Geometria variable, l’antipolítica al servei de la supervivència

  • La "geometria variable" és especialment estimable per als polítics que, més que fer política, en realitat cerquen de sobreviure

Vicent Partal
22.11.2021 - 21:50
Actualització: 23.11.2021 - 01:15
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Era el dissabte 5 de desembre de 2020. El govern de Pedro Sánchez acabava de tancar un pacte de govern amb Unides-Podem, ERC i Bildu. Pablo Iglesias, aleshores encara dirigent de Podem, es reunia poc després amb el seu grup per explicar-los tot allò que havia passat i tenia paraules molt dures contra Sánchez, enutjat perquè el president del govern espanyol havia intentat fins al darrer moment d’incorporar Ciutadans al pacte. La reunió era pública i un periodista de l’agència EFE va reproduir les frases dites per Iglesias que acabaren aixecant una forta polèmica. Primer es va doldre dient: “La part socialista de l’executiu no renuncia a buscar de quina manera s’acosta a formacions de tot l’arc parlamentari.” I finalment va esclatar contra el seu president amb una frase que es féu famosa: “La seua ‘geometria variable’ és fer polítiques de dretes.” Tenia tota la raó del món.

Aquesta idea de la “geometria variable”, que ha tingut un esclat espectacular aquestes darreres hores a Catalunya amb el debat del pressupost, és un concepte ben singular. Té l’origen en l’aviació i havia servit tradicionalment per a descriure la modificació de les ales durant el vol, segons què interessàs fer-ne.

Però de fa temps el concepte ha envaït el terreny de la política i els negocis, per definir la capacitat dels governs o de les organitzacions en general d’adaptar-se a condicions ambientals, o a dinàmiques, diferents segons el moment i segons l’interès de cada cas. Curiosament, el gran sociòleg, un dels més eminents del món sens dubte –i actual ministre dels Comuns–, Manuel Castells va ser a final dels anys vuitanta del segle passat un dels grans teoritzadors d’aquesta transformació del concepte, especialment a partir de la brillant formulació de “l’espai dels fluxos”.

Siga com siga, la fórmula ha fet una enorme fortuna en el debat europeu, on avui tant serveix per a explicar, i ben sovint desitjar, que la construcció europea es faça a doble velocitat com per a justificar qualsevol acord, especialment antinatural, entre partits o formacions antagòniques. Bàsicament, vol dir que fem el favor de deixar el president tranquil que ell agafarà els vots d’on puga, sense calfar-se el cap per si això és coherent en termes polítics. L’etiqueta val per a tapar-ho tot, com va verbalitzar ben agudament Pablo Iglesias. I és, per tant, especialment estimable per als polítics que, més que fer política, en realitat volen sobreviure.

Que, en definitiva, no crec que siga molt més que això el que explica tot el llarguíssim xou viscut ahir durant el debat del pressupost i després.

Primer resulta que la CUP, malgrat el pacte que va tancar amb Esquerra fa mig any, tomba a la primera avinentesa l’estabilitat de la majoria del 52%. Jo ja he dit unes quantes vegades que crec que és el govern que té l’obligació principal de fer el pacte possible i que, per tant, la culpa és més a Palau que enlloc més. Però tampoc no s’entén prou per què van signar aquell acord si resulta que no poden durar ni mig any. Després ens trobem el govern completament trencat. Junts decideix de desentendre’s de la negociació del president amb els comuns i el president, malgrat això, fa un pacte que resulta que consisteix a baratar l’abstenció a la tramitació del pressupost per l’aprovació del pressupost de la batllessa Ada Colau a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume. I què té a veure l’una cosa amb l’altra? Res de res, excepte la supervivència dels uns i dels altres. Els comuns, la cosa és delirant, deixen tramitar un pressupost “de dretes” que inclou Jocs Olímpics, ampliació de l’aeroport i Hard Rock Cafè, tots els seus monstres particulars. Esquerra mira de donar la culpa de tot a tothom, Junts amenaça i colla uns socis que francament ja no ho semblen i durant el dia, com no podia ser altrament, la coherència i el rigor brillen per la seua absència. Finalment, la traca esclata amb un discurs de Joan Canadell que fa que el president i uns quants consellers abandonen l’hemicicle. No sé si cansats de tantes hores de negociació contra rellotge, si enutjats per allò que consideren que són deslleialtats dels socis o si espantats per l’evident protagonisme adquirit pel conseller Giró en una sessió que ha dominat de cap a peus.

Seguint la lògica de Pablo Iglesias que explicava al començament d’aquest article, supose que als comuns ara se’ls podria retraure perfectament que la seua “geometria variable” ha consistit a fer i validar polítiques de dretes, mentre que a Esquerra se li podria retraure que la seua “geometria variable”, en trencant la unitat independentista, ha servit els interessos espanyols. Però, és clar, això és l’antipolítica al servei de la supervivència. Què hi farem?

El diari dels Països Catalans, un diari global

Avui estic especialment content d’explicar-vos que estrenem una secció d’opinions internacional, gràcies a un acord amb Project Syndicate. A partir de demà mateix veureu, doncs, aparèixer amb regularitat opinants de tot el món a les pàgines del nostre diari.

El primer article d’aquest nou espai és de Jayati Ghosh. Aquesta professora de Nova Delhi és membre de la Independent Commission for the Reform of International Corporate Taxation i ens parla de la hipocresia del món ric en la crisi climàtica, amb motiu de la cimera de Glasgow. La podeu llegir ací.

Aquesta secció és un altre pas endavant de VilaWeb, que és possible gràcies a la generositat dels subscriptors i que forma part d’un creixement important que culminarà el mes de gener, amb la presentació de la nova maqueta. Ja deveu haver comprovat que com més va més continguts introduïm d’economia, ciència i informació internacional, alhora que experimentem nous llenguatges, sobretot en les Històries de VilaWeb.

Tot això va en la línia d’eixamplar molt el nombre de continguts que us oferim amb la visió de ser el diari dels Països Catalans, però alhora el gran diari global en llengua catalana. Pensem que la pandèmia ha deixat ben clar que la barrera tradicional entre la informació nacional i la internacional es va desdibuixant acceleradament i avui ens és més necessari que mai entendre la globalitat per a comprendre bé què som.

Per a nosaltres és molt emocionant de constatar que més de vint mil lectors ja han fet el pas de ser subscriptors i d’aquesta manera permetre que VilaWeb siga cada dia una referència més imprescindible i puga encarar projectes com aquest. Però en necessitem molts més per a poder desplegar plenament el projecte ambiciós que tenim al cap: fer el millor diari possible, el millor diari del món en català.

Per això us demane als qui encara no heu fet el pas que ens ajudeu, fent-vos també subscriptors. Com més gent siguem, més forts serem.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Berta Carulla
Berta Carulla
22.11.2021  ·  22:13

ERC fa moltíssima pudor.

Mª Teresa Brasó
Mª Teresa Brasó
22.11.2021  ·  22:29

Paper ben galdos d’un President i alguns consellers marxant del Parlament quan el que es diu no els hi interessa i tornant inmediatament despres.
Ja tenim presupostots ja tenim Parlament trencat i ara que?

Carme Garcia
Carme Garcia
22.11.2021  ·  22:30

Junts ha de abandonar el Govern ja, si vol tenir credibilitat i se conseqüents amb les seves promeses electorals, i guanyaran molt més deixant amb el cul en l’aire a ER per haver de fer un tripartit.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
22.11.2021  ·  22:38

L’espectacle dels polítics només ha servit per tornar a posar de manifest que, per a ells, és molt més important aguantar la cadira i el sou que mostrar lleialtat als seus votants. Si Junts vols ser coherent cal que abandoni el govern.

Matilde Font
Matilde Font
22.11.2021  ·  22:49

Ni ganes de fer cap comentari al sainet diari que munten els polítics. Quanta mandra fan!
Cada dia més lluny de tots ells.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
22.11.2021  ·  22:50

Aquest Govern fa olor a mort.

NIL MALET
NIL MALET
22.11.2021  ·  22:50

Enhorabon a Vicent i a tots els que han fet possible aquest projecte que, com tants d’altres al llarg de la història, han redreçat el destí de la nostra trista nació ocupada.

Josep Usó
Josep Usó
22.11.2021  ·  22:51

No hi ha cap mena de dubte. Ni el president ni els membres del seu govern serien capaços de guanyar-se la vida fora del càrrec on s’aferren com a paparres. No poden fer cap paper d’utilitat per a Catalunya. Només es poden vendre al millor postor. Són passat. Com el mateix govern de coalició. En poc temps, els veig a l’atur. Probablement, per molt temps. Seguim.

Carles Serra
Carles Serra
22.11.2021  ·  22:51

Tot plegat Vicent tot molt patètic.
Però des de el meu punt de vista el drama d’aquesta situació bé de base, ER és un partit que MAI de la seva història la seva prioritat ha sigut la llibertat de la nació catalana, sempre ha sigut pactar amb allò que ells anomenen l’esquerra espanyola; ja em diràs Vicent que va fer en Companys amb el president de la república espaÑola, el putu Negrín, ja que dir d’en Tarradellas, això ja va ser de traca i mocador, per rematar-ho va acceptar la monarquia i submissió a la constitució del 78, per agrair-li el lladre i franquista Juan Carlos l li va concedir un títol inmobiliaria, tot i ser república, això almenys ens deien; en aquest moment estem veient aquest partit pactant i APALANCANT l’esquerra espaÑola, ens diuen que dintre de 50 anys ja parlarem d’això de la independència, si Vicent 50 anys, quant ja ningú de la nostra generació ja no hi serà i ja saps, qui dia passa any empeny.

Alberto Giménez
Alberto Giménez
22.11.2021  ·  23:08

Compartint idees de l’editorial afegeixo algun aspecte que considero rellevant. Si Comunes amb aquesta geometria variable accepta pressupostos de dretes i ERC posa en risc la unitat del 52% es podria pensar que tots dos estan apostant pel capitalisme. Problemes de supervivència poden tenir els Comuns però no ERC, almenys ara com ara. El rebuig d’ERC a acordar els pressupostos amb la CUP cal veure’l en la negativa a suprimir els macroprojectes capitalistes que la CUP rebutja de pla, també en l’incompliment de l’acord d’investidura quant al termini de dos anys donat a la taula de diàleg a partir del qual s’havia d’organitzar un referèndum. La lentitud de la taula i tot allò que s’està veient aquí i allà indica que aquest termini passarà com una exhalació sense resultats que permetin a ERC justificar la seva política de diàleg davant del resultat zero. Es pot pensar que pretenguin tapar-ho amb Jocs Olímpics i tots aquests macroprojectes. Un altre punt clau és el tema del foam, que Comunes presenti les càmeres per als portadors de projectils foam indica que no es volen retirar i és una exigència estricta de la CUP la retirada daquest tipus de projectils.
Que Comunes presenti com a èxit els mil milions per a habitatge resulta d’un cinisme enorme perquè és un plantejament de la CUP presentat a ERC en les seves negociacions.
Sí, Geometria variable, però mostrant un predomini a ERC de les velles polítiques, de les mesures econòmiques capitalistes. Tot i això la crisi econòmica del 2007 encara irresolta i agreujada per la pandèmia unit a la falta d’alternatives reals per part del sistema capitalista seria d’esperar en partits que es reclamen d’esquerra plantejaments nous i innovadors, allunyats dels macroprojectes, és clar que això aproparia la conformació dels pressupostos a què plantejava la CUP i ERC no està per la feina.

Gustau Ballester
Gustau Ballester
22.11.2021  ·  23:17

Bona nit senyor Partal. No té més importància. La geometria variable en aeronaus es refereix a la possibilitat de canviar la forma, de les ales en ple vol, de la típica forma de creu amb les ales perpendiculars al fussellatge per vols subsonics a una forma d’ala delta per a vols supersonics. L’avió s’adapta a l’ús. Era això, no?

Núria Coma
Núria Coma
22.11.2021  ·  23:28

Moltes felicitats per l’estrena de la nova secció i els millors desitjos per aquest digital, que malgrat decebre en alguna qüestió, gairebé sempre informa de manera seriosa i honesta.
Endavant i per molts anys
Del circ de la política catalana, poca cosa a dir. Durant un temps patia i sentia vergonya aliena en dies com avui…ara ja estan tan lluny de representar-me, estic tan lluny de respectar-los, que se me’n refot la pena i angúnia que puguin arribar a fer.
Treballem pel CxR

Jaume Riu
Jaume Riu
22.11.2021  ·  23:36

GEOMETRIA VARIABLE PER SOBREVIURE
És obvi que no es poden canviar els fonaments de l’Estat des dels propis fonaments. Ho deiem ahir en referència a la política de partits i al govern de la Generalitat Autonòmica, que son els fonaments del regne d”Espanya.
Avui llegeixo Jayati Ghosh que analitza les aberracions de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) feta a Glasgow, i em suggereix una altra obvietat tan determinant com la d’ahir:
– No es poden adoptar acords que canvien la tendencia històrica, amb líders que han de guanyar les eleccions cada 4 anys.
Els canvis fonamentals i els canvis històrics els hem confiat a figures impròpies, que no serveixen perquè tenen ales de geometria variable per poder sobreviure. Aquest és el desastre.

Maria del Mar Serra
Maria del Mar Serra
22.11.2021  ·  23:42

Enhorabona per l’ampliació, Vilaweb! Endavant entre els millors!
Tan debò que als polítics de la plaça de Sant Jaume I del Parc de la Ciutadella se’ls encomanés una mica del vostre bon fer!

Albert Alcántara
Albert Alcántara
22.11.2021  ·  23:57

Tota aqueta colla de vividors a costa nostre ja fant molt de fàstic! Tots a la paperera de la Història d’una punyetera vegada!

josep soler
josep soler
23.11.2021  ·  00:06

La dictadura del final del dictador, quan el vell franquisme només assessinava a membres del FRAP, ETA, Salvador Puig Antic i altres que no sabrem mai, semblava una “dictatova” pels col·laboracionistes catalans conservadors. La petita burgesia que callava perquè es pensaven que els beneficiava per la seva botigueta… Sense aquells franquistes pel seu silenci: hagués estat més complicat que el misserable es morís al llit deixant un hereu encarregat de mutar del vell franquisme al nou, el que encara dura fins avui.

