Així analitza ERC la situació actual de l’independentisme

Les bases d’Esquerra Republicana donaran avui llum verda a la ponència política del partit, que defineix les línies estratègiques generals pels anys vinents. La nova direcció d’ERC, configurada per la situació de repressió i excepcionalitat que viu l’organització, rebrà així un aval implícit de la militància després d’haver negociat i incorporat més de 1.400 esmenes al full de ruta, finalment titulat ‘Ara, la República Catalana’.

La ponència té una vuitantena de pàgines i s’hi desgrana la ideologia d’ERC: socialdemocràcia, feminisme i ecologisme són alguns dels conceptes rellevants que s’hi mencionen. La necessitat d’eixamplar la base de l’independentisme i d’arribar a sectors socials que fins ara no han vist amb bons ulls el projecte de la República Catalana també té un paper destacat. Aquest és el relat d’ERC des de les eleccions del 21-D i així ha quedat reflectit a la ponència. També destaca la importància que se li dóna al referèndum del primer d’octubre, definit com ‘el moment fundacional de la República Catalana’, i el fet que el partit no renuncia a cap via democràtica i pacífica per assolir la independència.

Més enllà del relat i de la ideologia, la ponència també recull una anàlisi de l’estat actual de l’independentisme. Després de l’1-O, de la declaració d’independència, de la repressió, del 155 i de les eleccions del 21-D, ERC reflexiona sobre el present, les oportunitats, els reptes, les adversitats i les fortaleses de l’independentisme.

Una mirada sobre l’octubre
ERC destaca que l’independentisme és un moviment amb una capacitat mobilitzadora de primera magnitud, i també que té una capil·laritat política i social molt rellevant. El partit valora positivament el fet que tant la ciutadania com les institucions hagin estat disposades a la desobediència civil pacífica i a la resistència no violenta per a fer efectiu el dret d’autodeterminació.

En aquest sentit, la ponència explica que a l’octubre l’independentisme va arribar a una fase de confrontació amb l’estat espanyol i internacionalització del conflicte mai assolida. També destaca que no es podran normalitzar les relacions amb l’estat espanyol ni amb els partits favorables al 155 mentre hi hagi presos polítics i exiliats.

Les oportunitats i els reptes
El partit considera que cal fer una reflexió per tal d’arribar en millors condicions al proper i definitiu embat amb l’estat espanyol. Per això, cal mantenir àmplies majories socials com la del 3 d’octubre, amb les mobilitzacions al carrer a favor de la democràcia i la sobirania popular. ERC creu que cal plasmar-ho en un bloc democràtic. ‘No es tracta només de consolidar la majoria electoral o parlamentària que ja tenim, sinó, sobretot, de treballar per assolir una àmplia hegemonia ideològica, política i social’, diu el text.

Assegura que la correlació de forces és favorable a l’estat espanyol perquè utilitza la repressió policíaca i judicial, i que cal una majoria més àmplia per poder materialitzar la República. ERC es mostra convençuda que, en una situació normal, la independència seria l’opció més votada en un referèndum. No obstant això, el fet que l’estat espanyol es negui a negociar implica que una majoria ‘normal’ no és suficient en el cas de Catalunya. En aquest sentit, diferencia la majoria parlamentària de la majoria social.

ERC vol fomentar les sinergies i les aliances amb els sectors democràtics que no necessàriament comparteixen el projecte de la República Catalana. La unitat dels demòcrates i la defensa dels drets i llibertats és l’eina que pot ajudar a superar la repressió de l’estat i fer efectiu el dret d’autodeterminació del poble català. El text cita la desobediència social i civil com a opció contra actuacions repressives i antisocials de l’estat espanyol.

Així mateix, el partit crida a construir una estratègia curosa tenint en compte tots els escenaris possibles a l’estat espanyol i a Europa, diu que no renuncia a cap via democràtica i pacífica per assolir la independència i afirma que el dret d’autodeterminació pertany al poble català. També crida a estar preparats per a aprofitar qualsevol finestra d’oportunitat. Afegeix que el reconeixement de l’autodeterminació arribarà a través d’una àmplia mobilització social i política dels partidaris de la República.

En l’àmbit internacional, ERC es marca tres reptes per demostrar les il·legalitats comeses per l’estat espanyol i posar-les en evidència, aconseguir l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, reparar els danys causats a les institucions catalanes i deixar clara la legitimitat i el caràcter democràtic de la República Catalana. Per últim, cita la necessitat de construir una República feminista amb igualtat de drets i d’aconseguir que els nous catalans s’impliquin en el projecte.

Les adversitats
A part de la repressió i la violència de l’estat espanyol, la primera adversitat de la República, ERC troba a faltar més suports a la República entre la classe treballadora metropolitana, tot i que diu que es pot afirmar que almenys la meitat dels catalans volen la independència, d’acord amb el referèndum i al resultat de les eleccions del 21-D. També destaca que, en les eleccions en què cada força republicana s’ha presentat pel seu compte, s’han maximitzat els resultats de l’independentisme.

Els mitjans de comunicació catalans més tradicionals són favorables al manteniment del règim del 78, segons el text. ERC denuncia que ‘aposten per la desinformació i la tergiversació sobre la naturalesa dels objectius del republicanisme i l’independentisme’. Per últim, el text cita els poders econòmics i la por a perdre privilegis com un altre dels obstacles pel projecte republicà.

Les fortaleses
El creixement de l’independentisme l’última dècada, l’hegemonia entre la població jove, el fet d’haver fugit d’un discurs identitari, la presència a la societat civil i l’associacionisme, la capacitat de mobilització massiva i pacífica i la simpatia dels acadèmics catalans a l’estranger se citen com a fortaleses del moviment. També es destaca la internacionalització del procés arran de l’1-O i la incapacitat de l’estat espanyol d’articular una oferta política per la majoria de la societat catalana, així com la possibilitat que no pugui sostenir l’estratègia repressiva.

ERC també destaca la valentia de la gent per haver fet possible l’1-O defensant els col·legis i els vots dels ciutadans tot i l’amenaça de la violència de l’estat espanyol com la fortalesa més gran del moviment.

Per tot plegat, el partit diu que cal bastir una estratègia ‘flexible, realista, valenta i eficaç’ basada en el manteniment de la mobilització ciutadana i de les institucions de la societat civil, recorrent si s’escau a la desobediència, per assolir una negociació bilateral amb mediació internacional. El partit considera que l’acció del govern de la Generalitat ha d’orientar-se a afrontar els problemes socials de Catalunya, si cal al marge de les competències del parlament malgrat les possibles impugnacions al Tribunal Constitucional espanyol.