Escòcia alerta que Londres pot no estar preparat per a l’amenaça russa a l’Atlàntic Nord

El ministre principal d’Escòcia, John Swinney, ha advertit que el Regne Unit potser no disposa de prou mitjans per a respondre a l’amenaça que representa l’activitat militar de Rússia a l’Atlàntic Nord, especialment en zones pròximes a la costa escocesa.

Swinney ha expressat preocupació arran d’informacions sobre la presència d’un submarí d’atac rus i dos submergibles més de caràcter espia, que poden haver operat a prop d’infrastructures submarines clau, com ara cables de comunicacions i d’energia. El dirigent ha remarcat la importància estratègica d’aquestes instal·lacions, no solament per al Regne Unit, sinó també per a més països.

En aquest context, ha insistit en la necessitat de protegir aquests actius enfront de possibles accions hostils, tot advertint que la presència de vaixells de guerra i submarins russos pot comportar riscs per a aquestes infrastructures crítiques.

Aquestes declaracions arriben una volta el ministre de Defensa britànic, John Healey, confirmés que forces del Regne Unit i dels seus aliats han seguit tres embarcacions russes detectades davant la costa nord del país. Segons Healey, van desplegar un vaixell de guerra i una aeronau per dissuadir una activitat qualificada de “maligna”, vinculada al president rus, Vladímir Putin.

El titular de Defensa ha advertit igualment que Moscou intenta d’aprofitar que l’atenció internacional se centra actualment en uns altres conflictes, com ara el de l’Iran, i ha assenyalat Rússia com la principal amenaça per a la seguretat del Regne Unit.

Enfront d’aquesta situació, Swinney ha reclamat una revisió de les prioritats en matèria de defensa i ha posat en dubte la capacitat actual de Londres per a fer front a aquesta situació. Ha subratllat la necessitat de garantir que el país disposi dels recursos necessaris per a respondre a l’activitat russa a l’Atlàntic Nord.

En la mateixa línia, Healey ha defensat d’augmentar la inversió en la protecció d’infrastructures crítiques per davant d’unes altres despeses militars, i ha apuntat que cal prioritzar la seguretat d’aquests actius per davant de programes com ara l’armament nuclear, que considera costosos i de difícil ús.

El dirigent del Partit Nacional Escocès també ha criticat la manca de comunicació amb el govern britànic en qüestions de seguretat, bo i denunciant un dèficit de coordinació institucional i reclamant més col·laboració i diàleg entre administracions.

Com a precedent, ha recordat el cas d’un petrolier amb bandera russa, conegut per Bella 1, interceptat pels Estats Units i traslladat a la costa escocesa sense avís previ a les autoritats d’Edimburg, fet que va generar tensions competencials.

Per la seva banda, el Ministeri de Defensa britànic ha assegurat que reforça la presència a l’Àrtic i al nord d’Europa, amb mesures com ara l’augment d’efectius a Noruega, el desplegament del portaavions HMS Prince of Wales i noves inversions en capacitats antisubmarines dins el programa Atlantic Bastion.

Segons un portaveu del ministeri, aquests esforços tenen per objectiu garantir la seguretat nacional dins i fora del territori britànic, i ha destacat la tasca del personal militar destinat a Escòcia i dels professionals de la indústria de defensa.