Felipe VI segresta Montserrat en un acte majoritàriament en castellà

Els reis espanyols han pres a la comunitat cristiana de Montserrat el protagonisme de la celebració del mil·lenari del temple, que ha estat tancat i acordonat pels responsables de la seguretat dels monarques davant la confusió dels visitants, especialment dels estrangers. I malgrat això, les protestes independentistes els han fet canviar el recorregut que havien previst. No ha estat la manifestació més multitudinària que hagi fet l’independentisme –un dilluns al matí enmig d’un pont costa congregar molta gent a Montserrat–, però han estat prou per a tapar l’accés principal i obligar la casa reial espanyola a activar una alternativa. Potser a la catedral de l’Almudena, a Madrid, hi entren cofois i entre aplaudiments per la portalada neoclàssica, però a Montserrat hi han arribat d’amagat. En compte d’entrar al monestir en cotxe per l’accés principal, a la plaça de Santa Maria, Felipe VI i Letizia han hagut d’arribar en helicòpter i entrar pels jardins de l’abadia, on els esperaven el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el pare abat Manel Gasch, contra qui s’han dirigit les crítiques aquestes darreres setmanes per haver-los obert les portes.

A primera hora del matí, grups d’excursionistes han trescat pels diferents camins que pugen a l’abadia per col·locar estelades gegants en punts estratègics visibles del monestir, i un altre grapat de manifestants independentistes han pujat amb el cremallera. Els Mossos d’Esquadra els han contingut al camí de la Santa Cova, davant l’estació del cremallera, mentre grups de turistes assistien sorpresos al dispositiu i sota un sol de justícia que els rostia les closques. D’allà, els independentistes xiulaven i escridassaven els convidats a l’acte, representants del teixit empresarial, i resistien com podien la calorada. No solament pujava el termòmetre, sinó també la tensió del moment quan els Mossos responien amb empentes els intents dels independentistes d’anar més enllà del cordó. El balanç de la protesta és la denúncia de dos independentistes i la identificació d’una dotzena més. I enmig de tot plegat, un manifestant ha tingut un atac de cor i ha hagut de ser atès pels sanitaris que eren allà. Segons que ha pogut saber VilaWeb, l’home ha estat evacuat a l’hospital en ambulància.

Equipat amb un megàfon, Jordi Pessarrodona, secretari nacional de l’ANC, s’encarregava de conduir la protesta, i arribat un moment ha jugat a despistar la policia movent els manifestants amunt i avall del carrer, fins a arribar davant les parades de formatge que cada dia sedueixen els turistes amb varietats locals. Però, finalment, i essent conscients que els Borbons devien haver entrat per una altra banda, han desconvocat la protesta celebrant que havien aconseguit de trencar la imatge de normalitat i que entressin d’amagat. A dalt, a la plaça de Santa Maria, hi esperava el president del Consell de la República, Jordi Domingo, el secretari nacional de l’ANC, Pep Cruanyes, i més activistes independentistes que han passat la nit a l’hotel. L’objectiu era plantar una protesta just a l’entrada de la basílica per a esguerrar-li la fotografia, i finalment han hagut de canviar l’arribada prevista.

Als jardins de l’abadia els esperava Illa, el ministre espanyol Jordi Hereu i la batllessa de Monistrol de Montserrat, Núria Carreras, una de les poques batllesses que el PP té a Catalunya. El pare abat Gasch els ha acompanyat a l’interior del temple i els ha mostrat la Moreneta, davant la qual Felipe VI s’ha senyat (però Letizia no), i s’han dirigit cap a la sala on han fet l’acte.

El català, en retrocés, també a Montserrat

D’ençà del 3 d’octubre de 2017, cada visita de Felipe VI a Catalunya va acompanyada de la corresponent protesta independentista que no li perdona el discurs irat en contra del referèndum d’autodeterminació. Però avui tot plegat tenia un simbolisme especial, per què representa Montserrat per al catalanisme polític i, de fet, per a la catalanitat en general. Feia més de cinquanta anys que un cap d’estat espanyol no posava els peus a Montserrat –la darrera vegada, encara amb Franco en vida–, i ha estat ara, gairebé vuit anys després del frenètic 2017 i amb la Generalitat presidida novament pel PSC, que el pare abat Manel Gasch ha obert les portes a Felipe VI i Letizia. Gasch, que aquests darrers anys ha pilotat un tomb cap “l’universalisme” i el Montserrat “de tothom”, en oposició a l’ADN catalanista que l’ha definit sempre.

Entre els convidats d’avui hi havia el seu antecessor, Josep Maria Soler, el pare abat de Montserrat que va condemnar els empresonaments polítics i va demanar una solució política i no repressiva al conflicte entre Catalunya i Espanya. Ell, que el 2021 va haver de passar el relleu quan va fer setanta-cinc anys tal com marca la norma benedictina, ha hagut de seguir a la primera fila un acte presidit pel rei espanyol i que s’ha fet, en gran part, en castellà.

L’ha obert l’italià Donato Ogliari, abat del monestir i basílica papal de Sant Pau Extramurs del Vaticà, que ha defensat en castellà els valors benedictins i la importància de l’ora et labora en la vida quotidiana. I tot seguit, el pare abat Gasch, l’abat-president de la Congregazione Sublacense Cassinese, Ignasi Fossas i Colet, i el sots-prior i comissari del mil·lenari, Bernat Juliol, han alternat castellà i català en un diàleg sobre, el paper del fundador de Montserrat, l’abat Oliba, la pau, els valors benedictins i com aplicar-los al món de l’empresa.

Finalment, Felipe VI mateix ha clos l’acte amb un discurs majoritàriament en català, i amb certa aroma d’aquesta “obertura” de Montserrat, que no deixa de ser un allunyament del catalanisme. “Hem d’estar orgullosos d’ella [la Mare de Déu de Montserrat] perquè ens parla d’obertura i de progrés. No es tanca en si mateixa, no recela de les diferències, no es queda immòbil com ho estan les roques, sinó que avança amb el temps i és un referent per a la innovació, la creació i la comunicació.” I, encara més explícitament –i en espanyol, per a la seva parròquia–, ha afegit després: “Siguem constants en la renúncia als discursos totalitaris, les identitats excloents, els prejudicis, els extremismes i les pretensions de superioritat moral. Siguem constants en el viatge cap al bé comú, que és la resposta a la fam inesgotable de conèixer i progressar que hi ha a cadascú de nosaltres.”

En acabat, i ja sense manifestants, els reis espanyols han pogut marxar, també en helicòpter, i continuar la seva agenda oficial amb un acte a Badia del Vallès, que fa cinquanta anys que es va fundar a cop d’especulació immobiliària per acollir la important onada migratòria espanyola dels anys setanta.