26.01.2018 - 22:00
George Weah (Clara Town, 1966) va jurar dilluns el càrrec com a nou president de Libèria. L’ex-futbolista ha arribat a la presidència a la segona oportunitat, després d’haver perdut les eleccions del 2005 contra la presidenta sortint i Nobel de la Pau, Ellen Johnson-Sirleaf, reelegida el 2011 per a un segon mandat. El traspàs pacífic del poder es va fer a l’estadi Samuel Doe davant una multitud de 35.000 persones. ‘He passat molts anys de la meva vida en estadis, però el d’avui és un sentiment com cap altre’, va dir el nou president.
De la gespa europea a l’arena política. Weah va guanyar les eleccions amb el 61% dels vots, una majoria que li permetrà de governar durant els pròxims sis anys. En el seu discurs, va prometre que començaria una nova etapa a Libèria basada en la pau i la unitat del país i la fi de la corrupció dels càrrecs públics. També s’ha compromès a tenir en compte totes les regions i ha reivindicat la necessitat de respectar totes les identitats religioses, ètniques i polítiques.
Vegeu algunes de les imatges del seu nomenament, recollides per la cadena Al-Jazira.
Nascut a Clara Town, un dels suburbis més pobres de Monròvia, Weah va impregnar-se d’un esperit de superació que li va permetre de triomfar en el món del futbol. És un dels millors futbolistes africans de la història. De fet, és l’únic jugador africà que ha guanyat la Pilota d’Or (1995), a més del Fifa World Player el mateix any. Durant dues dècades, va explotar la seva velocitat i l’olfacte golejador en grans equips com el Mònegue, el PSG, el Milan, el Chelsea, l’Olympique de Marsella i el Manchester City, entre més clubs.
Weah era un jugador extremadament ràpid. Una cerca ràpida a YouTube permet de recuperar alguns dels seus millors gols. Velocitat, potència i definició. Una exhibició de qualitats físiques i tècniques.
Durant la guerra, Weah va mantenir viva la selecció nacional de Libèria. Va escollir els jugadors que eren al país i els qui competien a l’estranger, els va entrenar a Ghana i va arribar a classificar l’equip per a la Copa d’Àfrica. Va patrocinar la selecció i va quedar-se a un pas de disputar el Mundial del 2002.
A més de la carrera futbolística i de l’activisme polític, Weah ha estat vinculat a accions humanitàries. Va ser ambaixador d’Unicef el 1994 i s’ha implicat en campanyes d’alfabetització, de vacunació, de prevenció de la sida, de promoció de les escoles de formació professional i de lluita contra els nens soldat. A més, ha desenvolupat diversos projectes al seu país.
La tossuderia, clau per a arribar a la presidència
Bona part de la carrera futbolística a Europa va coincidir amb les dues guerres civils que van assolar Libèria, entre el 1989 i el 1994 i entre el 1999 i el 2003. Weah va penjar les botes precisament l’agost del 2003, i el 2005 ja optava a la presidència. Va fundar el Congrés per al Canvi Democràtic, el partit que li va permetre de ser candidat i que defensava les classes populars més desafavorides.
La popularitat va ajudar-lo a guanyar la primera volta, però la seva rival –la presidenta sortint, Ellen Johnson-Sirleaf– va imposar-se a la segona volta. Weah no va reconèixer el resultat i va acusar-la de frau electoral, però els observadors internacionals van donar suport a les garanties de les eleccions. Finalment, va abaixar veles i va reconèixer la derrota.
El nou govern va establir que calia tenir estudis universitaris per a accedir a la presidència. De manera que Weah va anar-se’n a viure als Estats Units, i va estudiar administració d’empreses i criminologia a la Universitat de Devry, a Florida, on va graduar-se quatre anys més tard. Va tornar a Libèria i el 2011 va presentar-se com a candidat a la vice-presidència, però novament va perdre.
La tossuderia de Weah el va dur a presentar-se a les eleccions del senat l’any 2014, i va obtenir un lloc a la cambra pel comtat de Montserrado amb el 78% dels vots. La seva presència al senat va proporcionar-li visibilitat pública i experiència política per a començar a preparar el terreny de cara a les presidencials del 2017, on ha acabat derrotant la presidenta Johnson-Sirleaf.
Els objectius immediats? Consolidar la reconciliació del país, donar un impuls al sistema sanitari –Libèria va ser un dels països més afectats per l’epidèmia de l’Ebola–, aconseguir el creixement econòmic i redistribuir la riquesa. Sis anys perquè Weah gestioni l’èxit electoral i el rèdit per a contribuir a desenvolupar un dels països més pobres del món.
