Espanya, a la cua de la UE en lluita contra la corrupció, segons Transparència Internacional

Transparència Internacional la situa al lloc 41 d'un total de 180 països i territoris, per sota dels Estats Units, Polònia o Catar, entre més

VilaWeb
ACN
29.01.2019 - 10:42
Actualització: 29.01.2019 - 11:42

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La percepció de la corrupció a Espanya és de 58 sobre 100, a mig camí entre el que es considera un estat ‘altament corrupte’ (0) i un de ‘molt net’ (100). Són les últimes dades de la classificació global de Transparència Internacional (TI), que indiquen que l’estat espanyol és el novè estat amb més mals resultats entre els 28 de la Unió Europea. Dins del club europeu, se situa per sota de la mitjana, 65 sobre 100, i la millor percepció se l’emporten els països nòrdics: Dinamarca (88), Finlàndia (85) i Suècia (85). Per contra, on hi ha més percepció de corrupció és a Bulgària (42), Grècia (45) i Hongria (46).

L’organització assenyala que les dades publicades mostren una relació entre la corrupció i la salut de les democràcies. Segons les seves referències, les ‘democràcies plenes’ registren de mitjana una puntuació de 75 –Espanya té 58 punts– mentre que en les ‘defectuoses’ la mitjana és de 49. Per sota d’aquests paràmetres i pròximes als 30-35 punts situa els règims ‘híbrids’, que mostren elements propis de tendències autocràtiques, i els ‘autocràtics’.

En l’índex global, Espanya se situa en la posició 41 d’una llista de 180 països i territoris, una posició més amunt que l’any anterior però per darrere de països com els Estats Units, Polònia, Xile, Botswana i Catar, on hi ha menys percepció de corrupció.

Deteriorament de la democràcia
Com a exemple d’aquesta relació, l’organització cita el cas d’Hongria i Turquia, que han perdut vuit punts i nou, respectivament, aquests darrers cinc anys. Alhora, recorda TI, l’estatus de Turquia ha canviat en l’últim any: ha passat de ser considerat com un país ‘parcialment lliure’ a ser considerat ‘no lliure’, segons un informe de Freedom House.

Mentrestant, l’Hongria de Viktor Orbán ha registrat la puntuació més baixa pels drets polítics d’ençà de la caiguda del comunisme el 1989. ‘Aquesta classificació reflecteix el deteriorament de l’estat de dret i les institucions democràtiques, a més d’una restricció de l’espai per la societat civil i la premsa independent en aquests països’, recull en una nota TI. També adverteix que en general els països amb alts índexs de corrupció poden ser un ‘lloc perillós’ per a opositors polítics.

Els EUA i el Brasil, en el punt de mira
Per primera vegada des del 2011, els Estats Units queden fora d’entre els vint països més ben valorats. En la posició 22 del rànquing global i amb una puntuació de 71 sobre 100, els EUA han perdut quatre punts respecte a l’any passat. La puntuació arriba, assenyala TI, en un moment en què el país encapçalat per Donald Trump experimenta ‘amenaces’ al seu sistema de controls i equilibris, a més d’una ‘erosió de les normes ètiques als nivells més alts de poder’.

A banda Washington, Transparency International també posa en el punt de mira el Brasil, que amb 35 punts sobre 100 assoleix la pitjor puntuació en set anys. ‘Juntament amb les promeses de posar fi a la corrupció, el nou president del país ha deixat clar que governarà amb mà dura, amenaçant moltes de les fites democràtiques assolides pel país’, adverteix l’organització sobre l’ultradretà Jair Bolsonaro.

Reclamacions als governs
Per tot plegat, TI insta els governs de tot el món a ‘reforçar’ les institucions responsables de mantenir els controls sobre polítiques, ‘garantir’ la seva capacitat per operar ‘sense intimidació’ i escurçar la distància entre les lleis anticorrupció i l’aplicació d’aquestes.

Per altra banda, també demanen de donar suport a les organitzacions de la societat civil que milloren el compromís polític i la ‘supervisió’ pública sobre despesa governamental, ‘particularment en l’àmbit local’. Finalment, TI exigeix el suport als mitjans de comunicació independents i que els periodistes treballin ‘sense intimidació’.

Vegeu l’índex ací:

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies