Qui és Friedrich Merz, el nou canceller d’Alemanya?

El resultat de les eleccions d’Alemanya, amb una victòria clara dels conservadors, i sense alternatives de govern, semblen indicar que Friedrich Merz, candidat de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), serà el nou canceller del país.

Nascut fa seixanta-nou anys a Brilon, una ciutat de vint-i-cinc mil habitants de l’estat del Rin del Nord-Westfàlia, prové d’una família catòlica. És casat i té tres fills. Dins la seva formació, Merz ha estat un dels principals rivals d’Angela Merkel. I, d’ençà que dirigeix el partit, ha imposat un viratge a la dreta. Ha guanyat les eleccions amb un discurs basat en els valors més conservadors i amb unes propostes sobre immigració més acostats a l’extrema dreta que no pas les de la seva predecessora al capdavant del partit. De fet, va encetar una polèmica quan va qualificar alguns fills d’immigrants musulmans de “petits paixàs” sense respecte a l’autoritat, i també quan va difondre falsament que alguns immigrants rebien tractaments dentals cars mentre que els ciutadans alemanys no podien ni aconseguir que els donessin hora.

Advocat corporatiu de formació, el seu entorn el descriu com un home directe i pragmàtic, amb un gran sentit del deure i una puntualitat estricta. Segons que sembla, comença les reunions a l’hora prevista, tanta si hi ha tots els convocats com si no. Molt exigent amb ell mateix i amb els altres, a la seu de la CDU molt pocs poden conversar de manera informal amb Merz. Fins i tot els seus col·laboradors més estrets s’hi refereixen amb el pronom alemany Sie, utilitzat per a donar gran formalitat i transmetre respecte.

Algunes veus el descriuen com a arrogant i amb la pell prima. Arran de les picabaralles internes, el 2009 va arribar a abandonar el partit després d’haver perdut una batalla interna amb Merkel.

Té un discurs centrat en la responsabilitat individual i de grup, i això s’ha traduït en propostes polítiques com ara la derogació del subsidi ciutadà, amb l’argument que no s’hauria de recompensar el fet de “no fer res”. De fa temps ha estat un defensor del “fre del deute” per mantenir un pressupost governamental equilibrat, i ell mateix es descriu com a conservador social i liberal econòmic. Merz ha promès polítiques que impulsaran Alemanya. “Faran que el país torni a funcionar i potser també ens faran tornar a sentir orgullosos del nostre país”, ha dit.

Merz també dóna molta importància a la política internacional i és favorable a augmentar els vincles amb els EUA, tot i ser molt crític amb Donald Trump, de qui va dir que no era un demòcrata, arran de l’assalt al Capitoli del 2021. Durant deu anys va ser cap de l’Atlantik-Brücke, una associació que vol fomentar la comprensió entre Alemanya i els EUA. En referència a això, ha criticat durant l’actual canceller, Olaf Scholz, per no haver actuat prou, segons ell, sobre els problemes globals. “Heu fet sentir vergonya a Alemanya” davant la Unió Europea i més aliats, li va arribar a dir.

Una llarga carrera política

Merz va esdevenir membre de les joventuts de la CDU el 1972 i polític amb dedicació completa d’ençà del 1989. De primer fou eurodiputat i després, a partir del 1994, diputat federal i portaveu del grup parlamentari. En canvi, no té experiència de govern. Per això, molta gent té dubtes sobre com podria gestionar un govern, i probablement de coalició. A seixanta-nou anys, seria el polític d’edat més avançada a assumir el càrrec de canceller d’ençà de Konrad Adenauer, el primer cap de l’Alemanya Occidental després de la Segona Guerra Mundial, que en tenia aleshores setanta-tres.

Sí que té experiència en el sector privat, on es va refugiar després de l’ascens de Merkel dins el partit. Va exercir com a advocat a Mayer Brown i va formar part d’uns quants consells assessors. Fins i tot fou president de la filial alemanya del fons d’inversió BlackRock, la gestora d’actius més gran del món. Tot i haver aconseguit una fortuna –i tenir dos avions–, en una entrevista es va situar en la “classe mitjana-alta”, fet que va aixecar una befa generalitzada dels seus rivals. Una vegada retirada Merkel, Merz va tornar a la política i va aconseguir la direcció de la CDU en el tercer intent. Poques vegades esmenta l’ex-cancellera en públic i ella també ha evitat de donar-li un suport ferm, fins al punt que la seva intervenció més sonada en campanya ha estat per a desautoritzar-lo quan va qualificar d’error votar de bracet de l’extrema dreta per endurir les polítiques sobre la immigració al parlament.

Així i tot, poques setmanes abans, quan Merkel va presentar el seu llibre de memòries Llibertat, va dir que per arribar a canceller es necessita “una voluntat incondicional d’arribar al poder” i que “Friedrich Merz en té”.