Es pot alçar el Tres d’Octubre com un obstacle contra el Primer d’Octubre?

El Tres d'Octubre és la conseqüència directa del Primer d'Octubre. Tan sols va existir, exclusivament, perquè va existir el Primer d'Octubre

Vicent Partal
05.03.2021 - 10:37
Actualització: 05.03.2021 - 11:37
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La negociació per a formar govern continua avançant lentament. Insistiré que la discreció és un bon senyal i que, per tant, cal esperar encara una setmana –no hi ha temps per a molt més–, per a saber quin és el resultat de les converses, que esperem tots que siga positiu. El vot del 52% de la població i els 74 diputats independentistes, això ho ha remarcat amb raó tothom, haurien de ser una base important per a construir un govern que encare la resolució final del conflicte que ens enfronta amb Espanya. És cert que hi ha maneres molt diferents d’interpretar com s’ha de fer, això, i no tinc cap dubte que Esquerra Republicana, com a guanyadora de les eleccions, ha de marcar el ritme. Però la consistència d’allò que es propose importa molt. I les tres formacions, Esquerra, Junts i CUP, haurien de ser-ne conscients, també a l’hora de negociar.

He dit les tres formacions, perquè precisament el paper que puga fer-hi la quarta, és a dir els comuns, és ara mateix el principal motiu de discòrdia i em fa l’efecte que serà el problema que pot arribar fins i tot a impedir la formació del govern. No pas pel que puguen aportar o deixar d’aportar els vuit diputats d’aquesta formació, sinó per la dilució del projecte col·lectiu que, ja simplement el discurs que els iguala a les altres tres forces, origina.

Ahir Pere Aragonès, més que probable nou president de la Generalitat, al final de la conferència que féu (i que podeu escoltar íntegra ací), va resumir la seua proposta dient que volia fer “el govern del Tres d’Octubre” –frase que ja havíem sentit alguna vegada abans. La frase és ben trobada, resulta molt aclaridora i és brillant en termes de màrqueting. Veurem, en tot cas, si es pot negociar un govern com aquest perquè els altres tres partits han de dir-hi la seua. Però, siga com siga, d’entrada, resulta preocupant que aquest anunciat govern del Tres d’Octubre es puga voler contraposar com a idea i projecte –cosa que no costa gaire d’interpretar així, vistes les reaccions al discurs– a la idea d’un govern del Primer d’Octubre. I no és pas una simple qüestió nominal, ni cap anècdota circumstancial.

Sobretot perquè no es pot passar per alt que el Tres d’Octubre és la conseqüència directa del Primer d’Octubre. I que el Tres d’Octubre va existir, exclusivament, perquè havia existit el Primer d’Octubre. I solament va ser possible en la mesura que el Primer d’Octubre va ser fet, va ser tirat endavant, lluitat i guanyat pel conjunt del moviment independentista, per tots els seus actors.

La reinterpretació històrica que alguns sectors han volgut fer a posteriori, segons la qual la força del país es va expressar més i millor en aquesta històrica jornada de la vaga del dia 3 que no pas el dia del referèndum d’autodeterminació, no té solta ni volta. Perquè el Tres d’Octubre és important per si mateix, com tantes altres dates de la nostra història recent, però no té el valor de data seminal, de punt d’arrancada, de tall epistemològic, que en canvi sí que té el Primer d’Octubre. I solament té el Primer d’Octubre.

Cosa que la gent entén perfectament. Per això hi ha, per exemple, tants carrers i places del Primer d’Octubre –segons els càlculs més actuals, en més de 160 poblacions– i fins on jo sé no hi ha hagut cap moviment comparable reclamant el mateix tracte per al dia 3. Ni per al Tsunami Democràtic. I em sona que sols hi ha un parell de carrers de la Via Catalana. I, ep, no és que no se’l meresquen, aquests altres dies i actes, el reconeixement per tot allò que hi va passar. Però no es poden barrejar peres amb pomes. És simplement que el país i els seus ciutadans saben perfectament quin dia ho canvia tot.

I canviar l’enfocament d’això, centrar el focus en el Tres d’Octubre en compte de centrar-lo en el Primer d’Octubre, en la pràctica d’avui, significa regalar tot l’esforç que van acomplir el govern i el Parlament de Catalunya, els partits independentistes, l’ANC i Òmnium i sobretot els ciutadans que defensaren les urnes, a una tendència política, la dels comuns, que va votar contra la independència, contra allò que significava, doncs, el Primer d’Octubre, vint-i-quatre dies després. I que ho va fer fins i tot assenyalant obertament amb un ‘no’, que els perseguirà eternament, qui havia d’anar a la presó i qui no. A una força política que no va votar la llei del referèndum que era la base del Primer d’Octubre i que va votar contra la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República –sí, de la república– amb aquella inoblidable i esperpèntica escena en la qual Joan Coscubiela va ser aclamat per la dreta extrema.

És evident que, entre ells, els comuns, més tard hi ha qui ha adoptat posicions molt decidides en favor del procés d’independència i de tot allò que va significar el Primer d’Octubre també com a apoderament popular. En vista de la repressió que ha portat els líders polítics a la presó i l’exili i en vista de la impossibilitat d’avançar en cap mena de pacte amb l’estat espanyol. Però precisament els qui han restat dins l’espai que ara es vol afegir al govern hi ha els qui més neguen aquest procés i els qui proclamen que van contra la unilateralitat, no tan sols encara avui sinó més que mai avui. I la pregunta a respondre, aleshores, és molt simple: que hi hauria hagut Tres d’Octubre sense l’exercici d’unilateralitat que va significar el Primer d’Octubre? I hi insistesc: sense el monumental i revolucionari exercici de poder popular que va ser el Primer d’Octubre?

Encara més: la incoherència que significa qualsevol mínima insinuació de contraposar el bloc del Primer d’Octubre al del Tres d’Octubre és gran, fins i tot també a l’hora de raonar-ne el motiu, l’excepcionalitat, que fa que ara siga, precisament, el moment de fer el govern més fort de tots els possibles.

Perquè allò en què tothom està d’acord, i fins i tot el candidat a president va incidir-hi directament en el seu discurs, és que haver superat el 52% dels vots i haver arribat a 74 escons dóna al moviment republicà una força única que no té el dret de malbaratar. En això, hi estem tots d’acord. Però és incoherent si al mateix temps es parla de fer un govern del Tres d’Octubre, que implica que els comuns n’han de ser part substancial. Perquè aleshores no sé com ningú podria discutir que això ja va passar el 21-D, a les eleccions del 155. O és que aleshores la proposta d’aquest govern del Tres d’Octubre, sumant els vots dels quatre partits, no va arribar ja al 55% del vot popular. I als 78 diputats. I com és que aleshores el 55% dels quatre no tenia importància i ara el 52% dels tres ha de dur a un govern a quatre? Quin sentit, quina lògica, té tot plegat? Quina coherència es pot reclamar?

Contraposar una data a una altra –en el cas que ens ocupa, contraposar el Tres d’Octubre al Primer d’Octubre– per a requalificar així el sentit de la segona és una tàctica habitual en la política i en la història. No és que em sorprenga pas com a mètode. Però també supose que a ningú no l’estranyarà que en aquest cas concret a mi em preocupe i em neguitege –i crec que en això no estic sol.

Em preocupa perquè és jugar molt amb foc posant en perill un patrimoni, el Primer d’Octubre de 2017, que és i hauria de continuar essent sempre un patrimoni de tots, d’Esquerra, de Junts, de la CUP, de tots els altres partits i partidets, de l’Assemblea, d’Òmnium, dels ajuntaments, dels voluntaris, de la gent de la Catalunya Nord que va fer córrer les urnes, dels qui les van pagar, dels qui les van amagar, dels qui van imprimir les butlletes de vot, dels síndics que despús-ahir van ser portats a judici, dels presos, dels exiliats, de tots els represaliats, de tanta i tanta gent… I més enllà encara, no solament hauria de ser un patrimoni passat sinó la referència històrica clau, el mandat popular imperatiu, de fet el motor de l’alliberament nacional. No?

PS. Sempre és un goig escoltar Manuel Delgado perquè té la capacitat d’aclarir qualsevol boira. Sobre tot això que passa aquests dies, li ha dit a l’Andreu Barnils, en aquesta entrevista, que “bàsicament és una revolta. I ja està”. Justa la fusta. Sobre la conferència de Pere Aragonès, us recomane també aquesta crònica que n’ha fet Odei Etxearte. També parla clar el president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luís, en aquesta entrevista d’Esperança Camps: “El sistema del 78 només funciona a la Castellana, quan trau la poteta al món fa el ridícul”. I, parlant d’això, Josep Casulleras, en aquest article, ha fet la dissecció dels dos-cents fulls que l’advocat Gonzalo Boye ha enviat al jutge Llarena perquè demane al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si “ha utilitzat de manera abusiva el mecanisme de les euroordres” contra els exiliats catalans. Entre més coses, això és VilaWeb avui i tots ho podeu llegir lliurement gràcies als vint-i-un mil subscriptors que ens ajuden a anar endavant. Si creieu que ens podeu ajudar, i ho voleu, en aquest enllaç us podeu fer subscriptors o fer una donació única sense cap més compromís.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
04.03.2021  ·  22:05

El problema dels jocs de paraules, per molt brillants i ben trobats que siguen, és que sovint no poden amagar la realitat. I la realitat és que l’independentisme té 74 escons, el 52% dels vots i la obligació de avançar, i de pressa, cap a la independència. Però no només. Espanya, tal i com es veuen les coses, ja s’ha estimbat pel pendent ferroviari. Ara només li resta l’impacte final al fons del barranc. Pel que fa als comuns, el NO davant la cara crispada els perseguirà fins molt més enllà de la fi dels seus dies.

Josep Salart
Josep Salart
04.03.2021  ·  22:09

Per favor, està tot pactat, cuinat i controlat senyor Partal. No cal més comèdia.

L’Aragonès sap que serà MHP, el tonto útil del PSC creurà a quatre peus junts a on el possin, qualsevol lloc sense fer rés des d’alguna empresa. Tot seguit l’aparell de propaganda de TV3 deixarà la doctrina de Goebbels com un angelet tocant el violí i es possaran tots a fer veure que aixecaran Catalunya, que l’economía és lo primer, que no hi h a catalans bons i catalans dolents i que la pluja de milions arriba des de madrid amb el tren ave de les 7 del matí.
Ep, sense deixar de pensar amb l’objectiu número ú d’ERC: eliminar l’independentisme, el President Puigdemont i la formació de dretes de JUNTS, seguit com és preceptiu, les ordre donades des de l’Ibex.

Demà tots a veure el rei i en sanchez, cul estret, reverència i no mure’s gaire per no sortir borrós a la foto.

Peix al cove d’esquerres que és més fresc.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
04.03.2021  ·  22:15

no cal que et neguitegis Vicent. Ni poble, ni 1, ni 3. Aragonès vol un gran acord “per les cadires” (que n’hi hagi per a tots) i una bona ració de despotisme il.lustrat per al poble. Tot per al poble (però sense el poble). Això si, tot ho faran pel nostre bé i, com diria el Sr. Junqueras, perquè ens estimen molt.

Antoni Biada
Antoni Biada
04.03.2021  ·  22:16

Deixar de populismes d aparador i anar per faena amb
JUNTS CUP i ERc

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
04.03.2021  ·  22:17

ERC necessita algú en el govern que defensi la submissió a Espanya, per poder tenir excusa de no fer res que incomodi Madrit i poder continuar demamant el vot independentista.
Sembla que convertir el mot ‘convergència’ en un insult per poder conservar els votants i que no marxin a partits independentistes ja no funciona tan be com voldrien.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
04.03.2021  ·  22:20

Això s’acabarà com el rosari de l’aurora.
Junts arraconat i el Consell per la República aïllat.
I s’acabarà malament, sobretot, perqué davant l’evidència cap analista ni periodista ni editorialista ….vol posar-se obertament contra ERC. La crítica contra ERC sempre surt embolicada amb cotó fluix. No fos cas ….
Ja us ho trobareu tots plegats.
Pagarem cara la traïció però alguns sereu més culpables que altres

Carme De
Carme De
04.03.2021  ·  22:36

Va ser un dels dies més feliços de la meva vida, amb el marit a las 5 de la matinada, plovent pro amb una empenta i estimant Catalunya més que mai.
En Joan ja no está aquí, desde on sigui ens dona forças.
74 anys i 78. Visca Catalunya Lliure

ASERET ALMAR
ASERET ALMAR
04.03.2021  ·  22:36

Totalment d’acord amb l’editorial d’avui, Vicent. Els comuns em provoquen desconfiança: sí però no. No acaben de definir-se mai. I van prendre l’alcaldia de Barcelona amb els vots de Valls. I quatre anys abans, van aprofitar-se de la merda que les clavegueres de l’Estat va escampar contra el senyor Trias. No, amb els comuns no. Són espanyolistes per sobre de tot.