Ara aquest paper de col·laboracionistes catalans amb el nou franqusime l’interpreten els d’ERComuns. Han canviat l’etiqueta de conservadors per esquerres; la botigueta per la nòmina en l’ajuntament, la diputació, la CCCC, l’agència, el patronat, la fundació… Però són els mateixos, fills i nets de la generació del silènci.

Són neofranquistes d’esquerres. La neoburgesia burocràtica col·laboracionista parla i parla d’intencioanalitats aparentment progressites però de facto són l’altra dreta. Nomé són titulars de Power Point buits.

Els catalans d’esquerres, avui no tenim partit per anar a votar…

Joan Mollà
Joan Mollà
23.11.2021  ·  00:13

Patètics els partits teòricament independentistes: els de la CUP, fent de barrufets rondinaires. Els de Junts, més separats i dispersos que mai, una autèntica sopa de lletres. I els d’ERC, anant tots en ramat al voltant del seu pastor, sembla que lobotomitzat per les circumstàncies.
Potser que ens anem convencent que cap dels tres mereix ser votat a la propera, ni tapant-nos el nas. Mirem de construir una alternativa des de baix, des-professionalitzant la política, amb gent independent, al servei del País i no de la menjadora. Difícil? Ningú va dir que seria fàcil. Però amb l’actual sistema, fill del règim del 78, no és que sigui difícil: és impossible.

Mercè ariza
Mercè ariza
23.11.2021  ·  00:16

Mi importa el Consell per la Republica iaixó em dona confiança de futur per nosaltres, tot lo altra fa pudor , tirarlo a les escombreries es quelcom necesari. Eleccions per sanejar -ho es el que toca,

Josep Jallé
Josep Jallé
23.11.2021  ·  00:27

El relat, ben sintetitzat, deixa clar el que estem aguantant de tots plegats … a límits mai imaginats, més enllà de tota coherència ni que sigui de formes. Queda clar que la mamella, xuclant dels diferents nivells l’Estat, és el que cerquen la majoria dels electes. Electes en les llistes, tancades, fetes pels grans capitals. Els titelletes del joc de guinyol, que ha quedat destapat. Descaradament, fer política és això.

Santiago Martí
Santiago Martí
23.11.2021  ·  00:28

Avui estic molt content per l’anunci de l’acord amb Project Syndicate i l’estratègia comunicativa que prefigura i ens expliques. M’agrada el tomb i us ho vull agrair a tota els que hi treballeu.

Lluís de
Lluís de
23.11.2021  ·  01:05

Diria que l’ala de geometria variable no té relació amb els “flaps” en aterrar o aixecar el vol sinó amb el canvi de posició de les ales dels reactors supersònics:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ala_de_geometria_variable

Joan Ortí
Joan Ortí
23.11.2021  ·  03:13

Quaranta anys lluitant per alliberar-nos del dictador cercant la llibertat i l’esperança de la democràcia; quaranta anys de transició caminant cap el no res, -quaranta anys mes que perduts-, s’han malaguanyat tots els intents per construir una democràcia mes o menys seriosa.
I ara resulta que Catalunya està empeltada totalment de tots els mals de les inèrcies del règim del 87 i de la lluita de classes a l’antiga. (Tristament lamentable).
A casa nostra, no hem avançat ni un pam en crear una vertadera democràcia, una forma de ser i d‘actuar com a mínim amb responsabilitat, seriositat i ètica, el sistema institucional català es una menjadora publica i res mes.
Allò que distingeix un poble en fer valdre els seus valors, els seus principis, les seves fortaleses, les seves capacitats d’innovació i de progres en tots els camps de la vida, no s’expressen per enlloc. Els polítics actuals catalans ho trinxen tot d’una manera barroera i miserable.
No vull acceptar de cap de les maneres que això que passa es digui política, crec que això que passa es tot, menys política. Això que està passant està molt lluny d’una autentica política de qualitat i demostra molt clarament que els lideratges polítics estant graduats en titellaires.
El poble català mobilitzat, seguirà fidel als principis de la llibertat i la democràcia per seguir lluitant i fer avançar el Consell de la República cap un procés constituent de la República Catalana.
Desprès de l’1 d’octubre el poble ho te clar.
I passarem factura!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.11.2021  ·  03:32

Admeto que el nivell de bretolada és tan potent que ja he desconnectat. Estem governats per incompetents al servei del Règim del 78. I em començo a intuir que quan hi hagi eleccions la nata serà estratosfèrica. Per a tots tres partits. Qui vol votar polítics de nivell de P3? Fa riure fins i tot essent tan espantós. Quin ridícul.

Núria Castells
Núria Castells
23.11.2021  ·  03:42

Primer de tot: enhorabona pels assoliments i pels projectes del diari. És molt necessari un mitjà català d’aquestes característiques: global i dels PPCC. Endavant!

Sobre l’editorial:
Com fa temps que predica R. Grosfoguel, cal tenir clar que la Generalitat no és “nostra” sinó que és una estructura neocolonial. De fet, és “la representación del estado en Cataluña” -com diuen els papers oficials.
En la mateixa línia, cal recordar la frase del MHP Torra, quan va plegar: “He arribat a la conclusió que un dels obstacles per assolir la independència és l’autonomia”.

Em sembla observar que aquesta percepció es va obrint pas… entre els ciutadans rasos. I puntualitzo, perquè és evident que els polítics “de carrera” ha de fer molts anys que ho saben. (Precisament perquè NO era un polític de carrera, al President Torra li va caldre descobrir-ho!).

Com més conscients en siguem, menys enganyats podrem ser per la”politiqueta” autonòmica que pretenen que ens empassem els polítics autonomistes. Que són la gran majoria dels que avui remenen les cireres, a ambdós costats.

L’afartament de la gent és notori i anirà in crescendo perquè des de la Generalitat autonòmica NO ES POT fer bona política. Som un país espoliat i sotmès. Ni tenim els diners que ens caldrien (i que són nostres) ni podem fer lleis interessants de debó… perquè el TC les tomba.

Això no hi ha pressupost autonòmic que ho arregli. I, per tant, el fracàs de gestió està assegurat. Més, encara, perquè som en una època dura, la duresa de la qual sobre les economies i els drets de les persones no farà més que evidenciar aquesta impossibilitat de bon govern.

Dit això, no hauríem de perdre més temps amb solucions que no són tals ni ho poden ser.
Cal construir una altra cosa. Una alternativa des de baix, com diu J. Mollà.
Crec que si aconseguim que el desànim i la ràbia no ens paralitzin, la intel·ligència col·lectiva trobarà el camí. El Consell per la República és un intent. Però crec que també cal fer alguna cosa “a dins”.
SEGUIM.

Addenda: la maniobra més “espectacular” dels Comuns, pel que fa a geometria variable, va ser acceptar els vots de Valls.
Després d’això, ja res en n’hauria de sorprendre, d’aquesta gent.

Joan López
Joan López
23.11.2021  ·  05:49

Tota aquesta merda va començar el famoss dia que van ser-hi una naciò durant 3 minuts. Crec que era el 27 d’octubre del 2017. Han pasat 4 anys i el que tenim ara fà nosa
El silenci de l’anc en aquet enrenou es si mes no,preocupant. Espero i desitjo que el MHP Puigdemont façi alguna declaraciò i que el CxR començi ja a caminar tambè.
7 anys lluitant i en poc mes de 4 estem com l’època del tripartit que va fer Montilla un Nada honorable presidente.
Erc tè el 80% de culpa de tot el que estem patin ara.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
23.11.2021  ·  06:30

Quina manera d´embolicar la troca. Siguem clars i directes, esquerra ha traït als seus votants , i pitjor encara; a Catalunya. Comença a ser hora de convocar al niu d´aquests venuts.

Carme Perello
Carme Perello
23.11.2021  ·  06:37

A hores d’ra, de què serveix aprovar pressupostos?
Què és l’única feina que tenen aquests polítics, tots?
Aprobar els pressupostos i apa……cap a casa que he aprobat,oleele¡¡¡
Perquè el català del carrer, li és igual, aprobar, si no s’executen del tot.
I qui ha després d’aprobar-los que cuidi que s’executin ?
Qui? ningú¡¡¡
Als fets, estan allà….com es diu: “SANT PER CANTA”.
I tant s’h ha cantat.
Però li recordo Sr. Molt Honorable President Aragonès que, el pexi al cove, ara, no¡
No, i ho sap molt bé.
Quan el seu partit ha criticat visceralment, tot el que es feia des de la Generalitat, i sobretot el tema d’aprobar i estar en llocs contradictoris, sobretot pel bé del país, per a fer camí per a Catalunya
Ara Sr. MH President, cap on va el camí que esteu fent? Perquè la diferència és que ens han ensenyat les dents des de Madrid, i ojuuuuu¡¡¡¡ ELS COMUNS, depenen de la paraula del seu calamar també.
OJU¡¡¡¡
Que jo m’entengui:
ERC treballa per fer una esquerra forta i no per CatalunyA.
ELS COMUNS, treballa per tenir contents als seu braç excutor que és MADRID.
No ens enganyem:
COMUNS-PODEMOS, PSOE-PSC, i ja no diem els de l’altra banda, tots tenen braç executor a MADRID.
Qui té l’última paraula a ERC, ara mateix? MADRID.
Madrid en la seva totalitat; allà no imperen les idees, allà tenen clar que són el nou Versalles del segle XXI, i volen continuar amb el poder, i els és igual jugar la carta que sigui…..ho han fet sempre.
ERC, en Rufian allà fa feina….de xerrameca, però ara volen que EXCUTEU¡¡¡¡

Jordi Torruella
Jordi Torruella
23.11.2021  ·  06:45

Democràcia, la gran estafa del poder contra el poble. Durant un dia et deixaré votar a qui jo hagi escollit i fins les següents eleccions faré el que em doni la gana. Ingredients? Persones mediocres que facin de polítics.

Danilo Pelucchi
Danilo Pelucchi
23.11.2021  ·  06:57

Oy si tots plorant….Al President Torra no li han fet fastic els Comuns quan ha fet falta.

Albert Miret
Albert Miret
23.11.2021  ·  07:28

En hora bona, Vicent en aquesta nova fase de Vila Web.
Urgeix disposar d’un partit polític governat des de fora d’aquest femer. Si continuem tolerant que ens governin piròmans, trilers i curts de gambals, la merda se’ns menjarà el país per sempre més. Això ja està passant, i la mort de Catalunya l’estan conreant partits que van néixer per a defensar-la. Despullem-los de cap a peus i exposem al poble quina espècie se gentussa mana realment en aquest teatret de titelles.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
23.11.2021  ·  07:29

Probablement inspirat en algunes grans aus com l’albatros, espectacular i enginyosa va ser la geometria variable del Concorde, però la actuació del nostres polítics res té d’enginy, és mesquina i covard. Ara bé, són els que hem votat, pot ser és el que ens mereixem. Salut.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
23.11.2021  ·  07:38

Maragall, no te ni vergonya, ni dignitat, espur pinso a la Colau, matèria orgsnica pudenta, fem pur, erc pura i castiza española. Junqueras, politica bruta, ferrovial, caspa española. Pobre erc converida en el WC DE LA COLAU.155, pura misèriamental, pura bruticia comunista venezolana. ENDAVANT MADURO JUNQUERAS, MISÈRIA I RATES per tothom menys pels seus ferrovials

Victor Serra
Victor Serra
23.11.2021  ·  08:12

Els que no ens dediquem a la política ja no entenem res de res. Sí la responsabilitat d’aprovar els pressupostos és principalment del Govern . Però negociar amb la CUP s’ha demostrat impossible centenars de vegades. Si la CUP , com sempre es desmarca de qualsevol acord, quina alternativa quedava ? No fer pressupostos o acceptar el suport dels Comuns. No ho sabia tothom des de fa setmanes això ?

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
23.11.2021  ·  08:31

Em produeix un emorme revolt als budells que algú pugui dir “molt honorable president” a aquest tipus sorgit de tripijocs i malifetes que porta marcat a la cara el signe dictatorial. És una vergonya nacional i qui li dóna suport està al mateix nivell. Hi ha oposició? I si n’hi ha, la fan? Quan penseu que Catalunya pot durar amb aquesta podridura? Oposició estigueu per la feina. I comenceu per inhabilitar aquest pèrfid Jordi Sánchez. Bon dia i bona hora.☮️

Enric Emo
Enric Emo
23.11.2021  ·  09:10

Felicitats a Vilaweb per la nova seccio d’opinio internacional. Sobre el pressupost trobo a faltar comentaris seriosos sobre el seu contingut. Sobre les posicions dels partits d’esquerra em fa la sensacio que fan molta propaganda. En les seves propostes no he vist cap canvi social rellevant i en canvi no tenen en compte el deficit fiscal i les limitacions de l’autogovern. Quin marge pressupostari te el govern? La gran majoria del pressupost no va als ambits socials? De veritat que si no fos per la propaganda no es podia arribar a un pacte? Finalment, per desgracia la política es com es. No hauriem de separar el que es política de gestio autonómica de la lluita efectiva per la independencia?

Felip Ojeda
Felip Ojeda
23.11.2021  ·  09:29

La CUP només surt al carrer per defensar les cases okupes “italo-españolazas” i quan enfront té a mossos, l’espantada del 27 O va ser massa sonora…aquest que anaven a cremar el carrer es van a anar a la casa dels pares!!! Realment es la CUP la que far pudor i la seva manca de compromis en la construcció nacional, son antisistemes i per tant mai hem estat el 52%!!! De fet la negociació de pressuposts amb la CUP la va finalitzar sense exit els membres de JxC!!! qué voleu altre any sense pressupost per Catalunya, prorrogant un minços pressuposts com en temps de Puigdemont o Torra? això ja ho hem viscut!!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
23.11.2021  ·  09:33

ALGÚ TÉ LA RECEPTA VERAMENT INDEPENDENTISTA EN AQUESTA AUTONOMIA?

No és tant l'”antipolítica al servei de la supervivència”. És la política autonòmica al servei de la supervivència dins el govern… o fora.

Les picabaralles són “l’única política”. Són el reflex d’unes voluntats quasi del tot esborrades pel dia a dia dins la gàbia, en què l’únic que els uneix és voler sortir-ne. Si no fos per això, què seria dels partits independentistes?

És una contradicció irresoluble entre el compromís d’una aspiració republicana (revolta) i la responsabilitat d’haver de governar la misèria en la colònia d’Espanya (autonomisme)…

I en aquestes, ni amb la llanterna de Diògenes trobarem pas un “polític”, perquè si n’hi hagués un, no duraria 5 minuts a boquejar en les procel·loses aigües del règim neofranquista.

RESPOSTA: NO LA SÉ VEURE…

Adrià Guixà
Adrià Guixà
23.11.2021  ·  09:34

Llegint l’opinió del sr. Josep Soler ja queda tot aclarit, no cal cap més comentari.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.11.2021  ·  09:43

Després de sentir el govern, la CUP i els comuns no tinc clar res. Perquè no he sentit a ningú d’aquestes formacions dir amb claredat què ofereix o què exigeix, que segurament si que hi ha coses tangibles però ocultes o tèrboles pels mortals que estem fora d’aquest matx. Tot són generalitats, vaguetats i frases fetes. Que si la paperera de la història, que si els pressupostos més socials, que si les polítiques del govern no responen al rumb de la legislatura, …etc. No he sentit a dir: si no A, no B. No ho he sentit per part de ningú. No he sentit la CUP explicant amb claredat quines són les exigències irrenunciables ni he sentit dir al govern quines d’aquestes exigències són impossibles d’assolir. Ens ho mereixem això els votants?, és això la democràcia del nou estat que volen?, es que no podem passar a darrera l’escenari ni entrar als camerinos d’aquesta obra de teatre?, doncs ja s’ho faran.

Ventura Passols
Ventura Passols
23.11.2021  ·  09:54

M’agradaria que aquest fos el principi de la fi d’ERC, i ho dic per la gran decepció que m’han fet. Han mal venut el país al PSOE i per tant a spain. Hem sap greu pels que són d’ERC de tota la vida però tampoc se’ls ha sentit queixar-se i protestar pel que feien els seus dirigents. Alguns silenciats i altres, tot i ser agnòstics, amb una fe cega, i a critica, amb el sentit i amb els dirigents.
No sé si s’han carregat el moviment independentista, el que es cert és que li han fotut una bona sotragada. Sempre contra corrent, quan era una utopia l’independentisme ERC allà fent el ridícul amb presidencuables sense carisma, ara que era possible venent el país a la distòpia independentista.
Certament els altres partits no han fet un paper gaire millor, però si jugues a fer la traveta fas jugar als altres al límit.
ERC vol morir matant.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.11.2021  ·  10:22

Si la CUP hagués donat llum verda als pressupostos s´hagues trencat la majoria al independentista al Parlament?Sincerament ho dic ja que sembla que la CUP és intocapla, però no paren de posar pals a les rodes sense volguer assumir cap responsabilitat i aixo ja cansa. Es van fer concesions a la CUP per fer-los contents i poder tirar endavant i ni aixi tampoc. Un consideracio la CUP no te els vots que te ERC i JUNTS per tant haguesin pogut ser més flexiples. Com és que sempre ja aquesta por en criticar la CUP? Sòc contrari a les politiques autonomiques de ERC però aixo no treu que la CUP ens ha fet molt mal

Pere Ruana
Pere Ruana
23.11.2021  ·  10:29

Veient que el parlament està intervingut i s’ha convertit en una gestoria,seria bo que en @ KRLS es deslliga-ra de Junts i treballes per enfortir el CXR.
Entre tant l’independentisme al marge dels partits polítics pressionant al carrer.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.11.2021  ·  10:44

“Els catalans d’esquerres, avui no tenim partit al qual puguem votar”
(Josep Soler 00:06h)

I els votants de dretes poden votar a gent com Jordi Sànchez que diu “L’1 d’octubre no era per la independència, només era una catxa per forçar una negociació”
Jordi Sànchez mà dreta d’un Puigdemont que no sap com arribar a ser independents ni sembla preocupat per la constitució que MAI DEIXARÀ QUE LA NOSTRA NACIÓ SIGUI LLIURE i que ens promet que farà allò que no va saber fer fa quatre anys quan encara teníem força i érem majoria.

Dreta i esquerra ens estan enganyant amb promeses buides de contingut. Promeses de caràcter màgic (…Confrontació intel·ligent /Ampliar la base/ Taula de diàleg..)

Dreta i esquerra volen seguir cobrant d’un estat espanyol molt còmode per anar fent la viu, anar tirant, anar passant la vida com hom pot amb la nòmina estatal assegurada.

El gran error nostre és creure encara en uns polítics nefastos, porucs, covards i capaços d’enganyar amb tota la sang freda a un poble avesat a obeir des de fa segles.

Lluí Mor
Lluí Mor
23.11.2021  ·  10:46

“Voleu fer fora Colau, voteu Valls”. “Voleu empoderar Colau, voteu ERC”.
La vampiresa del independentismo, li diuen en la intimitat.

Teresa Puig
Teresa Puig
23.11.2021  ·  10:47

Quina pena de país!
Deixem d’una vegada aparcada la idea que ERC és d’esquerres i que Podemos és d’esquerres. Per favor! Ja n’hi ha prou!!!
I la CUP va pel mateix camí.
Qui tingui mal resolta la seva vida que vagi al psicòleg, però que no voti ‘esquerra’ per blanquejar la seva contradictòria vida!
Prou!

David Mascarella
David Mascarella
23.11.2021  ·  10:58

Nivell…

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
23.11.2021  ·  11:00

Per cert, trobo a faltar el discurs de Joan Canadell

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
23.11.2021  ·  11:24

Als catalans ens fa vergonya veure com s’estan jugant el país com en una timba de cartes. Ara veiem com el 52% de vot independentista no era tal. ERC, ja es va demostrar els dies posteriors al 27-O, mai ha volgut realment la independència de Catalunya, només l’autonomisme amb majors competències i el federalisme, arrossegant sempre la xacra espanyola. Els nostres morts deuen estar gratant a la tomba. Gràcies, Junqueras, per haver venut Catalunya i la nostra llibertat a canvi de la teva. Tant de bo tingueu a la vida la justícia que us mereixeu.

Joan Royo
Joan Royo
23.11.2021  ·  13:11

Hi ha qui diu que ERC poc a poc va complint el seu programa. Ahir es va complir el primer pas, col.laborar amb els comuns, el segon pas serà un nou tripartit sumant-hi el PSC. A la vista del desgavell d’aquests dies i sabent, que segons els acòlits de Junqueras, la independència serà cap a l’any 2050, cada vegada es fa més creïble aquesta possibilitat, del nou tripartit. Només veig una possibilitat digna per salvar Catalunya com a nació: que Puigdemont torne lliure, es presente a unes eleccions referendàries i active la declaració d’independència suspesa el 2017. L’espectacle d’ERC, Junts i CUP és una espècie de tragicomèdia barata que porta a la decadència més absoluta del país.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
23.11.2021  ·  13:37

“….als comuns ara se’ls podria retraure perfectament que la seua “geometria variable” ha consistit a fer i validar polítiques de dretes, mentre que a Esquerra se li podria retraure que la seua “geometria variable”, en trencant la unitat independentista, ha servit els interessos espanyols…”

I a la CUP, Partal? què se’ls podria retraure a ells?… Res?

En tot cas, tot neix d’aquella manifestació de l’ANC fent pressió sobre Junts perqué no “malbaratés el 52%”. Quan Junts encara, llavors, intentava mantenir una certa posició de negociació.
I ara, teniu / tenim el govern i el parlament més autonomista i traidor de la història.

Es tant gros el que veiem que ens estem despertant d’un malson: cridant, plorant i suant d’angúnia.
Però quan siguem ben desperts, tots els personatges i ombres del malson es fondràn en la nit dels monstres i quedarà el “no res”.

I, finalment, amb la primera llum del dia ens posarem a treballar de valent pel futur de la nostra nació.
Treballar de valent. Ve de valentia.

Una de les persones més covardes d’aquest malson va dir: “aquest no és temps per covards”.

I tenia raó.

Roser Caminals
Roser Caminals
23.11.2021  ·  16:01

L’arrel del desastre és que ERC fa temps que ha deixat de ser independentista per esdevenir l’aliat del PSOE a la guerra contra Carles Puigdemont, l’enemic comú. A la batalla més recent, s’ha venut la llengua a canvi dels pressupostos de Pedro Sánchez.
S’hi suma la malaptesa política de la CUP i d’una colla d’elements dintre de Junts.
D’una manera o d’una altra, el CxR ha d’emigrar de Waterloo a Catalunya i s’ha de transformar en una força electoral.

Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
23.11.2021  ·  21:13

Consell per la República i prou! Que, com ja s’ha dit moltes vegades, el president Puigdemont deixi aquest manicomi inútil de Junts i endegui una campanya de país, tot esperant el seu retorn (com diu Boye). Llavors que es presenti a unes eleccions contra l’autonomia i que els mediocres usurpadors vagin desfilant a buscar feina.
No ens queda res més que el Consell per la República!

Josep Carreras
Josep Carreras
23.11.2021  ·  21:54

Hi ara a qui tenim d’anar a votar!!!???

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes