Per què s’equivoca el govern espanyol no ajornant imposts?

«Al marge de l'augment d'angoixa i del dany que es fa a l'empresari i a l'autònom, no sé si l'estat ha fet bé els comptes, però sembla que no pas gaire, oi?»

Jordi Goula
Jordi Goula
26.03.2020 - 20:51
Actualització: 26.03.2020 - 20:24
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El president del Consell General d’Economistes espanyols, Valentí Pich, ha fet aquest matí, en línies generals, una valoració positiva de les noves mesures de finançament per evitar el tancament de moltes empreses –especialment sobre la decisió que l’Institut de Crèdit Oficial garanteixi fins al 80% dels crèdits concedits–, però ha cridat l’atenció sobre una ‘gravíssima incongruència’. ‘És absolutament irracional que part d’aquests crèdits s’hagin de destinar a pagar imposts i quotes a la Seguretat Social, perquè seria ben senzill d’ajornar aquests pagaments fins que hagués passat aquesta crisi’, ha dit. I ha afegit: ‘D’aquesta manera l’import total dels crèdits sol·licitats es reduiria, igual com els riscs que haurà d’assumir la banca i l’estat.’

Pich té tota la raó. Imaginem que demano un crèdit perquè he de fer pagaments, entre els quals hi ha els impostos. Pago als creditors –i a  Hisenda, és clar–, però després no puc tornar els diners al banc. El banc demana a l’estat (ICO) el 80% avalat pel crèdit. L’estat ha rebut 100 euros meus, però n’ha de tornar, com avalador, 80 al banc, amb la qual cosa, l’estat, en realitat ha ingressat 20 euros nets a les seves arques i el banc que me’ls ha deixats n’ha perduts 20. Enmig, un feix de papers… per a res. Vet aquí que seria molt més senzill i menys costós per a l’estat –que som tots– i menys arriscat per al banc que hi hagués una moratòria d’Hisenda fins que jo pugui pagar els imposts, una vegada superada la crisi. Tot plegat és ben absurd i, al capdavall, presumptament molt car per a la comunitat, al marge que jo seré assenyalat com a morós pel banc.

En circumstàncies normals, això no funcionaria així, però ara, després del decret, sí. Per això deia a la píndola d’ahir que em costava d’entendre com és que no hi ha hagut una moratòria per als impostos en uns moments que molts contribuents, per força major, són privats de la seva font d’ingressos. I això mateix cal dir dels pagaments de les quotes a la Seguretat Social pels autònoms: almenys les corresponents al mes de març i fins que no s’hagi acabat l’estat d’alarma haurien de ser condonades. Al marge de l’augment d’angoixa i dany que es fa a l’empresari i a l’autònom, no sé si l’estat ha fet bé els comptes, però sembla que no pas gaire, oi?

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies