Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El Feslloc és una de les moltes perles de l’escena musical del País Valencià. Una mostra més del compromís militant per la cultura i la llengua pensada i executada des de la base quan gran part de les institucions giraven l’esquena a la música en valencià. Cada any, els assistents multipliquen durant tres dies la població de Benlloc (Plana alta), però enguany la crisi del coronavirus ha posat en escac tot el món de la cultura a les portes de l’estiu, quan molts grups de música generen la part més important dels ingressos anuals gràcies a les festes majors i els festivals de música. La majoria d’aquestes cites s’han anul·lat i s’han citat amb els seus seguidors per al 2021, però el Feslloc va sorprendre la setmana passada anunciant que enguany es mantindrà bo i adoptant les mesures de seguretat necessàries per a protegir-se del virus sense renunciar al compromís amb l’escena musical del país. L’anunci va despertar moltes preguntes a propòsit de com s’hi pot adaptar un festival sense perdre l’essència, de manera que VilaWeb25 s’ha posat en contacte amb Voro Golfe, codirector del festival i coordinador de la Gira d’Escola Valenciana, per parlar-ne.

Serà molt difícil de poder fer un festival amb tots els ets i uts. Com és que manteniu el Feslloc?
—Hem fet una declaració d’intencions d’allò que ens agradaria. Per al festival seria molt més còmode suspendre’l i no calfar-nos el cap, però quan es va començar a parlar de les fases i de què implicarien vàrem pensar que si en aquests moments tan complicats es podia fer cap festival, tal vegada seria molt ben rebut per l’escena musical. La nostra intenció és fer-lo, sempre que les recomanacions sanitàries ho facen possible. Que sabem que no serà amb molt de públic? Evidentment. L’ajuntament ha dit que serà molt reduït i proposa que siguen cinquanta persones de Benlloc mateix. Volem que, si es fa una retransmissió en continu, compense que tinga cinquanta persones. Té sentit de fer el Feslloc per a donar suport als músics i, en cas que es fes, optaríem per eixes formacions que tenen un caire més professional i tracten de viure (o de malviure) de la música

Mantindrà el mateix format de tres dies?
—La idea és, en comptes de fer un festival de tres dies –el 9, 10 i 11 de juliol–, fer-lo només el dissabte 11, sense acampada ni pernoctacions. Que la gent puga tocar i tornar d’on vinga. Tampoc no sabem com estarà la cosa llavors. Si no es poden fer desplaçaments entre províncies, serà complicat. Esperem, i segons com evolucione la normativa i la situació, actuarem o no.

Quines mesures de precaució implementareu?
—Anem contactant amb diferents empreses perquè ens facen un protocol de seguretat. Ara és molt aviat, la decisió l’hem presa fa pocs dies i hem començat a mirar-ne la viabilitat. No seria el primer festival que, de manera optimista, havia anunciat que tiraria endavant i havia posat una data per a dos o tres mesos després i també l’han anul·lat. Som conscients que ens pot passar igual. Tenim clar, això sí, que no és cap mena de catxa. Si ho anunciem és perquè ens agradaria fer-lo, però ningú no assegura que puga ser així.

No és arriscat de fer aquest anunci sense tenir clar quines mesures de seguretat caldrien ni si serien viables?
—Treballem amb la perspectiva que, si es passa d’una fase a una altra, tindrem en compte les recomanacions que es diguen. En última instància, ni l’ajuntament, ni l’organització, ni cap administració sanitària o política autoritzarà un festival si veuen que no és segur. A hores d’ara no podem dir gaire més. Treballem en diferents opcions i mirem si és possible. La resposta de les productores i d’alguns músics amb els quals tenim relació personal ha estat molt bona, però ells mateixos donen per fet que això podria quedar-se només en una intenció.

