Fem-ho, sense el permís de l’estat

Si em permeteu, voldria cridar-vos l’atenció sobre dues de les peces publicades ahir per VilaWeb. En una, un ex-diplomàtic britànic, Shaun Riordan, feia dues recomanacions molt sensates al govern català. La primera era aquesta: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un país independent.’ La segona era explicar que tothom ens farà cas si proposem solucions a problemes globals. I posava dos exemples concrets: ajudeu Kossove i contribuïu a resoldre el problema dels refugiats.

(La podeu llegir ací: Shaun Riordan: ‘Si voleu ser independents comporteu-vos com un pais independent’)

Contextualitzeu tot això amb una segona notícia, que parla de la carta enviada pel comissari europeu Dimitris Avramopoulos al president Puigdemont, en què felicita Catalunya pel suport als refugiats i per haver demanat d’acollir-ne 4.500. Avramopoulos hi diu que parlarà amb el govern espanyol per tal de fer possible que arriben i recorda, amb una notable mala bava, que Espanya s’havia compromès a rebre 6.127 refugiats però fins avui només n’ha acollits 18.

(Ho teniu ací: Brussel·les felicita la Generalitat per haver oferit d’acollir refugiats i insta el govern espanyol a fer-ho possible)

Combineu totes dues notícies i n’inferireu una conseqüència possible i lògica i una acció a seguir. Imaginem-nos que demà, quan es troben el president Puigdemont i el primer ministre Rajoy, una de les coses que li demana oficialment Puigdemont és que en el terme de –posem per cas– deu dies autoritze l’arribada d’aquests refugiats que Catalunya està disposada a acceptar. I que ho diga a l’eixida, que faça públic que aquesta és una de les demandes fetes pel govern català.

En deu dies el govern espanyol no farà res i, aleshores, que siga el govern català que organitze el trasllat dels refugiats cap al Principat. La Generalitat Valenciana ja ho va intentar i tenia fins i tot un vaixell preparat. L’Ajuntament de Barcelona ha fet gestions directes amb el d’Atenes i té el procés d’identificació avançat. L’única cosa que ho ha aturat tot, fins ara, és el permís de l’estat. I doncs? Doncs si volem ser independents actuem com si fóssem independents. Fem-ho.

Una volta els tinguem ací, hi haurà entrebancs legals, de segur, però els podrem documentar amb la targeta sanitària i el padró i, si de cas, que siga l’estat espanyol que intente expulsar-los. Que aleshores ja els defensarem, amb el suport de la Unió Europea i com una manera real i tangible d’avisar el món que la república dels catalans contribuirà amb el màxim interès a solucionar les grans crisis que ens afecten. I ara mateix no hi ha cap crisi tan important ni tan decisiva com la dels refugiats que truquen a la nostra porta i que tenim l’obligació moral i política d’acollir.

[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]