05.11.2024 - 20:59
|
Actualització: 05.11.2024 - 21:01
Aquesta nit es lliura el sisè premi Proa de novel·la, en el si d’una vetllada literària amb sopar al Museu Tàpies de Barcelona. Enguany, el premi Proa se l’ha endut la periodista Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975), amb la “bioficció” (com l’anomena Xavier Pla, president del jurat) Mercè i Joan, noms que fan referència a Mercè Rodoreda i Joan Prat (més conegut pel seu pseudònim, Armand Obiols). El llibre, que és la seva primera novel·la publicada, arribarà a les llibreries el 13 de novembre. S’han presentat 63 originals al premi, que té una dotació de 40.000 euros.
“Essencialment, aquesta novel·la tracta una història d’amor. Jo crec que és l’amor més famós, més controvertit, més irremissiblement lligat a la història amb majúscules que tenim a la cultura catalana. La història d’amor de Mercè Rodoreda amb Armand Obiols”, ha dit l’autora. I ha continuat: “És una història que encara no havia estat narrada des de la ficció. Va ser una relació amb molts alts i baixos emocionals, amb moltes suspicàcies i gelosies, però alhora també va ser una relació plena d’entusiasme, una relació vital, i va anar lligada a l’amor per la literatura.”
Comas-Arnal explica: “La història té com a rerefons la desfeta de la guerra civil espanyola, tot el transcurs de la Segona Guerra Mundial i la immediata postguerra. Però la novel·la busca la faceta íntima i el món privat de la relació de Mercè Rodoreda i Armand Obiols. N’he llegit la correspondència, els dietaris, que he estudiat a fons. Però he tractat de fer versemblant allò que no sabem, amb diàlegs, amb escenes, de la història del seu amor.”
L’escriptora utilitza la ficció per construir una història versemblant i dóna claus al lector en tots aquells fets clarobscurs de la història d’amor d’aquests dos personatges literaris. Una història que va començar el 1939 i es va desfer el 1948. Clarobscurs com, per exemple, el col·laboracionisme d’Armand Obiols, la relació que no es va trencar entre Obiols i la seva esposa i mare de la seva filla, Montserrat Trabal, o el fet que Mercè Rodoreda deixés el seu fill a Barcelona.
Xavier Pla, que ha parlat en nom del jurat, ha destacat el treball de documentació de l’autora, que “s’ha documentat com una historiadora i ha investigat com una filòloga”. Pla ha destacat que Mercè i Joan es reivindicava com una ficció i, des d’aquest punt de vista, era molt contemporània i original, perquè, diu, estem acostumats que “grans personatges de la història recent hagin fet el salt a la ficció cinematogràfica i hagin protagonitzat tota mena de biopics, però no és gaire habitual ficcionar personatges de la nostra cultura”. En aquest sentit, Xavier Pla destaca que “la literatura catalana no para d’explorar nous territoris morals i literaris”.
Territoris morals i literaris
En l’àmbit dels territoris morals, aquesta història d’amor entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols és una de les més explicades, comentades, estigmatitzades i apassionades de la història de la literatura catalana. Tothom qui en parla ho fa amb passió i, sovint, es posiciona amb l’un o amb l’altre, de manera que, en aquest sentit, Eva Comas-Arnal assumeix riscs. També en els territoris literaris, sobre els quals ha dit que s’havia volgut allunyar tant de l’estil de Rodoreda com de l’estil d’Obiols. Diu que ha construït un narrador molt extern i de frase llarga. I se n’ha allunyat per tenir la possibilitat de veure els protagonistes d’una manera diferent.
“Tots els fets que es narren vénen a demostrar que tot allò que va passar a Mercè Rodoreda en aquells anys tan difícils encara la va fer més valenta, més audaç, més exigent. Al seu costat, hi havia en Joan Prat, que en aquells moments tota la intel·lectualitat considerava un poeta molt fi, destinat a ser la gran veu de la literatura catalana. També era un crític mordaç, un polític d’Acció Catalana, redactor en cap de la Revista de Catalunya. Tenia molts projectes al cap, però en va executar molt pocs. Era un personatge que criticava tothom, però al mateix temps (i això permet d’explicar una novel·la) era un escriptor que ajudava els altres intel·lectuals a l’exili. Es definia com un estoic i un antisentimental, feia servir l’humor per distanciar-se emocionalment, però en aquesta novel·la veurem que en el seu món íntim la distància emocional no era possible, i el veurem en molts moments plorar com una criatura.”
Comas-Arnal també treballa un tercer personatge important en aquell exili dels anys quaranta. Diu: “Una de les línies argumentals de la novel·la és un triangle amorós. Perquè Joan Prats no s’havia divorciat de la seva dona, Montserrat Trabal, i s’explica que durant tots aquells anys Obiols volia tornar amb ella. És la seva dona legítima, amb qui tenia una filla i s’havien quedat a Sabadell.”
“La novel·la comença amb l’inici de la història d’amor de la Mercè i en Joan. Això passa a l’inici de l’exili, al castell de Roissy-en-Brie, on s’estan provisionalment una vintena d’intel·lectuals catalans. Aquell amor provoca el trencament de moltes amistats, el trencament de la Colla de Sabadell, entre més. Després, la novel·la ens porta a l’ocupació de París per part dels nazis, en plena Segona Guerra Mundial. Això fa que Mercè i Joan fugin de París cap a Llemotges. Aquí, els nazis agafen Joan Prats i l’envien a fer treballs forçats en una pedrera i, més tard, a un camp d’aviació. I d’aquí l’envien amb 400 espanyols més a Bordeus, on serà internat en un camp de concentració. El fan treballar de dotze a quinze hores. En aquesta situació, en Joan i un amic seu es fuguen (això és literatura, no està documentat), però poc després són capturats i els envien a una presó. Temps després, entra a treballar en l’administració dels nazis i arribarà a ser el cap d’un nou camp que acaben d’obrir. Mentrestant, Mercè malviu a Llemotges cosint. La Mercè acabarà anant a Bordeus a viure amb en Joan Prat. Després de la guerra, tots dos tornen a viure junts a París, a contracor de Prat, que el que vol és tornar amb la seva dona.”
Com diu Xavier Pla al final de la seva glossa: “És la història de dos escriptors que, sotmesos als embats de la història més cruel, es mantenen sempre fidels a ells mateixos, que no deixen de creure en la paraula, en la seva llengua i en les seves conviccions cíviques i polítiques. Mercè i Joan és una novel·la brillant, noble i audaç.”
