exoplanetes

Un nou exoplaneta pot esdevenir el lloc ideal per estudiar l’atmosfera i composició interna dels planetes rocosos fora del sistema solar, segons un estudi que publica avui la revista Science.

Gliese 486b és una super-Terra que orbita una estrella nana vermella a només vint-i-sis anys llum de Sol. Per la seva temperatura – 430 graus centígrads – no és habitable i la seva superfície, probablement, s’assembla més a la de Venus, amb un paisatge calent i sec, solcat per ardents rius de lava.

No obstant això, els càlculs realitzats amb els models existents suggereixen que el planeta té atmosfera, encara que pot ser més tènue que la terrestre, però per confirmar-ho caldrà esperar al nou telescopi espacial James Webb, que es llançarà aquest octubre, i al Telescopi Extremadament Gran (ELT), actualment en construcció.

En qualsevol cas, Gliese 486b és un exoplaneta únic per a la investigació. La seva proximitat, la seva grandària bastant similar a la Terra -un radi un 30% més gran i 2,8 vegades la seva massa – i la seva temperatura, adequada per estudiar l’atmosfera, fan d’ell un planeta que “ho té tot”, assenyala José Antonio Caballero, investigador del Centre d’Astrobiologia (CSIC-INTA).

Gliese pot ser “la pedra Rosetta de la planetologia”, el model en el qual es basin les futures investigacions, segons Caballero, coautor de l’estudi, en el qual participat més d’una trentena d’institucions, encapçalades per l’Institut Max Planck d’Astronomia (Alemanya). En l’actualitat, explica, s’estan estudiant atmosferes d’exoplanetes de les dimensions de Saturn, Júpiter o Neptú, però, “avui en dia, no hem arribat encara a fer-ho amb els que són de tipus terrestre”, ja que els que s’hi assemblen es poden comptar amb els dits d’una mà. Gliese 486b també és important per a l’estudi del seu interior. Els càlculs estimen que té un nucli metàl·lic, de ferro i níquel (com la Terra), i un mantell de silicat.

Un astronauta a la superfície d’aquest planeta sentiria una gravetat un 70% més gran que la que experimentaria aquí, diu Caballero, que destaca que aconseguir aquests coneixements era, “fins fa pocs anys, ciència-ficció”.

La detecció d’aquest exoplaneta s’ha aconseguit amb instruments com els espectrògrafs hispanoalemany CARMENES, ubicat a observatori de Calar Alto (Almeria), i Maroon-X (Estats Units), així com amb el MuSCAT2 (Observatori del Teide) i el satèl·lit Tess de l’agència espacial nord-americana NASA.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.