Fa uns quants dies que circula a les xarxes socials una classificació dels països que tenen més ‘artistes silenciats amb l’empresonament’, i Espanya hi consta en primera posició, amb tretze casos, seguida de la Xina (12), de l’Iran (9), d’Egipte (5), de Turquia (3), de Cuba (1), etc. Són dades certes, incloses en un informe de referència publicat per la Unesco el proppassat mes de març i que porta per títol ‘L’estat de la llibertat artística‘. Elaborat per un equip internacional independent d’una desena d’experts, documenta mig miler de casos de violació de la llibertat d’expressió artística en setanta-vuit estats, i Espanya és un dels que hi surt més malparat, tant per l’aplicació abusiva de la llei antiterrorista com per la repressió relacionada amb el procés català.

I així consta a l’informe:

I encara hi ha més classificacions d’aquesta mena:

Espanya, juntament amb la Xina, Cuba, l’Índia, l’Iran, Israel, Mèxic, Polònia, Veneçuela i els EUA, és un dels països on hi ha ‘fets alarmants sobre la manera com tracten els artistes i la seva llibertat d’expressió’. I d’on surten aquestes dades? L’informe indica la persecució i les condemnes de presó contra rapers, que justament ahir van ser motiu de condemna en el Concert per la Llibertat d’Expressió que es va fer a Palma, amb la participació de desenes d’artistes.

‘Espanya: rapers en el punt de mira’ és el títol d’un dels capítols, que recull la condemna de dos anys i un dia a la presó que va dictar l’Audiència espanyola contra dotze membres del grup La Insurgencia, denunciats després d’una actuació que van fer al carrer, amb cançons que feien referència a atemptats dels GRAPO i que criticaven la família reial espanyola, la policia i el sistema judicial de l’estat. I també es fa ressò del cas de Valtònyc, ‘condemnat a tres anys i mig de presó per “greus insults contra la corona, glorificació del terrorisme i humiliació de les víctimes i amenaces”’.

I arriba a aquesta conclusió contundent: ‘Malgrat que algunes de les lletres de molts rapers espanyols parlen de violència i critiquen el govern espanyol i la monarquia, la proliferació d’empresonaments, persecucions i amenaces contra els rapers és una violació total dels tractats internacionals de què forma part Espanya i genera un ambient de silenciament per als artistes.’

Espanya-Catalunya
D’una alta banda, l’informe es fixa en casos de vulneració de drets que tenen relació amb el referèndum a Catalunya i que van afectar Pep Gimeno ‘El Botifarra’ i Cesk Freixas. Diu així: ‘La tensió entre Espanya i la comunitat autònoma de Catalunya va créixer arran del referèndum del primer d’octubre de 2017, que va tenir un resultat favorable a la independència del 90%. Aquest conflicte va tenir impacte en la llibertat d’expressió i en els intents de censurar artistes que havien expressat el seu suport a la independència de Catalunya.’

Afegeix: ‘Durant el setembre del 2017, el PP va intentar anul·lar uns quants concerts al País Valencià, adduint el suposat suport dels artistes a la independència de Catalunya. El cantant Pep Gimeno “El Botifarra” i Carraixet tenien prevista una actuació el 26 de setembre a Torrevella, organitzat pel govern valencià, i el secretari general del PP a Torrevella, Joaquín Albadalejo, va demanar que s’impedís bo i dient: “En el PP defensem la nostra llibertat d’expressar la nostra llengua materna, que és l’espanyol.”‘

I un altre cas: ‘El cantant català Cesk Freixas havia d’actuar al setembre a Pinós, però el PP local va publicar un comunicat a Facebook demanant al govern valencià que prohibís el concert […]. L’artista va explicar que el PP ja havia intentar censurar-lo prèviament, quan uns agents de la Guàrdia Civil es van presentar en un concert dient que en tenien queixes i, després d’una breu discussió, els agents van marxar.’

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb