El govern català presenta el pla de transició energètica per assolir la descarbonització el 2050

El primer pas serà modificar la setmana que ve del decret llei de renovables

VilaWeb
Redacció
21.10.2021 - 07:00
Actualització: 21.10.2021 - 09:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Pere Aragonès i la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà han presentat el pla ‘Compromís 2030, horitzó 2050’, que és el full de ruta d’aquest govern per a fer la transició energètica a Catalunya. El primer pas serà modificar la setmana que ve del decret llei de renovables. Les energies renovables a Catalunya estan molt poc desenvolupades pel bloqueig que van patir les últimes dècades del segle passat. I quan semblava que s’havia desbloquejat la situació l’any 2019, a partir d’una tasca parlamentària intensa, amb el decret 16/2019, el Departament d’Agricultura, amb Teresa Jordà al capdavant, va començar a posar traves a les noves llicències. La situació ha arribat aquests darrers mesos a una paràlisi total esperant les noves mesures del nou govern, que va decidir donar les competències d’Acció Climàtica a Teresa Jordà conjuntament amb agricultura.

L’executiu català explica que volmultiplicar per tres la producció de renovables, passant dels 3,5 actuals a 14 giga watts el 2030. Amb aquest canvi legislatiu, el govern obligarà a presentar un acord del 50% de la superfície ocupada i d’acreditar l’oferta de la participació de com a mínim el 20% del projecte a població i administració als nous projectes de renovables. Ni Jordà ni Aragonès han aclarit com s’hauria d’acreditar aquest acord per part d’agricultors i administracions locals.

El nou decret també introdueix criteris de priorització per fomentar l’autoconsum i prioritzar el tràmit dels projectes que connectin a mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW. En concret, Jordà preveu que es desencallin dinou d’aquests projectes immediatament.

La Consellera Jordà, fortament crítica pel sector per la paràlisi que ha creat, ha reconegut que Catalunya  ha viscut deu anys de blocatge d’energies renovables i ha proposat de modificar –i no derogar l’actual decret llei. Ha afirmat que s’aturarien més els projectes, desprès de reconèixer que  “Anem endarrerits i hem de fer un salt endavant”, ha dit.

En tota la conferència, els dos membres del govern han insistit que el decret llei serà el preàmbul de la transició energètica a Catalunya. “No volem repetir el model oligopolístic extractivista del segle passat”, ha insistit Jordà. “No volem que a la Terra Alta o a Ponent es repeteixi el que va passar al Pirineu al segle XX”, ha dit, en la mateixa línia, Aragonès.

Per tal d’aconseguir que la descarbonització es faci de manera planificada amb tot el territori, el govern defensa que és necessari d’optar per una energètica pública que sigui capaç de produir energia en espais de proximitat i amb una rendibilitat econòmica que no és atractiva per les companyies privades. Aquesta energètica hauria de participar de la propietat de les noves plantes de generació de renovables i assumir la gestió de les hidroelèctriques quan en caduquin les concessions, ha dit Aragonès.

Un altre pas necessari per entomar la “disrupció energètica”, en paraules del president és la llei de transició energètica, que l’executiu enviarà al parlament el primer semestre del 2022. El pla territorial sectorial, el mapa real sobre els espais que poden acollir infrastructures energètiques, estarà llest el 2023. Una altra de les mesures que vol impulsar el govern és l’estratègia bioenergètica per l’aprofitament de biomassa i de biogàs, “que són les que més compleixen amb l’objectiu d’arrelament al territori i de treball associat al món rural”, segons Jordà.

D’altra banda, el govern proposa crear una xarxa d’oficines comarcals per la transició energètica en sis mesos per donar “múscul” a les administracions locals per gestionar l’allau de projectes fotovoltaics o eòlics, per exemple.

En tot cas, han insistit que l’aposta per les renovables és urgent per complir els objectius de produir un 50% d’energia renovable el 2030, de dur a terme l’apagada de les nuclears el 2040 i d’assolir la neutralitat d’emissions el 2050. “Les energies renovables no poden ser vistes com un problema. No ens ho podem permetre. O fem les renovables atractives i amb capacitat de seduir o no avançarem”, ha assegurat Jordà, que ha afegit que si la transició energètica “no la fem nosaltres, vindrà algú i ens la farà”.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes