22.05.2026 - 14:18
L’ex-primer ministre francès Gabriel Attal ha oficialitzat la candidatura a les eleccions presidencials franceses de l’any que ve i ha entrat de ple en la batalla pel relleu polític d’Emmanuel Macron. Attal, de trenta-set anys, ha anunciat el pas des de Mur-de-Barrez, un petit municipi rural del departament occità de l’Avairon, en un gest carregat de simbolisme polític i pensat per allunyar-se de la imatge excessivament parisenca i tecnocràtica associada al macronisme.
“Perquè estimo profundament França i els francesos, he decidit ser candidat a la presidència de la República”, ha dit Attal en un discurs breu en què ha defensat la necessitat de recuperar l’optimisme i l’ambició col·lectiva del país. L’ex-cap de govern ha reivindicat la França rural, l’agricultura i la cohesió territorial, en un intent evident de reconnectar amb sectors socials allunyats del centre polític tradicional.
Attal es converteix així en el segon ex-primer ministre de Macron que es posiciona formalment per ocupar l’Elisi després de la sortida del president francès, que constitucionalment no podrà optar a un tercer mandat consecutiu. El primer a fer el pas va ser Édouard Philippe, ex-cap de govern i actual dirigent del partit Horitzons, que continua apareixent com el candidat amb més opcions dins l’espai centrista i liberal.
Tanmateix, Philippe ha quedat políticament tocat aquesta mateixa setmana després de l’obertura d’una investigació judicial per presumptes irregularitats en la gestió de fons públics com a batlle de Le Havre. El cas no implica, ara com ara, cap acusació formal, però arriba en un moment especialment delicat i pot alterar l’equilibri dins el bloc postmacronista.
La candidatura d’Attal ha fet visible també el distanciament progressiu amb Macron. Tot i haver estat durant anys una de les figures més pròximes al president, que el va convertir el gener del 2024 en el primer ministre més jove de la història francesa, les relacions entre tots dos es van refredar arran de la convocatòria anticipada d’eleccions legislatives aquell mateix any, després de la derrota del macronisme a les europees. Aquella decisió va obrir una greu crisi política i va deixar l’Assemblea francesa dividida en tres grans blocs sense majoria clara.
Mentrestant, l’extrema dreta continua dominant els sondatges, tant amb Marine Le Pen, pendent encara d’alguns fronts judicials, com amb Jordan Bardella com a possibles candidats. A l’esquerra, Jean-Luc Mélenchon ja ha anunciat que tornarà a presentar-se, mentre que els intents d’articular una candidatura unitària continuen encallats. També la dreta tradicional arriba fragmentada a la precampanya.
La cursa presidencial francesa entra així en una nova fase, amb el macronisme sense hereu clar i amb diversos aspirants disputant-se l’espai central en un context polític cada vegada més polaritzat.
