El fantasma de la majoria absoluta d’Albiol plana sobre Badalona

  • El candidat del PP vol arribar més enllà de les fronteres ideològiques per a garantir-se la batllia · El PSC, Guanyem, ERC, els comuns i Junts estan condemnats a entendre's per bastir una alternativa de govern, però els cops de colze en campanya han estat constants

VilaWeb
Arnau Lleonart
24.05.2023 - 21:40
Actualització: 24.05.2023 - 23:07

D’ençà de l’any 2011 Xavier García Albiol és el gran protagonista de la política badalonina. Va assolir la batllia gràcies a una campanya racista que amagava les sigles del PP i l’abstenció de CiU al ple d’investidura, i quatre anys després la va perdre pels mateixos vents de canvi que van fer batlles Ada Colau a Barcelona i Joan Ribó a València. A Badalona, el rostre de la nova política era el de Dolors Sabater, professora d’institut i activista veïnal, que va ser investida gràcies al suport de tots els partits d’esquerres i un dels regidors de CiU. Un “tots contra Albiol” que es va desfer quan el PSC –tercera força– es va prestar a una maniobra del PP per a fer una moció de censura i fer caure Sabater.

El PSC va trencar el compromís de fer un cordó sanitari a García Albiol i d’aleshores ençà la sintonia entre els partits d’esquerres o catalanistes se’n va ressentir. Ara fa quatre anys el PSC va deixar clar que deixaria que García Albiol tornés a ser batlle abans d’investir Sabater, que havia tornat a quedar segona. Per evitar-ho, Sabater va fer un pas al costat i va votar a favor del tercer candidat més votat, el socialista Àlex Pastor. Però va durar poc: deu mesos després va dimitir, l’endemà d’haver estat detingut conduint embriac i incomplint el confinament per la pandèmia de la covid. Amb la dimissió es va convocar un nou ple d’investidura, però aquesta vegada Sabater no va fer confiança al PSC, i el PSC no va fer confiança a Sabater. El resultat va ser el retorn de García Albiol quan ja no s’esperava recuperar el protagonisme que li va donar la batllia de la tercera ciutat de Catalunya. De nou, el mandat del batlle de la ciutat va ser breu i un any i mig després va ser destituït en una moció de censura causada per la vinculació de García Albiol amb una societat a Belize, considerat un paradís fiscal. Sense Sabater en l’equació, que havia deixat l’ajuntament per ser diputada al parlament, tots els partits de l’oposició van investir el socialista Rubén Guijarro nou batlle de la ciutat.

Aquest resum ràpid dels darrers dotze anys il·lustra la inestabilitat política en què viu submergida Badalona. El populisme racista de García Albiol el fa atractiu electoralment més enllà de les fronteres ideològiques del PP, però també polaritza i provoca uns anticossos que fan d’aglutinant entre els altres partits per a barrar-li el pas. El problema per a ells és que, d’una banda, aquestes operacions regalen la centralitat a García Albiol; i, d’una altra, que els anys de baralles entre els partits destinats a entendre’s els fan perdre la imatge d’alternativa viable. Ara, García Albiol no es vol arriscar a tornar-se a quedar amb un pam de nas i ha dissenyat una campanya electoral més transversal que mai per arribar a una anhelada majoria absoluta.

De fa setmanes un gran cartell amb la cara de García Albiol presideix la plaça de la Vila, al costat de l’ajuntament. Prescindeix de les sigles del PP i promet “badalonisme” sobre un fons groc, color que fa anys que s’associa a l’independentisme. Abans de la campanya electoral, en aquesta mateixa façana hi havia penjat un altre cartell amb un disseny que imitava el de la campanya “Ara és l’hora de l’ANC i Òmnium Cultural del 2014.

VilaWeb
VilaWeb

García Albiol és expert a acostar-se a la gent i deixar-se veure pels barris, especialment pels de rendes més baixes i més conflictivitat social. És allà on obté més bons resultats: el 2019 gairebé la meitat dels veïns de Llefià i la Salut van votar-lo. En canvi, el seu espanyolisme recalcitrant fa que fracassi en barris del centre, tradicionalment més catalanistes. Fa anys que va entendre que per guanyar havia d’amagar les sigles del PP, però ara va més enllà. Sap que ja no n’hi ha prou d’arrasar en barris afins: si vol la majoria absoluta ha de pescar vots en graners electorals que en principi li són antagonistes. Per això, l’ex-batlle que va suspendre els actes institucionals de la Diada de l’Onze de Setembre, l’ex-president del PP que incendiava el parlament amb atacs furibunds al sobiranisme, ara pica l’ullet als badalonins independentistes.

La campanya “Badalonisme” s’esforça a fer simpàtic García Albiol amb els votants independentistes, sobre el paper els més allunyats, perquè, si són capaços d’atreure’ls a ells, podran atreure tota la resta. Ara, el mateix cartell té versions amb els colors dels principals partits: turquesa de Junts, blau del PP, roig del PSC, groc d’ERC i lila d’En Comú Podem. Tots, llevat del magenta del Guanyem Badalona de Dolors Sabater, la candidata que es presenta com a antítesi de Xavier García Albiol. El 2019 polaritzava amb ella i presentava les eleccions com una dualitat, i ara la menysté com una manera de dir que el seu temps ja ha passat.

VilaWeb
VilaWeb
Cartell de la precampanya electoral de 2019 en el qual Garcia-Albiol polaritzava amb Sabater.
Durant la campanya electoral de 2019, va cercar el vot socialista que renegava del pacte que va fer batllessa Sabater.

Regidoria contra les ocupacions i reivindicació del seu mandat… sota l’amenaça de presó

Un dels principals temes de la campanya electoral de Barcelona ha estat la seguretat i les ocupacions de pisos, un espantall utilitzat sobretot pels partits de dretes que ha saltat sense problemes a Badalona. En una trobada amb Daniel Sirera i més candidats del PP a l’àrea metropolitana de Barcelona, García Albiol va anunciar que si és batlle crearà una regidoria específica contra l’ocupació per a acompanyar judicialment els veïns a qui els hagin ocupat un immoble. Va reconèixer que no totes les ocupacions són iguals i que hi ha qui ocupa per necessitat, però va dir que el 75% són gent que ha fet de l’ocupació un sistema de vida i molesten els veïns.

Més enllà de la lluita contra la inseguretat i l’incivisme, García Albiol es dedica a reivindicar la seva obra de govern i marcar un perfil de batlle protector de la ciutat. Una suposada bona gestió que xoca amb el judici per prevaricació urbanística i ambiental per haver permès d’instal·lar irregularment unes antenes de telefonia a la comissaria de la Guàrdia Urbana. La fiscalia demana que sigui condemnat a dos anys i deu mesos de presó i inhabilitat durant deu anys per a l’exercici de càrrec públic.

PSC, ERC i Guanyem es disputen el lideratge de l’alternativa

Ningú no discuteix que García Albiol tornarà a ser el més votat a les eleccions. El dubte és qui quedarà en segona posició i podrà situar-se com a alternativa si no assoleix la majoria absoluta. El PSC arriba a les eleccions amb la visibilitat que en principi dóna tenir la batllia de la ciutat i l’atractiu davant el seu electorat potencial d’haver portat a Badalona la Copa del Rei de bàsquet. D’una altra banda, té la màcula de la gestió que l’ajuntament ha fet de les agressions sexuals a menors al centre comercial Màgic i les amenaces a la família de la víctima de l’entorn dels agressors, que va acabar anant-se’n de Badalona.

Durant dècades Badalona va ser una baula més del cinturó roig de l’àrea metropolitana de Barcelona, però el fenomen García Albiol va fer que deixés d’orbitar en aquest mateix sentit. Quan van recuperar la batllia, van voler recuperar el suport dels barris que havien virat cap al candidat del PP imitant el discurs de la lluita contra la inseguretat i l’incivisme i tornant a trepitjar molt el carrer. Com a batlle, Rubén Guijarro no ha tingut temps d’emprendre cap projecte de fons i s’ha hagut de conformar a portar el dia a dia de l’ajuntament, tot i que tant ell com els seus socis de govern admeten la paràlisi de l’administració.

A les dues darreres eleccions la segona candidata més votada ha estat Dolors Sabater, que el 2019 es va presentar com a cap d’una coalició entre Guanyem i ERC. L’objectiu era disputar la primera força a García Albiol, però el resultat no va ser l’esperat i aviat es van manifestar la discrepància entre les dues formacions, que van acabar trencant i constituint grups municipals separats. Quatre anys després, i havent marxat al Parlament de Catalunya, Sabater ha perdut part de l’aura que la mostrava com l’antítesi de García Albiol, però ara es torna a presentar amb la idea de continuar l’obra de govern que va quedar interrompuda el 2018. Ha promès de treballar per la cohesió social dels veïns i proposa transformacions urbanes per a fer més zones verdes i equipaments públics, com un casal de joves i una fàbrica de creació cultural.

Ara, el seu principal competidor serà Àlex Montornès, candidat d’ERC i primer tinent batlle del govern de Guijarro. Presenta com a número quatre Carme Martínez, fins fa ben poc regidora de Guanyem, i té el suport de l’ex-batllessa socialista Maite Arqué. Es presenta amb l’eslògan “Fem funcionar Badalona” i la promesa de fer foc nou després de la inestabilitat dels darrers anys. No l’ajuden les crítiques a la mala gestió que li ha llançat el seu company de govern David Torrents, candidat de Junts, que va dir que abans d’investir-lo a ell preferiria que fos batlle García Albiol: “Àlex Montornès està incapacitat per a liderar la ciutat. Si de mi depèn, i ho dic per activa i per passiva, si em pregunten Albiol o Montornès, jo dic Albiol, obertament.

El rebombori per la declaració, que va ser aprofitada per ERC per a criticar durament Junts, va forçar-lo a enregistrar un vídeo garantint que no investiria mai García Albiol: “El feixisme, l’extrema dreta, no governarà la quarta ciutat del país. No puc ser més clar: García Albiol no tindrà l’alcaldia de Badalona.” Ara, va insistir a criticar la capacitat de gestió de Montornès: “Qui tingui l’alcaldia ho haurà de fer bé. Jo no sóc Gabriel Rufián, ERC es pensa que aquest regidor i Junts per Catalunya donaran els vots a canvi de res. Hem de fer un bon govern en condicions. Hem governat el Partit Socialista, Esquerra Republicana, els comuns i Junts per Catalunya, i hem tingut moltes dificultats. I n’hem tingut una de clau, que és Recursos Humans, que porta Esquerra Republicana.”

En un sentit oposat, la candidata dels comuns, Aïda Llauradó, ha destacat el bon funcionament del govern i s’han reivindicat com un adhesiu per a facilitar acords entre les forces polítiques. Han promès la modernització de l’administració local i una revisió del model de seguretat, promovent la policia de proximitat als barris, escoles i comerços.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor