Estem sols, és a dir, com toca estar ara

«Al nostre país encara hi ha algú que confia massa que algú ens salvarà de l’enfrontament. Això no passarà i prou»

Vicent Partal
Vicent Partal
04.08.2016 - 23:46
Actualització: 05.08.2016 - 01:46
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La publicació d’un article desafortunat a Der Spiegel que insinuava que Espanya tan sols podria aturar un referèndum ‘il·legal’ d’independència a Catalunya amb ‘les forces de l’ordre’ ha sorprès alguna gent. Doncs no hauria de ser així.

En primer lloc perquè cap article de cap publicació no representa gaire cosa més que qui l’escriu. Ja s’ha acabat l’època en què llegies la portada de la Pravda o et fixaves atentament en l’escaleta de la BBC Ràdio per mirar d’extreure conseqüències sobre la política exterior de la URSS o el Regne Unit. Al segle XXI la diplomàcia i el periodisme, per sort, han evolucionat prou perquè no siga necessari que parlen els mitjans en nom dels estats. Especialment en el cas d’Alemanya. El periodista de Der Spiegel senzillament parla per ell mateix i únicament ensenya els seus fantasmes i opinions.

Dit això, també és evident que en aquest punt del procés d’independència nosaltres estem sols davant del món. Però és que és així com hem d’estar.

Passa que els qui estan en contra de la independència ara mateix tenen el camp lliure per córrer, com ho fa aquest periodista. Ells no hi perden res ni posen res en joc quan ens ataquen. En canvi, mentre no la proclamem i ens convertim en un entrebanc impossible d’esquivar, els qui hi podrien estar a favor, o que calculen que hi estaran, senzillament ens esquivaran. Evitaran de pronunciar-se per tal de no causar un problema internacional quan aquest encara no existeix.
Per això en aquest moment els silencis són més importants que les paraules. Per això la millor notícia ara és el silenci eixordador de la Unió Europea i les cancelleries europees principals, sobretot si el posem en contrast amb aquelles declaracions histriòniques a les quals ens tenia acostumats la Comissió Barroso. No recordeu les amenaces diàries? Que les sentiu avui?

Al nostre país encara hi ha algú que confia massa que algú ens salvarà de l’enfrontament. Això no passarà i prou. Fa pocs dies publicàvem una entrevista interessant amb el periodista Romaric Godin. Ell ho deixava clar: ‘La Unió Europea no pot fer d’àrbitre entre Catalunya i Espanya’. Aquest periodista francès és dels més ben informats sobre la situació catalana i les seues diagnosis solen ser exactes.

Fiquem-nos-ho al cap: les reaccions únicament arribaran en la mesura que siguem un entrebanc, impossible d’esquivar. Però sempre després. Ningú no frenarà Espanya ni l’amenaçarà abans de la proclamació de la independència. Una altra cosa és què passarà immediatament després, quan per a ells ja siga massa tard tot.

L’experiència de les altres independències ens demostra que el no ràpidament esdevé sí –Estats Units i la UE van advertir Eslovènia solemnement que no la reconeixerien, just quaranta vuit hores abans de reconèixer-la. I la política exterior de la Generalitat adoba molt bé la presència internacional des de fa anys.

Qui ha de saber què ha de saber ja ho sap, i té presents els canals que ha de fer servir. Eixa feina ja és feta i ha estat molt ben feta. Ara, perquè articles com aquest deixen de tenir gens d’importància, ara cal tan sols fer el pas definitiu, abandonar finalment l’àmbit autonòmic i proclamar-se estat. Sense esperar res abans de ningú ni demanar res abans a ningú. Tothom ha funcionat d’aquesta manera i nosaltres no en serem l’excepció.

 

 

[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan
Joan
05.08.2016  ·  01:20

No crec que Espanya faci servir la força de l’exèrcit per atacar Catalunya. Ni ho pot fer tècnicament ni crec que es posi a bombardejar les ciutats amb els seus avions de combat. Com pot fer servir la força bruta davant d’un poble pertanyent a la UE desarmat i pacífic?
Si per alguna bogeria ho fes, això seria la seva errada monumental i la nostra la oportunitat per marxar seria clara i s’acabarien molts dubtes. Només assassinant tots els líders independentistes aconseguiria que no ho féssim però sense oblidar que a les manifestacions de les diades hi havien milions de persones independentistes i per això, aquesta possibilitat la veig, a hores d’ara, impossible.

Victor
Victor
05.08.2016  ·  09:08

Es veritat que estem sols, per això ens cal sempre que en tinguem oportunitat, demostrar el suport democràtic que tenim, i per això hauriem de votar tots massivament partits independentistes. Jo crec que el dia que passem del 50% de vots, les coses començaran a fer baixada de forma sorprenent. Dit això, la bajanada de l’article del Der Spiegel no pot quedar sense resposta. Algú hauria de replicar-lo amb contundència, sino deixem que ells imposin el relat que els convé amb massa facilitat.

Ramon
Ramon
05.08.2016  ·  09:26

Bravo, Vicent! Com sempre, un plaer llegir-te! Sóc addicte als teus editorials.

Mercè
Mercè
05.08.2016  ·  09:43

Penso que és interessant observar com molts diaris i revistes de renom internacional compten amb la col.laboració de periodistes que redacten articles sense saber gaire res. Tot llegint diaris estrangers (incloent-hi els espanyols) un s’adona que no saben què ha passat, ni què està passant a Catalunya. S’ha de reconèixer, que alguns diaris han intentat posar-se al dia; per sort, sempre hi ha periodistes responsables que fan una bona feina. Per desgràcia però, encara hi ha corresponsals que s’ho miren tot des de Madrid i escriuen, literalment, el que els dicta algun simpatitzant del govern espanyol.

El que em preoucupa és constatar que quan llegim notícies d’un país que no coneixem prou bé, els mitjans més aviat ens desinformen. Hi ha massa periodistes que no estan prou informats i que en els seus articles ens transmeten no gaire cosa més que la seva mentalitat i els seus prejudicis. Més que mai, doncs, s’ha de triar i remenar.

No podem confiar, de moment, que llegir Der Spiegel sigui sinònim d’estar ben informat. Si diuen el que diuen de Catalunya i Espanya, qui ens assegura que la resta dels artícles sobre altres països són de fiar?

Ginevra
Ginevra
05.08.2016  ·  11:12

Jo si crew que l,estat espanyol pot utilitzar la force military per a parar Cataluny, I ara , demonstraran que Espany es qui mana. Pero nosaltres no tenim cap forca militar, per tant no fara falta cap bomba, Amb molt menys sera suficient. Ham de tenir la creativitat de Ghandi, o tots els nostres esforcos Sera en va. Jo crew que algun Bon comentador, com El sr Partal, (o Mes d,un millor) podria escriure una carta d,opinio del lector Al diari alemany, apuntat la ignorancia i Les pors personals de la peridista sobre el seu propi pais.

Núria
Núria
05.08.2016  ·  11:55

Jo tampoc crec que Espanya faci servir l’exèrcit o la violència clàssica coneguda. Penso que utilitzarà mitjans de violència telemàtica bloquejant organismes i serveis bàsics per col•lapsar la gestió de Catalunya.
També estic d’acord amb l’opinió del subscriptor Francesc Font. Sols afegiria una consideració més. Crec que molts estats que ell menciona no ens donen suport per que estem innovant una nova manera de fer parlamentaria, legislativament, … (no soc experta) d’arribar pacífica i democràticament a la independència amb un estat en contra. I aquesta nova forma marcarà càtedra per altres amb les mateixes aspiracions (i un estat en contra). Tindran un camí i full de ruta molt clar de com fer-ho, doncs som un indiscutible exemple a seguir. I precisament per ser un exemple tant poderós ens tenen recança i no facilitaran res.

Ginevra
Ginevra
05.08.2016  ·  12:21

Jo si crec que els espanyols poden utilitzar la forca militar contra Cataluny; I ara, per aixo son Espanya , es a dir intrasigents. Ara be, nosaltres no tenim cap forca militar, per tant, no els hi faria falta cap bomba, Amb molt menys en tindrien prou. Als catalans, aixo si, ens cal molt la creativitat de Ghandi.
M,agradaria convidar a algun (o algun) Bon comentarista, com El sr Partal, que escriguin al diari alemany com a carta dels lectors I que apuntessin la ignorancia I les pors interiors que la peridista te sobre el seu propi pais.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies