“Gat escaldat amb aigua tèbia fuig”: deu dites molt sàvies

Els refranys són sentències breus que han travessat generacions i que concentren una manera pròpia de mirar el món. Us proposem una tria de deu dites “sàvies”, és a dir, advertiments i consells útils, amb una combinació d’ironia, prudència i sentit pràctic.

Gat escaldat amb aigua tèbia fuig

Un refrany que ens diu que els qui han sofert un dany solen estar atents a evitar-ne més, encara que no siguin tan greus.

Qui s’aixeca de matí, pixa allà on vol

Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, com diu Josep Guardiola, tindrem avantatges que no tenen els toca-sons.

Sempre plou quan no hi ha escola

Una dita pròpia del País Valencià: hi ha esdeveniment que ocorren quan són inoportuns i, en canvi, no es presenten quan serien beneficiosos.

A sants i minyons, no els prometis que no els dons

Una recomanació d’educar amb coherència: cal complir allò que s’ha promès als infants.

Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà

Clar i català: no facis cabal de segons quines amenaces, perquè sovint són soroll i prou.

Caldera vella, bony o forat 

A mesura que et vas fent gran –ens diu la dita–, vas arrossegant (i acumulant) deficiències de salut. De vegades s’hi afegeix la cua: …o si no, tot plegat

Pardal que vola, a la cassola

No calen gaires explicacions: les ocasions no es poden deixar escapar.

Pensa molt i parla poc, i els savis et faran un lloc

Un elogi de la discreció i la prudència.

No donis l’hivern per passat, que l’abril no sigui acabat

Una dita d’aquest mes. Si el març marçot pot ésser traïdor, a l’abril encara pot fer fred.

Tota pedra fa paret

I acabem amb una dita optimista: qualsevol cosa pot ésser útil, res no és debades.