Josep Almar
Josep Almar
04.03.2021  ·  22:45

Gràcies per l’aclariment. Efectivament el govern que hem votat és el del 1 d’octubre. Ja hem tingut masses bastards per parir-ne un altre en forma de ‘govern’ d’esquerres. Si això passa, Junts i Cup no poden ser part de l’aberració que representa ignorar la voluntat majoritària dels catalans: 52%. Prou, ja n’hi ha prou de submissió a interessos que no són els de la majoria.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
04.03.2021  ·  22:47

No sé de què s’estranya sr. Partal, molts ja veiem que l’únic objectiu d’ERC es fer un govern “d’esquerres” on manin ells i fer “peix-alcovisme” i poder enviar a la paperera de la història a JxCat i al MHP Puigdemont.
Si al menys vostè i VilaWeb enlloc d’emblanquinar ERC haguéssiu fet més per posar en valor tant la independència com la gran feina de JxCat, potser d’aquí una setmana no ens n’haurem de lamentar.
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Rosa Gispert
Rosa Gispert
04.03.2021  ·  22:49

Per cert, el 3 d’Octubre no és el dia del discurs del preparao?.

Té tota la pinta que això acabarà en el tristpartit d’ER+Comuns+CUP(o 1/2 CUP) i JxC a l’oposició (per la seva culpa, ja veureu) i uns quants mitjans de comunicació més subvencionats per pagar-los la fidelitat.

Una nova legislatura malbaratada. Però com el tristpartit anterior és desacreditaran ells solets perquè les esquerres són incapaces de governar en interès dels ciutadans i amb propostes coherents. Només ho fan amb consignes i en favor dels seus holigans (pagaran els tampax de les feministes, les inseminacions de les lesbianes i les operacions dels trans, ja ho han començat a insinuar, no,?). Això sí els autònoms i els petits empresaris que es fotin, que són rics. I les ferrovials i cia intocables, no fos cas que es quedin sense consells d’administració per jubilar-se.
Amb ER al capdavant no us haureu pensat que voldrien fer un govern independentista, no?

Ramon Perera
Ramon Perera
04.03.2021  ·  22:52

L’editorial posa molt bé en evidència la “trampa” que hi ha en la proposta “un govern del tres d’octubre”.

A mi em sembla que es pot mirar d’una altra manera potser encara més clara.

El tres d’octubre la força estava al carrer, estava amb la gent i el govern no va fer res, no va tenir el valor de fer res. Aquest és el “govern tres d’octubre” que demana el Sr. Aragonés?

Núria Coma
Núria Coma
04.03.2021  ·  22:54

Llegir els editorials de Vicent Partal és un plaer, un aprenentatge , i un privilegi diari.
Un cop els paeixes ja és una altra qüestió, és desesperant, trist, i difícil de comprendre tot plegat i sobretot esgotador.
Comuns? En quin recompte electoral, en quina lectura, on queda pal•lès ,que la gent ha atorgat la rellevància que imposa contínuament ERC, a aquest partit???
8 , els mateixos que tenien, ni més ni menys, només estan per sota d’ells Cs i PP. No els volem. Catalunya no ha votat comuns, Catalunya ha votat independència i que el partit més votat ( tenim el què mereixem), no pari d’insistir a posar al govern a qui acusa de xenofòbia al partit que té 32 diputats, a part d’incomprensible és indecent

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
04.03.2021  ·  23:17

No, Vicent, no estàs sol. T’ho ben asseguro. El que expliques és més clar que l’aigua i fins i tot un sagal de 7 anys (l’edat de la raó, que ens deien quan érem petits) ho pot entendre. I el qui no ho entengui és perquè no vol. O perquè, tot i entenent-ho perfectament, li interessa fer veure que no ho entén. La dita popular que diu que no hi ha pitjor sord que aquell qui no vol escoltar crec que encara s’ilustra millor, amb un xic d’humor i d’ironia, dient que no hi ha pitjor sord que… aquell qui escolta !

Carles Viñals
Carles Viñals
04.03.2021  ·  23:29

La discreció, que per al Sr. Partal és un bon senyal, per a mí és simptoma d’un anunciat Pacte de Munich a la catalana, amb el PSOE i els Comuns en el paper de Hitler i ERC en el paper de Chamberlain. No calía, per formar el Govern que permet una majoría absoluta de 74 escons, esgotar el termini legal dun mes; amb les 24 hores següents al 14-F n’hi havía prou. Amb el Sr. Josep Salart, Pere Ametller, Antoni Biada, Jordi Pedemonte, Mª Àngels Fita i jo mateix, ja som sis (de moment), que, si fa o no fa, ens temem el pitjor.

I si ens equivoquem, tant millor.

Núria Florensa
Núria Florensa
04.03.2021  ·  23:33

Som el 52% d’independentistes. En conseqüència està molt clar qui ha de formar el govern. Quan ERC es desvii del camí que el poble marca amb el seu vot, enfonsarà el procès cap a la República catalana, però espero q li veieu la careta a ERC i s’enfonsi també. Però vull pensar q el partit ERC q sota la seva bandera va anar a lluitar el meu pare epd. a la Guerra Civil Espanyola és pugui sentir orgullós des dels estels.

Anna Linares
Anna Linares
04.03.2021  ·  23:35

No puc entendre de cap de les maneres l’obsesio d’ER d’incloure als Comuns en el Govern, només tenen 8 diputats, i no els necessiten per formar govern, i a molts independentistes no ens agrada, es posar-se el cavall de Troya a casa!!!!

jordi Rovira
jordi Rovira
04.03.2021  ·  23:44

No pas. tornem a confondre el discurs de la institució espanyola que és la Generalitat, amb el discurs nacional que es va expressar per via del referèndum 1-0; que si bé el va acompanyar la Generalitat, el va fer el poble, nosaltres. Són dues coses diferents i remarcar la diferència és tasca primordial del quart poder. Avui mateix en sortia la referència dels síndics electorals. Un altre cop, les institucions no poden anar contra els ciutadans si aquests es limiten a fer ús del seu legítim poder, les llibertats. Tornem a confondre quelcom que la política d’estat espanyola juga a confondre. Les institucions mai no poden prendre el poder atorgat i guardar-se’l per se. No poden si nosaltres no els deixem. L’1-O és exemple d’això mateix, i la sortida d’aquesta crisi necessitarà del mateix esperit. Per tant, l’esperit del 1-O és quelcom a defensar, i el no deixar-se prendre els drets pel futur també. Qüestió que comandada per l’independentisme com a la força en acció principal al sud dels Pirineus, ha de prendre en més gent. L’independentisme ha d’acabar sent l’interlocutor vàlid en l’aportació a la reconstrucció d’Europa. I aquest paper estratègic i polític s’ha d’assajar. Ens cal aquesta mirada més ampla, encara que s’ha de reconèixer que la repressió té èxit en encongir-la.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
04.03.2021  ·  23:46

Com sempre una editorial molt encertada i pedagògica. Ho llegirà i entendrà la cúpula d’ERC? Veurem.

