Euròcrates, però espanyols

«L'evident manca de respecte de la parlamentària espanyola demostra una concepció patrimonial de la Unió Europea que no es correspon amb la realitat»

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un alt funcionari de la Unió Europea, anglès, em va contar una vegada una història que sempre he trobat molt definitòria. Quan el Regne Unit va entrar a la Unió Europea, ell va participar en el grup negociador en representació del seu país. Era el 1972. I al cap d’una mica més de deu anys, es va trobar en una altra negociació, per a l’entrada d’Espanya, en què ell era a l’equip negociador de les comunitats europees. La diferència, m’explicava, era abismal: ‘Nosaltres queixalàvem per cada paraula i lluitàvem per cada article i, en canvi, els espanyols ho acceptaven tot.’ La conclusió em va deixar astorat i alhora em va obrir els ulls: ‘Al final he entès que no pensaven complir res d’allò que signaven.’

I les dades oficials refermen la història. El desembre del 2018, que són les darreres que he pogut trobar, Espanya era l’estat de la Unió amb més expedients d’infracció oberts per les autoritats europees. En aquell moment en tenia noranta-set d’oberts per no haver aplicat o haver aplicat tard regles de la Unió Europea, de compliment obligatori. Per tres d’aquests casos la Comissió Europea ha dut Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i ha demanat que li impose sancions econòmiques.

Aquesta manca de compromís amb la Unió és encara més estrident si tenim en compte la quantitat desproporcionada de funcionaris amb ciutadania espanyola que poblen les institucions europees. Segons un report del juny del 2018, el 16,1% dels funcionaris de les institucions europees tenen passaport espanyol. Contra menys d’un 4%, per exemple, que tenen passaport alemany. Espanya és, segons aquestes dades, el segon estat amb més funcionaris europeus. Només a la Comissió n’hi havia 2.403. I això que en teoria el nombre de funcionaris hauria de tendir a ser igual al tant per cent de població del país: si Espanya representa el 8% de la població hi hauria de tenir un 8% de funcionaris. Però hi té el 16%. I en aquest 16%, lògicament, hi cap gent de tots els estils però hi són ben visibles els zelotes que avantposen els interessos d’Espanya, és a dir, que els fan passar davant dels de la Unió Europea, per a la qual treballen.

Aquests zelotes expliquen en part per què algunes institucions europees han estat tan bel·ligerants fins ara amb l’independentisme català. Les pressions constants i descarades, entre bambolines, per més incòmodes que fossen als col·legues dels altres estats, és evident que eren efectives. Especialment, perquè anaven acompanyades del mateix comportament dels càrrecs polítics. Cosa que s’ha demostrat de sobres amb l’esperpèntic xou organitzat per la cap del grup parlamentari socialista europeu, la basco-espanyola Iratxe García, amb motiu de la decisió del president del parlament –també socialista–, l’italià David Sassoli. Quan Sassoli va decidir que ja n’hi havia prou, de provar d’evitar que els diputats independentistes prenguessen possessió del seu escó, García li va organitzar una escena dramàtica amb crits i llançant papers a terra, que el periodista Jean Quatremer va descriure ahir fil per randa al diari Libération.

L’escena és, per a dir-ho de manera suau, inapropiada. Tu no pots parlar al president del Parlament Europeu com ho fa García i encara menys pots llançar els papers per terra. L’evident manca de respecte de la parlamentària espanyola demostra una concepció patrimonial de la Unió Europea que no es correspon amb la realitat. I això passa perquè els euròcrates espanyols es pensaven que la UE era una dòcil vaca a munyir, de la qual calia traure tots els beneficis imaginables i sense cap obligació. Però sembla que han començat a entendre que això no era així. O que no serà així d’ara endavant. Que no és igual, però ja ens va bé.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Jordi Serramià
Jordi Serramià
23.12.2019  ·  22:11

És farà llarga la tardor crepuscular de la nació castellana, hem d’acabar la tasca començada el 2012 i afeblir tant com es pugui l’enemic n’és el primer objectiu, indispensable per anar endavant i rematar la feina el més aviat possible.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
23.12.2019  ·  22:23

Ni més ni manco així són, molt ben descrits. Ara queda que els europeus s’en donin compte, el burrell hi podria fer molt. 😉

Josep Usó
Josep Usó
23.12.2019  ·  22:34

Crec que ho va dir Gonzalo Boye, amb altres paraules. A la UE li costa moure, però quan ho fa, és molt difícil d’aturar. De sobte, després de més de trenta anys, els espanyols es comencen a adonar que l’escenari ha canviat. Que ja no els donaran la raó diguen el què diguen. I el que és pitjor. Que els tractats que han anat signant els han de complir. I els han de complir perquè qui els ho ha començat a exigir és més poderós que ells. Cal continuar empenyent. I explicant a tothom com són, que encara hi ha molta gent que no ho sap.

Gemma R.
Gemma R.
23.12.2019  ·  22:46

Doncs no em sembla géns bé aquesta okupació per part d’ Espanya del funcionariat del PE. Com Europa ho permet? No entenc com els hi conseteixen certes coses. És ben bé que qui més crida i fa rebequeries és qui més coses aconsegueix. Espero que els hi vagin tallant les ales a aquests sàtrapes. De totes totes están cada día més grillats. Les faran a l’ alçada d’ un campanar. Crispetes…

Joan Guasch
Joan Guasch
23.12.2019  ·  22:51

La pregunta que jo em faig ara és si les institucions europees, o algunes institucions europees, posaran d’una vegada Espanya a lloc o continuaran tolerant que sigui un Estat que l’únic que vol d’Europa és munyir-ne el màxim de diners i recursos. Perquè això de les sancions ja veiem que a les institucions espanyoles els les bufen i molts tenim clar que, per molt de nerviosisme que hi hagi ara amb la sentència del TJUE, al final faran el que voldran i, desgraciadament, no veurem Junqueras alliberat, al menys en força temps. Amb Espanya cal recordar allò del franquisme: si ellos tienen ONU nosotros tenemos DOS.

Joan Guasch Torné

Mateu Turró
Mateu Turró
23.12.2019  ·  23:00

El funcionariat europeu amb passaport espanyol ha evolucionat d’una manera que no se sol explicar. En els primers anys de la incorporació a la Comunitat, com que els catalans érem els qui parlàvem idiomes vàrem copar una part considerable de la “quota” espanyola. Els alt càrrecs eren designats per Madrid i només hi havia els catalans que imposava el president Pujol (quan tenia influència) o algun “Borrell”. Poc a poc, com que ja no hi havia la mateixa urgència d’omplir la “quota”, els catalans en vam anar tenint una proporció cada cop més reduïda. Els qui exercíem com a defensors de la nostra cultura només érem considerats (molt bé, en general) per a la feina, però quan es plantejaven promocions calia que es donessin circumstàncies molt particulars (que no hi hagués un candidat autènticament espanyol o que no hi hagués cap més opció) per aconseguir-les. Mai no hem estat considerats “dels seus” i això ens ha penalitzat les carreres professionals i ha portat al que en Partal comenta. Actualment s’han anat incorporant a les institucions molts “enxufats”, perquè els espanyols són especialistes en manipular el sistema burocràtic per tal d’afavorir els de la seva troca i d’això, com del feixisme que perviu a l’estat, els del Nord sembla que no se n’adonen. En algunes institucions hi ha una presència massiva de gent propera a l’Opus Dei, on hi rauen els grans professionals de l’amiguisme. Per altra banda, cal comprendre que els sous comunitaris són molt més interessants per als espanyols que per als alemanys…

Josep Vicent Sala
Josep Vicent Sala
23.12.2019  ·  23:07

Simplement afegir una dada a l’article per a qui es pregunte la raó. Per què Espanya té tants funcionaris a Europa i Alemanya en canvi tan pocs? Molt senzill: qui opta a ser funcionari europeu moltes vegades traslladant-se a l’estranger ho fa perquè el salari és molt millor que al seu país d’origen. Els alemanys tenen salaris alts i per tant tenen poc interés per optar als llocs de treball europeus. Els països pobres de la unió solen tindre gent molt més interessada en passar els processos de selecció d’EPSO. I segurament les xifres no són molt més esbiaixades perquè s’intenta que hi hagen uns mínims per cada país i que dominen els diferents idiomes de la unió.

Carles Roger
Carles Roger
23.12.2019  ·  23:27

Els veïns ni han sabut ni saben qué és la democràcia.Però el problema no és eixe, el problema és que no ho volen saber.Son perfectes

Rosa Gispert
Rosa Gispert
23.12.2019  ·  23:30

Europa només era un botí més per expoliar. Arrencar subvencions, sous i prebendes, sense cap compromís ni obligació a canvi. Com Amèrica, com Filipines, com el Sàhara, com Catalunya.

I quan no puguin seguir xuclant de la mamella, marxaran sense pagar i sempre els quedarà Catalunya per a seguir robant. Si els deixem.

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
23.12.2019  ·  23:58

La UE (abans CEE) ha proporcionat quantitats enormes a Espanya de diners per al seu desenvolupament. Es van invertir en infraestructures (AVE, carreteres, autovies radials). Però quan van ingressar els països de l’Europa de l’Est, Espanya va deixar de ser dels països més necessitats i va perdre moltes subvencions i ajudes. Tot i així, encara n’arriben. Aquests diners són els que van permetre el miracle espanyol del qual se’n vanagloriava l’Aznar i cia.
Europa pagava i els polítics d’aquí es feien la foto com si fossin ells els que feien possible les infraestructures.
Europa dona ajudes, però a diferència del PER no son indefinides. Se suposa que l’ajudat un dia no ho necessitarà perquè s’haurà desenvolupat.

Antoni López
Antoni López
24.12.2019  ·  00:25

O sia que la Eurocamera esta infestada d’elements que ho fan tot per la Patria. Pregunto: si España hauria de tenir un 8% per què permeten que en tingui més? .Que potser entren “d’arros”?

Antoni Morell
Antoni Morell
24.12.2019  ·  02:28

Entre la sorpresa per la demora en complir la sentència de la immunitat d’Oriol Junqueras i l’escandalosa presencia d’escalfacadires enviats pels partits espaimolts, de sobte, m’ha vingut a la memòria una definició que s’ha sentit sempre que un assumpte es presenta dificultós i alhora cal resoldre’l si o si. Llavors apareix el terme: “NO HI HA PRECEDENTS”…”malum signum”.
Si no vaig errat, aquesta expressió implica que:
1-L’assumpte en qüestió no s’ha plantejat mai, o…
2-Malgrat l’existència d’un problema que reclama solució ningú ha tingut el valor, gosadia… o un esperit de justícia suficientment desenvolupat com per posar-s’hi i resoldre’l a favor de qui no surt beneficiat per la demora derivada de gent poruga, temorosa de fer el ridícul, incompetent o totes juntes.
Curiosament l’alarma de qualsevol NOVETAT a la que cal enfrontar-s’hi, apareix sistemàticament en els nivells més alts de la piràmide del sistema judicial.
La única explicació que hi trobo és que des de la presentació del cas en les instàncies inferiors… NINGÚ s’ha sentit motivat per posar-s’hi i fer el primer pas…Conclusió projectar-lo cap amunt.
No crec que sia perquè les “patums” no s’enfadin i donar-los la satisfacció de trobar-nos un bon antibiòtic que resolgui el cas i tots els similars que es puguin presentar en el futur, això és: “CREAR PRECEDENT”.
Un cop validada i publicada la “vacuna” ja es d’obligat compliment en la resta de l’àmbit corresponent…

Tornat al principi crec que alhora s’han presentat dos situacions en les que cal parlar de PRECEDENTS…

1ª-Malgrat estar publicada, qui està obligat (i l’ha usat en el seu interès) vol posar pals a les rodes per retardar o esvair l’obligació emanada de la sentenciada aprovada definitivament, per un Tribunal Superior d’un àmbit més extens al Suprem d’un dels 27 Estats de la CEE.
2ª-L’altre es aquest inveterat “laissez faire, laissez passer” del nombre de representats de cada Estat en les Institucions Europees. Si els successius Governs d’Espatlla, han vingut duplicant el capítol de despesa de personal en les Institucions Europees (doblant els borinots que només fan soroll i empudeguen als adversaris… Qui paga aquesta diferencia?… Hem encertat la resposta? Segur!!
Si hem endevinat a la primera que “no hi ha precedent per ajustar el % establert (8%) i així suprimir l’abús de mantenir un asil d’elefants inútils (equivalent als que ens haurien d’ajudar) i decidir enviar un autocar a recollir els “sobrers” (bous que no s’han capejat a la plaça) Seria un bon precedent per senyalar la nova visió….
Qui s’anima?
On són els que s’omplen la boca parlant del “IMPERIO DE LA LEY”?
No estem davant d’un cas flagrant de DESOBEDIENCIA, infinitament superior al del llaç groc del MHP Torra?
Són fum les paraules de la Portaveu del Govern Sra. Celaa: “Cal complir-la Llei, sigui en un sentit o l’altre”.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
24.12.2019  ·  06:21

Sr. Partal un dia més gràcies per fer-nos arribar una informació veraç i pertinent.

Fa vergonya saber que et compten com a un més d’aquests espanyols prepotents, creguts, amb tots els drets imaginables però sense cap deure/obligació vers la UE.

No ens estranyem, ni avui ni abans, de palpar i patir les pressions anticatalanes que aquests 2100 eurofuncionaris espanyols han exercit i volen seguir exercint en el sí de la UE.

Sembla, però que amb la nova directiva ho tenen i ho tindrat més ‘pelut’, cosa que si no podem dir que ens afavorirà, segur que no ens impedirà, que d’ara endavant, no ens ho posin molt més difícil.

Simplement, tindrem les garanties que les lleis i convenis, condicions europees se’ns aplicaran correctament, tal com toca a tothom.

Així, doncs en aquesta ‘nova’ etapa de moment ja hi hem guanyat una gran batalla: el reconeixement de ser eurodiputats de PLE DRET, ja des del mes de juny, del Sr.Junqueras, el Sr.Puigdemont i el Sr. Comin.

I en breu, també de la Sra. Ponsatí. (Per a molts i per a moltes ha estat el REGAL avançat de Nadal o de Reis; i ens n’alegrem moltíssim). Per a Ñ ha estat la patacada monumental que mai havien pensat rebre. I judicialment és encara més monumental, els jutges i magistrats, els fiscals… (gent de LLEI) havien incomplett fragantment aquesta LLEI que tan pregonen. VERGNYÓS i indigne en grau superior.

I encara no en tenen prou, que la Fiscalia de Ñ vol seguir per aquest camí. Se’ls pronistica una segona bufetafa majúscula i un ridícul ‘supino’. Però els i elles són així i no escarmenten ni escarmentaran mai. Tenen un EGO molt, molt seu, oi?

Nosaltres a la nostra, anem fent via per poder marxar l’abans possible.

Adéu Ñ, adéu!!!

Albert Miret
Albert Miret
24.12.2019  ·  06:36

El sistema ha estat historicament sempre el mateix. Primer envaeixen, després exigeixen.
Ja fa molt temps que els catalans avisem la Unió Europea que el canibalisme castellà és infinit. Un castellà no cultiva mai res, només roba a l’hort del veí. Això per a un europeu costa molt d’entendre. Un europeu de centre i nord d’Europa no es pot creure que una persona pugui preferir passar la vida robant i aprofitant-se del demès quan pot passar-la gaudint, participant i ideant coses per a ser més feliç. Però ara, amb les darreres eleccions els ha tocat com a President del Parlament un italià intel·ligent, i com que aquest entén l’esperit espanyol perquè al sud del seu país també pateixen del mateix mal, probablement els anirà xafant moltes de les “listezas españolas” que amb tant d’orgull i si cal amb drames teatrals afegits, defensen. Quant a funcionaris, crec que la Unió Europea té prou poder per exigir que el 8% de funcionaris que no li toquen a Espanya, se’n tornin a casa. La resta de països de la Unió no tenen per què mantenir 1.200 funcionaris espanyols que no li toquen. I els catalans per duplicat, pagant als d’Espanya i als de la Unió Europea.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
24.12.2019  ·  07:33

El que donaria per veure la cara d’en David Sassoli davant d’aquest atac d’histerisme nacional.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
24.12.2019  ·  08:01

I, de sobte, a Madrid s’ha estès una ona d’antieuropeïsme. Ja s’ho trobaran.

Umberto Ciotti
Umberto Ciotti
24.12.2019  ·  08:30

Yo he nacido y me he criado respectando la Verdad como algo sagrado … No me portaré con la característica suciedad mental de la cobarde España fascista que prospera en la mentira y en la criminalidad …No haré lo que está haciendo esta sucia redacción de VilaWeb con su “cultura” españolista escondiéndose en la falsedad … Yo hablaré de lo que para vosotros hoy es tabú : hablaré de la infame traición de ERC espantosamente cometida contra la Libertad del Pueblo de Catalunya
—————————————————————————————————————————————————————————————————————

SIERVOS DE CRIMINALES CUYA MÁS ALTA ASPIRACIÓN ES LLEGAR A TENER EL PODER DE SUS AMOS CRIMINALES

QUE HAY DE MÁS ASQUEROSOS QUE ESTOS GUSANOS???

NO SON MÁS REPUGNANTES DE SUS MISMOS AMOS???

POR LA NAUSEABUNDA SERVIDUMBRE DE ESTOS GUSANOS VA A SEGUIR INTACTO UN RÉGIMEN DE CRIMINALES QUE CONTINUARÁ

ALIMENTÁNDOSE DEL SUFRIMIENTO DE VÍCTIMAS INOCENTES

Un inmenso disgusto nos van a regalar por Navidad estos de ERC echando a la basura el noble acto de la Europa democrática con la sentencia del Tribunal Europeo del 19 de Diciembre 2019.

Estos de ERC nacidos y crecidos siervos de la España franquista con sus votos determinantes van a dar la investidura al nuevo gobierno de Pedro Sánchez en cambio de nada… Van a dar oxigeno al régimen de una España podrida de autoritarismo que por su nauseabunda suciedad se está hundiendo por si mismo.

Lo tenían todo listo …

Habrían tenido que exigir el cumplimiento de la sentencia del Tribunal Europeo y la anulación de la inmunda sentencia del “tribunal supremo” a desprecio de toda Dignidad Humana y todos Derechos Humanos .

Pero no … Ha prevalecido su naturaleza de cerdos obtusos y arrogantes ignorantes, siervos de una España que da el vomito … Ha prevalecido la bajeza inmunda de las familias donde se han criado …

Vergüenza Vergüenza Vergüenza Vergüenza

Sucios siervos de la España franquista…

Vosotros sucios siervos cobardes, traicionando así descaradamente la Nobleza del Pueblo de Catalunya, dais mucho más asco de vuestros repugnantes amos de una España podrida.

josep soler
josep soler
24.12.2019  ·  09:15

És l’ADN Espanyol, no complir els pactes, mentir i sutilment ocupar com una gran taca gris de funcionaris les institucions. El dia 2 d’octubre del 2017 vaig comprovar que a la UE manava Espanya. Ara que marxa Anglaterra, encara serà més gran la “gran taca gris”. Els pobres alemanys encara es pensen que manen ells, però quan obrin els ulls i vegin que la paparra els està sagnant, serà tard.

Josep Salart
Josep Salart
24.12.2019  ·  09:16

D’entrada no és basco-espanyola, aquesta cosa socialista és espanyola del nord.

El comentari de la Rosa Gispert el compro i afegeixo que avui caldria felicitar la Gran Bretanya i pensar si un dia ens apadrina Noruega en un altre club. Veure que espanya els ha robat i nosaltres no paguem rés de rés, riuten de les orgíes dels grecs.

No perdem de vista ni ens deixem FURTAR la notícia d’aquests dies: la gran traició d’ ERC, el seu interès per controlar d’aqui uns mesos la Generalitat de Catalunya a costa d’empresonar i/o inhabilitar la resta de polítics que els facin nosa pel camí i així per fi aconseguir el somni de substituir la podridor de CiU.
Es tal la obsessió d’aquesta cúpula que fins i tot ha contaminat el nostre VilaWeb. Es fa massa evident. Algún dia ens hauran d’explicar des d’aquestes pàgines digitals, com i per on els tenen agafats.

Què ens queda doncs?

David Recasens
David Recasens
24.12.2019  ·  09:30

Als funcionaris de la ONU els fan signar que renuncien a defensar els interessos dels seus països d’origen, en benefici dels del conjunt del Organisme. Això va en contra del que diu la Constitució dels EEUU, signar-ho seria considerat alta traició, així que els funcionaris que representan els EEUU tenen altre status. Això ho saben tots i queda negre sobre blanc. Els funcionaris USA no son inclosos en grups de treball ja d’ entrada.
Els espanyols son la antitesi, signen el que calgui però actuen a la contraria com holigans nacionalistes.

Pep Agulló
Pep Agulló
24.12.2019  ·  09:32

EURÒCRATES DE PANDERETA

Pel tarannà de tradició cristiana hispànica el treball és un càstig diví. La cultura del parasitisme és un modus vivendi molt arrelat (“que inventen ellos”). A l’Europa de tradició calvinista, el treball és un valor preuat pel desenvolupament del capitalisme (Max Weber. Ètica protestant i esperit del capitalisme). No cal dir gaire més.

Amb aquests antecedents, entre els països, endevineu quina administració és més eficaç i la que menys? Doncs, com més ineficaç més burocràcia, més funcionaris, etc. No puc entendre com a Europa campen 2.403 funcionaris espanyols només a la Comissió, un 16,1 de tots els europeus.

PS. interessant aportació d’en Mateu Torró. També com diu Albert Miret, als europeus no els pot passar pel cap que aquests capteniments paràsits puguin ser sistèmics d’un Estat europeu.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Ximo Campos
Ximo Campos
24.12.2019  ·  09:33

Com es diu sobint, “por sus obras los conocerás”.
Agraït al Burrell & Cía. que treballen per nosaltres 💪✌️.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
24.12.2019  ·  09:45

Són moltes les opinions de cada día que acaben dient: “Marxem d’Espanya”. La realitat és que ni som ni ens sentim EN Espanya i és ella a la que hem de fer marxar, a la que hem de fer fora els seus tentacles de casa nostra. El problema és qui i com se li posa el cascavell al gat?

Àngels Folch
Àngels Folch
24.12.2019  ·  09:45

Molt d’acord amb l’editorial d’avui que ens aporta una informació que a Catalunya de fet fa anys que sabíem però que l’editorial ens quantifica i detalla, i que sembla ser que la UE ignora. El que m’ha deixat perplexa és que la UE no en tingui coneixement i hagi permès i permeti aquesta abundància de funcionaris espanyols dins de les seves institucions. Com que no sé com funciona la designació de funcionaris trobaria interessant i agrairia un article on s’expliqués com funciona el tema.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
24.12.2019  ·  09:50

El tema està en com van aconseguir “endollar” a 2403 funcionaris dins de la UE i en molts bons llocs? deurien regalar més de 2403 pernils de 5 jotes, com a mínim i potser també uns quants maletins plens de bitllets a alts funcionaris de la UE, per que d’altre forma no es pot entendre que es deixessin colar un gol tant immens.

No hi ha cap control dins la UE? com es pot permetre que un país tingui un 12% més de funcionaris més que la resta de paisos?

La veritat és que costa molt d’entendre.

Pel que sembla dins de la UE passen coses pròpies de paisos com Espanya i Turquia.

Vicent Tur
Vicent Tur
24.12.2019  ·  10:06

“l’estat de la Unió amb més expedients d’infracció oberts […] En aquell moment en tenia noranta-set d’oberts […] Per tres d’aquests casos la Comissió Europea ha dut Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i ha demanat que li impose sancions econòmiques.”

Cap problema. Que els imposin 10.000 milions d’euros de sancions. Llavors, a l’hora del rescat, en comptes de 300.000 milions, els en daran 310.000 milions, i qui dia passa, any empeny, i passa que t’he vist, i embolica que fa fort.

jordi Rovira
jordi Rovira
24.12.2019  ·  10:43

Bé semblaria entendre’s que de forma lenta l’aparell institucional d’aquesta UE va lligant “el llomillo” espanyol per preparar el cuinat que cal. I és que cal deixar clar que encara que buidada i mal gestionada, Espanya sí val per tirar-ne un bon tros a l’olla.
Aquestes ratlles tan escaients de l’editorial d’avui també semblarien confirmar que la partida ve de lluny. I al mateix temps que l’estat espanyol es concentra per munyir la vaca, els altres deixen fer tot esperant a veure-les venir. Fa de mal dir, però sempre he sentit a dir allò de: ” de puta a puta en va la resta” I aquí “puta” no té res a veure amb l’ofici més vell del món; només ve a referir qui juga amb artificis, fent trampes.

Josep Armengol
Josep Armengol
24.12.2019  ·  11:47

Una mostra més de la incultura d’aquest país de PPandereta! Hem de fugir-ne quan abans millor…

Jordi Buïl
Jordi Buïl
24.12.2019  ·  11:49

Com que no veig ningú que se n’exclami, ho aporto com a mínim al coneixement dels lectors de Vilaweb.

Fa relativament pocs anys, el cinema Texas, al barri de Gràcia de Barcelona, reneix com a cinema de barri, a preus baratíssims, i amb la major part de les pel•lícules que ofereix subtitulades en català. (Una meravella: una flor en el desert)

Fa, però, uns quants mesos, la llengua dels subtitulats de pràcticament totes les pel•licules ha passat a ser-hi el castellà. (¿Tornem als temps d’en Franco?)

Ja els he fet constar, per mitjà de l’apartat de suggeriments, que, mentre continuïn així, no penso tornar-hi.

Ho faig saber per si algú s’hi vol afegir, i també per si algú pot fer-hi més.

Joan Ortí
Joan Ortí
24.12.2019  ·  12:00

Sinó volen ser europeus, sinó volen pertanya al mon occidental, democràtic i civilitzat.
Que tinguin la vergonya i la decència de tornar tots els milions que han rebut d’Europa sobre tot: Galicia, Extremadura i Andalusia nomes i entre els anys 2014 i el 2020, -2020 ja esta pressupostat-, a tall anecdòtic, -perquè no he cercat les xifres totals-; aquest període de temps de set anys, els expedients d’aquestes tres comunitats tenen 6.533 pàgines!! *
¿O pensen seguir pidolant a Europa com uns barruts i pocavergonyes.
El regim del 78 s’ha d’acabar d’una santa vegada, ja portem entre pitos i flautes 84 anys -1936-2020- sense democràcia i això fa una ferum inaguantable.
La independència és el camí natural per sortir d’aquesta barbàrie.
* https://www.dgfc.sepg.hacienda.gob.es/sitios/dgfc/es-ES/loFEDER1420/porFEDER/Paginas/FicheroPdf.aspx

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
24.12.2019  ·  13:25

Gràcies una vegada més Vicent. Naturalment que no pensen complir res que no sigui del seu més estricte interès, o millor dit, qualsevol cosa que els permeti posar el penó i l’orgull ben alt, i parlar amb gallardia. Son així aquesta gent.
Aconsellaria als que negocien amb ells que no es deixin enganyar de nou. Seria un error que pagaran car.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
24.12.2019  ·  13:29

No en tenia ni idea d’això dels funcionaris espanyols a Europa. Lamentable, però tampoc és sorprenent.

Fa temps que penso que Espanya és una anomalia a Europa en quant a valors democràtics i progressistes, sense parangó ni tan sols en cap dels veïns de l’autoritari arc mediterrani. Com molts lectors ja apunten, els veïns del nord i centre d’Europa no entenen la mentalitat corrupta, autoritària i conformista dels espanyols.

En un món globalitzat en què la pàtria supranacional de qualsevol elit és el capital, els espanyols sotmeten el capital a la “indissoluble” nació espanyola. No seré jo qui estigui d’acord ni amb una cosa ni amb l’altra, però sí que m’ha cridat l’atenció l’astorament dels europeus quan veien Espanya incapaç de donar-nos quatre engrunes pe a que calléssim i evitar així enquistar un conflicte.

No senyor, els espanyols prefereixen tenir un problema galopant durant més d’una dècada i enfonsar la seva pròpia economia per pur orgull, despit i ignorància. Per això Ciudadanos va fracassar, perquè allà on havia d’actualitzar Espanya amb un partit liberal, hi havia un cau de feixistes. I ja la falange s’havia apropiat del “socialisme…”

La conclusió en clau interna, un cop més, és: quan acceptarem que ells no canviaran mai? Tard o d’hora haurem de negociar amb ells, però no és el mateix negociar assumint que és una part natural d’un procés de separació que negociar sense cap pla i esperant que l’altre et reconegui els seus errors.

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
24.12.2019  ·  17:09

Em preguntava, i potser us preguntareu, com s’ha pogut infiltrar tant els funcionariat espanyol, com han pogut parasitar tant la UE, com han pogut anar ocupant llocs importants fins arribar al escandalós 16%. Jo també em feia la pregunta, però només que feu un treball de investigació, i comenceu a estirar del fil, veure-ho que ha sigut a traves del clero, o millor dit, de els militants a l’Opus Dei, es pur corporativisme, de anar fen forat i col·locar als seus, i es clar, qui planta cara al poderós Opus Dei?…ningú, potser ara s’adonin els que no son de l’Opus dins la UE, aquest “cancer” amenaça la mateixa UE, potser el primer cop de timó, sigui el que va fer David Sasoli, i es que en una organització com la UE, que vol encarnar certs valors, aquesta parasitacio espanyola, es una ferma amenaça de acabar siguen un club mafiós….totalment allunyat dels seus principis fundacionals….

Jordi Alou
Jordi Alou
24.12.2019  ·  19:49

Ñ europeista fins a xopar dels fondos de la UE i especular fin a sortir de la UE quan hagi de ser un país amb aportacions netes a la UE

Manuel Viladevall
Manuel Viladevall
24.12.2019  ·  20:26

Recordo al 72-73 conèixer a Nancy (F) a un tal Marin (que en pau descansi), que va ser comisari Europeu durant uns quants anys, el prototip de mesetari amb bagatge limitat, que va omplir l’UE d’incompetents per a millor gloria. No es d’extrenyar amo els Cañetes, Borrells i altres perles que quant es veu el seu vagatge anterior fa que ens preocupem per la gran comunitat que tots esperem. Per sort están els scandinaus, alamanys, italians, franceses i fins ara britànics. Es clar que la Nacional Socialista Iratxe, feta a Valladolid, en no se que, ha demostrar que a mes de practicar l’incompetencia amb histerismes, amo el ser taranar i formación no por deparar un futur a les prosperes generaciones.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes