22.06.2021 - 05:55
Estem acostumats al fet que la història s’expliqui seguint el fil narratiu de l’economia i la religió, i les seves manifestacions habituals, el comerç i la guerra. És fàcil recordar dates de batalles, tractats de pau o crisis que desencadenen emigracions en massa. En paral·lel a aquestes històries hi ha les històries de la resta d’activitats humanes, com l’art, la literatura, la música, la ciència i altres. Aquestes històries se solen explicar per separat, potser per la compartimentació habitual de les disciplines acadèmiques.
De tant en tant, algú fa l’esforç de prendre dos d’aquests fils narratius, trenar-los i explorar les relacions entre ells. El resultat és una narració nova que, sovint, descobreix angles inesperats i aclareix esdeveniments que no es poden explicar només des del punt de vista de l’expansió territorial o religiosa, o com una oportunitat comercial més.
«Si entenem la ciència com una explicació provisional del món és inevitable que tota mena de disciplines incorporin aquestes explicacions al seu dia a dia»
En aquest esforç destaca el químic i periodista Xavier Duran, que ha escrit dos llibres imprescindibles per a entendre la relació entre la ciència i l’art i la literatura. En les arts plàstiques, Duran va més enllà de fer notar els avenços tècnics directament aplicables a la pràctica, i narra la història de l’art a partir de l’impacte dels conceptes científics en els temes i les seves representacions. La seva història de la literatura revela que autors de totes les èpoques han integrat a les seves trames i personatges conflictes que reflectien debats contemporanis sobre avenços científics, des de l’evolució de les espècies o la creació de vida artificial fins a la descripció detallada de malalties i les formes de la modernitat.
El crític musical Jamie James va escriure una història paral·lela de la música i la ciència per mostrar que els compositors han incorporat visions del món derivades dels nous models físics, químics i biològics. S’han escrit històries que expliquen que la tecnologia ha facilitat noves formes de creació. Per exemple, en música, sense discs de vinil de llarga durada no hi hauria Pink Floyd, i sense enginyers electrònics no hi hauria pràcticament res del que hem escoltat els darrers setanta anys, de Stockhausen a Billie Eilish. Sydney Brenner deia que la ciència avança a remolc de la tecnologia, i potser això s’aplica a altres disciplines.
Llig l’article complet a la web de Mètode.
Jesús Purroy és biòleg i escriptor (Barcelona). @jesuspurroy