Josep Vilà
Josep Vilà
04.03.2021  ·  23:49

La faula de l’Ercospí i la Granoteta no pot acabar bé. Qui juga amb les paraules creient-se les seves pròpies mentides, prepara la traició perquè és el seu instint, tot i sabent que es farà el harakiri un cop més. I la pobra granoteta Justeta no és prou espaviladeta per a veure-hi clar. Game Ober senyors. Josep Salart dixit. Bravo monsieur Salart.

Guillem Uàl·laç
Guillem Uàl·laç
04.03.2021  ·  23:59

Esperem que al senyor Aragonès no li faci mandra implementar la independència de Catalunya. Seria l’única explicació per que parli del 3-O i no pas del Primer d’octubre.

PERE SIO
PERE SIO
05.03.2021  ·  00:03

ERC ja ha aconseguit el somni que volien i que els tenia embogits, poder presidir la Generalitat, però ara és quan li comencen de veritat els problemes.
Treure a Catalunya de les conseqüències socials i econòmiques d’una greu pandèmia, requereix tenir persones amb capacitat i preparació, I ERC té gent mediocre, poc preparada, amb molta fam política que ara s’ha de menjar les contradiccions de la política erràtica dels darrers anys. ERC ha menystingut i oblidat l’1 d’octubre, el considera un fracás perquè va anar massa lluny de les seves pretensions; han fet la pilota i donat suport gratuït al govern socialista de Pedro Sánchez, que els ha pres el pèl; han volgut reeditar un tripartit a Catalunya que avui si el fan seria el seu suïcidi polític; no han parat de festejar amb els espanyolistes dels Comuns que els van robar l’alcaldia de Barcelona pactant amb la dreta; han insistit en una taula de diàleg amb el PSOE inviable ja que ni vol parlar, ni pensa cedir res; han volgut carregar-se com fós al MHP Puigdemont que ara está més viu que mai i que, sense l’ajuda d’Artur Mas, potser ERC no hauria guanyat les eleccions; han renegat de l’unilateralitat i aparcat l’independència perquè ara no toca, com deia Jordi Pujol, per eixamplar una base que no existeix; i han copiat la política del peix al cove a Madrid, que tant criticaven, per ser importants, però sense pescar res.
ERC ha fet tantes giragonses que ja no sap el que és, el que defensa ni el que vol. La seva estratègia ha estat un rotund fracás.
Amb les negociacions per formar Govern, ERC demostra la seva impotència, ambigüitat, manca de lideratge i de visió política. Els resultats electorals clars i rotunds, superat el mític 50%, mereixien una resposta de govern ràpida, contundent i eficaç com a resposta a l’unionisme i a l’Estat repressor. Però són incapaços i cada dia que triguen és un senyal més de feblesa i d’impotència. ERC ni són lleials, ni clars, ni transparents i crec que a part de defensar les seves cadires, ara no saben que fer.

Josefa Bancells
Josefa Bancells
05.03.2021  ·  00:59

D’acord amb en Carles Vinyals

Jordi Parera
Jordi Parera
05.03.2021  ·  03:33

abans del govern es votara la mesa i presidencia del parlament i b aquest spech ja podem veure cap on anirà. donant preferència al 3O es dona preferencia a la religio monoteista de la via ampla, pero es que no es ni això; ja que la part sobiranista dels comuns ha estat expulsada ja no hi ha alemany nuet fachin domenech. es com la branca catalanista del psc ja fa moolt que ha marxat cap a erc o junts al psc ja no hi es.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
05.03.2021  ·  05:18

Els Comuns són un partit capaç de canviar d’opinió tres cops en un dia sense cap coherència. L’única constant és el seu espanyolisme. Punt.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
05.03.2021  ·  06:14

Estem davant una nova traïció republicana i continuem amb la cançonetaaa…discreció. Si fóssiu sincers celebrarieu els resultats(manipulats per a fer president un submís), el mateix dia amb un govern en hores. Ara portaran un mes buscant la fòrmula de colar els comuns sense que es noti massa. MHP Puigdemont, només ens queda tornar a votar.

Carme Garcia
Carme Garcia
05.03.2021  ·  06:41

En aquets moments hem sento igual que quan el dia 27 de octubre es va declarar la independència al Parlament, tots a la plaça Sant Jaume, esperant, i conforme anaven passant les hores barem haver de assumir que ens havien abandonat i que tot l’esforç per poder fer realitat els nostres somnis desapareixia.
Encara hem queda l’ esperança que JUNTS, no ens traeixi, perquè sinó es així tot s’haurà acabat, de la CUP no n’espero rés farà el que esta fent a tots els Ajuntaments, ells prioritzant l’esquera no l’ independència.

I m’afegeixo a la critica a VW aquest aclariment d’avui el Sr. Partal fa temps que l’hauria de haver fet, i segur que molts votants haurien canviat el vot i ara estariem en un altre estadi.

Albert Miret
Albert Miret
05.03.2021  ·  07:03

Aquest  país no és ni prou merda per a resistir quatre anys més de pèrdua de temps, ni d’estudi astrològic de la nostra situació en l’espai. Ja ho sabem tot i ho sabem tots. El poder és el poder, i el més pobret és sempre el que el poder compra. Però començar un mandat presidencial amb un discurs que intenta negar la realitat de la història passada tan recentment, i que intenta dissoldre l’existència de l’altra meitat dels vots del poble que li permetran governar, deprimeix al més pintat. Companys, em temo que passarem quatre anys més de paràlisi i tristesa.

Jordi Peiró
Jordi Peiró
05.03.2021  ·  07:12

Bon dia Vicent!
Crec q ho saps i no ho vols dir. I ho dic perquè s’intueix en el text. Ho diré jo. Crec q ERC continua fent política de partit i de líder. Volen desgastar JxCat i la resta de l’independentisme i volen tenir una crosa fora de l’independentisme com a salvavides per poder seguir jugant a Madrid i ambMadrid des de darrere del teló. Reconeixen l’error de l’1Oct i assumeixen el càstig, a Puigdemont q l’extraditin i el tanquin i nosaltres ja hem complert i governem Catalunya fins a ser-ne més per fer la #Independència Fins aquí la meva anàlisi. Crec q fa temps q estan sent conduïts mirant un mapa en el cap cot i no mirant el territori amb l’esquena recta des d’un cim i albirant el futur.
Una abraçada.

Josep Lluís Torres
Josep Lluís Torres
05.03.2021  ·  07:35

La clau per desxifrar això del govern del 3 d’octubre està en l’objectiu d’Esquerra Republicana de Catalunya de liderar el procés d’alliberament del país. L’objectiu d’un partit és ocupar el poder polític i manar. ERC (centre-esquerra) cerca els votants dels Comuns perquè la distància amb l’altre opció electoral independentista de centre és massa curta per consolidar l’hegemonia. Per altra banda, la majoria dels votants tant ens fa si algun partit té l’hegemonia, més aviat prefeririem que no la tingués ningú. Volem que el govern ho faci bé. En el cas dels votants independentistes, volem que el govern ens faci costat en el procés d’alliberament nacional. No estem ni per tres d’octubres, ni per cases grans del catalanisme ni per pals de paller.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
05.03.2021  ·  07:57

No sé per on començar. Estic atordida de veure la direcció del que ens espera els propers anys. Desfeta total i totes les il·lusions en orris. Qui ens pot treure d’aquest atzucac.? Em temo que serà molt pitjor el que no sura i sortirà a la llum tan bon punt el timó canviï de comandament. Com deia la meva padrina; que déu hi faço més que natros. Bon dia i bona hora. ☮️

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
05.03.2021  ·  08:16

Ni el més mínim dubte que al darrere hi ha la ma fosca del botifler Oriol Junqueras, i darrere d’ell l’egoisme de partit i l’espanyolisme.

Es així tal com ho diu Sr. Partal l’1-O és el referent, on van votar SÍ els que realment volien desfer-se del feixista i colonial regne borbònic d’espanya. Cert que algunes direccions de partit ho van fer empeses pel poble, no per convenciment propi com s’ha vist després, és el cas de la cúpula d’ER, no pas de la majoria dels seus votants.
Ara la boutade de voler integrar els Comuns, que van demostrar el sey espanyolisme des del primer dia, és això, una boutade adreçada a aigualir l’esperit del 1-O.

O no ho hsn demostrat les urnes aquest 14-F davallant tots els partit colonialistes, perquè això han fet els Comuns mantenint els seus escons, i això han fet els “socialistes” del PSOE arreplegant amb la desfeta de C’s, no han crescut, hsn davallat.

I ara l’Aragonès, del qual no se si te ànima pròpia o es nodreix del botifler Junqueras, vol donar un pes immerescut als Comuns, enemics d’una Catalunya lliure, tot per ajudar al regne d’espanya.

NO Sr. Aragonès, ha guanyat l’1-O no el 3-O on hi havia afegits uns quants oportunistes.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
05.03.2021  ·  08:26

En aquest context, el 3 Oct és una cortina de fum per tapar l’1 Oct, que va ser la gran revolta indepentista catalana.
És clar, no volen parlar d’independència. Incloure-hi els comuns és l’excusa perfecta per no fer-ho.

Josep Gualló
Josep Gualló
05.03.2021  ·  08:37

TINC MOLTA POR DELS TRIPIJOCS DE PERE ARAGONÈS

Per una banda es publiquen noticies de negociacions avançades que es convertiran en acords per arribar a la independència.

Per una altra ERC vol incloure-hi als Comuns que ja sabem quin peu calcen.

Queda una setmana perquè es constitueixi el parlament i sento una pudor tant forta, flotant en l’aire que respirem, que em dificulta la respiració.

És pudor d’un tercer tripartit dels “Tres Porquets” . És una pudor, barrejada amb altres que la desvirtuen, que no em permet estar segur de si és autentica. En definitiva és pudor de una nova traïció d’esquerra. La seva militància es revoltaria contra ells si és el que jo flairo. Tot és massa confús.

És diàfan que esquerra no aclarirà res i ens mantindrà a l’expectativa fins el moment en que faci publica oficialment la seva decisió. Estan Jugant amb foc.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
05.03.2021  ·  08:49

No em refio de l’Aragonès, té moltes capes.
El President Puigdemont ens va prometre un referèndum i arriscant-ho tot, el va fer.
No ens va enganyar.

Pep Agulló
Pep Agulló
05.03.2021  ·  08:59

L’INDEPENDENTISME EN UN FANGAR “COMU”

Vicent compara i analitza què significa reivindicar el 3-O front l’1-O. Però només cal mirar la realitat per veure que el 3-O amb una vaga massiva en la calor de la revolta no és el 3-O que reivindica Aragonès.

La prova és el seu discurs netament autonomista, sense cap intent de fer convergir les protestes del carrer en uns objectius comuns, en motor del canvi. Al contrari, allò ja ho van esbandir dient que eren 5 anarcos italians. Ah, i després, ningú reivindica els seu alliberament? On és la revolta?

Cal passar pàgina i sortir de la zona de confort, que tant li agrada dir Aragonès. La institució que ens avança és un divorci total amb les manifestacions i protestes al carrer. Ens proposa com aliat, l’enemic, els comuns, que d’ambigüitat res de res, comparant Junts amb Vox, renegant de l’amnistia i l’autodeterminació i assenyalant amb aquell “no” alçat al parlament a qui havia de reprimir la fiscalia, als independentistes.

¿Amb aquestes rates es dirimeix formar govern? I la CUP (Endavant) que quan sent la paraula “esquerra” ja perd el cul: “aquests són dels nostres”…

Sí, tenim un 52% però no pas d’aigua clara d’intenció dels vots, sinó un fangar dels partits representats que ara juguen al joc de l’hegemonia… No és això companys, no és això.

PS. No he llegit Manuel Delgado, sempre interessant, però ja discrepo del títol. Com diu Cardús amb una mica de foc de seguida passem de veure la protesta a imaginar la revolta. Un fet conjuntural d’una setmana de protestes no és una revolta perquè no té ni estratègia, ni lideratge, ni horitzó.

Pere Grau
Pere Grau
05.03.2021  ·  09:47

Igual que l’admirat Sr. Partal crec que (malgrat totes les incoherències existents, com la que ell comenta) la (ni que sigui relativa) discreció de les converses poden ser encara un senyal positiu. Tots sabem que l’arribada a un acord de govern en el cas actual no és gaire més fàcil que allò de la quadratura del cercle. Però també crec que els tres partits independentistes saben més que bé què representaria un fracàs tan pel país com per ells. I en casos així (l’acord final sobre el Brèxit n’és un exemple ben recent), per mirar d’imposar el màxim de les seves condicions, tots juguen impassibles les seves cartes de póker fins el darrer moment literalment. És trist, però és humà i és així. Per tant, si el 12 de març hi ha d’haver acord, potser arribarà l’onze a les onze del vespre. I si no arriba, el culpable o culpables, que es calcin a les següents eleccions. Però el mal ja estaria fet. Permeteu-me, però, que (potser sóc ingenu, malgrat els meus 91) no pugui imaginar-me que cap dels negociadors sigui tan soca, fins i tot per pur instint de supervivència…

Rafael Benavent
Rafael Benavent
05.03.2021  ·  09:51

Seria com mesclar aigua amb vi.

Carles Ortiz
Carles Ortiz
05.03.2021  ·  09:57

ERC el que vol aconseguir és aturar la independència de forma que “SE CON SIGUA EL EFECTO SIN QUE SE NOTE EL CUIDADO”

Mònica Vidal
Mònica Vidal
05.03.2021  ·  10:28

ER ha de canviar el nom per força. Imagino que són conscients que part de la ciutadania no els identifica com a ‘seguidors’ de l’1 d’octubre. I com que diuen que el nom (no) fa la cosa és per a ells imperatiu inventar-ne un de nou, tingui o no contingut. I de fet, al meu parer, en té: la vaga del tres d’octubre és eminentment social, no pas nacional. És aquest l’eix -segons ells- per a poder eixamplar la base. Qui els ho compri… pitjor per a ell.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
05.03.2021  ·  11:03

Cada cop està més clar: Ramon Cotarelo té raó. ERC no és un partit independentista. Així de senzill. Així de clar. No hi donem més voltes: així és com s’explica tot plegat, el que ha passat, el que passa i el que possiblemengt passarà. En tot cas ERC es troba en una cruïlla i ha s’escollir el camí, i això sempre és molt arriscat. I si tot el peix que obtenim al cove és una factoria de bateries a Martorell (que ja veurem si es fa…, que ja ens coneixem!) i res més, anem de cara a un “peix al cove” sense peix i sense cove, o a un coive petit i foradat com és l’actual Generalitat sotmesa a un 155 “de facto” però dissimulat i disfressat. ERC se la juga més del que es pensa. I si no assumeix la revolució que començà l’1-O en primer lloc i el 3-O seguidament, i que segueix ben viva ara mateix, la història i els ciutadans de Catalunya no li perdonaran. Avís per a navegants….

Agustí Delgado
Agustí Delgado
05.03.2021  ·  11:04

Si els comuns no s’hi van presentar ahir és perquè no hi volen ser. No cal donar-hi més voltes. Quan algú no vol anar a la teva festa, deixa’l estar i celebra la teva festa tranquil.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
05.03.2021  ·  11:04

Preguntes:
El 6.9% dels electors poden aigualir el projecte del 52%?
ERC vol incorporar els sobiranistes al tren de l’autodeterminació. Els comuns són sobiranistes?
La manifestació del 3 d’octubre era sobiranista o independentista?
Amb quin dret científic s’atribueix el 3 d’octubre al sobiranisme i no a l’independentisme?
Quants independentistes es van manifestar el 3 d’octubre que no van poder votar per la repressió l’1 d’octubre?
Quan deixarem d’interpretar o d’inferir quan ja tenim un resultat que ho diu tot de forma nítida i clara?
El 52% és més que el 50%?
I doncs?

Jordi Alou
Jordi Alou
05.03.2021  ·  11:11

Avui Felip VI ha vingut a la colònia catalana per fer por perquè si ell no promociona la SEAT com a fabricant de bateries serem mes pobres

Fa el mateix que feia el Franco no volia la FIAT a Catalunya però no va poder evitar els interessos italians

Les bateries es fabricaran en un lloc que els interessos de les multinacional els hi convingui vulgui o no el Preparao

Jaume Riu
Jaume Riu
05.03.2021  ·  11:17

El discurs/projecte d’Aragonès he provat de posar-lo en boca d’un seguidor de Comuns que conec, -declarat no independentista-, i hi lliga. S’hi adiu gairebé paraula per paraula. És el perill que tenen les paraules quan es fan servir com a únic argument.

Andreu Palomo
Andreu Palomo
05.03.2021  ·  11:26

Totalmente d’acord amb el commentari d’en PERE SIO

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
05.03.2021  ·  11:35

Aragonès ens demostra que no tenim el 52% ni molt menys.
És sabut que part de la militància d’ERC és federalista espanyol com els Comuns.

L’experiment federal ja va demostrar en el període 1931 1939 que era radicalment contrari a donar cert poder a la Generalitat.

EM TEMO QUE ERC VOL REPETIR LA HISTÒRIA ESTERILITZANT DE CATALUNYA amb els amics de Colau/Iglesias.

“Entre ésta gente catalana i Franco, prefiero Franco”
[Manuel Azaña. President de la República Espanyola]

Francesc Clarà
Francesc Clarà
05.03.2021  ·  12:22

ERC vol tallar el bacallà a Catalunya però no vol enfrontar-se obertament a l’estat espanyol (por a la repressió i por a perdre la cadira) i ens ven una pel·lícula (una espècie de NODO) que no es creuen ni ells. La futura legislatura pinta molt malament…una especie de “Aragonés al país de les meravelles”

jaume vall
jaume vall
05.03.2021  ·  12:57

1.Per tercer dia consecutivament -i última- continuo amb la meva reflexió sobre que el ara, a part de ser important, és urgent : la formació de Govern, de mesa del Parlament, la unitat -sigui forçada- de l’independentisme. No pot ser que no tinguem sentint d’estat.

2.El mal, la violència, que ens ve de ponent és òbviament la part més visible, la més obstaculitzadora en el procés d’alliberament nacional, la més costeruda de superar. Ara bé, no menystinguem la nostra incompetència. Bé per enveja, per ressentiment, per orgull, per tacticisme, per “mediocrecràcia”, per diners, per comoditat, per servilisme, per sectarisme, per por. Per la combinació de les anteriors. Pel que sigui. Hem tingut, tenim, tal vegada tindrem, cartes guanyadores (persistència en el vot majoritari en favor de la independència, coneixement progressiu internacional de la decadència espanyola, reconeixement en alça de la qüestió catalana) i en canvi dividim per dos, per tres, el cabdal de vots i doncs, de força per a continuar esquerdant el mur de l’estat mesetari-visigot que ens sotmet.

3. Alguna cosa devem estar fent malament. I com que ja s’allarga, i com que els representats, en general, hem fet el que se’ns ha demanat, qui ens falla són els representants.
I si continuem amb la lògica, no pot ser que continuem acceptant que se’ns falli. I si continuem acceptant, com a mal menor, que se’ns falli, amb l’excusa que som captius de les dues, tres formacions sobiranistes, les quals no perdran els nostres vots, per molts errors i renúncies que cometin, hem d’arribar a la conclusió que el seu comportament s’assembla massa al dels partits espanyolistes, PSOE, PP, Comuns, que per molt malament que ho facin, tenen un vot captiu, que no deixarà de triar-los perquè l’alternativa és pitjor.

4. I francament, per ser una espanya en petit, no valia la pena començar el que hem començat el 2010/2012. O sigui que és fàcil arribar a la conclusió que, si aquesta vegada Junts+Esquerra+Cup no milloren les prestacions i continuen sense estar a l’alçada del moment, no es mereixen ser els nostres –si més no els meus- representants.
Alternatives? Potser avui no és el dia de dir-ho. Ara bé, de reblar que ja comencem a estar farts del que tenim.
Tenim la societat que tenim, i tenim els resultats que hem votat. Ens agradin més o menys.

5.Per tant, Esquerra (33) ha de liderar els propers tres o quatre anys. Ha d’entendre que els Comuns (8) no són el principal suport (i c.ny !!! recordar que Albiach i resta van mostrar el seu vot secret el 2017 per facilitar l’empurament de Junqueras, per exemple. Com volen tenir-los com a lleials socis ?!!!)

Junts(32) ha d’entendre que aquesta vegada li toca permetre l’alternància de poder. I encara que sigui per “imperatiu legal”, ha de donar suport i acceptar algunes decisions que potser no vol ni es mereix. Si explicita que dona suport a la tàctica d’Esquerra pel bé comú, encara que no estigui conforme amb aquesta tàctica, ja se li recompensarà la propera contesa electoral. Crec.

Cup (9) ha d’entendre que ja ha enviat a la paperera de la història alguns personatges, que ja ha primat massa vegades la seva ideologia per damunt de la necessitat de país, que la seva rebel•lia és més teòrica que pràctica –si més no en termes de persones represaliades- i que ha d’espavilar.
Penso jo.

6. I desitjo que aquesta vegada no tinguin raó els apreciats companys comentaristes , menys ingenus que un servidor, i que ja donen per descomptat un tripartit, que consideren que el peix ja està venut, que amb estoicisme creuen que una vegada més massa representants nostres no estaran a l’alçada del temps històric que estem visquent.

Jordi Schiaffino
Jordi Schiaffino
05.03.2021  ·  13:15

Tinc quasi 77 anys. Vaig viure la transicio dins de un partit politic (CDC) pero treballant en una empresa es a dir sense deprendre del partit. De sempre, sempre ERC ha tingut una fobia especial al partit que segons ells els hi va robar la hegemonia del nacionalisme. I aixo no ha canviat. El que si ha canviat es que ara, per primer cop, ells manaran i volen per sobre de tot mantenir-se al poder pero ara que la vella CDC s´ha quedat al PDeCAT i el partit JuntsxCat i sobretot, repeteixo sobretot, el Pdt. Puigdemont ha engrescat la gent de cara a lluitar per la independencia de la nostra Patria, ara ells tenen por de perdre el xollo i volen seguir fent el que feia la antiga CDC, es a dir la puta i la ramoneta (tambe he de dir que en un altre context), aqui dient que volen la independencia i alla (Madrid) dient tranquilos que lo tenemos todo controlado. Per aixo volen al Comuns, que son espanyolistes, de socis i aixi preparar el nou govern sense Junts amb espanyolistes i tira que qui dia pasa any empeny. No espereu de ells mai la proclamacio de la Republica i els que els voteu de bona fe penseu.vos-ho la propera vegada.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
05.03.2021  ·  13:38

No entenc com ER ha guanyat, suposo que jo visc en una bombolla independentista perquè sinó no ho entenc, no té explicació
Bé, ningú com el Professor Cotarelo per entendre el per què de tot plegat
https://cotarelo.blogspot.com/2021/03/la-logica-dels-farsants.html

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
05.03.2021  ·  15:01

Bé, ja estim una vegada més presoners dels “partits polítics” com si els fossin el nostre far, l’únic camí per on la voluntat de la gent pensant i votant pot transitar. Ens empassem, amb una facilitat supina, el discurs que ells són els nostres guies suprems. Això sembla Corea del Nord al mediterrani nord-occidental.

Punt 1: els partits polítics, al segle XXI, són, abans de res, organitzacions (empresarials) que tenen l’obligació de donar menjar als seus afiliats VIP. Ja no defenen ideologies, defenen llocs de treball (els seus). Els partits polítics, avui dia, no tenen ideologia, tenen interessos i capacitat de gestionar-los mitjançant el vot del ramat. La seva ideologia no és més que la descripció que es llegeix en qualsevol producte comercial: “Les característiques d’aquest producte no són contractuals i poden ser modificades sense preavís”. Des de fa almenys cinquanta anys, en el món, hi ha un desacoblament entre la pràctica dels discursos dels partits i la voluntat dels seus votants. És per això que els partits populistes creixen com bolets a tot arreu el món. Ras i curt.

Punt 2: Jo no crec que ERC no sigui independentista. En realitat és més complex i més sibil·lí. Per ERC la independència és un producte comercial. ERC vol ser el partit (empresarial) que ens porti a la independència, només ell. A veure si m’explico. Ells no volen la independència “per se”, volen (en tant que empresa) apuntar-se el punt d’aconseguir-la. Per a ells, la independència és un producte comercial que cal arrabassar al contrincant polític, també independentista. Aquesta, per a ells, és una guerra comercial per a perpetuar-se. És tot. Per descomptat, estan disposats a posposar l’esdeveniment fins “ad calendas graecas”. Mentrestant, eixamplar la base, govern d’esquerres (me parto de la risa) i si fa falta, castellers exclusivament d’esquerres republicans.

Punt 3: Un procés d’independència mai és aconsegueix mitjançant partits polítics. S’aconsegueix mitjançant la voluntat d’un poble que per la raó que fos, ha decidit emancipar-se d’un Estat opressor i d’uns partits que han participat en el manteniment d’aquest Estat. Perquè, no ens oblidem, ni ens enganyem, els partits nacionalistes perifèrics, a Espanya, els últims 40 anys han exercit el paper de col·laboradors necessaris per mantenir la farsa del 78. 40 anys són molts anys per a no haver pogut fer alguna cosa més que brindis al sol.

Conclusió.

Vostè està decebut. Normal!

Vostè no ha entès que els partits polítics mai renunciaran a la seva “zona de confort” (econòmica). “Tot pel Partit, la nostra Pàtria (amb els vots del ramat)!”.

Vostè que és independentista català vol fer alguna cosa eficaç per aconseguir la independència? No s’ho pensi dues vegades. La clau no es troba en els partits polítics. La clau es troba en enfonsar econòmicament a l’IBEX35 pel que fa a no contractar els seus serveis.

Epíleg

Si ho fa, no se sorprengui que els partits polítics “independentistes”, a la fi, li titllin d’anarquista (italià). Fa part del recorregut fins a la independència.

Ànims i clarividència.

P.S. Disculpeu les errades. He decidit no escriure més mai en castellà en aquest espai.

Roser Caminals
Roser Caminals
05.03.2021  ·  16:11

La pregunta del Vicent, “Quin sentit, quina lògica té tot plegat?” és retòrica i tots en sabem la resposta. La lògica de desplaçar el focus de l’1 al 3 d’octubre és la mateixa que la de fer govern amb els comuns i emprar el mot “república” però mai el de “independència”: diluir la força i l’objectiu del moviment.

La dansa política dibuixa passes i bifurcacions previsibles. A la primera, ER mostrarà totes les cartes. A la segona, les mostraran els votants.
Si ER fa govern amb Junts, seguirà el sabotatge. Si exclou Junts i inclou els Comuns, la bifurcació passa a la reacció dels votants. La qüestió no és si ER és independentista, sinó si ho són els seus votants. Si continua guanyant eleccions, haurem d’encarar la realitat més molesta de totes.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
05.03.2021  ·  16:33

Ens varem desfer d’Unió i del PdCat en una tongada però ERC és molt més dur. Tenen l’història, l’arrelament al país i un departament de propaganda molt potent. S’haura de fet a dues voltes. És imprescindible que JxC no doni suport a un govern autonomista i en les eleccions repetides pot passar de tot: un tripartit amb ERC, PSC i els Comuns o JxC a prop de la majoria absoluta. Tant és ara un govern autonomista com més tart un tripartit, tot és un desastre. Per poder ser lliures hem d’enfonsar ERC.

Joan Royo
Joan Royo
05.03.2021  ·  17:33

El senyor Aragonès es dedica a vendre fum, embolica que fa fort, bla, bla, bla…Totalment d’acord, ERC vol soterrar l’1 d’octubre com vol soterrar la independència, s’omplin la boca de “república” i no sé de quina república parlen sense independència. El 3 d’octubre? Ni me’n recordava d’aquesta data…són uns tramposos. Només tinc l’esperança que Junts es plante i exigesca la DUI o anem a noves eleccions.

Josep Grau
Josep Grau
05.03.2021  ·  18:40

Els cops de porra de l’1-0 van llençar al carrer, dos dies després, milions de catalans, independentistes però també no independentistes, amb estelades però també amb rojigualdes, en una resposta popular a esclatant, massiva i mai vista contra la repressió de l’estat.

L’èxit del 3-0 hauria d’haver estat la base per la creació d’un “Junts contra les porres”. Si la violència dels militars contra el Cu-cut va donar lloc a la Solidaritat Catalana -la coalició electoral més exitosa de la història de Catalunya-, la violència policial contra els votants de l’1-0 hauria d’haver portat a la unitat entre tothom qui s’oposava a la repressió i defensava un referèndum pactat.

La violència policial hauria servit d’aglutinant per a unir en un mateix front a independentistes, comuns i fins i tot a una part dels socialistes horroritzats pels cops de porra (recordem que el 3 d’octubre el PSOE va anunciar que demanaria la reprovació de Sáenz de Santamaría com a responsable de la violència de la policia; després se’n van desdir, suposo que per les pressions que devien no només des de l’estat, sinó també de la vella guàrdia socialista; se sap, per exemple, que Alfonso Guerra es va manifestar contrari a la reprovació).

Un “Junts contra les porres” hauria trencat el bloc espanyolista, si més no a Catalunya, perquè hauria integrat a indepes i no indepes al voltant de la causa de l’antirepressió i del referèndum pactat. Això potser hauria fer tremolar de veritat l’estat, molt més del que va tremolar l’1-0.

Els cops de porra van crear un consens, tan majoritari com efímer, entorn sobretot del rebuig a la repressió. Tres anys i mig després, aquest consens sembla mort i enterrat. Llàstima, perquè segueix sent tan necessari com aleshores, davant d’una repressió de l’estat que continua a tota marxa, desbocada, i que no té pinta d’aturar-se.

Josep Ramon Fernandez
Josep Ramon Fernandez
05.03.2021  ·  19:29

Diu el Sr Aragonès, que cal “iniciar” una “nova” etapa que apliqui un pla de rescat social contra la pobresa, per a afavorir l’ocupació i l’emancipació dels joves, per a aturar els desnonaments, un pla de reactivació econòmica i de protecció social, un pacte antifeixista i l’aplicació d’un consens estratègic per a la república catalana…
Han estat gobernant amb coalició amb Junts Cat. Algú pensa que JxC hagués posat objeccions a aquestes idees? Estàven reflectides als pressupostos? ERC en va fer bandera mentres gobernava (en coalició)?
És pot ser mal pensat i pensar que ERC turpedinava el Gobern del MH President Torra?
Jo crec que sí. O si no, dieu-me en quina ocasió ERC es va arriscar sortint en defensa de JxC o del president Joaquim Torra, o del President Puigdemont,…
Per això, i malgrat que celebri el “pla de rescat” i comparteixi molts dels objectius (tret de la incorporació dels Comuns!!! ), no puc deixar de pensar que ERC s’ha comportat amb deslleialtat.
I això em neguiteja…

David Mascarella
David Mascarella
05.03.2021  ·  20:29

Veurem qui vol enfonsar a qui

Mercè ariza
Mercè ariza
05.03.2021  ·  21:39

En sembla que ni que anesim a altres eleccions passaria com are que no deixan votar a tothom al extranger i si sempre ho poden tornar a espatllar no guanyarem l´independencia insecula seculorum

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
05.03.2021  ·  21:49

Avui vaig tard, molt tard.
Gràcies Sr..Partal tot llegint-lo aprenc molt.
He intentat llegir els més de 50 conenraris, ufff

Com que no acabaria fins ben entrada la nit, escriuré el que jo en penso del Govern que s’hauria de formar
Entre ER i Junts amb el suport de la Cup (des de dins diuen, o des de fora que és el que acabarà passant.
La resta són entreteniments valders.
ER i Junts amb la CUP ANEU PER FEINA, el temps corre i el rellotge (dia 12) està a tocar.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes