L’extrema dreta, retratada manipulant l’atropellament multitudinari de Mannheim

Sílvia Orriols, batllessa de Ripoll i dirigent del partit d’extrema dreta Aliança Catalana, va trigar poca estona a reaccionar a l’atropellament multitudinari de dilluns a Mannheim, a Alemanya, que va deixar dos morts i onze ferits. Orriols va fer un piulet dient que els governs i parlaments, en lloc de tancar mesquites i fer deportacions massives, legislaven contra la gent que denuncia i prova de combatre els atemptats en territori europeu, com el que es va cometre en la ciutat alemanya. “No riurem, no…”, digué.

El piulet anava acompanyat d’una fotografia d’una cama mutilada al mig de carrer i donava per entès que l’atac l’havia comès un musulmà o algun altre immigrant. El missatge de la dirigent d’Aliança va córrer durant hores a la xarxa. El missatge que va voler transmetre Orriols va calar i molta gent es creia –i encara ara es creu– que qui conduïa el Ford Fiesta que va envestir una multitud de gent a la plaça central de Mannheim era un immigrant.

El piulet va tenir milers d’interaccions, però ja no el trobareu a X perquè Orriols, hàbilment, l’ha eliminat. El que explicava era senzillament fals i el dia d’avui no ho ha rectificat ni desmentit.

L’atacant no té la pell fosca ni és immigrant. Es diu Alexander Scheuermann, té quaranta anys, és alemany i té vinculació amb els moviments d’extrema dreta alemanys, d’acord amb una investigació d’EXIF – Research & Analyse, una plataforma de recerca independent i antifeixista que indaga en el panorama d’ultradreta i neonazi d’Alemanya. Scheuermann també arrossega problemes de salut mental.

La policia de Mannheim, que d’un bon començament va avisar que molta gent difonia informació falsa sobre l’atac a les xarxes, ja té coneixement dels vincles de l’atacant amb l’extrema dreta. Ara és centrada a investigar quin és el mòbil de l’atropellament, que podria haver estat molt greu si no hagués estat per l’actuació d’un taxista d’origen pakistanès anomenat Azfal Muhammad, que ho va impedir. “Des de la parada en què esperava clients, va veure venir el vehicle que atropellava la gent, va engegar el taxi i es va estavellar contra ell per aturar-lo”, explica Seini, taxista i company de Muhammad, a l’agència EFE.

La desinformació que ha emprat Orriols no és cap cas aïllat. Forma part d’un fenomen general i no és pas cap casualitat. Perquè a l’estat espanyol, per exemple, Vox també ha assenyalat que l’atropellament fou culpa de la immigració. I a Alemanya, dirigents i perfils relacionats amb Alternativa per Alemanya (AfD) –partit amb el qual Aliança Catalana manté una estreta relació– també han difós tota mena de falsedats. I fins i tot han pagat perquè les publicacions tinguessin més ressò.

L’extrema dreta ha manipulat l’atropellament, ha estat l’altaveu de notícies falses i ha alimentat els discursos d’odi contra els immigrants tot difonent fotografies de presumptes autors i documents d’identitats falsos, entre més informació. Han fet servir una desgràcia humana per treure’n rèdit polític.

Els dirigents d’extrema dreta ara poden excusar-se dient va ser un error o una confusió, però la qüestió és que poca estona després de l’atropellament ningú no tenia cap mena d’informació fiable que confirmés que el conductor era immigrant, ni tan sols els mitjans locals.

Més falsedats

Jorge Buxadé, eurodiputat de Vox, va fer un piulet afirmant que l’autor de l’atac era un saudita que s’encarregava de portar més saudites a Europa. “L’enemic és a dins, i alguns els han deixat entrar i els paguen el viatge, manutenció i dietes d’hotel”, digué. Això que explica Buxadé és completament fals i encara no ha eliminat el piulet ni ha demanat disculpes.

Hi ha més membres d’Aliança Catalana que han alimentat els discursos d’odi. Orriols a banda, s’hi ha referit Rosa Maria Soberana, diputada al parlament. Soberana va repiular dos piulets que assenyalaven la immigració. Un és una resposta al piulet d’Orriols, ara ja eliminat. “Les polítiques valentes”, diu, impliquen regular la immigració, deportar delinqüents i tancar mesquites salafistes.

L’altre piulet, amb to de befa, es pregunta si sobren cotxes o “sobren conductors de la mitja lluna”. El símbol de la mitja lluna, sovint acompanyat d’una estrella, és un emblema històricament associat a l’islam i a uns quants països de majoria musulmana. En aquest context, té clarament una connotació despectiva i assenyala que els musulmans poden haver causat l’atac.

Així mateix, molts comptes vinculats a Alternativa per a Alemanya (AfD), entre els quals el de la secció local de Hannover, han difós un fotomuntatge amb documents d’identitat que suposadament pertanyien al presumpte autor i una suposada comunicació interna de la policia que indicava que l’atacant era un home de “pell fosca”, tal com recull el diari Tagesspiegel. L’autor que assenyalaven tenia un nom en àrab i era immigrant.

Aquesta informació va córrer com un regueró de pólvora per les xarxes socials. Hi ha perfils que fins i tot van patrocinar algunes de les publicacions per a tenir més visibilitat. Hores després, la informació fou eliminada, però ja havia tingut milers d’interaccions i visualitzacions.

L’atacant: alemany i d’extrema dreta

L’autor de l’atac, Alexander Scheuermann, havia viscut a la ciutat de Ludwigshafen, a l’estat de Renània-Palatina. Segons EXIF, formava part de l’anomenat Ring Bund, un grup de l’espectre dels ciutadans del Reich, encapçalat per neonazis, que nega la legitimitat de la República Federal d’Alemanya. Aquest grup mantenia contacte amb traficants d’armes, com Bernd Zimmermann i Alexander Reichl, condemnats per delictes relacionats amb la venda il·lícita d’armament.

El gener de 2020, durant una batuda, la policia va trobar a casa de Zimmermann una llista manuscrita amb noms d’armes com Kalàixnikov AK-47 i granades de mà. L’anàlisi dels telèfons va revelar que tant ell com Reichl planejaven uns quants projectes polítics, alguns relacionats amb la Patriotische Alternative, una organització afí a l’AfD. Reichl fou condemnat el 31 de maig de 2022 a quatre anys i tres mesos de presó per haver participat en el negoci de les armes.

En una llista confiscada a Zimmermann l’any 2018, Alexander Scheuermann hi apareixia identificat amb el número 000415 i es detallaven algunes de les seves habilitats, com ara que era jardiner paisatgista i boxador, que tenia permís d’armes i que dominava l’anglès.

El 3 d’octubre de 2018 Scheuermann va participar en una manifestació d’extrema dreta a Berlín, organitzada pel partit neofeixista NPD i amb la presència de Sebastian Schmidtke, dirigent del partit.

El grup neonazi Ring Bund, de què formava part l’atacant de Mannheim, es va fundar el desembre del 2016 i operava en la clandestinitat. Tal com relata EXIT, els integrants es comunicaven entre ells amb sobrenoms i feien servir canals xifrats, com ProtonMail. Ideològicament, són antisemites radicals i pensen que la globalització és un pla deliberat controlat per una elit financera mundial. “Aquesta teoria conspirativa, coneguda per Zionist Occupied Government (ZOG), és àmpliament difosa en cercles neonazis”, detalla EXIT.

Segons EXIT, els fets revelen que l’atac podria tenir una motivació política. Si més no –diuen–, fins el 2018 Scheuermann tenia connexions amb grups neonazis i les publicacions a les xarxes socials també indiquen que tenia un perfil extremista.

La policia, coneixedora de la vinculació amb l’extrema dreta

La policia de Mannheim de moment no ha pogut confirmar que l’atac tingui una motivació política. Tot amb tot, destaca que els investigadors són coneixedors de la vinculació de Scheuermann amb moviments d’extrema dreta.

A partir d’uns quants registres mèdics i la declaració d’un gran nombre de testimonis, també s’ha pogut comprovar que Scheuermann fa temps que té una malaltia mental. Havia estat regularment sota tractament mèdic i psiquiàtric i l’any passat fou hospitalitzat, explica la policia i la fiscalia de Mannheim en un comunicat conjunt.

Així mateix, la policia explica que l’any 2018 difonia discursos extremistes a les xarxes socials i fou multat per haver utilitzat símbols d’organitzacions neonazis. Però els serveis d’intel·ligència no hi van detectar cap amenaça extremista. “Entre les proves examinades fins ara, no se n’han trobat que assenyalin que el sospitós tingui opinions extremistes”, expliquen.

Un altre focus de la investigació de l’oficina de la policia criminal de l’estat de Baden-Württemberg, que opera a partir del Centre de Seguretat Estatal i Antiterrorista (SAT BW), són les activitats, contactes, amics i connexions que Scheuermann tenia en les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria.

Un altre atac manipulat per l’extrema dreta

Aquests darrers mesos, hi ha hagut dos atacs més a Alemanya amb atropellaments multitudinaris. El primer fou el 20 de desembre en un mercat de Nadal de Magdeburg, en què l’atacant va fer servir el mateix modus operandi que a Mannheim: un atropellament múltiple amb un cotxe. En aquest cas, hi van morir sis persones.

L’autor de l’atac fou Taleb al-Abdulmohsen. El fet que l’home fos saudita va fer pensar que havia estat un atemptat de caràcter gihadista, però hi va haver un canvi sobtat de guió. Taleb al-Abdulmohsen era un saudita antiislamista confés, conegut a Alemanya pel seu activisme contrari a aquesta religió. Aquest fet va tombar totes les teories conspiratives que l’extrema dreta, inclosos també Aliança Catalana i Vox, havia difós per tots els canals contra els immigrants.

L’autor va declarar en una entrevista al diari Frankfurter Allgemeine Zeitung que era ateu i contrari a l’islam i explicà la seva activitat ajudant dones de l’Aràbia Saudita a rebre asil polític en uns quants països del món. Segons la policia alemanya, al-Abdulmohsen s’havia anat radicalitzant i en les comunicacions i xarxes socials criticava violentament la política d’immigració d’Alemanya i el fet que s’hi permetés l’entrada de musulmans. També havia lloat unes quantes vegades el partit d’extrema dreta AfD.

El segon atac fou a mitjan febrer, quan un cotxe també va xocar deliberadament contra una multitud que participava en una manifestació sindical a Munic, durant la setmana de la conferència de seguretat. En aquest cas, hi va haver trenta-nou ferits i una mare i una filla van morir dos dies després a l’hospital a causa de les ferides.

L’autor, un ciutadà afganès de vint-i-quatre anys, fou detingut a l’instant. En l’interrogatori va reconèixer que havia envestit deliberadament la manifestació de treballadors públics convocada pel sindicat Verdi i va dir que l’atac tenia una “explicació religiosa”.