21.02.2024 - 19:17
Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la Fundació Nexe ha presentat un estudi que adverteix de l’augment de la desigualtat lingüística i alerta de pressions socials i polítiques contra l’ús públic del català al País Valencià. L’estudi “Índex de Desigualtat Lingüística (IDL) de les regions sociolingüístiques valencianes” conclou que aquesta desigualtat augmentarà en la major part de les regions sociolingüístiques valencianes, especialment en les regions que ara presenten una desigualtat menor.
Segons que han puntualitzat, per desigualtat s’entén “la que hi ha entre el coneixement, la competència oral activa i l’ús real i efectiu de la llengua, és a dir, la diferència sobre el que la gent acredita que sap en l’àmbit oral i el que usa”.
L’IDL apunta que les regions sociolingüístiques amb més desigualtat lingüística són la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, seguides de les comarques catalanoparlants del sud. Al mateix temps, assenyala que també hi ha una tendència creixent de la desigualtat lingüística en la resta de zones catalanoparlants.
La responsable de la Fundació Nexe, Susana Pardines, ha mostrat preocupació perquè l’actual Consell no continue amb els estudis sobre la situació de la llengua. “S’ha parat la convocatòria d’estudis d’enguany i contemplem amb molta inquietud que es puguen interrompre les sèries d’enquestes. El coneixement de les dades de competències, usos i expectatives és imprescindible per a la revitalització del valencià”, ha dit.
L’informe estableix que la realitat sociolingüística del català al País Valencià es caracteritza per un creixement de les competències en la llengua de la població, però amb una caiguda dels seus usos socials. Pardines assegura que aquesta desigualtat no es dóna amb les competències i usos del castellà. Així, assenyala la presència de pressions socials i polítiques estructurals contra l’ús públic del català, malgrat ser-ne cada vegada més competents.
“Això provoca una situació d’idealització del valencià que distorsiona la percepció social de la situació de reculada real i alhora genera una especulació en les acreditacions de coneixement del valencià que són fal·laços”, ha dit.
Per això, la responsable de Nexe ha reclamat que es continue fent seguiment de quina és la situació real per a poder avaluar quina és l’evolució de la llengua i quins són els processos de manteniment o de recuperació. “Sense competència no pot haver-hi ús, però sense ús no hi ha llengua”, ha dit.
Crítiques al qüestionament de la unitat de la llengua
D’una altra banda, Pardines ha criticat les declaracions de la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox), qui va qüestionar la legitimitat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per a determinar la norma i l’àmbit d’extensió del català i va advocar per la convalidació dels títols de Lo Rat Penat o la RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
“Tornen a qüestionar la unitat de la llengua, en definitiva, el govern actual torna a posar en l’esfera política, on fa anys que es va retirar, el debat sobre la llengua, un aspecte que considerem que la majoria de la societat valenciana ha superat”, ha dit.
Preguntada sobre si la reforma de Llei de plurilingüisme que planteja la Conselleria d’Educació podria reduir el nivell de coneixement sobre la llengua, Pardines ha afirmat que com menor siga l’exposició dels alumnes a la llengua, menys se sabrà.
