exoplanetes

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Un nou exoplaneta pot esdevenir el lloc ideal per estudiar l’atmosfera i composició interna dels planetes rocosos fora del sistema solar, segons un estudi que publica avui la revista Science.

Gliese 486b és una super-Terra que orbita una estrella nana vermella a només vint-i-sis anys llum de Sol. Per la seva temperatura – 430 graus centígrads – no és habitable i la seva superfície, probablement, s’assembla més a la de Venus, amb un paisatge calent i sec, solcat per ardents rius de lava.

No obstant això, els càlculs realitzats amb els models existents suggereixen que el planeta té atmosfera, encara que pot ser més tènue que la terrestre, però per confirmar-ho caldrà esperar al nou telescopi espacial James Webb, que es llançarà aquest octubre, i al Telescopi Extremadament Gran (ELT), actualment en construcció.

En qualsevol cas, Gliese 486b és un exoplaneta únic per a la investigació. La seva proximitat, la seva grandària bastant similar a la Terra -un radi un 30% més gran i 2,8 vegades la seva massa – i la seva temperatura, adequada per estudiar l’atmosfera, fan d’ell un planeta que “ho té tot”, assenyala José Antonio Caballero, investigador del Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA).

Gliese pot ser “la pedra Rosetta de la planetologia”, el model en el qual es basin les futures investigacions, segons Caballero, coautor de l’estudi, en el qual participat més d’una trentena d’institucions, encapçalades per l’Institut Max Planck d’Astronomia (Alemanya). En l’actualitat, explica, s’estan estudiant atmosferes d’exoplanetes de les dimensions de Saturn, Júpiter o Neptú, però, “avui en dia, no hem arribat encara a fer-ho amb els que són de tipus terrestre”, ja que els que s’hi assemblen es poden comptar amb els dits d’una mà. Gliese 486b també és important per a l’estudi del seu interior. Els càlculs estimen que té un nucli metàl·lic, de ferro i níquel (com la Terra), i un mantell de silicat.

Un astronauta a la superfície d’aquest planeta sentiria una gravetat un 70% més gran que la que experimentaria aquí, diu Caballero, que destaca que aconseguir aquests coneixements era, “fins fa pocs anys, ciència-ficció”.

La detecció d’aquest exoplaneta s’ha aconseguit amb instruments com els espectrògrafs hispanoalemany CARMENES, ubicat a observatori de Calar Alto (Almeria), i Maroon-X (Estats Units), així com amb el MuSCAT2 (Observatori del Teide) i el satèl·lit Tess de l’agència espacial nord-americana NASA.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.