No teniu pensat si haureu de prendre la temperatura dels assistents, si els haureu de mantenir separats individualment o si podran ballar, si hauran de portar màscares, si podreu vendre begudes…?
—Ara mateix, per la informació que tinc, quan es parla d’un espectacle a l’aire lliure de no més de vuit-centes persones en la fase 3 es diu que el públic ha d’estar assegut. Això sí que no ens ho plantegem. La calor fa impossible un concert així a Benlloc. A la pineda, on el volem fer, els mateixos pins ja fan de separació. És un indret que normalment seria ple d’acampats, de manera que la reproducció en continu que volem fer es veurà que és tot molt excepcional. A més, no es tracta de fer concerts perquè la gent faça salts. Si tirem endavant amb eixe protocol de seguretat haurem d’estudiar de procurar màscares, fer un control de temperatura, etcètera.

Amb totes aquestes mesures que hauríeu d’aplicar i la reducció dels assistents, serà econòmicament viable?
—No, evidentment no és sostenible financerament. En èpoques passades, amb uns altres governs, el Feslloc no rebia cap ajuda. Aquests últims quatre anys hi ha convocatòries públiques de suport a la música i hem rebut algunes ajudes econòmiques. Percentualment no són la salvació del festival, però entre les entrades, la quantitat que hi puga aportar l’ajuntament i les subvencions, farà que es puga fer. I la despesa d’enguany, si finalment es fa, no tindrà res a veure amb la dels altres anys. Eixe és el motiu pel qual nosaltres volem ser optimistes. Allò que tenim clar és que, com a associació sense finalitat lucrativa que som, no podem posar en perill el futur del festival per un acte de militància amb la música.

Descarteu, per tant, de prendre riscs que puguin comprometre’n la viabilitat els anys vinents?
—Nosaltres no farem un mal pas que afecte l’any vinent pensant en la immediatesa. Si una cosa té el Feslloc és que els grups cobren al cap de poques setmanes. Nosaltres ja els hem avisat que, si una part del pressupost depèn de les ajudes que hagen d’arribar, potser no poden cobrar de seguida. Però tampoc no podem fer una cosa per a donar suport i que els grups no cobren fins al cap de sis mesos o set. Tot això són reflexions en veu alta. Si la primera preocupació és la sanitat, la segona ha de ser mirar si és sostenible i que no n’afecte el futur.

Què ha de fer qui ja havia comprat entrada però es quedarà fora perquè no és de Benlloc?
—Fem diferents gestions per veure com ho fem. La gent ha de tenir clar que tindrà dret de devolució. Mirem la possibilitat de permetre a qui ho vulga de guardar l’abonament per a l’any vinent. Tenim dubtes de si és legal o no, ho estudiem. Però naturalment, la gent podrà recuperar els diners com en qualsevol altra activitat suspesa.

Els músics veuen bé la possibilitat de tocar o tenen por de contagiar-se?
—Vàrem enviar un correu extens als artistes en què explicàvem detalladament la situació i les intencions i comentàvem que el sector musical estava molt precaritzat i intentaríem, si fèiem res, de prioritzar aquells grups que tracten de tenir un caire més professional. La resposta ha estat molt positiva. També ens han preguntat que, si no poden tocar enguany, podrien l’any vinent. Pot ser que hi haja grups que no vegen atractiva la situació pel format, la por perquè puga ser un risc o que hagen vist comentaris contra el fet de fer el festival i es facen arrere. Parlant amb algun representant, hem comentat que segurament tots els festivals de l’any vinent presentaran el mateix cartell que enguany, serà com un déjà-vu.

A banda els concerts, el Feslloc té més activitats lúdiques i culturals. Les mantindreu?
—No, estem convençuts que no podrem tirar-les endavant. Normalment els concerts es fan en dos espais: l’auditori i l’aire lliure. En principi no valoràvem de fer servir l’auditori, però si finalment permetem una capacitat màxima de cinquanta persones, tal vegada sí que es podria mantenir per a algun concert de cançó d’autor, per exemple. Però amb les xerrades i els tallers, ara com ara no hi comptem.

Quan es podrà concretar si definitivament es farà i en quines condicions?
—A tot estirar, un mes abans haurem de tenir clar si el fem o no. Ni per la nostra salut mental ni per la incertesa dels grups i la gent podem mantenir això gaire temps. Però per la meua part seria molt agosarat de dir una data.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.