
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Ahir es va saber que el govern de Pedro Sánchez –no el de Mariano Rajoy, sinó el de Pedro Sánchez– havia ordenat d’espiar els delegats de la Generalitat de Catalunya a Londres, Berlín i Ginebra. L’ínclit Josep Borrell va activar una operació il·legal per a controlar les activitats dels responsables de les delegacions de la Generalitat en aquestes ciutats, operació que, segons les proves que s’han filtrat, inclou l’assalt als seus servidors de correu.
No és ben bé que siga una novetat, això. Potser sí en l’abast i en la culpabilitat directa i inexcusable del PSOE. Però és evident que fa anys que els governs espanyols i l’estat com a ens han assumit una deslleialtat respecte de Catalunya que els lleva qualsevol legitimitat que vulguen invocar mai. Els espies són una part evident de la diplomàcia, però es fan servir per espiar els altres països i no per espiar servidors públics que se suposa que són del teu.
Un dels conceptes bàsics per a entendre la relació política que s’articula a partir d’això que se’n diu estat és la neutralitat del seu aparell davant les opinions polítiques de cadascú. Tu ets, per posar un exemple concret, ciutadà de Nova Zelanda i, penses què penses, l’obligació del govern de Nova Zelanda és defensar-te. L’estat no pot decantar-se cap a un sector de la població i encara menys perseguir-lo segons les seues idees, si no és que vol liquidar la base de la seua existència. Per això les contínues barbaritats en què incorre Espanya, i l’espionatge de Borrell seria la darrera, són paradoxalment la més gran amenaça a la seua existència i viabilitat.
Sí. Perquè ara sembla que ens soterren a còpia d’una repressió sense límits. Molts poden creure que així posaran fi a la crisi entre Espanya i Catalunya. I és veritat que, com aquesta setmana es va fent evident, l’independentisme polític no sap on va i no para de cometre errors. Però, per més errors que cometa, la realitat és que no podran superar mai els que arriben de Madrid i vindrà el moment que l’ofec serà tan insuportable que no hi haurà barrera que no es puga saltar.
Algú una vegada, en tinc la fotografia, portava una pancarta en una manifestació que deia: ‘Miro endavant i no veig clar on anem. Llavors, miro endarrera i veig clar d’on fugim’. Impossible d’explicar-ho millor.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
40 comentaris dels subscriptors

Lluís Paloma
09.07.2019 | 22:13
És per a preocupar-nos que els que haurien de ser els nostres partits es barallin entre ells mentre acaten totalment els designis d’un estat tan feble i malparat com l’espanyol. Potser ha arribat l’hora del carrer. No de l’ANC o d’Òmnium, sinó del carrer, pelat. Alguna cosa em diu que l’Onze hauré de baixar a Barcelona, i no precisament a la “performance”.

Josep Usó
09.07.2019 | 22:16
No hi ha dubte. No se’n sortiran. No ho han fet mai. El missatge de la pancarta el podríem subscriure, segurament, milions de catalans sense cap problema. I probablement, molts altres súbdits d’Espanya també. Cada dia més.

Matilde Font
09.07.2019 | 22:41
Ja no se tracta només del fet de ser “català”, el que no volem és ser “españols”, simplement perquè no som ni volem ser com ells.

DANI FRANCH
09.07.2019 | 22:46
Prou de jugades mestres! Això no rutlla i ja fa temps que es veu això…Em sorprèn que molta gent es sorprengui ara, de que no anem enlloc i que cap partit i entitat està treballant pel mandat de l’1o, ja fa temps que es veu com va tot.
Prou de comèdia, en el fons potser no es desitja la indepedència tan com es diu.

Oriol Roig
09.07.2019 | 23:06
I el Parlament Europeu, hi té res a dir del seu cap de la diplomàcia? Is this the Europe you want?

ANNA MARIA CARBONELL
09.07.2019 | 23:12
També han citat com a investigat el delegat a Suissa, Sr. Manuel Manonelles. Quin disbarat tot plegat, persones honrades que fan la seva feina d’una manera eficient, són perseguides i investigades !!! El Borrell és una mala persona!!!

josep antoni del
09.07.2019 | 23:31
I encara hi ha gent que diu que el principal problema és la Diputació de Barcelona. Ens estem tornant boixos. El PSOE no ens pot governar, més ben dit, no ens ha de governar. Que no volem veure el que ens estan fent? Volen atenallar Catalunya!!!!

Maria Rosa Guasch
09.07.2019 | 23:42
Han espiat delegats de Londres, Ginebra i Berlin (crec q hi ha un error a l’editorial), on tenim representants del Govern legítim a l’exili i on va estar empresonat el MH President Carles Puigdemont. Què pretenen? Intimidar? No veuen q fan el ridícul davant institucions d’altres països q coneixen de prop la causa catalana?

Josep Almar
09.07.2019 | 23:43
Els límits estan tan superats que si no ens hi oposem fermament, sense violència pero units, el món mirarà com desapareix una altra minoria davant la indiferència de les majories opressores.
Es l’hora d’anar units i no parlo dels partits.
Gràcies Vicent per denunciar a diari la violació sistemàtica dels drets del poble català

Antoni López
10.07.2019 | 00:08
El Maquiabuelo ensenya massa el forro estripat i les fot totes al pal, i si no el jubilen convertirà el Misterio del interior en el 13 Rue del Percebe.I perdoneu que faci broma però estic massa emprenyat per escriure paraules publicables. Ho sento.Salut a tothom i gràcies al papus José.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
10.07.2019 | 00:20
Jo crec que si s’enlliten Cayetana Álvarez de Toledo i Joan Tardà durant una nit, aquest tema es soluciona.

Xavier Fabregat
10.07.2019 | 00:28
El nostre problema, entre altres, és que creiem que els nostres polítics per ser catalans són millors que els de Borbonia, més fidels als compromisos adquirits, menys aferrats als sous i sobresous, gens partidaris del amiguisme,… però no és així, son exactament iguals.
I sabeu per que ? Doncs per que no sabem votar. Votem amb el cor en lloc de fer-ho amb el cap. Sempre amb el lliri a la mà, pobres és que tenen companys engarjolats, fem-los confiança, no ens mentiran mai en aquesta situació. Si no aprenem ven apressa i fem net, ho tenim molt malament.
Els polítics catalans seran millors quan nosaltres siguem millors.

Ignasi Mora
10.07.2019 | 00:58
Ni en temps de Franco (el colpista i assassí) vaig sentir tanta indefensió enfront de l’Espanya nacionalsocialista. La sensació de dictadura emmascarada i violenta en què vivim, em fa desitjar creuar la barrera d’un estat insuportable per als seus ciutadans. És cert, no podem continuar així. Hem de fer força perquè es convoquen eleccions generals, escampar arreu de l’Estat la consciència del canvi necessari i dedicar totes les energies per a lliurar-nos de la situació política, econòmica i cultutal que ens està fent malbé la vida col·lectiva i individual, a més de fer fota la superestructuea obsoleta i franquista.

Josep Antoni Martínez
10.07.2019 | 02:29
Quin gran record tinc d´aquells temps, des de 2010 fins l´1-O de 2017, quan sempre indefectiblement duiem la iniciativa i España arrossegava la llengua pel terra, doncs de tan enrere que quedava no érem capaços de veure-la.
Això es va esgotar quan les tensions conegudes per aquells que militàvem, es van fer evidents pel gran públic. En aquell moment vam entrar en la fase de la predicció tan depurada del bruixot bigotut i malxinat, de “antes de romper España, se romperá Cataluña”. Sembla ben bé que volem afavorir l´endevinació.
Que les fan de l´alçada d´un campanar, ja ho sabem i ells també, però juguen amb avantatge, doncs no es posen vermells per res. Tan els fa si els avisa l´ONU, com si la UE els constreny. España sempre va amb les orelleres de ruc, les porta de fàbrica i no sent cap mena de vergonya. Aquell savoir fer que sempre volem (de)mostrar els catalans, a ells els patina i a nosaltres ens reté.
En fi companyes i companys, només ens queda el rebombori que pot causar cada vessada espanyola i potser, només potser, fer entendre aquelles i aquells que duen les regnes d´aquests partits maldestres, que ja n´hi ha prou.
Ara toca que una altra famosa frase de mogudes de carrer, The bròquil is Over, la dediquem en format cançó protesta a ERC, JxC i CUP, amb dedicatòria especial a Ómnium i ANC. A veure si al final, ens hauran de treure les castanyes del foc les amigues i amics d´Eines de País.

Miquel Gilibert
10.07.2019 | 06:08
No tinc el més mínim dubte que sabem d’on fugim, però com que tampoc no sabem on anem, estem a la intempèrie. Que Espanya comet errors ? Si, enormes. I se’n pot permetre encara de més grossos.
Nosaltres, no.
Espanya es pot permetre el que vulgui perquè és un país i ningú li diu què ha de fer per ridícul que sigui el seu capteniment (més enllà de fotre’s d’ells en cercles privats o de fer-li fer el que toqui quan toqui, com en els rescats bancaris o en la reforma exprés de la constitució: a veure qui gosa fer-li el mateix, posem per cas, a França ?), mentre no li afecti directament.
Cal no ser ingenus: tots els països tenen serveis d’intel·ligència que fan servir per espiar els seus ciutadans. La majoria se n’amaguen, però Espanya no té cap problema en dir-ho i vantar-se’n quan es tracta dels catalans perquè, entre altres coses, dóna vots a qui sigui i a fora tant se’ls en fot.
Borrell és un inútil amb totes les lletres: com a subsecretari i posterior ministre d’Hisenda va ser un sectari només interessat en preseguir els evasors que fossin… catalans; ha estat l’únic candidat al PSOE que ha hagut de dimitir (recordeu l’escàndol de la delegació d’Hisenda de Barcelona ? ); com a president del parlament europeu, una absoluta nul·litat; l’únic president de la universistat europea de Bologna que ha hagut de dimitir per corrupte, i corrupte també en el seu pas per Abengoa (i multat !!). I no diguem el seu capteniment ridícul (deixant de banda els catalans) com a ministre d’exteriors d’Espanya, amb escridassada a periodista inclosa… Quin ha estat el resultat, no tant sols a nivell espanyol, sinó a nivell europeu ? Doncs fer-lo representant d’exteriors de la UE. Si en això li diem fracassar, ja m’agradaria a mi fracassar com ell.
Vull dir amb això que cal normalitzar la repressió ? Que ens ha de ser igual què ens facin ? No, de cap de les maneres: no podem normalizar mai la brutalitat, la vulneració dels drets democràtics, l’arbitrarietat, el feixisme…Cal protestar sempre i evitar que es pugui considerar normal. Però hem de ser conscients de les seves forces i no enganyar-nos.
Crec que des del dia terrible del 28O, estem visquent ara els nostres moments més foscos. FIns i tot més que a l’era Rajoy, perquè en aquell temps encara hi havia una mínima esperança d’entesa entre partits, de moviment ciutadà que tirés endavant. Ara tot són tacticismes i paràlisi dels moviments socials. Però cal recordar que les hores més fosques precedeixen l’alba, i que de les males experiències sempre se n’ha d’aprendre per no tornar-hi.
Veurem coses molt més dures: veurem gent innocent condemnada a 20 anys, eurodiputats que no podran exercir els seus càrrecs, cúpules de partits que es dediquen a esbudellar-se, i probablement personatges com Iceta, o Valls, o ves a saber quin altre, de presidents de la generalitat en pactes desnacionalitzats amb les restes de l’independentisme amb retòrica encesa però capteniment autonomista. Tot això no tinc cap mena de dubte que ho veurem. Però també tinc clar que tornarem i que cap de nosaltres no canviarà d’idea. I que no se si nosaltres o una altra generació (o nosaltres i una altra generació) ho tornarem a provar (com diu en Cuixart, l’únic coherent) i, espero, aquesta vegada haurem après la lliçó i ho aconseguirem. Perquè no ens queda més remei si volem ser un país lliure, culte, compassiu i demòcrata.
Mentrestant llum als ulls i força al braç

Secundí Mollà
10.07.2019 | 07:05
Gestapo, Viquipèdia.
Formada per oficials de policia de carrera i professionals del dret… La funció de la Gestapo era investigar i combatre “totes les tendències perilloses per a l’Estat”. Tenia autoritat per a investigar els casos de traïció, espionatge i sabotatge, a més dels casos d’atacs criminals al Partit Nazi (NSDAP) i a l’Estat. La llei havia estat modificada de manera que les accions de la Gestapo no estaven sotmeses a revisió judicial. El jurista nazi, Dr. Werner Best va declarar:
« “Sempre que la [Gestapo] (…) tiri endavant el desig dels líders, està actuant legalment”. »
La Gestapo va ser específicament exclosa de poder ser jutjada per corts administratives, en les quals normalment els ciutadans podien demandar l’Estat perquè complís les lleis. El poder de la Gestapo que més li permetia de cometre abusos era la Schutzhaft o “detenció protectiva” un eufemisme per a designar els empresonaments arbitraris sense procediments legals

Albert Miret
10.07.2019 | 07:15
No exagerem. Aquest desgraciat individu no és Maquiavel ni és el violador de l’eixample. És només un instrument de la persona que l’avala i que pretén governar el país exclusivament a base d’odi i bestialitat contra el que n’era una part. És a les ordres que li dicta el gran traficant a qui obeeix com a bon botxí. La bèstia grossa és qui els mana, i és la gran culpable de la destrucció imparable d’aquesta cosa que en diuen Espanya. Ell no és més que un peó triturat que ha perdut tota relació amb la dignitat i la intel·ligència humanes. D’aquí a poc temps acabarà confessant-ho tot, com el policia gravador de les més grans barbaritats governamentals d’aquest país fictici que mai ho ha arribat a ser.

joan rovira
10.07.2019 | 07:15
El Minotaure en forma de barbàrie no té vergonya de sortir de l’altiplà per a exhibir-se.
Els que dubten si adorar-lo retarden el triomf de la civilització.
El viatge és caminar permanent cap al demà.
El moribund darrere i el nou davant.
La llibertat és a tocar!

Gemma R.
10.07.2019 | 07:49
Com diu Neus Matamala, la única sortida possible és aixecar la DUI i defendre-la. Un poble a qui es reprimeix x pensar com pensa, és un poble a qui no es respecte. Així no hi ha futur possible. Si voliem més probes recolzant la investidura de Sánchez gratuitament, ja les tenim i de sobres. Per tant aquí ja no hi pintem res. I Rufián encara pidulant a PSOE i Podemos que s’ enténguin. Que s’ enténguin per a què? Si Sánchez és part de la dreta i Podemos el seu majordom!
PD: algú sap perquè han perseguit i reprimit a tot déu menys a Rufián i Tardà? Ells sempre han estat a primera línia política… És una pregunta tonta potser, però jo no hi havia caigut fins que ahir algú m’ hi va fer caure i ara em té preocupada…

Montserrat Gasull
10.07.2019 | 09:09
Estic molt d’acord amb aquest article de Vicent Partal, però sempre llegeixo el què en pensen els lectors i, normalment estic tan d’acord amb ells, que a vegades penso que no hi tinc res a comentar. Però he de dir que n’hi ha un, que no el deixo de llegir mai, i és el de l’Albert Miret, quina claredat d’idees, és que ho clava!
Gràcies Albert pels teus comentaris, crec que ajuden entendre aquesta espècie de cabdell que s’ha anat embolicant cada vegada més.

Josep Salart
10.07.2019 | 09:26
No estàvem parlant del totalitarisme invers?
Dons això és un treballador a sou per distreure’ns. Ell, en Sánchez i tots els que contracten cada quatre anys. Sí que tenen un encarregat a sou fix, com diu l’Albert.
I nosaltres, que hauriem de boicotejar tots els estrangers turistes que entren per la frontera, fent cua a la Sagrada Família o prenen qualsevol cosa en un bar, perquè entenguin que som tots a Europa i aquí no es a cap pixa, sinó que tením gent a la presó, volem deslluirar-nos d’aquesta xusma castellana i necessitem un país modern, gobernat per polítics aptes i sense tant d’estómac, nosaltres estem perdent el temps i esperant la diada que, ep això sí, no parlarem de política i per unes hores no tindrem carnet de partit polític.

JORDI BALBASTRE
10.07.2019 | 09:39
Estic d’acord amb el missatge de la pancarta. Esperem que els polítics catalans reaccionin d’una vegada. Encara creuen en les autonomies?

Pep Agulló
10.07.2019 | 09:49
QUE L’OFEC ELS SIGUI INSUPORTABLE…
Tant de bo el verb de la pancarta (fugir) fos una acció i no una voluntat anhelada, perquè encara no ens deixen fugir. No estem fugint, això ens desespera…
Em temo, però, que les barbaritats que comet Espanya puguin ser acceptades i fins i tot exemplificants en el marc creixent de feixistització d’Europa…
PS. Exquisides les 5 frases (poema) de Joan Rovira (7:15)

Agnès Buscart
10.07.2019 | 09:58
O sigui… espien les nostres ambaixades perquè som un altre país Catalunya.
Ens falta mentalitat d’estat?
Voleu dir que és una qüestió, només, d’independència?
Sort tindrem que ells mateixos s’autodestrueixen per poder-nos alliberar.
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Josep Francesc Pèrez
10.07.2019 | 10:03
Estooooo… El P$C es el P$O€, no?
I el Iceta, i tota la penya (Batet i cia.), que en diuen d’això?

Gerber van
10.07.2019 | 10:09
No entenc el tesi del Partal perquè l’espionatge del govern Espanya a les delegacions de Catalunya derrota aquest país a ella mateixa. Més aviat crec que ho poden fer amb tota impunitat. Només des del punt moral es derrota, però això ja fa molt de temps.

Jaume Asens
10.07.2019 | 10:24
Cada vegada queda més clar que el nostre principal enemic som nosaltres mateixos.

Bonifacia Córdoba
10.07.2019 | 10:37
Em quedo amb la pancarta… és genial!!! Gràcies sr. Partal

Antoni Oller
10.07.2019 | 10:45

Josep Castelltort
10.07.2019 | 10:52
Per aconseguir tenir poder polític ens hem de deslliurar del seu poder polític. Fugim del seu poder.
Hem d’ensorrar el seu poder. És una guerra social, una revolució.
Desorganitzar és molt mes fàcil que organitzar. Entropia – Termodinàmica.
Ells tenen una estructura d’estat complexa que han de mantenir, evitant les esquerdes i tapant-les. Es una semi-democràcia que necessita consens social per subsistir. Per això li fem mal.
Nosaltres només ens tenim a nosaltres mateixos. Ara mateix els partits estan destruint la seva part de l’organització del moviment. Estan destruint bona part del seu suport social, malgrat que els mitjans segueixen posant-los al centre, com a protagonistes principals, i per això es creuen que ho són. Tombar-los no ens afeblirà, sinó que ens enfortirà. Com abans millors, com més a fons, millor.

Sal·lustià Herrero
10.07.2019 | 11:59
Coincidesc, només en part, amb Jaume Asens que “el nostre principal enemic som nosaltres mateixos”, però, enfront hi ha un estat que actua amb mètodes semblants als de l’Stasi, com solen fer altres estats habitualment, no ens enganyem, amb tota impunitat.
Sense menystenir la part de ‘responsabilitat’ pròpia que tenen els ‘nostres’ representants polítics i la que li pertoque a nostra societat, que es mobilitza i vota o es mostra indiferent a tot, és pot atribuir al Frente Popular de Salvador Allende el colp d’estat militar de Pinochet? L’estat espanyol es manté unit per la força bruta, colps d’estat militars, colps de tribunals, acusacions falses, enganys, clavegueres de l’estat, espies, delators, llepons i múltiples complicitats dels “bons ciutadans” que miren cap a una altra banda. La “parelleta” Borrell-Narbona es vanten, en públic, d’estar aplicant encara el 155, complint el que els ordena l’estat i l’entusiasme que hi posen per complir la seua gran missió: destruir l’independentisme a Catalunya. La seua és només una “destrucció” simbòlica, moral, com anota Gerben van, vista des dels nostres propis ulls… ells esperen el botí de la recompensa d’estat per fer la seua feina; estan convençuts que l’única manera de vèncer és violant drets humans, però tenen tots els recursos de l’estat que els empara. i un club d’estats europeus disposats a donar-los suport incondicional a les seues barbaritats, des de la impunitat més absoluta.

Jordi Minguell
10.07.2019 | 12:05
És l’hora d’arxivar AQUESTS partits, que es diuen independentistes, però no fan altre que barallar-se per les poltrones del desastre estatal espanyol. ÉS L’HORA DEL POBLE, però sembla que tingui molta son. Ha de ser clar, però, que insistir en la idea de negociar amb el règim espanyol és insensat. La “crisi” catalana no ha de ser una paraula, sinó una dura realitat política per a l’Estat de Ponent.

Josep Maria Puig
10.07.2019 | 12:19
Allò que diu a la pancarta d’aquest article “no veig clar cap on anem, però sí que veig clar d’on fugim”. Jo pensaria a donar la medalla d’honor a aquests espanyols que, fent-ho tan maldestrament, ens ajuden a fer nous militants per l’independentisme. El qui encara dubti, que s’informi sobre la 6ª Universitat de l’ Institut Nova Història que es farà a Montblanc a primers d’agost, i veient com ha funcionat Espanya des de fa segles, no s’estranyarà gens de tot allò que estem passant ara. Els funcionaris continuen essent els mateixos.

ernest ramos
10.07.2019 | 12:43
tornem-hi. recordem que F. González va proposar d’enviar força inmigració sudamericana a Catalunya , per a que pierda peso el catalán ” sabent que l’idioma és un deteminant de la identitat.
Pedro Sánchez n’és un seguidor : no cal que ens extranyi tot el què fa, TOT va dirigit al mateix
fi.

Maria Angels Fita
10.07.2019 | 13:21
Proposo que Vilaweb obri un espai per fer propostes per organitzar-nos, al marge dels partits.
El primer que podria donar la seva experiencia és el Dr. Cotarelo. Un caballero que coneix molt bé la mentalitat mentidera dels governs espanyols i ens podria donar més d’un bon consell.
Jo, per part meva, proposo que els CdRs es desfacin dels vincles que puguin tenir amb els partits i ofereixin només obediència al Consell per la República. Es a dir, que no vagin despres a explicar als partits el que digui el Consell.
El Consell per la Republica haurá de començar a “donar ordres” i directives a aquests CdRs che començaran a actuar pacificament i clandestina. Això vol dir que la resistencia s’ha d’organitzar sense explicar-ho als quatre vents, però donant uns senyals minims per pujar-nos la moral a tots:
– explicar i provocar, finalment, un gros desplaçament de capitals deixant les empreses dell’IBEX en pilotes. L’ANC ha començat, però jo diria que s’ho pren amb calma, doncs fem campanyes més contundents i expliquem que es tracta de supervivència col.lectiva.
– entrar i fer entrar la gent en la mentalitat de “ens han declarat la guerra” i difondre campanyes i cursos de desobediencia civil i resistencia que siguin fàcilment actuables en la vida quotidiana (per la tant vituperada classe mitjana). Per exemple, mantenir la llengua catalana. Molts ho sabem i ho fem. Però molts no. Molts avis i molts adolescents han estat acostumats a canviar llengua. Explicar que es tracta de resistencia civil.
– obligar el govern de la Generalitat, i als Mossos en particular, a defensar Catalunya. El consell per la Republica ha de concordar amb Torrra la manera EFECTIVA de prendre pel cul la intervencio del 155. Els olandesos ho varen fer durant la invasió dels nazis, bloquejant l’administracio. Doncs nosaltres també. Ens volen desposseits de l’administracio i nosaltres hem de ser capaços de bloquejar-los o de crear una administracio paral.lela. Que s’ho parlin i s’ho estudiin en Puigdemont i en Torra o qui sigui.
– Explicar a tothom perqué serveix el Consell per la Republica. I animar la gent a inscriure’s.
Aillem els partits. I decidim nosaltres qui ens ha de manar.
I si en Puigdemont i el Consell tampoc us agraden, llavors pleguem veles i ja ens veurem d’aqui 20 anys.

jaume vall
10.07.2019 | 13:33
Estic força d’acord amb Miquel Gilibert.
Hem provat de fer un pols amb qui ens reprimia. I hem perdut. La part positiva és que ens hem atrevit a fer-ho, ens hem agradat, hem provat el gust -només durant dies, minuts, segons- de la llibertat sencera. La part negativa és que no tenim prou força per guanyar el qui ens reprimeix. A més a més, alguns dels nostres no s’han cregut que el pols anava de veres.
Ara ens queda un període dur, de pèrdua de part del que havíem aconseguit deixant-nos reprimir durant dècades. Servirà per conscienciar-nos de la necessitat de fer-ho millor la propera vegada, o servirà per acovardir-nos i retornar-nos a la condició mesella ?
Anirem veient.

Josep Bargalló
10.07.2019 | 15:07
El govern espanyol, tant del PP com PSOE poden actuar il·legalment en contra de les lleis democràtiques i després vénen a imputar als dirigents de la Generalitat per no haver actuat dintre de la llei. Això sí que és ser hipòcrita.
O sigui que per ser ministre aquest senyor, es creu que està autoritzat per anar en contra de la llei, i sobre s’auto identifica com socialista.

Roser Caminals
10.07.2019 | 15:59
La fase següent, l’albada a la que es refereix MIquel Gilibert, passa per la ciutadania, les associacions civils i el Consell de la República. Són les entitats transversals, les úniques que entenen que es tracta d’un moviment i no d’un mapa de partits.
Com diu Xavier Fabregat, això també ho han d’entendre els votants que s’atrinxeren en una ideologia estreta i “mai votaran per una llista que inglogui X”. Una visió miop que en aquests moments no ens podem permetre.

Lluïsa Miret
10.07.2019 | 16:58
Pot ser que el Borrell o els que el manen ens veuen ja com un altre país?.
Espiar degrada a qui ho fa…..

Juan Martin ALEGRIA
10.07.2019 | 19:02
Sinceramente, y lo digo para preservar la salud de los aquí comentaristas y no pierdan energías en cuestiones, que si bien pueden parecer poco democráticas, hacen parte desde la noche de los tiempos del ejercicio del poder. El problema no es el espionaje, el problema es el ejercicio del poder que requiere del espionaje.
Espiar se espían hasta los cardenales entre ellos en el Vaticano. Espiar hace parte del ejercicio del poder. Es parte esencial de su mantenimiento. Se espía para recabar información y no sólo se espía al enemigo, sino también a aquel que siendo “amigo” pudiera un día dejar de serlo por cuestiones de reparto del poder. Lo primero que hace un muy alto cargo político en cuanto llega al sillón es montar su servicio de información, vaya, espiar a los posibles candidatos a desbancarle (“desensillonarle”).
Una de las cosas que me ha llamado la atención en todo este proceso que dura desde octubre de 2017 es, lo voy a decir tal cual, ya lo he hecho en alguna ocasión, la gran ingenuidad de la que hacen gala las buenas gentes independentistas catalanas, las de verdad. Independizarse de un país como España, trae tela. Eso no se hace con una declaración de principios democráticos y menos ofuscándose de lo mala y poco democrática que es la Corte del Reino. Cuantas y cuantas noticias desde octubre 2017 en los medios catalanes rasgándose las vestiduras ante la ignominia de la Corte del Reino como si eso exigiese “ipso facto” la intervención divina para impartir justicia de verdad. La Corte del Reino se parte de la risa y la Corte Política Europea, junto con el FMI, el Banco Mundial, el Banco de Pagos Internacionales de Basilea y la Asociación Intergaláctica de Planetas Habitados sonríen por los bajines aunque sólo fuese porque no están dispuestos a que España deje de pagar lo que debe porque eso supondría el comienzo de su propia caída. A buen entendedor pocas palabras.
Por no extenderme y resultar pesado.
En enero de 2017 se tenían que haber hecho cuando menos dos cosas y no se hicieron.
Primera, una campaña masiva para darse de baja de todos los servicios básicos (luz, gas …) de las empresas estatales. Lo único que le interesa a la Corte del Reino es la guita. Si le das en la guita, la matas (sin violencia, ni sangre de por medio).
Segunda, una campaña de autoinculpación: “Señor Juez yo también participé en el acto ilegal, anticonstitucional de votar en un referéndum prohibido, y no sólo voté sino que defendí mi colegio electoral, me declaro culpable ante la Justicia española”.
Ahora aparece la ANC, un año y medio después, con una campaña de Consum Estratègic, en la que cuando inserto mi código postal por no aparecer no aparece ni Som Energia, ni Som Connexió como alternativa a la Corte del Reino. De hecho en mi código postal no aparece ¡nada!
Diletantismo en los tiempos en los que la DIBA está … como está.
Para terminar, un dato que me resulta curioso en Cataluña. No hay proyecto, acción, programa de intervención en el que no aparezca la estrellita de Miró de Isidre Fainé.
¡¡¡La butxaca, donde hay que darles es en la butxaca!!!
Todavía estamos a tiempo.
Menos espías y más seny.
S'ha afegit la noticia a Favorits