17.06.2024 - 21:40
Actualització: 17.06.2024 - 21:44

S’acaba el termini de cinc dies hàbils que va donar el jutge Pablo Llarena a les parts en la causa contra el Primer d’Octubre que persegueix Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Marta Rovira, i resta per a definir la posició de la fiscalia. Els quatre fiscals del procés, Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno, van moure fitxa de seguida i van dir que la malversació agreujada per la qual eren encausats no es podia amnistiar, i que els havien de mantenir les ordres de detenció, per més que la llei d’amnistia, que ara fa una setmana que va entrar en vigor, digués que s’haurien d’haver aixecat immediatament. La posició del fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, és del tot oposada, però els fiscals no volen acceptar l’imperatiu jeràrquic d’haver de dir a Llarena que s’hauria d’aplicar l’amnistia i que els exiliats haurien de tenir via lliure per a tornar. Per això van forçar la convocatòria avui de la junta de fiscals de sala, que aplega els trenta fiscals més influents i amb més poder de l’estat espanyol, per a plantejar el conflicte, que pot esdevenir una guerra oberta. 

La rebel·lió dels fiscals del procés per a no aplicar l’amnistia a la causa contra l’1-O arriba en un moment en què el fiscal general de l’estat espanyol és a l’ull de l’huracà, enmig d’una campanya mediàtica intensa dels mitjans afins al PP per a mirar de desacreditar-lo just quan entra en vigor l’amnistia. Un descrèdit que ja va tenir un capítol precedent, amb la desautorització per part del Consell General del Poder Judicial de García Ortiz per al càrrec de fiscal general amb l’argument que no era un candidat idoni. Una situació sense precedents. I ara, en un nou capítol, per la via penal, perquè el Tribunal Suprem ha de decidir si assumeix la investigació en contra seu per una denúncia del Col·legi d’Advocats de Madrid (un dels epicentres jurídics de la dreta espanyola) per revelació de secrets. 

La denúncia contra García Ortiz fou motivada per un comunicat que va fer la fiscalia general de l’estat espanyol que puntualitzava i corregia una informació que havia difós el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, segons la qual la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Alberto González Amador, havia rebut l’oferiment de la fiscalia d’arribar a un pacte en la investigació en contra seu pel cobrament il·legal de comissions en contractes de màscares durant la pandèmia. Aquell comunicat de l’entorn de Díaz Ayuso deia que l’acord amb la fiscalia s’havia estimbat “per culpa dels de dalt”, i la fiscalia general de l’estat espanyol va sortir a dir que en realitat fou la defensa de González Amador que havia intentat de pactar un acord amb els fiscals. 

Això va motivar la querella contra el fiscal general per revelació de secrets, que va assumir el Tribunal Superior de Justícia de Madrid i que ara podria assumir el Suprem. Si això passa, s’ha especulat amb la possibilitat que García Ortiz plegui, i podria ser en plena guerra de fiscals sobre l’aplicació de l’amnistia. 

És en aquest context tan encès que arriba la reunió de la junta de fiscals de sala. Fou el fiscal Javier Zaragoza, en nom seu i dels seus companys, que va manifestar la negativa a l’ordre del fiscal general de demanar que s’apliqués l’amnistia als exiliats i va invocar l’article 27 de l’estatut orgànic del ministeri fiscal, que permet de derivar una qüestió a la cúpula de la fiscalia quan es considera contrària a la llei o improcedent. Segons ells, tant Puigdemont com la resta d’exiliats encausats per malversació van actuar amb ànim de lucre, en van treure un benefici patrimonial (que és l’excepció a l’amnistia que fixa la llei sobre la malversació) i van afectar els interessos financers de la Unió Europea (una altra de les exclusions de la llei).  

El fiscal general va respondre de seguida als quatre fiscals rebels que aquesta interpretació era contrària a la llei i que comprometia la imatge de neutralitat i imparcialitat de la fiscalia. Per més que la reunió d’avui de la junta de fiscals de sala s’inclini per la interpretació aberrant de Zaragoza, Madrigal, Cadena i Moreno, García Ortiz hi tindrà la darrera paraula (dins la fiscalia), amb l’amenaça de tots quatre de retirar-se de la causa si s’acaba imposant la petició d’amnistia. 

Tot amb tot, la decisió finalment dependrà de Llarena i de Manuel Marchena, que decidirà si esborra les inhabilitacions per malversació sobre Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, ja condemnats. I ho decidiran diguin què diguin la fiscalia o les defenses dels represaliats. Ja hi va haver el precedent de la investigació per terrorisme contra Puigdemont i Ruben Wagensberg que va assumir el Suprem en la causa contra el Tsunami Democràtic. Aleshores, els fiscals del Suprem, contradient la posició de la fiscalia general, van avançar la posició que va acabar tenint la sala penal de l’alt tribunal espanyol, presidit per Marchena. Ara pot passar igual, i la guerra ja ha començat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor