Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

A mesura que avancen les hores creix la sensació que la crisi del coronavirus s’intensifica perillosament. La clau de tot és contenir els nous casos impedint que desborden la capacitat del sistema sanitari i mantenint sota control la traçabilitat del contagi. Però tot fa pensar que el risc de desbordament és real. I cal que la Generalitat (la Valenciana i la de Catalunya, a més del govern balear) prenguen decisions sanitàries fortes abans no siga massa tard. Ahir vam tenir un avís a Igualada, amb l’aparició d’un brot molt preocupant a l’hospital que, per sort, sembla que encara s’arribà a temps de contenir. Però la sensació és que no s’actua prou amb la consciència que el temps és clau i és millor no dilatar decisions. Ahir moltes institucions van fer passos prohibint concentracions multitudinàries o anul·lant actes. Però cal ser conscients que encara resten al marge de les mesures, i no és raonable, alguns dels espais més multitudinaris de socialització, com ara les escoles,  que és més discutible si és bo tancar-les o no, o les universitats, que pràcticament ningú discuteix que haurien d’estar tancades ja.

Un cas particularment preocupant també, i molt decebedor per l’actitud presa, és la relació amb Madrid. Els nostres governs sembla que no han assumit que tenen les competències de sanitat i les han d’exercir amb plena autonomia per defensar la salut dels ciutadans. I que una manera especialment important de fer-ho, sobretot quan al costat hi ha un focus que ja ha ultrapassat la fase de contenció, és protegir el territori on s’ha fet l’esforç de contenir el brot.

Ahir, per exemple, el president Ximo Puig va justificar la cancel·lació de les Falles i les festes de la Magdalena de Castelló dient que el desplaçament en massa de madrilenys a la ciutat de València –mig milió l’any passat– implicava un gran perill d’extensió del coronavirus. Ningú no discuteix que les Falles s’havien de suspendre fos com fos per mantenir sota control l’extensió del brot. Però que l’argument siga l’arribada de ciutadans de Madrid ha causat una indignació justificada. Perquè les dades ho diuen tot: ahir al matí, quan Puig va fer aquestes declaracions, Madrid, amb només el 14% de la població de l’estat espanyol, tenia el 50% dels casos diagnosticats i el 65% de les morts. Malgrat això el govern espanyol va respondre a les primeres crítiques dient que de cap manera no pensava aïllar ‘la capital’, de la manera com es va aïllar dies enrere Milà o Wuhan –i crec que és bo de recordar que quan es va aïllar la ciutat xinesa de Wuhan, que té deu milions d’habitants, s’hi havien declarat 550 casos; a Madrid, amb tres milions menys d’habitants passen de mil.

De fet, el govern espanyol reconeix que a Madrid i a Vitòria ‘òbviament’ la Covid-19 ja és en la fase quatre segons el barem de l’OMS, mentre que a la resta de l’estat i a tots els Països Catalans, ahir va haver-hi el primer cas a laa Catalunya Nord, es manté –i ja veurem si dura o si el pròxim ensurt va més enllà d’això que hem vist a Igualada– en fase tres. La fase primera és no tenir casos; la segona, tenir-ne d’aïllats; la tercera, tenir grups de contagi controlats, com passa ara mateix al País Valencià i al Principat. La quarta és quan ja hi ha transmissió comunitària, en què no és possible saber qui apega la malaltia a qui, de manera que perilla que el sistema de salut es col·lapse per no poder atendre la gran quantitat de casos declarats.

D’aquest punt de vista, ara mateix Madrid és literalment una amenaça per a la resta de l’estat espanyol, llevat de Vitòria i Labastida, que es troben en les mateixes condicions. Potser al govern espanyol això li és igual, però a les dues Generalitats i al govern balear els hauria d’importar, en defensa legítima de la salut dels seus ciutadans. Seria raonable que les dues Generalitats i el govern balear reclamassen al govern espanyol mesures dràstiques de contenció, paral·leles a les que adopten en els seus territoris, que impedissen el desplaçament de gent de l’indret on s’ha perdut el control de l’epidèmia, tal com el govern italià va fer amb Milà i Venècia. Perquè no té gens de trellat lluitar per contenir la situació sobre el territori, com s’ha fet a Igualada, si alhora no es pot contenir l’arribada de possibles portadors del virus. I si, com és evident, no es volen prendre mesures, els tres governs haurien de prendre’n de pròpies, a fi de protegir la salut dels ciutadans, especialment aprofitant que les competències de Sanitat són completament a les mans dels tres governs autonòmics.

En relació amb això, és interessant de veure què ha passat a Sardenya. Sardenya és una regió autònoma d’Itàlia i una de les competències que té el govern sard és precisament la sanitat. Per aquest motiu el govern de l’illa, en primer lloc, ha ordenat que tots els qui hi han arribat provinents de la zona original del focus estiguen en quarantena. I més endavant ha establert punts de control sanitari obligatoris, amb funcionaris sards, als principals ports i aeroports de l’illa, concretament a Càller, Òlbia i Porto Torres. El govern sard havia demanat al govern italià de tancar directament els accessos a l’illa, cosa que no ha estat possible, però ha aconseguit de pactar aquestes mesures, que ha explicat que adoptava per l’obligació que té de ‘tutelar la salut i la seguretat dels ciutadans de Sardenya, una prerrogativa reconeguda a l’estatut’, concretament a l’article quart. Amb això, si hi ha ningú que tinga febre va directament a l’hospital i els altres han de declarar on tenen residència a Sardenya i posar-se obligatòriament en quarantena.

La situació sarda és clarament comparable a la de les dues Generalitats i el govern balear. Les competències de sanitat són dels tres governs autonòmics. La pregunta, doncs, és per què no les exerceixen amb més contundència ara ja a l’interior però també controlant els focus de dispersió del brot de la Covid-19.  És evident que a Sardenya li és més fàcil perquè és una illa, però la lògica més elemental indica que els controls sanitaris bàsics, com ara el de temperatura, es podrien fer i s’haurien de fer als passatgers que arriben amb TGV o amb avió de Madrid. A les estacions de Sants, Joaquim Sorolla i Alacant i els aeroports de Barcelona, PalmaValència i Alacant, si més no, perquè són els que registren més trànsit. No seria una operació completa, però seria un pas important i un senyal d’avís.

PS. Després d’escriure aquest article he sabut que la vicepresidenta Mònica Oltra ha demanat al govern espanyol, en un programa de televisió, la suspensió dels trens TGV amb origen a Madrid. Ho ha fet equiparant el cas de Madrid al de Milà i explicant que no és gens congruent que es donen vacances als universitaris en la ciutat que és el principal focus de la infecció i això derive en un allau de visitants festius a una ciutat com València que està lluitant per contenir la malaltia. Crec que no ha fet esment, però això és secundari, al fet que Renfe, tant bon punt es va saber que els universitaris madrilenys no anirien a classe la setmana de les falles, va crear ofertes especials de viatge cap a València des de Madrid.

PS2. Itàlia ha endurit encara més la reacció tancant totes les botigues del país, excepte farmàcies i supermercats. I Dinamarca que no té encara cap mort i té la meitat de casos detectats que Madrid ha decidit tancar tots els centres educatius, enviar els funcionaris que no són indispensables a casa amb vacances pagades i anunciarà una sèrie de mesures de reforçament del sistema de salut nacional i de suport econòmic a la ciutadania. Ho fa quan encara està a temps de contenir el brot. Durant un temps es va dir al Principat que el que volíem ser és la Dinamarca del sud…

[VilaWeb ha posat en marxa fa dies una newsletter especial, Report diari sobre el coronavirus, que podeu rebre directament a la vostra bústia de correu cada nit, amb un resum actualitzat de la situació i amb els enllaços més interessants per a estar-ne al corrent i saber com s’està analitzant i seguint la informació arreu del món.]

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.