Esquerra

«Tot plegat és una bona lliçó per a tot l'independentisme que una polèmica aïllada no hauria d'amagar ni de fer perdre de vista»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.08.2018 - 09:18
Actualització: 03.08.2018 - 11:18
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquest cap de setmana Esquerra Republicana de Catalunya ha fet una conferència nacional en què ha aprovat la ponència política que n’assenyalarà el futur immediat. Com sol passar en aquest temps de missatges ràpids, el contingut de la ponència ha restat en segon terme, sobretot a causa de la polèmica suscitada per la carta que Oriol Junqueras escrigué des de la presó per a ser llegida a la conferència.

La carta en qüestió no és pas cap gran sorpresa, si tenim en compte les posicions polítiques i intel·lectuals que ha manifestat Junqueras aquests darrers mesos. Però és cert que algunes frases han aixecat un gran debat. Jo crec que la que fa referència al primer d’octubre, tot i ser discutible, ha estat treta de context i interpretada en molts casos de manera interessada. Pel que fa al ‘nacionalisme excloent’, torne a dir que no m’estranya això que diu i, si de cas, em limitaria a deixar-la inserida en la categoria de frases desafortunades. Darrerament, se n’han dites moltes, en gairebé totes les formacions polítiques independentistes. Una més, doncs.

En canvi, crec que no s’ha remarcat prou el contingut i el resultat de la conferència. La ponència aprovada ha canviat substancialment la proposta originària, feta per la direcció del partit. I Esquerra ha sabut fer-ho amb un debat serè, malgrat les circumstàncies difícils que viu i que en cap moment no es poden passar per alt: Junqueras a la presó, Rovira a l’exili i molts dirigents importants empresonats o víctimes d’una dura represàlia.

Aquest debat serè i gens estrident ha servit per a canviar amb una majoria altíssima la línia d’abandonar la unilateralitat que proposava el text original per un projecte que la reivindica com una forma més de lluita. I això amb la intenció de bastir una estratègia ‘flexible, realista, valenta i eficaç’, basada en el manteniment de la mobilització ciutadana i de les institucions de la societat civil, recorrent si s’escau a la desobediència, per assolir una negociació bilateral amb mediació internacional i aprofitar les pròximes oportunitats per a fer efectiva la República.

Certament, per a arribar a aquest punt deu haver calgut molta flexibilitat de tothom. Les bases han hagut de deixar molt clar que la línia traçada en el primer text no era entesa no solament fora del partit, sinó també a dins i la direcció ha d’haver entès, democràticament, que la seua gent reclamava això i ha hagut d’actuar en conseqüència, arribant a un acord final positiu. Tot plegat és una bona lliçó per al conjunt de l’independentisme, un bon exemple que la polèmica per la carta de Junqueras no hauria d’amagar ni de fer perdre de vista.

 

[En aquesta pàgina, cada dia us demanem que penseu a fer-vos subscriptors, per ajudar VilaWeb. Però avui us hem de demanar una cosa més urgent, que és donar suport amb un donatiu a la caixa de resistència de l’ANC i Òmnium, per ajudar les famílies dels presos i exiliats a esquivar l’embargament dels seus béns, que vol portar a terme Llarena. Podeu fer el vostre donatiu en aquesta pàgina.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
01.07.2018  ·  22:05

Moltes gràcies per aquesta necessària i ponderada reflexió.

Josep Usó
Josep Usó
01.07.2018  ·  23:13

Sempre cal parlar i negociar. En especial, els punts difícils i conflictius. Això és bo. Al capdavall, negociar implica raonar. I atendre a raons. I modificar. si cal, les pròpies postures i convenciments. La Ciència també avança així.

jaume vall
jaume vall
02.07.2018  ·  00:20

Dues sensacions. Una de bona, una de dolenta.
La dolenta, llegir els titulars que es fan ressó de les declaracions dels nostres líders sobiranistes, a veure qui es va sacrificar més per l’1/O , i derivats. Si continuen així aviat semblaran els líders de PP-C’s-PSOE, a veure qui és més espanyolista.
JxCat : “nosaltres som els de sentit comú i els més valents”
ERC : “nosaltres som qui tenim més líders empresonats”
Maremeva! I ens extranya que no aconseguissim guanyar la república. A veure si els haurem de recordar el PocHonorable Montilla : “Fets, no paraules”

La bona. Avui a Mataró, acte presentat per Bea Talegón, amb convidats de luxe. El diputat lapó-finès, Miko, amic de Puigdemont i altaveu de Catalunya a Finlàndia. Cinc familiars dels nostres presos polítics. Elisenda Paluzie. Missatge a distància del President Puigdemont. Actuacions artístiques. Ple a vessar.
La sensació que, encara que no tinguem força, que l’estat espanyol ens estigui fent molt de mal, tenim una classe mitjana disposada a tota la resiliència del món per assolir la nostra sobirania. La sensació de que els repressors espanyols no han tingut present que les nostres iaies, els nostres avis, les nostres dones, tots aquells que aparentment són més dèbils, són els qui faran ensorrar el seu castell de mentides, crueltat, injustícia. Els seus pilars de sorra i sal estructuralment dèbils. (Que els candidats d’un partit espanyolista, enlloc d’estar orgullosos de la seva condició d’espanyols de-la-nació-més-antiga-d’Europa, i proposar en positiu, estiguin pendents de la seva província rebel, que els toca els dallonses periòdicament des de fa més d’un segle, demostra que la societat espanyola té un baix concepte de si mateixa, una inseguretat històrica, amagada rere una falsa sensació de seguretat i arrogància).
Sobre els nostres trumfos. Seran més determinants les sofertes àvies que transmeten una sensació de dignitat, de pacifisme, d’inclusió, tant als unionistes no alienats, com als neutrals estrangers, que no pas els qui vulguin traspassar la línia del civisme i respondre agressivament les malifetes espanyoles. Hem sortit reconfortats, amb les piles carregades, en veure com la societat s’organitza amb molta responsabilitat, empatia, solvència. No és que no necessitem els polítics. Els necessitem gestionant el que la societat reclama. No és que “només el poble salva el poble”. És que el poble ben organitzat, cadascú al seu lloc, és capaç de fer progressar el poble. I veient el que anem veient, tenim un poble molt ben organitzat.

Jaume Abelló
Jaume Abelló
02.07.2018  ·  00:45

ESQUERRA I PDCAT: Els aparells dels partits i molts càrrecs de l’Administracio que depenen del partit només tenen al cap com sobreviure de la millor manera posible, guardant cadascú la seva part del pastís com bonament podent. Aquesta es la crua realitat.

Portem molts mesos de renenuncies, disfressant una rendició incondicional d’estrategia i estucia quan en realitat només es aixó, rendició.

L’única cosa positiva que podem esperar son unes noves eleccions on poder trencar, aquest cop definitivament, amb el nostre passat més trist. L’autonomisme s’ha acabat, SI. Pero per a que aixó sigui una realitat cap dels que ens han portat fins aqui serveix, com de la mateixa manera no serveix de res tot el que fan per a treure de les presons als nostres polítics.

Xavier Ludevid
Xavier Ludevid
02.07.2018  ·  00:48

Quan Oriol Junqueras parla de nacionalistes excloents es refereix a que determinades actituds tancades d’alguns dels nostres companys que menystenen els sentiments espanyols de molts dels nostres veïns catalans d’origen espanyol resten enlloc de sumar.
Per mi es fonamental no confondre “espanya” amb “estat espanyol” ni confondre “espanyol” amb “espanyolista”. Ser d’Espanya o ser i sentir-se espanyol és quelcom fantàstic i que jo valoro i aprecio profundament.
El que considero que és el nostre adversari, i que cal lluitar amb totes les nostres armes democràtiques i pacifiques per alliberar-nos-en, és “l’estat espanyol i les seves corruptes institucions”. L’espanyolisme és una ideologia nefasta política nascuda al 1714 que representa la voluntat de laminar la llengua i la cultura catalana, també és aquí on hem de lluitar.
En canvi, per sumar més persones a la república catalana hem de respectar, valorar i apreciar els sentiments espanyols dels nostres veïns catalana nascuts a la resta d’Espanya.

Eugeni Sànchez
Eugeni Sànchez
02.07.2018  ·  00:48

Menys mal, ERC, doncs si haguesiu donat per “closa” la via de la unilateralitat molts independentistes no ho hauriem sapigut entendre. Jo, que no sóc ni votant ni simpatitzant d’ERC, quan vaig llegir el vostre primer document ja vaig “criticar” que donguesiu per conclosa la via de la possible unilateralitat, sense més.
Com és possible que després de tot el que va passar l’1 d’octubre, el 3 d’octubre i el 27 del mateix mes ara ERC “renunciés voluntàriament a la possible via unilateral” ???
Menys mal que heu sapigut variar el rumb.
I pel que fa al contingut de la carta recent del vostre President (i Vice-President de tots) em sembla que el que cal és llegir-la 2 vegades per adonarce qué és el que no està dient i que certs diaris “nacionals” desitgen interpretar erròniament.
No ens deixem “embaucar”, si us plau.

Roger Civera
Roger Civera
02.07.2018  ·  00:49

Sincerament el que puga dir esquerra (o el PdCat) cada cop més ens hauria de donar igual. Els partits empresa (ho dic així per a diferenciar-los de la CUP), estan acollonats i ens estan venent. No em serveix de res la justificació de que ells tenen als dirigents a la presó, ja que els dirigents no haurien de tenir aquest pes… en altre tipus d’organització aquestes figures canvien cada convocatòria electoral i no va gens malament.
Per a mi, el realment important aquest cap de setmana és la proposta de l’ANC de fer primàries a totes les ciutats amb més de 25.000 persones. Això ho hem d’articular si o si i que caiguen les caretes que queden per caure. Empoderamet del poble!!!

Josep Vila
Josep Vila
02.07.2018  ·  00:50

Voleu dissimular el contingut, per mi molt errat, de la carta d’en Junqueras i no ho trobo encertat . Aquesta mena de posicionaments d’ERC ja no és la 1a vegada que passen. Dic errat perquè el que afirma és fals. Amb aquests estirabots no mantindrem mobilitzada la gent sinó i justament tot el contrari, provocarem el desencís de molts independentistes amb els partits, cosa que sembla que l’ANC ja se n’adonat i promourà, si els socis li aproven, llistes unitàries a les municipals, com bé sabeu. Voler dissimular les accions desencertades d’algun dels nostres, no és sa pel moviment independentista. Compte!, que no ho espatllem tot nosaltres solets, que no seria la 1a vegada.
Darrerament no entenc alguns posicionaments d’ERC.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
02.07.2018  ·  00:50

ERC ha estat un partit que quan ha calgut, ha regenerat la cúpula de
forma radical, apartant tothom i deixant pas a noves cares.
Ara torna a ser moment de fer aquest canvi, per que en cas contrari la
força que ha fer canviar la posició de la cúpula serà oblidada i es
tornarà a l’autonomisme submís que busca i reclama en Junqueres, en
Tardà, la Rovira i tota la cúpula actual.
Adjudicar-se el mèrit de 1-O no és una frase que es pugui guardar en
un racó quan tant en Junqueres com la Rovira van renegar de la
República i del propi 1-O com ho han fet.

Si llegeixen els discursos escrits per Madrid, estaran donant valor al
seu captiveri.

Ramon Perera
Ramon Perera
02.07.2018  ·  01:43

Ni que sigui involuntàriament, amb la carta del seu president Esquerra ha fet ombra sobre la seva conferència nacional.

Si la direcció del partit ha hagut d’acceptar el canvi d’un aspecte (molt) important de la ponència original per raó de la votació dels membres de la conferència, amb quina convicció defensaran el nou full de ruta? No seria convenient un canvi en la direcció del partit per acostar-se més al nou programa?

Antoni Oller
Antoni Oller
02.07.2018  ·  01:48

Estic molt d’acord amb Roger Civera i Jaume Abelló. Celebro trobar de tant en tant comentaris de persones que ho veuen d’aquesta manera.

Pepita Carlos
Pepita Carlos
02.07.2018  ·  07:03

Si però per les dues, parts però si l’altre no vol parla ni reonar.
QUE CAL FER SUMISSIÓ? AUTONOMISNE

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
02.07.2018  ·  07:22

Haver de llegir que han donat una lliçó ja vora el demencial. Si tot el destacable és que ha hagut bon rotllo entre ells i que han salvat els mobles no descartant nominalment la via unilateral, la única lliçó possible és la que expliquen Roger Civera i Jaume Abelló. Explicitar que no es contempla la via unilateral hauria estat suïcida pel partit. Només s’han permès dir que no descarten cap via democràtica i pacífica. No sé si una obvietat tan elemental mereix tants elogis. Què havien de dir, si no? Que les descartaven? Parole, parole, parole… Els fets no canvien, el partit continua sent el mateix i els seus líders continuen amb les prioritats autonomistes que tan inequívocament han concretat des de fa mesos, per no dir anys. Deixeu d’avalar l’engany amb versemblances de credibilitat. Paper mullat, tant la ponència com el text que pretén redimir-la.

Xavier Ludevid, si tan fantàstic troba sentir-se espanyol (entenc que a Catalunya), li tinc bones notícies. Vostè està d’enhorabona perquè ja té un estat propi. No es preocupi que no li agradi i el consideri corrupte. El poden canviar democràticament amb els vots d’aquells que vostè intenta desvincular del seu estat, és a dir, dels espanyols. Si tot i així no se’n surt, serà perquè una cosa és el reflex de l’altre.
És el seu problema. Però, si us plau, no pretengui espanyolitzar el futur estat català, com en Junqueras, només perquè a vostès els posa això de sentir-se espanyols. Els catalans ja tenim una identitat que ens posa i, a diferència dels espanyols que ja en tenen un, ens cal un estat propi per defensar-la i prioritzar-la a tots nivells. Si el que volen es fer-los un segon estat a mida als espanyols que ens neguen el ser, perquè ara no els agrada el que tenen, potser que els catalans ens estalviem la pèrdua de temps i tants sacrificis.

Albert Miret
Albert Miret
02.07.2018  ·  08:01

A mi em sembla un canvi de rumb evident, que a mi no m’agrada, però entenc que cada un vagi cap al lloc on vulgui anar. Però voler justificar l’abandó d’una idea que era un objectiu principal amb l’argument que es tenen més víctimes que els altres em sembla simplement ridícul, sobretot quan les víctimes son resultat de l’absoluta arbitrarietat, irracionalitat i ganes de venjança d’uns enemics de Catalunya i no pas d’una valentia més gran que la dels altres. Que tothom foti el que vulgui, però mentre seguiu derrapant, encara que sigui dissimuladament cap a aquesta tendència butiflerística, no compteu més amb el meu vot, ni pel que jo sé, amb el de molts altres. Que tothom foti el que vulgui, però que n’accepti les conseqüències sense necessitat de culpar a ningú.

Pep Agulló
Pep Agulló
02.07.2018  ·  08:40

AMPLIAR LA BASE, UNILATERALITAT, ETC. PERÒ I LA UNITAT PELS OBJECTIUS DE PAÍS?
Deixant enrere el meu passat de militància revolucionària, ara, l’excés d’estratègia de partits em mena a un sentiment d’indiferència, aquesta cursa per la superioritat moral, em sembla una política paral·lela a la real, a la de la brega social, de la llibertat dels presos i exiliats, la d’aconseguir la unitat en la lluita. La d’afermar la independència i la república, etc.

I la veritat la conferència nacional d’ERC no m’ha interessat gaire. Les afirmacions, les voluntats programàtiques les confirmaran els fets que no només són els vots, veurem. Potser sóc un irresponsable? Però pel que he llegit no ha estat centrada en la necessitat d’unir forces sinó més aviat de marcar perfil propi amb les desafortunades sortides d’intentar apuntar-se ells sols l’èpica de l’1-O. Quan oloro partidisme en fujo com d’un mal vent…

I en canvi, m’interessa molt la iniciativa de l’ANC de fer primàries a totes les ciutats amb més de 25.000 persones. la unitat del republicanisme és vital i aquesta lliçó, a hores d’ara, ERC i els altres (inclosa la CUP, no la mitifiquem tant el seu sectarisme) l’haurien de tenir més que apresa.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
02.07.2018  ·  09:06

Víctor Gonçal, 👌🤝👏👏👏, ” Només s’han permès dir que no descarten cap via democràtica i pacífica. No sé si una obvietat tan elemental mereix tants elogis. Què havien de dir, si no? Que les descartaven? “

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
02.07.2018  ·  09:07

No veig que ERC estigui disposada a desobeir res. Sense desobediència no hi haurà república. Tanta estratègia només serveix per no anar enlloc.

Joan Gorro
Joan Gorro
02.07.2018  ·  09:36

A mi tot plegat em sembla molt decebedor. Tenim el que ens mereixem, uns polítics que busquen desesperadament com gestionar la derrota i una ciutadania poruga que només veu la seva capelleta. Així no anem enlloc. Ei, i tal dia farà un any…

Pere Saus
Pere Saus
02.07.2018  ·  09:55

Descontent , decebut , trist … A què esperem ? A una nova “ finestra d’oportunitat “ . Que caigui Espania amb un altre rescat ? Ni així seran prou dèbils ni nosaltres prou forts ! Per ser més forts em de fer exercici i no farem mai exercici esperant a que Espania caigui .

Agnès Buscart
Agnès Buscart
02.07.2018  ·  10:11

Davant els fets un pren part d’una manera constructiva o decebedora pel seu fer personal…a tots els fets hi ha una part de benefici i algun desencert…cadascú s’apunta segons les seves necessitats.

Milions de gràcies a en Vicent pel seu esforç constant a una anàlisi global assenyalant sempre allò que ens beneficia. Això no té preu. I si els republicans, independents i demòcrates ho féssim l’energia creixeria de manera exponencial fen un gran regal al país.

Sempre parlem poc de la bona feina…no sé qui carai ens ha ficat al cap que havíem de ser crítics…jo no vull ser crítica, criticar és perdre el temps. Jo vull sumar energia constructiva per al meu país.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
02.07.2018  ·  10:11

Davant els fets un pren part d’una manera constructiva o decebedora pel seu fer personal…a tots els fets hi ha una part de benefici i algun desencert…cadascú s’apunta segons les seves necessitats.

Milions de gràcies a en Vicent pel seu esforç constant a una anàlisi global assenyalant sempre allò que ens beneficia. Això no té preu. I si els republicans, independents i demòcrates ho féssim l’energia creixeria de manera exponencial fen un gran regal al país.

Sempre parlem poc de la bona feina…no sé qui carai ens ha ficat al cap que havíem de ser crítics…jo no vull ser crítica, criticar és perdre el temps. Jo vull sumar energia constructiva per al meu país.

Antonieta Jarne
Antonieta Jarne
02.07.2018  ·  10:29

Els hi seguim donant massa importància als partits. Com es pot seguir confiant en les mateixes persones -dirigents de les organitzacions polítiques- que des dels últims 2-3 anys han pivotat una maquinària que l’han fet funcionar només a empentes i rodolons?

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
02.07.2018  ·  10:29

Jo he estat militant d’ERC els últims 4 anys, i he deixat de ser-ho en les últimes setmanes.
El primer article conjunt entre l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, on demanaven una ‘majoria ingent’ per poder aconseguir la independència ja em va fer molt de mal, posteriorment declaracions del Sergi Sebrià a ràdio, i altres em van fer plantejar la baixa del partit.
Vist el que ha anat opinat públicament el partit des del 21D, també la mala reacció del tema del Lluís Salvadó, i finalment la proposta de ponència política, on es veia clarament que proposa la direcció del partit, em vaig donar de baixa.
La penosa carta del dissabte no fa res més que confirmar que l’he encertat en donar-me de baixa d’ERC !!!
Quina pena, en 6 mesos s’han carregat la bona feina feta en els darrers anys !!! 🙁

Lluís Paloma
Lluís Paloma
02.07.2018  ·  10:32

Sempre ens podem témer que la direcció d’ERC, massa poruga darrerament, aigualeixi a la pràctica el contingut de la ponència. De totes maneres, aquesta ponència és una bona notícia, doncs demostra que a les bases d’ERC hi ha vida intel·ligent, i molta. Prenc nota. Ara falta veure com acaba el que es preveu com un fulletó al PDECat entre el sector Marta Pascal i el sector Puigdemont, i llavors els electors podrem començar a calcular què fer. Perquè al carrer tots tenim ganes d’empènyer i significar-nos, però cal que els partits també remin cap a Itaca. I el primer per a que emprenguin de nou el camí és que estiguin seguríssims, del rumb a seguir i de la solidesa i adequació dels seus blocs dirigents (de moment, els únics a anar segurs, amb més o menys encert, són els de la CUP).

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
02.07.2018  ·  10:46

Hi pot haver més vida més enllà dels partits tradicionals, copats per professionals de la política distanciats del poble…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
02.07.2018  ·  11:10

Ponència votada a la conferència nacional d’ERC: ERC tanca la porta a les llistes unitàries de l’independentisme … No es pot fer República sense la seva capital i la seva àrea metropolitana (https://www.naciodigital.cat/noticia/158446/nova/dui/relacions/iberiques/rebuig/llistes/unitaries/segell/bases/erc)
Bé, haurem de continuar esperant que ERC passi aquesta adolescència interminable.

Joan Arumí
Joan Arumí
02.07.2018  ·  14:17

Digueu-me ingenu, però jo entenc el nacionalisme excloent que diu Junqueras, el que diferencia els catalans pel seu origen, i aquest no es ni mes ni menys que el nacionalisme compulsiu i malaltís que supuren tots els forats de C’s i PP. que o ets espanyol, o no ets res. Aixó es el que no hem de fer cas i seguir el camí per adonar-se’n que els problemes del país no es el catalanisme, ni la llengua ni la cultura, ans el contrari. Crec sincerament que no anava la carta per on l’han fet, voluntariament o no, anar. O com dic, potser soc un ingenu.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
02.07.2018  ·  14:36

No perdeu més el temps i dedique-vos a pensar i fer altres coses que us allunyin de la frustració.

Com ha dit Clara Ponsatí, els polítics van fer una catxa (un ‘farol’). Els mossos no van defensar la República i van deixar la gent ‘a pèl’. No us deixeu enredar més, si us plau. Ah! I suposo que els periodistes més ben informats també sabien que tot era de cartró-pedra.

Bon estiu!

Josep Francesc Pèrez
Josep Francesc Pèrez
02.07.2018  ·  15:13

Tota aquesta polèmica de la carta, que diu en Junqueras, que si la direcció d’ERC, que si la directiva, que si la militància, que si el partit… la considero estèril, una pèrdua de temps, energia, i concentració.
Per començar… qui té interès en que se’n parli tant d’aquests aspectes, i es perdi l’atenció sobre el focus de la questió?
Perquè hi ha tanta por de perdre protagonisme en l’1-O, per part d’alguns?
On rau la importància de que a la foto algú surti mes o menys borròs?
Quina es la raó per discutir els mèrits d’ERC quan Junqueras no qüestiona els mèrits dels altres, en una carta dirigida a la seva militància?
Molta falta d’humilitat trobo en tot això.
La propera quina serà? Recordar-li al PdCat que encara que s’hagi canviat de nom, tots recordem que hi continuen militant la majoria dels que eren partidaris del “peix al cove” i que votàven (Tant amics ells), amb una colla de botiflers que ara voten amb el 155?
Recordar-li als companys de la CUP que sí. Que si son determinants no es perque ells tinguin 4 diputats, sino perque entre els altres dos partits independentistes en tenen 66.

Ara, no es l’hora de retraure res. Ara es l’hora de la República, i ferir sensibilitats sense saber qui carrega l’arma, nomes causa desgast, desencant, descoratjament, decepció.

Ara toca República. I no qualsevol, no. Toca República Catalana. La nostra.

eva salas
eva salas
02.07.2018  ·  16:11

ERC té els seus votants. El PDdCat els seus.
A mi no m’interessen ni mica cap dels dos, afortunadament no ho necessito ni quedaré orfe perquè tindrem alternativa els qui només confiem en independents no viciats de professió.

Em retiro des d’ara de qualsevol debat que tracti d’alguna d’aquestes dues formacions perquè no hi tindria res bo ni bonic a dir.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
02.07.2018  ·  17:23

Em sembla de dubtosa salut democràtica que la direcció que presenta una ponència, un full de ruta que és substancialment modificat no presenti la dimissió en bloc (o individualment, separadament, però de manera prou nodrida). Posar en mans de la mateixa direcció una guia diferents és exposar-se a que aquesta sigui traïda o propugnada sense tremp. Un polític NO és un gestor: ha de creure fermament en allò que predica…

En quant a n’en Junqueras, cada dia em fa pensar més en el general von Paulus, el gran derrotat d’Stalingrad, qui, després d’uns mesos de captiveri en mans russes… es va convertir al comunisme.

Eduard Gracia
Eduard Gracia
02.07.2018  ·  17:26

Crec que hi ha massa ganes d’excusar les manques de coherencia (estic temptat de dir-ne “traicions”) tacticistes de la cupula d’ERC, comptant des del la negativa a fer llista unica europea l’any 2014, seguint amb l’intent de dinamitar el 9N junt amb ICV, les negatives a fer llista unica per les eleccions generals, les municipals i fins i tot autonomiques (fins que literalment l’ANC els va obligar a fer Junts pel Si), el recolzament al govern municipal de l’Ada Colau (quan havien promes en campanya que nomes farien un govern sobiranista), totes les converses i pactes secrets filtrats a la premsa entre la Soraya i en Junqueras (que ara es fa l’ofes) sobretot a finals del 2016 i despres durant tot l’any 2017, els intents de culpabilitzar el costat PDECat de totes les renuncies durant el govern de JxS quan calia fer pinya mes que mai (culminant en aquell trist dia 27-O, com ja tots sabem), despres les negatives a fer pinya pel 21-D, les renuncies a la via unilateral, les cartes derrotistes d’en Junqueras des de la preso (amb un to ben diferent del dels Jordis o d’en Rull i en Turull hla traicio increible d’en Torrent suspenent el ple del 30 de gener… La llista es massa llarga com per a excusar-la tan facilment, com molts semblen encara voler fer (incloent l’editorial mateix del senyor Partal). No serem mai independents si continuem anant amb el lliri a la ma: ens cal poder distingir els qui no nomes diuen que volen la independencia sino que tambe ho demostren amb fets (per exemple els Jordis, o en Puigdemont, Quim Torra i tants d’altres membres de l’ANC, Omnium, JuntsxCat i Poble Lliure dins la CUP) i els qui evidentment fan de l’afany d’independencia nomes un instrument per a construir-se una carrera politica personal (per exemple la cupula d’ERC en bloc, per tambe personatges com ara la Marta Pascal, o en Santi Vila, o d’altres personatges que semblem haver oblidat com ara en Lopez-Tena i en Carretero…)

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
02.07.2018  ·  18:23

“Aquests són els nostres principis; però si no us agraden, proposeu-ne d’altres que també els assumirem” (Dirigents Contorsionistes d’Esquerra Marxiana). Partits! Partits i dividits i una mica acollonits. Mentre no canvien, els únics que han fet avençar el carro i mereixen confiança -i ho tornarem a veure el proper 11S- són els ens actius de la societat civil catalana, i no em refereixo als desvergonyits okupes de noms que són de tots els ciutadans i que cal reivindicar. En deu mesos, locals i europees. Tic, tac, tic, tac.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
02.07.2018  ·  19:02

No Vicent, hi ha llacunes importants al teu article.

Entenc que vulguis que la escletxa que està treballant en Junqueras i els seus acòlits autonomistes no s’eixampli, però per a fer-lo és un error no dir les coses pel seu nom, i totes.

Al teu anàlisi òbvies una de les coses mes importants pet guanyar la República Independent de Catalunya, aquesta és la unitat d’acció per a un objectiu comú: la independència.

Vull deixar clar que diferencio molt bé de la cúpula d’ERC, que aquest mesos s’ha anat treient la careta, de les bases, simpatitzants i votants d’ERC honestos i convençuts en lluitar per la llibertat.

Molta gent es va creure la cúpula d’ERC pel 21-D, ara no votaria un partit liderat per aquesta cúpula.
Han esdevingut un perill per a la llibertat de Catalunya tan gran (per lo sibilí de ka seva actuació) com el 155.

Jo creia en ERC (representada pels Junqueres, Rovira, Tardà, etz.). Creia en la seva honestedat (vull insistir que en tot moment m’estic referint a la cúpula actual d’ERC, no a les seves bases i militants).

Però el seguit de fets esdevinguts des del 1-O, han canviat aquesta percepció.
Ja ni entro, per estèril, en debatre qui i el perquè no es va fer efectiva la República en el moment mes fort de l’independentisme, després del 3-O, i per contra del moment més feble de espanya.

Em fixo primer en quan ERC va posar partit per davant de País a les eleccions del 21-D, amb l’objectiu de la seva cúpula de demostrar que ells eren l’ànima de l’independentisme. Fatal, va sortir fatal, no tan sols no van ser el partit independentista més votat, si no que a més van aconseguir que un partit xenòfob i anticatalà fos el mes votat.

La rabieta de Junqueras i acòlits va ser tal que només feien que devaluar el fet que la gent havia votat majoritàriament independentisme, devaluar-lo amb frases retòriques de que calia eixamplar la majoria, de fer govern “efectiu” (es a dir autonomista) a qualsevol preu. Semblaven la quinta columna de la Soraya.

Aquesta actitud es va traduir en la plantada que va fer a l’independentisme en Roger Torrent (ERC) el 30-G.

Després van continuar amb els discursos de govern efectiu i submís, volent minar les conviccions dels catalans independentistes (catalans sincers d’ERC, de Demócrates, del PdCat, de la CUP,…..). Se que a PdCat també hi ha alguns de conviccions mes febles, però ja ni ho esmento perquè està previst. El perill greu és confiar totalment que tens al teu costat un company remant i al final no sigui així, és terrible.

Ara al seu congrés la cúpula d’ERC, Junqueras i acòlits, han hagut d’esmenar una ponència descafeïnada, i ho han fet gràcies als autèntics votants i bases d’ERC.
Però tot i així, se’n han sortit i han aconseguit fugir de les llistes de País, posant al partit novament pel davant.

A mi i a tots els votants d’ERC només un missatge, que encaixa amb el que demana la ANC:
Cal anar junts a totes les comtesses electorals que es facin, fins aconseguir la independència, després, un cop siguem un país lliure, els partits es podran postular novament segons la seva ideologia.
NO a votar llistes partidistes com ERC, només ha d’existir la llista de país.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies