Aquest cap de setmana Esquerra Republicana de Catalunya ha fet una conferència nacional en què ha aprovat la ponència política que n’assenyalarà el futur immediat. Com sol passar en aquest temps de missatges ràpids, el contingut de la ponència ha restat en segon terme, sobretot a causa de la polèmica suscitada per la carta que Oriol Junqueras escrigué des de la presó per a ser llegida a la conferència.

La carta en qüestió no és pas cap gran sorpresa, si tenim en compte les posicions polítiques i intel·lectuals que ha manifestat Junqueras aquests darrers mesos. Però és cert que algunes frases han aixecat un gran debat. Jo crec que la que fa referència al primer d’octubre, tot i ser discutible, ha estat treta de context i interpretada en molts casos de manera interessada. Pel que fa al ‘nacionalisme excloent’, torne a dir que no m’estranya això que diu i, si de cas, em limitaria a deixar-la inserida en la categoria de frases desafortunades. Darrerament, se n’han dites moltes, en gairebé totes les formacions polítiques independentistes. Una més, doncs.

En canvi, crec que no s’ha remarcat prou el contingut i el resultat de la conferència. La ponència aprovada ha canviat substancialment la proposta originària, feta per la direcció del partit. I Esquerra ha sabut fer-ho amb un debat serè, malgrat les circumstàncies difícils que viu i que en cap moment no es poden passar per alt: Junqueras a la presó, Rovira a l’exili i molts dirigents importants empresonats o víctimes d’una dura represàlia.

Aquest debat serè i gens estrident ha servit per a canviar amb una majoria altíssima la línia d’abandonar la unilateralitat que proposava el text original per un projecte que la reivindica com una forma més de lluita. I això amb la intenció de bastir una estratègia ‘flexible, realista, valenta i eficaç’, basada en el manteniment de la mobilització ciutadana i de les institucions de la societat civil, recorrent si s’escau a la desobediència, per assolir una negociació bilateral amb mediació internacional i aprofitar les pròximes oportunitats per a fer efectiva la República.

Certament, per a arribar a aquest punt deu haver calgut molta flexibilitat de tothom. Les bases han hagut de deixar molt clar que la línia traçada en el primer text no era entesa no solament fora del partit, sinó també a dins i la direcció ha d’haver entès, democràticament, que la seua gent reclamava això i ha hagut d’actuar en conseqüència, arribant a un acord final positiu. Tot plegat és una bona lliçó per al conjunt de l’independentisme, un bon exemple que la polèmica per la carta de Junqueras no hauria d’amagar ni de fer perdre de vista.

 

[En aquesta pàgina, cada dia us demanem que penseu a fer-vos subscriptors, per ajudar VilaWeb. Però avui us hem de demanar una cosa més urgent, que és donar suport amb un donatiu a la caixa de resistència de l’ANC i Òmnium, per ajudar les famílies dels presos i exiliats a esquivar l’embargament dels seus béns, que vol portar a terme Llarena. Podeu fer el vostre donatiu en aquesta pàgina.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb